Tema 3 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Actors i Institucions Polítiques
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 30/01/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Roger Civit. Més apunts a https://unybook.com/profile/rcivit TEMA 3. MODELS DE DEMOCRÀCIA: DEMOCRÀCIA MAJORITARIA I DEMOCRÀCIA CONSENSUAL.
Les 36 democràcies de l’estudi d’Arend Lijphart: Arend Lijphart analitza 36 democràcies en el seu estudi, en el qual es planteja veure com funcionen les democràcies liberals, i en el qual estableix que hi ha democràcies majoritàries i democràcies consensuals. Així mateix, afirma que un bon indicador per saber si un país és democràtic o no, és saber si ha estat colònia del Regne Unit, ja que segons ell, en cas d’haver-ho estat, hi ha un major percentatge de possibilitats de que la ex-colònia en qüestió sigui un país democràtic.
El model de democràcia majoritària (Westminster) (I): 1–Concentració del poder executiu en gabinets d’un sol partit i de majoria escassa: el gabinet està compost per membres del partit que té la majoria al Parlament i els gabinets de coalició són molt estranys.
En el model majoritari hi ha un predomini del Govern sobre el Parlament, això dóna lloc a governs monocolor.
2–Predomini del Gabinet (Govern): Degut a que el gabinet es basa en la confiança d’un únic partit, el Gabinet –format per líders d’aquest partit– acostuma a controlar el Parlament. Sols en cas de falta de cohesió del partit majoritari, els gabinets perden la seva posició dominants.
En el model consensual això és a l’inrevés, ja que hi ha molts governs de coalició, que per definició, és un govern menys estable, ja que està format per diversos partits, i per tant, el parlament és menys fort que en els sistemes majoritaris degut a que la majoria al president la hi donen diversos partits.
El model majoritari (II): 3–El sistema bipartidista: Es caracteritzen per un fort bipartidisme. Els dos principals partits poden arribar a obtenir el 90% del vots i dels escons. Aquests sistemes bipartidistes tendeixen a ser sistemes unidimensionals (els programes i les polítiques dels partits difereixen en una única dimensió, la de les qüestions socioeconòmiques: eix esquerra–dreta).
En el model majoritari hi ha un sistema bipartidista, en el qual normalment dos partits (els més grans) controlen fins al 90% de la càmera.
4–Sistema electoral majoritari: Sistema de democràcia de majoria relativa que ha de produir resultats molt desproporcionals, generant majories parlamentaries amb el 40% dels vots, o menys, i fins i tot poden donar la victòria a un partit que no ha guanyat en Roger Civit. Més apunts a https://unybook.com/profile/rcivit vots (com va succeir amb el Partit Conservador el 1951 a UK). Estableix un model de govern/oposició que propicia la competència i l’enfrontament entre els dos grans partits.
En aquest sistema, qui guanya en vots en una zona en concret es queda tota la representació d’aquella zona (com el cas americà), encara que només hagi estat votat en un 30%, però si el partit contrari ha estat votat en un 29% (un 1% menys que l’altre), el partit que ha estat votat un 30% s’endú tota la representació. Això, el que crea és un sistema molt desproporcional. Això genera una dinàmica bipartidista.
En canvi, en el model consensual, això no passa, normalment hi ha governs més fragmentats ja que cada partit obté representació proporcional als vots obtinguts.
El model majoritari (III): 5–Pluralisme de grups d’interès: Sistema de pluralisme competitiu, que implica una multiplicitat de grups d’interès que exerceixen pressions en el Govern de forma competitiva, i no en un sistema de concentració.
Es basa en el pluralisme dels grups d’interès; no hi ha un gran sindicat, n’hi ha molts de diferents que exerceixen pressió per defensar els seus interessos particulars.
6–Govern unitari i centralitzat: Sistema altament centralitzat, amb un govern central que no comparteix les seves atribucions amb les administracions locals i regionals.
Centralització del poder polític, normalment, en molts casos no hi ha descentralització del poder.
