TEMA 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART II. Els actors i l’estructura de les Relacions Internacionals TEMA 6. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS COM A ACTORS INTERNACIONALS Les Organitzacions Internacionals Governamentals (OIG): definició, evolució del fenomen, tipologia i funció en el sistema internacional. Les Organitzacions No Governamentals (ONG): definició, evolució del fenomen, tipologia i funció en el sistema internacional.
Hi ha diferents categories d’actors que desenvolupen un paper en el sistema internacional i que no actuen de la mateixa manera. En aquest tema veurem les organitzacions internacionals governamentals i no governamentals.
1. Les Organitzacions Internacionals Governamentals (OIG) 1.1. Definició d’OIG Organització o institució formal creada per Estats a través d’un tractat intergovernamental (un acte jurídic que pot rebre diferents noms: pacte, carta...) de manera voluntària (ningun Estat és forçat a formar part d’un pacte), amb una estructura orgànica permanent, que funciona de manera autònoma respecte d’altres institucions (tenen uns òrgans que prenen decisions diferents a les que puguin prendre els Estats) i que gaudeix de competències pròpies, per aconseguir uns objectius, que li han estat atorgades pels Estats membres.
 Elements necessaris de tota OIG ▪ Caràcter interestatal: els membres sempre són Estats, tot i que hi ha escasses excepcions (en alguna OIG trobem algun membre que pot ser alhora una OIG).
▪ Caràcter voluntari: ningun Estat és obligat a formar part d’un pacte. Si s’hi entra és perquè et beneficia. Per tant, tothom guanya en una OIG, més o menys. Si no el beneficia, no hi entra.
▪ Estructura orgànica permanent: ha de tenir una estructura (pot ser molt complexa -NNUU- o simple -tenen només una secretaria-) L’activitat d’una OIG és continuada, perdura en el temps. Tot i que els membres no es reuneixen cada dia, les institucions segueixen treballant (això ho diferencia d’una conferència).
▪ Voluntat autònoma: una OIG és un espai de cooperació entre Estats, però això no vol dir que no hi hagi conflicte. Les decisions que surten de les OIG són fruit d’una negociació entre els Estats; això dóna la possibilitat a Estats petits de participar més activament. A més, aquestes decisions són autònomes a les decisions pròpies de l’Estat: és un decisió només de l’organització (fruit de la negociació entre Estats).
1 Introducció a les RRII ▪ Competències pròpies: s’encarrega de gestionar determinats aspectes de les RRII. Aquestes competències són atorgades pels Estats membres.
1.2. Classificació d’OIG Segons la participació/membresia...
o Universals: OIG de la qual en poden formar part tots els Estats del món, sense cap criteri restringiu. Això no vol dir que tots els Estats en formin part, sinó que tenen la possibilitat de ser-ne membres, ja que no posa condicions. E.g.: Nacions Unides (l’única condició és que s’ha d’acceptar la Carta) o Regionals o restringides: tenen uns criteris que restringeixen, limiten, l’entrada i participació dels Estats membres. Pot ser d’ordre geogràfic (proximitat geogràfica→Unió Europea) o d’ordre funcional (OTAN).
Segons les competències/funcions, és a dir, el tipus d’activitat que duen a terme...
o Generals: s’ocupen de qualsevol funció. E.g.: NNUU o Especialitzades: es dediquen a una funció concreta de les RRII. Poden ser: ▪ Político-militars: OTAN, NNUU...
▪ Econòmiques: Banc Mundial, Fons Monetari Internacional...
▪ Socials ▪ Tècniques: Organització Internacional del Treball 2 Introducció a les RRII 1.3. Desenvolupament històric del fenomen de les OIG Per a que existeixi una OIG hi ha d’haver un conjunt d’unitats polítiques diferents i independents que interactuïn de manera constant. Aquestes interaccions han de ser importants i denses.
 Sorgiment històric tardà en el marc del sistema d’Estats Les OIG sorgeixen perquè els Estats cada vegada tenen més interacció entre ells i els problemes es van repetint. Forma part del fet de participar en les relacions internes del sistema internacional.
 Les comissions de navegació de principis del segle XIX, amb estructura organitzativa senzilla Les primeres organitzacions sorgeixen entre Estats del segle XIX. Són de caràcter molt tècnic i estan relaciones amb la navegació fluvial (organitzacions entre Estats que comparteixen un mateix riu perquè no es “quedés” tota l’aigua el primer). Tenien una estructura molt senzilla.
 Les unions administratives del segle XIX i les OIG de caràcter tècnico-econòmic fins la Ia GM Posteriorment van anar sorgint unions administratives. Trobem la Comissió Central del Rin (1815) i la Comissió Europea del Danubi (1856).
A partir d’aquest moment hi ha una sèrie d’organitzacions que se centren en àmbits més específics dels Estats: estadística, agricultura, salut...
(Oficina Internacional de la Salut Pública –antecedent de l’OMS-).
 Els nous tipus d’OIG durant el període d’entreguerres El primer gran salt d’aquest tipus d’organitzacions de caràcter tècnic i administratiu a una organització de caràcter polític esdevé després de la Ia GM. Es crea la Societat de Nacions, on es produeix un salt qualitat molt important. La SN era de vocació universal però sobretot es centrava en funcions polítiques i de seguretat. Arrel d’això, proliferaren les organitzacions de caràcter regional, vinculades a la política de blocs.
 L’expansió del fenomen durant la 2a meitat del segle XX i fins l’actualitat Després de la IIa GM hi ha una gran expansió de les organitzacions internacionals. El número d’actors es multiplica moltíssim. Això té a veure amb les necessitats del sistema internacional: hi ha més temes que necessiten ser tractats per organitzacions (mecanismes de cooperació per solucionar temes conflictius entre Estats) 3 Introducció a les RRII 1.4. Òrgans de les OIG Trobem certs òrgans que donen continuïtat a l’organització, encara que no estigui sempre reunida. Els podem classificar segons les seves funcions:  Deliberants o decisors: decideixen les línies organitzatives d’actuació de les OIG, les polítiques que durà a terme l’òrgan.
▪ Plenaris: hi participen tots els Estats membres. Pot prendre decisions molt generals. Adoptat, per tant, les grans línies d’actuació que després s’aniran especificant. E.g.: Assemblea General (ONU) ▪ Restringits: hi participen un número determinat d’Estats. Això és per donar més agilitat, perquè sigui més operatiu. La participació en aquest ve definida pel tractat o carta de cada organització: no hi ha un criteri que ho especifiqui. E.g.: Consell de Seguretat (ONU)→hi ha 5 membres permanents (en funció de poder que tenien el 1945) i els altres 10 són aleatoris en funció a la representació geogràfica.
 Administratius: garanteixen el funcionament de l’organització, la seva continuïtat i vida. E.g.: Secretaria Genereal (ONU) El secretari general és el més alt càrrec de l’organització. Els qui treballen són funcionaris de l’organització i, per tant, no representen a cap país. La seva funció és coordinar, exposar les ordres del dia, mantenir vincles amb els altres membres, fan propostes... El secretari general, a més, pot tenir moltes funcions: pot ser realment un dinamitzador o ser un membre més de l’organització, per exemple.
 De control: tenen funcions judicials (no totes les organitzacions tenen aquest tipus d’òrgan). S’encarreguen de solucionar controvèrsies, interpretar tractats, que els membres compleixin amb les resolucions...
E.g.: Tribunal de Justícia de la UE, Tribunal de la Haia...
 Tècnics o consultius: no prenen dacions però s’encarreguen d’aspectes molt concrets o tècnics a partís dels quals altres òrgans de l’organització decideixen. Per exemple, recullen dades, elaboren informes, sistematitzen la informació... E.g.: ECOSOC (ONU) 4 Introducció a les RRII 1.5. La presa de decisions No totes les OIG decideixen de la mateixa manera. Hi ha dos tipus bàsics:  Votació: capa part expressa la seva conformitat o desacord en la proposta determinada. (majoria simple, absoluta, qualificada...). Com es reparteixen els vots? No en tots els organismes cada Estat té un vot, com en les NNUU, sinó que cada Estat té un número diferent de vots (vot ponderat: la ponderació es fa en virutt de les quotes que aprotes). E.g.: FMI, Banc Mundial→com més paguis, més accions tinguis, més vot tindràs.
No confondre amb la membresia!  Consens: es negocia fins a assolit una proposta que pugui ser acceptada per totes les parts, sense votació.
o Avantatge: tothom complirà perquè ningú ha votat en contra.
Satisfà mínimament a totes les parts.
o Inconvenient: és una proposta que com que ha de contentar a totes les parts les satisfà mínimament (proposta de mínims, amb poc contingut). Al final és com una declaració d’intenció que no s’acaba de concretar en un pla d’acció.
1.6. La funció política de les OIG a la societat internacional: la cooperació institucionalitzada  Servir d’instrument de política exterior dels Estats: a través del qual els Estats assoleixen els seus objectius a la vegada que redueixes els costos. Cooperar implica més rendibilitat, ja que es fa de manera pacífica (negociació).
 Modificar la conducta dels Estats: quan estableixes un mecanisme de cooperació estàs creant la possibilitat de modificar conductes. Una negociació suposa que estàs disposat a accedir. Les OIG modifiquen, per tant, la conducta dels Estats d’una manera eficient. És com un espai per limitar la conducta. Tot i que una organització estigui creada pels interessos dels grans, també en limita la seva actuació.
 Fer d’altaveu dels Estats més petits: donar veu a Estat que tindrien moltes dificultats per fer-se sentir. Espai polític on els països poc poderosos es facin escoltar, es donen a conèixer les seves opinions.
 Regular determinats aspectes de la vida internacional: ajuden a la creació, regulació i difusió de normes, estàndards de conducta, i concretar això en normes jurídiques. L’organització és la impulsora de les normes, que després seran firmades pels Estats.
5 Introducció a les RRII  Creen categories i significats (tasca important de caràcter normatiu): desenvolupen una funció normativa que es concreta en la creació de coneixements i això té una rellevància política. Això comporta uns drets i unes obligacions. E.g.: “refugiat”, “desplaçat”, “país de renda mitja”, “país de renda baixa”... Per exemple, tenir la categoria de “refugiat” implica que tens un drets i que els països tenen unes obligacions per protegir-te. El mateix succeeix amb els “països de renda baixa”: els dóna més dret a un tipus de préstec, terminis de devolució més llargs...
Crea coneixement: evolució del concepte de “seguretat” (molts dels seus significats han sortit de les NNGG. Eg.: seguretat humana→l’objectiu a protegir són les persones), “desenvolupament” (moltes teories sobre el terme són doctrines creades per les NNUU.
E.g.: índex de desenvolupament humà, PIB...)...
 Transferir models d’organització política, econòmica... E.g.: expansió de la democràcia com a model polític, del capitalisme com a model econòmic...
 Legitimen l’autoritat que representen: una intervenció autoritzada pel Consell de les NNUU és legítima.
 Aquestes tasques contribueixen a augmentar la cooperació: a mesura que es va ampliant la confiança va augmentant la cooperació.
2. Les Organitzacions Internacionals No Governamentals (ONG) 1.1. Definició i criteris identificatius: caràcter privat i no lucratiu Primer de tot podem diferenciar entre, tot i que són el mateix, només es diferencien pel caràcter internacional: ▪ OING: de caràcter internacional ▪ ONG: nacionals, estatals, regionals o locals.
El que els fa ser internacionals és el tipus d’acció, no si és internacional o estatal. Sempre ens hem de fixar amb el nivell de les seves actuacions. Per exemple, la UPC té una organització d’arquitectura: és local però construeixen cases a Amèrica Llatina (actuació internacional) 6 Introducció a les RRII 1.1.1. Definició i característiques (diferenciació amb altres entitats) Associació, col·lectius, fundacions (segons cada país pot ser una cosa o l’altra) de caràcter privat formades per membres privats (poden ser personatges públics però poden ser membres, com per exemple un ministre→no representa al govern, sinó que és individual), de caràcter no lucratiu: no busquen fer riquesa (les campanyes de recaptació de fonts o publicitàries no són lucratives; cal diferenciar-ho), que es regulen pel dret intern d’un país: cada país en determina regularment. Tenen una estructura permanent (n’hi ha que mínima, simbòlica, i d’altres que és parla de “multinacionals de cooperació”→gran estructura) i porten a terme una activitat regular (regulades pel dret intern de cada país, conforme al dret privat).
Tot i que les ONG han reclamat tenir un “Estat universal”, el Estats no s’hi ha avingut perquè si controlen el registre de les ONG pot comportar una major poder.
Duen a terme activitats de caràcter solidari, que poden ser de denúncia, amb un objectiu internacional: pot ser una ONG local però el seu objectiu internacional→influir en el sistema internacional tot i que la seva influència serà menor que la d’una ONG nacional, per exemple.
El seu finançament en principi era privat, però avui en dia ja no : això posa entredit la independència de les ONG, ja que reben fons públics i, per tant, la seva independència es veu limitada. E.g.: quan hi ha canvi de partit polític es veu quines ONG es subvencionen més o menys (afiliacions ideològiques).
