Tema 3.1 Psicobiologia II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 27/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

T 3: FASES DE LA HISTOGÈNESI (continuació Tema 2) Fases de la histogènesi: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Inducció de la placa neural Proliferació Migració fins la seva localització definitiva i agregació Diferenciació Sinaptogènesi: connexió sinàptica Mort cel·lular programada Refinament de sinapsis.
1)Inducció: algunes cèl·lules de l’ectoderm comencen a formar la placa neural i posteriorment el SN 2)Proliferació: fase en que les cèl·lules mare del tub neural ploriferen originant les futures neurones i cèl·lules glials del SN. És neurogènesi. Les cèl·lules mare (CM) ploriferen de manera massiva. S’observa que quan les CM han de dividir-se, passen de la zona ventricular i es divideixen. Cada vegada les CM es divideixen més a prop de les zones exteriors. La plorifelació va de dins cap a fora. Neurones immadures  neuroblasts (perden capacitat proliferativa). Glioblasts  cèl·lules glials immadures.
Neuroepiteli  CM del SN. Hi haurà més futures neurones que en qualsevol cèl·lules altre moment de la vida. Les neurones en principi no tenen capacitat per dividir-se. En neurones no hi ha mitosi, en les cèl·lules glials si.
3)Migració i agregació: fase en la que les cèl·lules que han deixat de proliferar es desplacen fins a la seva localització final definitiva, on s’uneixen amb altres cèl·lules formant unitats funcionals, nuclis i capes corticals (importància dels NCAMs: neural cell adhesion molecules). Aquestes es troben a les membranes de les cèl·lules que serveixen per ajuntar unes cèl·lules amb les altres. NCAMs semblants, per això s’ajunten.
S’ajuntaran diferents neurones que hagin migrat formant agrupacions de somes en el SNC  nuclis i en el SNP  capes corticals. A l’escorça cerebral, per poder migrar a les zones més externes, se sap que les futures neurones s’ajuden per uns astròcits (cèl·lules glials)  són les cèl·lules de la glia radials (només en l’etapa prenatal). Les neurones s’enganxen a cèl·lules glials radials que tenen unes prolongacions, on s’uneixen les neurones i van reptant cap a altres zones. La neurona que ha d’agafar a un radi, sap que s’ha d’agafar aquell i no un altre per les molècules d’adhesió cèl·lules (CAM). Els processos de migració són bastant duradors, després del naixement n’hi pot haver i formen nuclis i capes  és l’agregació neuronal.
4)Diferenciació: adquisició de les propietats característiques (morfologia, NT,...). Han d’acabar d’adquirir la seva forma definitiva, comença en aquest moment però pot durar molt de temps (hi ha neurones gabaèrgiques que els primers mesos de vida són glutamatèrgiques).
5)Sinaptogènesi: formació de sinapsis. Les neurones encara no tenen axons. Dues parts: - - Com creix l’axó? Melipolim (?) i filopodis: prolongacions molt fines. Què fa que un axó vagi cap a un lloc o un altre?per iniciar voluntàriament el moviment, certes neurones de l’escorça. El seu axó ha d’arribar fins a cert punt de la medul·la. El procés es fa bé perquè intervenen factors químics i mecànics.
Factors químics (substàncies químiques): difusibles (al líquid extracel·lular) i no difusibles o de superfície cel·lular. Són NCAM. Els axons tendiran a unir-se amb altres amb NCAMs semblants. Factors difusibles anar cap a zones on hi ha més quantitat determinada o allunyar-se’n. Són d’atracció o de repel·lir-se. Són els factors químics de difusió. Els factors físics al principi no s’utilitzen. Els axons pioners sobretot es guien per factors químics, i a mesura que n’hi ha més, més factors químics participen (un exemple seria que axons més antics guien els axons més nous).
Un cop arriben allà s’han de formar connexions sinàptiques. L’axó forma sinapsis de manera indiscriminada al punt de destí: es formaran moltes més sinapsis de les necessàries. Algunes neurones que són de més moriran (apoptosi, suïcidi de la neurona).
6)Mort cel·lular programada (apoptosi): per sobreviure, perquè no s’expressin els gens de la mort, es necessari que els neurones estiguin en contacte amb les neurotrofines. Per tenir-hi accés, les neurones han d’haver establert connexions sinàptiques, han d’estar funcionant. Moriran aquelles que no facin sinapsis, aquelles que n’estableixin però no estiguin funcionant gaire , que tenen poc accés als factor neurotròfics, se’ls activaran els gens de la mort. Els factors neurotròfics hi són sempre, i el primer que s’activa és el factor de creixement nerviós (NGF). Rita Levi-Montalcini ho va descobrir.
7)Refinament de la sinapsis: dura tota la vida. Excepte si hi ha certes malalties neurodegeneratives. És una fase de la histogènesi, però dura tota la vida hi ha més refinament durant el període de les últimes setmanes del fetus i els primers anys de vida del nen. El número global de sinapsis passa de més a menys. Es veu al SNC i al SNP. Una cosa que hi influeix és l’experiència (la interacció) de la persona amb el seu entorn físic i social. Són una part de l’ambient (també inclou coses que no són experiències, com les radiacions nuclears perilloses,...). les experiències són molt importants per acabar de definir com es reorganitzaran certes parts del SN, i hi ha altres coses a part d’aquesta. En nens petits l’estimulació és molt important perquè hi hagi una reorganització de la sinapsis, ja que al ser petits aquestes no estan organitzades. La redacció global del número global de sinapsis reflecteix el refinament sinàptic i un augment d’eficiència d’aquestes. Si hi ha poques sinapsis d’entrada no es poden eliminar les menys eficients, mala reorganització.
El nombre global de sinapsis no diu res. Durant l’adolescència, el nombre de sinapsis disminueix, el procés de refinament és brutal.
A més del desenvolupament de les neurones, també cal tenir en compte que la resta de cèl·lules que formen el teixit nerviós també segueixen un procés de formació i maduració paral·lel.
La mielogènesi (formació de mielina):comença entre els 5-6 mesos de gestació en certes àrees. Les últimes àrees que completen la mielanització són les regions anteriors de l’encèfal, especialment el lòbul prefrontal i àrees subcorticals relacionades. Afavorirà la comunicació neural i aporta certa rigidesa a circuits neurals, limitant la formació de noves sinapsis. La major part de la mielinització es dóna per activacions de certs gens i a més, algunes experiències poden contribuir de manera positiva o negativa.
...