7–Concentració del poder legislatiu en una legislatura unicameral: Inclòs quan existeixen dues càmeres del Parlament, la seva capacitat d’influència és molt asimètrica i el poder radica en una de les càmeres, sense contrapès real per part de la segona càmera.
Concentració del poder legislatiu en una càmera, i en cas d’haver-hi dues càmeres, una d’elles té preeminència per sobre de l’altre.
En els models consensuals hi ha dues càmeres fortes, una és la representació de les entitats territorials (governs autonòmics –si ens basem en la organització territorial espanyol–) (Senat), i l’altre és la representació del conjunt de la nació (Congrés/Parlament).
El model majoritari (IV): 8–Flexibilitat constitucional: Sistema de constitució no escrita que pot ser modificada pel Parlament mitjançant majories regulars en lloc de majories qualificades. El Parlament no té limitacions per actuar.
Roger Civit. Més apunts a https://unybook.com/profile/rcivit 9–Absència de revisió judicial sobre les lleis: Malgrat el Parlament accepta les normes de la Constitució no escrita i se sent obligat per elles, formalment no ho està. Ningú té dret a derogar o deixar sense efecte la legislació del Parlament.
El Parlament pot decidir el que vulgui sense haver de consultar-ho amb la ciutadania, el Parlament està per sobre de la Constitució perquè no hi ha Constitució.
En canvi, en els models consensuals la Constitució està per sobre de tot, de manera que si el Parlament aprova una llei o pren una decisió que alguns partits polítics o governs regionals consideren que és anticonstitucional, pot denunciar-se davant el Tribunal Constitucional i aquest decidirà si aquesta decisió presa és constitucional o no.
10–Un Banc Central controlat per l’executiu: La independència del Banc Central entra en conflicte amb el principi de la concentració del poder en mans del Gabinet, i per això en aquest model el govern té una gran influència en la política monetària.
En les democràcies majoritàries existeix un Banc Central que normalment està molt controlat pel govern, aquest nombra a dit al president d’aquest Banc Centra, i aquest president, per tant, està supeditat al govern que l’ha escollit.
En les democràcies consensuals, el Banc Central és una entitat independent que es nombra al president per majoria del Parlament, però que se’l dota d’independència envers el Parlament/govern.
El model de democràcia consensual (I): 1–Divisió del poder executiu en els gabinets d’àmplia coalició: El principi consensual permet a la major part dels partits importants compartir el poder executiu en una coalició àmplia.
En el cas belga, el govern ha de ser paritari entre flamencs i valons i tots els governs des de 1980 han estat coalicions de, com a mínim, 4 partits.
2–Equilibri de poder entre l’executiu i el legislatiu: Els gabinets, al tractar-se de coalicions àmplies i generalment cohesionades, no exerceixen un domini sobre el Parlament.
La curta duració i la inestabilitat dels gabinets belgues confirma la seva posició relativament dèbil en relació al Parlament. El seu funcionament és relativament independent.
Aquestes dues característiques, doncs, crea governs més inestables.
El model de democràcia consensual (II): 3–Sistema multipartidista: En els models consensuals hi ha quatre o més partits importants, i normalment hi ha més d’una desena de partits representats al Parlament.
L’emergència de sistemes multipartidistes s’explica per l’existència de varies línies Roger Civit. Més apunts a https://unybook.com/profile/rcivit divisòries (cleavages, escissions) a la societat: socioeconòmiques, lingüístiques, nacionals, religioses, etcètera.
4–Representació proporcional: En els models consensuals s’utilitzen sistemes de representació proporcionals que permeten que la pluralitat social es converteixi en pluralitat política i parlamentària.
El model de democràcia consensual (III): 5–Corporativisme dels grups d’interès: Es caracteritza per la concentració tripartida entre govern, sindicats i associacions empresarials, amb grups d’interès relativament escassos i amplis. A Bèlgica predomina el corporativisme social i a Suïssa el corporativisme liberal.
