Matriu extracel·lular (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 22/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA CEL·LULAR MATRIU EXTRACEL·LULAR És diferent a cada tipus de teixit.
Les molècules que composen la matriu extracel·lular són: – Glucosaminglucans – Proteïnes de diferents tipus. Aquestes proteïnes tenen funció estructural i funció adhesiva, és a dir, que serveixen perquè les cèl·lules s'uneixin.
La matriu extracel·lular està altament hidratada. Això afavoreix que l'ió pugui arribar a la cèl·lula fàcilment.
És com una estructura gelatinosa on les molècules petites poden anar fàcilment.
Glucosaminglucans Només hem de saber l'àcid hialurònic.
L'àcid hialurònic està format sempre per cadenes de disacàrids no ramificades, és a dir, cadenes lineals. Que no estiguin ramificades fa que ocupin un gran espai amb l'aigua i afavoreix la difusió de nutrients. En aquests disacàrids hi ha sempre estructures amb càrrega. I per això són molt hidrofílics i fa que atraguin molta aigua. Per això la matriu extracel·lular és molt hidratada.
Diferències entre l'àcid hialurònic i altres glucosaminglucans 1- Té fins a 25.000 vegades repetits els mateixos disacàrids. Forma cadenes molt més llargues que altres.
2- MAI està sulfatat. La resta pot presentar un grup sulfat.
3- L'àcid hialurònic està format pels mateixos sucres. Els altres poden presentar un sucre variant de tant en tant.
4- No s'uneix MAI amb enllaç covalent amb proteïnes. Els altres sí que s'uneixen i és el que anomenem proteoglucans.
PROTEOGLUCANS El disacàrid s'uneix amb enllaç covalent a les proteïnes a través de tetrasacàrid d'enllaç.
Funcions dels glucosaminglucans: – Generar estructures i hidratació, és a dir, tenen una funció d'hidratació.
– Modificació d molècules per ser reconegudes per la cèl·lula, és a dir, funció de comunicació.
Tenim dos exemples de proteïnes fibroses de la matriu extracel·lular: – Col·lagen – Elastina COL·LAGEN No tenim un únic tipus de col·lagen. Té una funció que és la de formar fibres amb una alta resistència. Per exemple, els tendons estan formats per col·lagen.
Una molècula de col·lagen està format per 3 cadenes polipeptídiques que cada cadena té més de 1000 aminoàcids i cada cadena és una cadena α de col·lagen, una hèlix súper estreta que gira cap a l'esquerra. I les 3 cadenes α s'enrotllen cap a la dreta.
Fa un entrecreuament aldhòlic, específic del col·lagen. És un enllaç covalent format per 2 glicines.
Cada molècula de col·lagen està separat sempre uniforme la mateixa distància entre una i altra i això fa que no hi hagi punts febles i per això tenen tanta resistència a la tensió.
Hi ha col·lagen que no formen fibres, formen xarxes que són sintetitzades per leS pròpies cèl·lules . Aquest tipus de col·lagen el trobem a la matriu extracel·lular de les cèl·lules epitelials.
Cada cadena α té als extrems pèptids d'extensió que impedeixen que formin fibres al aparell de Golgi, perquè sinó creixerien a dins i matarien la cèl·lula.
Síntesi del col·lagen (el que forma fibres) Cada cadena α sintetitza per separat a partir d'un ribosoma i després s'uneixen les tres cadenes.
Les procadenes α són més llargues que el que seran les molècules de col·lagen. Això passa a l'aparell de Golgi. Es forma la vesícula i es secreta cap a l'exterior. Després es tallen els propèptids (que és una sèrie de aminoàcids).
En tota 1 fibra de col·lagen no hi ha punts febles.
Interaccions entre col·lagen fibrós i no fibrós Tendons, cartílags...
El cartílag és una estructura estructurada tridimensionalment, en forma de xarxa. Són fibres de col·lagen no sotmeses. Les de tipus 2 s'uneixen a altres fibres com el col·lagen del tipus 1 que presenten una estructura variable.
Qui permet l'estructura són les molècules que acompanyen a les fibres.
Làmina basal. Hi ha diverses malles, una sobre l'altre. És una estructura en forma de làmina (o de xarxa) on el col·lagen de tipus 1 no forma fibres i, per tant, no s'han tallat els propèptids i es van unint entre sí i es pot formar una malla. Té prolongacions que poden sortir de la làmina.
ELASTINA És elàstica, rica en glicina.
MAI hidroxilada. Aquesta és una diferència amb el col·lagen.
L'elastina forma estructures en forma de molla interrompuda. Aquesta molla ens permet estirar una estructura.
Formen estructures tridimensionals.
Per formar 1 desmosina calen 4 lysines.
L'elastina es troba en molts teixits, sobretot en el teixit connectiu. Permeten resistir i tornar a adquirir la conformació.
Per exemple, en la síndrome de Marfan, no són capaços d'estructurar l'elastina.
Si no es secreta fibrilina, que és la proteïna que té la funció d'agrupar fibres perquè es puguin ajuntar, no estructuren l'elastina.
LAMININA Fa funció adhesiva i és una proteïna que es troba a la lamina basal dels epitelis.
Està formada per 3 cadenes polipeptídiques.
Hi ha llocs d'unió per diferents molècules: – Per la superfície cel·lular.
– Per glucosaminglucans – Per col·lagen tipus IV.
La laminina, que fa la unió entre la membrana i el col·lagen tipus IV, és reconeguda per les cèl·lules, gràcies a les integrines, i a més, és capaç d'unir-se amb el col·lagen.
També hi ha glucosaminglucans i permet que els nutrients es puguin moure amb facilitat i estigui aquesta zona hidratada.
FIBRONECTINA Es troba, més aviat, al teixit connectiu i fa funció adhesiva.
La fibronectina és un dímer, és a dir, està composta per 2 cadenes polipeptídiques que presenten diferents lloc d'unió: – Per superfícies cel·lulars – Per glucosaminglucans – Per col·lagen La fibronectina es troba en el contactes focals. I gràcies a les integrines ,que estan reforçades per microfilaments d'actina, són capaces d'unir-se a la fibronectina.
S'uneixen a una seqüència específica de 3 aminoàcids. Aquesta seqüència s'anomena RGD (que és un contacte sòlid). Aquest RGD els permet establir contactes focals i seguir avançant.
COMPARTIMENTS INTRACEL·LULARS SISTEMA MEMBRANÓS INTERN Són orgànuls relacionats entre sí pel transport vesicular.
Formen part del sistema membranós intern el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi, els endosomes, els lisosomes...
Però NO formen part d'aquest sistema membranós intern els peroxisomes, els cloroplasts i els mitocondris.
1.1 Transport vesicular Es produeix la síntesi de lípids i proteïnes del reticle endoplasmàtic i es formen vesícules que van a l'aparell de Golgi i allà les proteïnes són empaquetades i enviades al seu destí final que és la seva membrana diana.
L'aparell de Golgi té dues cares: la cara cis que és per rebre les vesícules; i la trans, que és per enviar les vesícules.
El transport vesicular implica la formació de vesícules a la membrana i una vegada formades són enviades a una altra membrana diana.
Recobriments proteics de les vesícules de transport Hi ha 3 tipus de recobriments principals: – De clatrina – De COP I (que són les proteïnes de la coberta de les vesícules a l'intragolgi).
També s'han anomenat COATÒMER.
– De COP II, que és exclusiu del transport del reticle endoplasmàtic fins a l'aparell de Golgi. Per tant, el COP II només el trobem al reticle.
...