Apunts tema 2 TIC (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura (TIC) Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 12/02/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Tecnologies de la Informació i la Comunicació 2. EL DISCURS TECNOLÒGIC El coneixement científic és humà, és social  sí que pot qüestionar les coses.
Flexibilitat interpretativa: per què una tecnologia que es pot dissenyar de diferents maneres es dissenya d’una manera i no d’una altra? Models per explicar el desenvolupament d’artefactes tecnològics: 1 Model Materialista (= enfocament instrumental) 2 Model Cognitiu (= enfocament cognitiu) 3 Social Shaping of Technology (= enfocament sistèmic)  Dóna molta importància a les eleccions humanes.
Insisteix en què la tecnologia no segueix el seu propi camí, és a dir, no és autònoma. L’evolució tecnològica és contingent, és a dir, pot passar o no (depèn de les circumstàncies).
Tecnologies de la Informació i la Comunicació DETERMINISME TECNOLÒGIC Afirma que no es pot viure al marge de les tecnologies.
Idees bàsiques 1. Segons la filosofia: El desenvolupament tecnològic és autònom  passa d’una manera autònoma sense que la puguem controlar. L’evolució tecnològica no podria haver estat una altra perquè és una evolució natural.
2. Segons la història: El desenvolupament social ve marcat per la tecnologia  Si hem avançat com a societat és gràcies a la tecnologia.
Ambdues són independents però sovint van relacionades.
Determinisme i mitjans El motor del canvi social (inclòs l’econòmic) és el desenvolupament tecnològic. Gracies als canvis que hi ha hagut en els mitjans nosaltres hem tingut evolució hem anat cap al davant.
Teoria de l’agulla hipodèrmica: els mitjans condicionen, manipulen i decideixen que fem socialment.
Les tecnologies de la comunicació són essencials per a la societat.
Cada tecnologia afavoreix unes formes, continguts i usos de la comunicació.
Quan s’inventen i s’apliquen tecnologies de la comunicació, això influeix en els canvis socials.
Si hi ha una revolució en la comunicació, hi ha una revolució social.
Gutemberg: distingeix diferents tipus de societat dependent de quin era el mitjà que dominava i que feia que la comunicació canviés:  Cultura oral: socialment som més comunitaris que no pas individualistes, perquè necessitem comunicar-nos.
A més, antigament molt poca gent sabia escriure i es comunicaven oralment.
 Galàxia Marconi: és quan apareix la ràdio i posteriorment la televisió. Quan la ràdio neix la gent es pot tornar a comunicar sense que calgui ser-hi present físicament.
 Aldea global: tot el món serà una gran aldea on tothom es podrà comunicar.
 Galàxia Gutemberg: ell diria que Internet ho ha canviat tot.
Thorstein Vablen - Determinista La tecnologia és l’agent causal més important quan hi ha canvis socials.
El motor del canvi social i econòmic és el desenvolupament tecnològic.
La tecnologia pot canviar-ho tot (institucions, estructures socials, relacions personals...).
La tecnologia com a motor de la història  canvis socials provocats bàsicament per innovacions tecnològiques És una relació unidireccional: tecnologia  societat Res no escapa a la seva influència i poc o res podem fer els humans per evitar-ho, bé perquè la tecnologia té i segueix les seves lleis (Jacques Ellul), bé perquè qui hauria de controlar-la no hi intervé.
Lewis Mumford i Jacques Ellul Tecnologies de la Informació i la Comunicació Van ser els primers que van intentar conèixer els efectes de la tecnologia en els éssers humans. Van realitzar els primers estudis de la tecnologia en el seu context social.
- Més preocupats pels impactes socials de la ciència i de la tecnologia que no pas pel desenvolupament d’artefactes tecnològics concrets o idees científiques concretes.
- Una de les conseqüències més importants d’aquest canvi de rumb va ser l’èmfasi posat en les polítiques referides a ciència i tecnologia.
CONSTRUCTIVISME SOCIAL DE LA TECNOLOGIA Social Shaping of Technology (SST) Evita l’anàlisi lineal del desenvolupament tecnològic. Estudia també les tecnologies fallides.
Considera que la tecnologia és modelada per factors socials  estudi del context social! Estudia la innovació i la creativitat com a processos socials  evolució comuna de tecnologia i societat Simetria: l’èxit o fracàs d’una tecnologia s’explica en termes de desenvolupament sociotecnològic (com a resultat, no causa). Que tingui èxit no vol dir que funcioni.
És l’antídot al determinisme tecnològic. Hi coexisteixen diversos corrents teòrics i d’investigació.
Emfatitza la importància de les eleccions humanes.
No es tracta de menysprear la ciència i la tecnologia sinó de formular polítiques al respecte per tal que els avenços tecnològics siguin més igualitaris, apropiats, utilitzables i centrats en l’ésser humà.
Per distingir-lo dels models instrumental i cognitiu, podria definir-se com aquell corrent que insisteix en què la tecnologia no segueix el seu propi camí, sinó que el camí és modelat per factors socials, sense que existeixi una força que li doni forma.
Considera que l’evolució tecnològica és contingent: no s’explica per la seva lògica interna sinó per la interrelació d’elements tecnològics, socials i històrics.
Les tecnologies neixen del conflicte, la diferència o la resistència: les seves característiques es modelen a partir de la negociació entre els actors implicats.
L’SST dóna lloc a tres teories 1. Aproximació sistèmica: La tecnologia és un sistema complex. Podem trobar-hi tant artefactes físics com organitzacions, elements científics (llibres, articles, investigació universitària), legislatius i recursos naturals.
Estil tecnològic: la mateixa tecnologia s’aplicarà de diferents maneres segons el sistema en què es trobi.
2.
Actor-Network: (no entra a l’examen).
3. Social Construction of Technology (SCOT): Inicis (80s): estudis de cas  èmfasi social.
En lloc de fer grans reflexions van decidir anar a tecnologies concretes (un estudi de cas). Volien saber per què en un moment determinat del temps en el naixement de la bicicleta va triomfar un model o un altre (flexibilitat interpretativa).
Tecnologies de la Informació i la Comunicació Posteriorment: estudis més macro i l’impacte de la tecnologia a la societat  èmfasi en la construcció, la modernització social, la politització de la cultura tecnològica i com es gestiona la innovació.
 SCOT__Fases i conceptes clau dintre del procés tecnològic: 1. Flexibilitat interpretativa: flexibilitat no només de com és interpretat un artefacte tecnològic sinó també flexibilitat interpretativa a l’hora de ser dissenyat. Hi ha un flexibilitat en la interpretació de qui dissenya qui utilitza.
Grups socials rellevants valoren de formes distintes un mateix dispositiu  Una mateixa tecnologia és vista des de punts de vista diferents.
2. Estabilització: després que els grups socials rellevants ho hagin discutit, els dispositius s’estabilitzen fins a la seva clausura (closure). Aquí la flexibilitat interpretativa va disminuint. S’opta per una de els possibilitats, és a dir, s’imposa un model, que és el que triomfa.
3. Interpretació: relacionar l’artefacte tecnològic amb un context sociopolític més ampli. En aquesta fase el concepte clau és “marc tecnològic” (technological frame). Desapareix la discussió perquè estanca el procés. És molt important relacionar la tecnologia amb un context sociopolític perquè la tecnologia té un marc i no se la pot treure d’això que l’ envolta.
 Crítiques a SCOT - No queda prou clar què són els “grups socials rellevants”. SCOT assumeix que tots són iguals i tots són presents en el procés de disseny. S’oblida que no tots en una societat compten igual.
- L’anàlisi ignora l’activisme social i polític (està fet des d’una posició d’elit acadèmica). No diu massa sobre l’estructura social ni les relacions de poder en què es produeixen els desenvolupaments tecnològics.
- Per la pròpia forma de triar els grups rellevants, no es tenen en compte els que no “usen” aquella tecnologia, com si no hi tinguessin res a dir.
En els seus primers estudis no s’explica prou per què una tecnologia funciona per als grups socials rellevants.
Tecnologies de la Informació i la Comunicació ...