6–Govern federal i descentralitzat: El poder està dividit entre el govern central i els governs regionals, i es compten entre els sistemes més descentralitzats del món.
7–Bicameralisme fort: La segona càmera garanteix la representació de les minories, sempre que l’elecció d’aquesta càmera sigui diferent a la primera i que els seus poders siguin similars. Aquest és el cas de Suïssa, amb un fort bicameralisme entre el Consell Nacional i el Consell dels Estats.
El model de democràcia consensual (IV): 8–Rigidesa constitucional: La Constitució sols pot ser modificada per una majoria dels votants a escala nacional –i també regional en el cas Suís– de manera que els cantons petits tenen poder de veto. A Bèlgica es necessita una majoria de dos terços que s’agreuja en la organització del poder territorial, on els francòfons tenen dret a veto.
9–Revisió judicial: Existeix un Tribunal Constitucional amb capacitat per revisar si les lleis aprovades pel Parlament s’ajusten a la Constitució, i que exerceix una important funció d’arbitratge entre el poder central i els poders territorials.
10–Independència del Banc Central: Els models consensuals acostumen a donar major independència al Banc Central per dirigir la política monetària.
La Unió Europea, una democràcia consensual?: —La Comissió Europea funciona com un executiu de gran coalició.
—Existeix un equilibri entre l’executiu i el legislatiu, en la mesura que només una majoria de 2/3 del Parlament pot cessar a la Comissió.
—La representació al Parlament és fragmentada i és molt difícil que un grup polític obtingui la majoria absoluta.
—La representació proporcional és la regla per escollir als eurodiputats.
Roger Civit. Més apunts a https://unybook.com/profile/rcivit —La concertació és una de les característiques del model social europeu, malgrat que a la UE també hi regeix una gran competència entre grups d’interès.
—La UE és un sistema més confederal que federal.
—El Consell de la UE, que representa als Estats, té igual o més poder que el Parlament.
—El Tractat de la UE només es pot modificar amb l’aprovació de tots els Estats membres.
—El Tribunal de Justícia de la UE s’ha erigit com a institució política donat que ha condicionat la interpretació dels tractats, i amb ella, la construcció política de la UE.
—El Banc Central Europeu és un dels bancs centrals més independents del món.
Aquest sistema europeu s’assembla molt al sistema democràtic alemany.
Segons Lijphart, la UE encaixaria dins el model de democràcia consensual perquè en té els requisits (exposats més amunt).
El cas espanyol: El cas espanyol és un cas curiós ja que té elements d’ambdós models de democràcia.
Elements del model majoritari Governs monocolors Predomini del govern sobre el parlament Sistema bipartidista (fins el 2015) Concentració del poder legislatiu en una càmera èModel majoritari en la dimensió executiu-partits El mapa bidimensional de la democràcia: Israel representa una combinació de democràcia consensual en la dimensió executiva-partits i de democràcia majoritària en la dimensió federal-unitària.
Canadà és el prototip contrari, democràcia majoritària en la dimensió executiva-partits i democràcia consensual en la dimensió federal-unitària.
Elements del model consensual Representació proporcional Sistema multipartidista (a partir del 2015) Corporativisme i concertació social Govern descentralitzat Rigidesa constitucional Revisió judicial (TC) Independència del Banc Central Roger Civit. Més apunts a https://unybook.com/profile/rcivit Democràcia de consens i qualitat de democràcia: A la dimensió executiva-partits, les democràcies majoritàries no superen a les democràcies consensuals pel que fa a la gestió macroeconòmica i el control de violència.
D’altra banda, les democràcies consensuals superen a les democràcies majoritàries en relació a la qualitat de la democràcia i la representació democràtica.
A la dimensió territorial (federal-unitària), les institucions federals de les democràcies consensuals comporten avantatges als països grans, i els bancs centrals independents resulten efectius per controlar la inflació.
Per tant, es pot afirmar que les democràcies consensuals són de major qualitat democràtica que les democràcies majoritàries.
...

Tags: