S05 Diabetis mellitus (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 SEMINARI 5: DIABETIS La pacient A.H., és una noia prima de 18 anys, que en una exploració rutinària presentava glucosúria i uns nivells de glucosa de 250 mg/dl. La pacient havia notat 4 setmanes abans d’aquesta visita polidípsia, noctúria (3 cops/nit), fatiga i pèrdua de pes, però ella havia relacionat aquests símptomes amb l’ansietat derivada d’un canvi de casa i l’adaptació al nou entorn. En el passat ha patit nombroses infeccions respiratòries superiors. En la seva família no hi ha casos anteriors de diabetis i no pren cap medicació.
L’examen físic és normal, amb un pes de 50 kg. Els resultats del laboratori són els següents: glucosa plasmàtica en dejú 280 mg/dl (normal: <115 mg/dl), hemoglobina glicosil·lada (HbA1c, paràmetre que quan es troba incrementat indica un nivells elevats de glucosa en els últims mesos) 14% (normal: 4-6%). També presentava glucosa en orina (2%) i traces de cossos cetònics.
1. Quins signes i símptomes ens poden indicar que la pacient A.H. presenta diabetis? De quin tipus de diabetis es tracta? • Glucosa en dejú: >120 mg/dl • Poliúria, polifàgia i polidípsia • Pèrdua de pes • Fatiga: el múscul no rep prou aport de glucosa (no té prou energia) • Infeccions respiratòries poc greus: funció immune afectada en diabetis És una DM1: • Persona jove • No hi ha augment de pes, sinó pèrdua • Inici detectat de manera sobtada i amb uns nivells de glucosa immediatament alts (no augmenta progressivament com en la DM2) • Aparició de cossos cetònics (en la DM2 no) • Caràcter autoimmune • Sempre deficiència d’insulina; el tractament es basarà en la seva administració En aquest cas, la DM1 ha aparegut com a resposta a l’estrès. La malaltia ja era present, però en situació subclínica: l’excés adrenèrgic mantingut durant l’última temporada l’ha exacerbat i ha manifestat finalment els símptomes 2. Després de la seva visita, la pacient A.H. començarà un tractament amb insulina.
L’endocrinòleg li ha recomanat començar amb el tractament intensiu. Quines són les seves avantatges? I els seus inconvenients? 2 tipus de tractament intensiu: • Multidosi • Injecció al matí per mantenir els nivells fisiològics d’insulina basal • Injecció abans dels 3 menjars principals: insulina regular/anàleg d’ultracurta • Bomba d’infusió • Insulina regular o anàleg d’ultracurta Avantatges: • Simula millor el sistema fisiològic de control de la glucèmia • No hi ha alts pics d’hiperglucèmia: menys complicacions diabètiques (retinopaties, amputacions…) • En general s’aconsegueix millor control de la glucèmia: els nivells d’Hb glicosil·lada disminueixen més que no pas amb el tractament convencional Inconvenients: • La injecció múltiple acostuma a provocar més episodis d’hipoglucèmia que no pas la bomba d’infusió contínua • El pacient ha de ser molt conscient del tractament que rep i l’ha d’aprendre a controlar: han de ser persones joves i hàbils (no en gent gran, individus amb discapacitats…) 1 de 2 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 Les primeres setmanes de tractament intensiu amb insulina la pacient A.H. juga amb una amiga un partit d’squash. A.H. inicia el partit d’squash pocs minuts desprès d’haver-se injectat l’insulina.
Després de 30 minuts de partit, la pacient pateix un quadre clínic amb suor, tremolor, taquicàrdia, confusió mental i comportament estrany.
3. Quina pot ser la causa d’aquests símptomes? Quin seria el tractament? Com es pot evitar que torni a succeir? Exercici físic i hipoglucèmia: • ↑↑ consum de glucosa al múscul • ↑ sensibilitat a la insulina • ↓↓ concentració de glucosa en sang En resum, apareix un risc molt elevat d’hipoglucèmia. Precaucions per evitar-ho durant exercici: • Disminuir dosi d’insulina abans d’iniciar l’exercici • Incrementar la ingesta d’hidrats de carboni prèvia a l’exercici. Si aquest és molt intens o durarà molta estona, anar bevent aigua amb sucre • Evitar injectar la insulina al lloc més afectat per l’esforç físic • Programar l’exercici, evitant les hores que coincideixin amb el pic d’acció de la insulina • Monitorització de la glucèmia abans, durant i després de l’exercici Tractament hipoglucèmia: “tractament dels 3 quinzes”. Administrar 15 g de glucosa en aigua, esperar 15 minuts i si no es recupera, administrar 15 g més. Si no tenim sucre: begudes carbonatades, mel… Si el pacient està inconscient, la situació és d’urgència: • Amb via venosa: solució glicosil·lada IV • Sense via venosa: glucagó SC o IM 4. La pacient A.H. surt una nit de festa i beu més del compte. Quines poden ser les conseqüències per a la seva malaltia? La ingesta ràpida/excessiva d’alcohol produeix hipoglucèmia (en individus sans també: a tothom).
En el seu metabolisme es produeix un ↑ ratio NADH/NAD+, fet que produeix • ↓ Gluconeogènesi • ↑ Augment glucòlisi Amb altes probabilitats de que aparegui un episodi d’hipoglucèmia 5. Quins són els mètodes anticonceptius que pot fer servir? 1. La primera opció és sempre l’anticoncepció de barrera (preservatius).
2. Actualment es poden utilitzar també dispositius intrauterins de levonorgestrel, que no s’absorbeix i exerceix efecte únicament local 3. Si la pacient no presenta retinopaties ni efectes greus derivats de la diabetis, també es podrien administrar anticonceptius monofàsics de progestàgens (Els estrògens redueixen la sensibilitat dels receptors de la insulina: empitjoren la situació!!) 6. Desprès d’uns anys, la pacient A.H. vol quedar-se embarassada. Què ha de fer abans de planejar l’embaràs? Serà imprescindible dur un control molt estricte de la glucèmia: evitar pics d’hiperglucèmia, que si apareixen durant els primers mesos de l’embaràs poden provocar malformacions fetals al fetus.
Un cop l’embaràs és més avançat, poden provocar la futura aparició de síndrome metabòlic i problemes d’obesitat al nen quan sigui gran També poden afectar a la mare: problemes renals, ..
2 de 2 ...