Schiller II (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Barroc en els segles XVII-XVIII
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Schiller tenia un ideal de l’educació estètica que es corresponia amb la idealització humana de l’equilibri entre la llibertat i la passió, la sensibilitat. Entre la contemplació de la forma i la vida empírica, la vida material. Ell veia que entre aquets dos impulsos o pulsions hi havia una unió que integrava els dos que era la pulsió de joc ( text 189, fragment de la carta 15). Es tracta de que hi hagi un equilibri entre les dues balances, ni unilateralitat de la sensibilitat del sentiment ni la de la raó. Una comunió amb ambdós. Aleshores això es realitza en el caràcter i en l’obra del geni.
En el text 190 es parla del geni ingenu, referint-se al estat d’infància, una relació de a naturalesa que la majoria perd quan es fa gran i que els pobles han perdut. El geni és una figura que va a contracorrent de l’època, la tendència és a que hi hagi un altre tipus d’art i poesia que no sigui aquesta obra en què es trasllueix una relació íntima amb la naturalesa. Ja no sentim naturalment. Aquest és un concepte olt característic del romanticisme.
Té un llibre important que publica al 1795 que va tenir molt d’èxit que es titula Poesia ingènua i poesia sentimental. La poesia ingènua en aquest obra es correspon amb aquesta poesia que brota igual que broten les flors, d’una forma més o menys espontània a partir d’una tradició anònima oral, com passa amb la figura d’Homer o Shakespeare, ja que el personatge en sí es perd i el que ens queda es tota una tradició.
En aquestes obres hi ha una harmonia espontània amb la naturalesa. En canvi amb la poesia sentimental o amb la poesia d’art de Herder, hi ha més un treballa de modelar, uns coneixements teòrics, més artifici i techné. La poesia es manifesta sense una unió amb el tot, una escissió i per tant el sentiment es manifesta d’una manera més subjectiva, i per això l’anomena sentimental. En aquesta època aquesta última poesia és la que predomina, tot i que com diu Schiller encara queden poetes com Goethe fan poesia ingènua.
Text 202: el va fer quan arriba a l’arxiduquessa de Saxònia mentre fa un discurs a les arts, i diu això. Aquest discurs cap a una dona duquessa posa de manifest la seva decadència, aquest projecte en Goethe no apareix ja que ell no té res de revolucionari.
...

Comprar Previsualizar