TEMA 3 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Identitat social: definició d'una persona sobre qui és ell / ella, el que inclou atributs personals i atributs compartits amb altres com a gènere i raça.
Si et quedessis en coma durant 15 anys, creus que reconeixeries el món? MODERNITAT LÍQUIDA (Zygmunt Bauman)    Impossibilitat de mantenir-se en un punt fix, obligat a moure't Allò sòlid ha estat desplaçat per allò líquid: incertesa, inseguretat i vulnerabilitat Aquesta modernitat líquid comporta que tenim moltes més opcions per escollir, però això té conseqüències: o Ara estem obligats a escollir, tenim el deure: HOMO ELIGENS. Abans escollir era vist com un plaer o En l'actualitat ens enfrontem a una multitud de possibilitats, hem de prendre decisions contínuament: l'ansietat de la responsabilitat d'escollir o Escollir bàsicament vol dir deixar coses: sensació de pèrdua o Desordres narcisistes: voler-ho tot i voler-ho ja LA RESPONSABILITAT DE SER UN MATEIX          Comunitat tradicional: un podia ser simplement, sense pensar-hi En l'actualitat com hi ha mil models ens podem comparar amb mil persones  era "comparació universal": multiplica els patrons de comparació de que disposa el Jo Som responsables del nostre futur Avui en dia la identitat és una qüestió d'elecció: ningú ens obliga a ser com som i ningú ens impedeix canviar Imperatiu de "ser un mateix", de realitzar-nos, superar-se, assolir resultats... pot portar a una forta ansietat, crisi d'identitat, sensació d'insuficiència. Ser persona cada vegada és més complicat perquè som nosaltres qui escollim la nostra identitat.
Sentiment del "deure permanent": o Múltiples criteris de valoració s'incorporen al Jo ("haig de", "necessito", "vull") La llibertat (part positiva) s'associa a un nombre d'exigències creixents Hauríem de ser conscients que no és un problema individual, sinó social. També ser conscients de que hem de tenir clar que tots els beneficis impliquen certs desavantatges. Això cada vegades és més complicat.
Temptació d'evadir-se: anar de vacances, drogues, entrar amb una secta...
Coneix-te a tu mateix: no ens coneixem tant com ens podem pensar. És més fàcil conèixer als altres que a un mateix. També és més fàcil jutjar als altres que a un mateix, perquè hi ha una espècie de distància. Si ets saps jutjar a tu mateix ets un veritable savi. Ens costa admetre que tenim determinats problemes.
Conceptes:  Auto concepte: com ens percebem a nosaltres mateixos, esquema de creences i autopercepcions del Jo. Opera com un esquema bàsic d'un mateix. El self proporciona un marc que determina com     processem informació sobre nosaltres mateixos: motius, estats emocionals, habilitats... Els auto conceptes poden ser centrals o perifèrics.
o Autoconsciència subjectiva: implica l'habilitat de l'organisme per diferenciar-se en un cert grau del seu ambient físic i social, inclús sense preparació -tots els animals, les plantes no.
o Autoconsciència objectiva: capacitat de l'organisme per ser objecte de la seva pròpia atenció, estar conscient del seu propi estat mental i saber que sap -alguns animals no la tenen.
o Autoconsciència simbòlica: habilitat d'un organisme per formar una representació cognitiva abstracte del self per mitjà del llenguatge, permet comunicar-nos, establir relacions, aconseguir metes... -només la tenen els éssers humans.
o Efecte d'auto referència: degut a que el self és el centre del món social de cada persona i que els auto esquemes estan ben desenvolupats es desprèn que som capaços de fer un millor treball del processament de la informació auto rellevant que de qualsevol altres tipus. Utilitzem més temps pensant en paraules o fets que són rellevants per a nosaltres (processament elaboratiu) i organitzem la informació en categories ja presents (processament categòric).
o Auto concepte sexual: representacions cognitives dels aspectes sexuals d'un mateix.
o Auto concepte social o self social: identitat col·lectiva que inclou relacions inter personals, a més d'aquells aspectes de la identitat que deriven de la pertinença d'agrupacions més amplies i menys personals basades en la raça, l'ètnia o la cultura.
o Selves possibles: representacions mentals del que podríem o hauríem de ser en el futur.
Auto estima: part emocional, autoavaluació que fem de nosaltres mateixos (oscil·la entre lo negatiu i lo positiu). Les persones poden buscar judicis de sí o auto valoracions (i obtenir un auto coneixement precís), o auto enaltiment (informació positiva sobre un mateix) o auto verificació (confirmar el que ja sabien).
o Comparació social a la baixa: comparar-te a tu mateix amb algú que és pitjor que tu en relació amb un atribut en particular.
o Comparació social a l'alta: comparar-te a tu mateix amb algú que és millor que tu en relació amb un atribut en particular.
o Auto estima paradoxa: auto estima irreal alta o baixa.
Auto eficàcia: tenir confiança en un mateix, sentir-se capaç de fer alguna cosa, creença de la pròpia persona sobre una habilitat o competència per executar una tasca, aconseguir un objectiu...
Auto vigilància (self-monitoring): regulació del propi comportament en base a situacions externes, com les reaccions dels altres (alta auto vigilància) o a partir de factors interns, com les pròpies creences, actituds i valors (baixa auto vigilància).
Quan és en funció de la situació externa (reacció als demés) parlem d'ALTA auto vigilància  modelar la conducta per adequar-se a l'audiència. Representa un paper per rebre avaluacions positives.
Auto focalització: grau en que l'atenció es dirigeix cap a nosaltres mateixos i no cap a l'entorn que ens envolta.
A vegades oblidem que som els protagonistes de la nostra pròpia vida i per a poder tornar-nos-hi a sentir hem de fer canvis: sortir de la zona de confort i prendre decisions diferents a les que prenies fins avui. Sinó ho aniràs posposant i no ho acabaràs fent mai. Moltes vegades la situació t'atrapa, poc a poc, i no t'adones que tens altres alternatives.
S'anomena popularment efecte granota: diuen que si agafes una granota en un vol d'aigua bullent, la granota es crema una mica i surt, però si la poses en un vol amb aigua tèbia i poc a poc vas augmentant la temperatura, la granota es queda allà perquè al principi es sent còmode i acaba morint. Com que la situació ha arribat a poc a poc, s'ha inhibit la capacitat de reacció i quedes del tot atrapat.
Carlos Castaneda, Las enseñanzas de Don Juan. Una forma yaqui del conocimiento. Adversaris que ens podem trobar a la vida:     Por: davant de la por cal enfrontar-s'hi, atrevir-se...
Si hi ha un excés de llum (claredat) tampoc sens hi veiem Poder: moltes vegades el poder acaba dominant a l'individu Vellesa: davant de la vellesa l'únic que pots fer es mantenir-te actiu El QUI SÓC JO ("jo mateix") es relaciona amb l'auto concepte.
Qui m'agradaria ser en el futur? ("jo ideal"). Si no sabem on volem anar el problema és que podem acabar en qualsevol lloc. Hauríem de pensar a on volem anar i pensar com arribar-hi.
Alguns elements d'anàlisi (de l'exercici del qui sóc jo i el qui m'agradaria ser):    Tipus d'identitat (personal/social) Diversitat del Jo: si es poden imaginar diferents jo alternatius. Com més Jo imagines amb més dificultats pots superar una adversitat Comparar "Jo-actual" i "Jo-ideal" o Dibuixar el "Jo-ideal" pot ajudar-nos a donar sentit a la nostra vida. Ser conscient de les pròpies fortaleses i poder-les aplicar.
Des de la Psicologia Social es dóna molta importància a donar sentit de la vida: Viktor Frankl, L'home en busca de sentit:    Va trobar que el factor clau era que els individus que donaven un sentit/significat al seu patiment tenien molta més probabilitat de sobreviure.
"Qui té un per què per viure, trobarà quasi bé sempre el com" (Nietzsche).
Quan surt del camp de concentració proposa un nou tipus de teràpia: Logoteràpia (III Escola de Psicoteràpia de Viena)  lo important és trobar un sentit a la vida que permeti suportar situacions que d'entrada semblarien insuportables.
Les pàgines més fosques de la vida es pinten de colors quan les pots posar al servei dels altres (Jorge Font) Realisme del Jo: des d'un visió essencialista, el Jo s'entén com una substància que existeix amb anterioritat al nostre esforç per descriure'l. Dintre nostre tenim un Jo autèntic. Pots arribar a ser qui ets.
Des del construccionisme social, es parla d'una identitat situada i múltiple: totes les versions del Jo són producte de diferents reaccions amb els altres, posen més èmfasi a l'entorn. L'autoestima o l'autoconscepció no són conceptes estables sinó que pot variar segons amb qui parles. Més que trobar-nos a nosaltres mateixos hem de construir-nos. Sortir de la lògica essencialista d'un jo autèntic, abandonar el jo sóc així i passar a l'estic sent així ara.
 Sexe: masculinitat o feminitat com a producte de factors genètics presents en el moment de la concepció, i que resulten en diferències anatòmiques i fisiològiques.
         Gènere: atributs, comportaments, característiques de personalitat i expectatives associades amb el sexe biològic d'una persona en una cultura dada. Les diferències de gènere poden estar basades en la biologia, l'aprenentatge o en una combinació de tots dos.
Identitat de gènere: aquella part de l'autoconcepte que implica la identificació d'una persona com a home o dona. La consciència de la identitat de gènere usualment es desenvolupa al voltant dels dos anys d'edat.
Consistència de gènere: el concepte que el gènere és un atribut bàsic i durador de cada individuo.
Un indici de la consistència de gènere es desenvolupa usualment entre els quatre i els set anys d'edat.
Tipificació del sexe: comprensió dels estereotips associats amb ser home o dona en la pròpia cultura.
Inventari dels Rols Sexuals de Bem (Bem SexRole Inventory, BSRI): mesura de Bem del grau en què la autodescripció individual implica característiques masculines tradicionals, característiques femenines tradicionals, les dues (andrògines) o cap d'elles (indiferenciades).
Identificació de rol- gènere: el grau en què un individu s'identifica amb els estereotips de gènere de la seva cultura.
Androgin: caracteritzat per la possessió simultània tant de característiques tradicionalment masculines com femenines Hipermasculinitat: identificació de rol-gènere extrema que consisteix en una versió exagerada del rol masculí tradicional. Inclou actituds sexuals cruels cap a les dones, la creença que la violència és cosa d'homes, i el gaudi del perill com a font d'excitació. Testosterona, és la hormona sexual masculina.
Hiperfemineitat: identificació de rol-gènere extrema que consisteix en una versió exagerada del rol femení tradicional. Inclou creences sobre el centrals que són a la vida les relacions amb els homes; l'atractiu i la sexualitat com a armes per caçar i retenir un home; i el que sigui de vegades raonable dir no quan en realitat es vol dir sí. Estrògens, és la hormona sexual femenina.
Identitat personal (Conducta interindividual).......................................Identitat social (Conducta intergrupal) La identitat social implica que els individus es senten més pròxims als altres membres del seu grup i estableixen fronteres cognitives i emocionals davant els membres d'altres grups.
No hi ha conductes interindividuals pures.
La despersonalització és un fenomen normal i inevitable quan ens guiem per la identitat social, perquè veiem els altres com a membres d'un grup i no com a persones. El problema ve quan aquest procés va en augment i es produeix una deshumanització, ja que la conducta envers l'altre pot arribar a ser molt cruel.
Per exemple, què fa falta per realitzar una matança amb la consciència tranquil·la? Deshumanització prèviament de la víctima.
Normalment es passa sense cap dificultat de la conducta interindividual a la intergrupal. A vegades, molt poques, es dóna el cas que es passa de la conducta intergrupal a la interindividual. Per exemple, un republicà volia matar a un nazi, però aquest es posa a cantar una cançó que li recorda la seva mare (la del republicà) i li costa molt més disparar-lo ja que ja no el veu com un nazi sinó com un jove alemany. Establir contacte ocular amb l'altre és una manera d'humanitzar-lo.
Propaganda política en temps de guerra: borra el rostre de l'enemic  característiques infrahumanes Teoria de la Identitat Social La simple pertinença a un grup, el fet de ser categoritzat com a membre del grup A o B, té alguna conseqüència sobre la conducta cap a un i altre grup? Tajfel i col·laboradors: Paradigma del grup mínim (intentar veure quina és la mínima expressió d'un grup que té una conseqüència). Intenten elaborar un disseny experimental:       Es creen dos grups a partir d'una divisió arbitraria. Se'ls feien escollir dos quadres: Klee o Kandinsky No hi havia cap tipus d'interacció amb els membres dels altres grups, cap història prèvia Anonimat total, ningú et coneix a tu. Només es coneix la pertinença a un o altre grup Tu no treus cap profit personal ni material de ser d'un grup o d'un altre Es presentaven les Matrius de Tajfel, havies d'escollir quina columna volies. Diferents estratègies per escollir-la: a. Paritat (els dos grups iguals) b. Màxim benefici conjunt c. Favoritisme exogrupal (donar més a l'altre grup que al teu) d. Màxim benefici endogrupal (pel teu grup) e. Màxima diferenciació a favor de l'endogrup (que la diferència amb l'altre grup fos més gran encara que tu no guardessis gaire) Quina estratègia va ser més utilitzada? El més utilitzat va ser el màxim benefici endogrupal. El segon va ser el de la màxima diferenciació a favor de l'endogrup: preferien guanyar menys a canvi que de tenir més diferència amb els altres. Sovint el valor relatiu és més important que el valor absolut. Això demostrava que Teoria de la Identitat Social (Tajfel i Turner): les persones mantenen, en part, la seva autoestima a través de la identificació amb grups que consideren millors que altres grups als quals no pertanyen. Això vol dir que has de inferioritzar a un altre grup per sentir que aquell és millor. És a dir, la discriminació intergrupal augmenta l'autoestima. Una autoestima baixa o amenaçada afavoreix la discriminació intergrupal.
...

Comprar Previsualizar