7 Introducció a les RRII 1.1.2. Criteris definitoris de les OING, segons la Union of International Associations 1.3. Tipus d’OING  Segons àmbits d’actuació o Religioses: World Council of Churches, International Council of Christian Churches, Pax Christi, Muslim World League...
o Polítiques: International Peace Academy, World Peace Council, Internacional Socialista, Unió Interparlamentària, International Union of Local Authorities...
o Jurídiques: Institut de Droit International, International Law Association, Comisión Internacional de Juristas...
o Econòmiques: International Organitzation of Standardization, Cambra Internacional del Comerç, Associacons empresarials de tots tipus...
o Sociolaborals: International International Confederation Organitzation of Free Trade of Employers, Unions, World Confederation of Labour, World Confederation of Labour, World Federation of Agricultural Workers...
o Assistencials i humanitàries: Moviment Internacional de la Creu Roja, Metges Sense Fronteres, Save the Children...
o De drets humans: Oxfam International, Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Periodistes Sense Fronteres...
8 Introducció a les RRII o Educatives i artístiques: World Confederation of Teaching Profession, International Union of Students, International Council of Scientific Unions...
o Sobre gènere: International Alliance of Women, International Council of Women, International Federation of Business and Porfessional Women...
o Mediambientals: International Association on Water Pollution Research, International Ocean Institute, Greenpeace International...
o Esportives: Comitè Olímpic Internacional, Federació Internacional de Futbol Associat...
 Segons activitats desenvolupades o Informació/sensibilització/conscienciació/educació o Formació i assistència tècnica o Desenvolupament de projectes i cooperació sobre el terreny  Segons els àmbits materials d’actuació o Ajut humanitari: accions d’assistència a al gent desprotegida dutes a terme al marge de qualsevol ideologia, en situacions de conflicte armat o catàstrofes naturals. E.g.: Creu Roja No confondre amb l’ajut al desenvolupament→Japó si té una catàstrofe se’n podria sortir més o menys sense estricta ajuda internacional.
o Defensa de medi ambient: el medi ambient és un objecte de protecció a nivell internacional. L’objectiu és que el planeta sigui habitable per nosaltres i les futures generacions.
o Promoció i defensa dels drets humans: lluita pels drets i llibertats de caràcter polític. Pretenen l’expansió universal dels drets humans, de casos generals fins a particulars. Intenten influir en la conducta política dels governs.
o Per la cooperació i l’ajut al desenvolupament (ONGD): són organitzacions que contribueixen al procés de desenvolupament .
Poden ser internacionals, regionals, nacionals... Mobilitzen els seus recursos per ajudar al desenvolupament. Hi ha d’haver, a més, una implicació local perquè així se’n senten més responsables. E.g.: Intermon Oxfam o Altres: religioses, polítiques, jurídiques, sobre gènere, esportives, sociolaborals...
9 Introducció a les RRII 1.4. Evolució del fenomen de les OING durant el segle XX L’evolució de les OING està relacionada amb la del sistema internacional. A mesura que hi ha més intercanvis i necessitats es desenvolupa. És un fenomen que generalment es desenvolupa en països més desenvolupats. És lògic ja que, si et dediques a una activitat no lucrativa és perquè ja tens resoltes les necessitats econòmiques, bàsiques. Per tant, és típic d’occident (hemisferi nord).
Dos línies evolutives: a) Orígens vinculats a alguns corrents històrics a. Moviments cristians i caritat cristiana Tenen a veure amb la caritat: ajuda al necessitat. No vol dir que les organitzacions actuals que deriven d’aquest origen siguin religioses (laïcitat), sinó que tenen les seves arrels en la religió.
Això és perquè l’Estat no cobria les necessitats dels desfavorits.
b. Societat de mercat capitalista i industrialització i desenvolupament del liberalisme polític i econòmic El seu desenvolupament va vinculat a la industrialització i nivell de vida de la població. Independència de l’individu de l’Estat; defensa dels drets individuals i polítics de les persones. E.g.: organitzacions en defensa dels drets polítics b) Expansió de fenomen i desenvolupament de la societat civil global Moltes organitzacions han estat creades després de la Ia GM i pensades en conflictes del primer mon, orientades a solucionar els problemes de la seva població. Una vegada solucionats, ajudes a altres que tenen el mateix problema.
L’expansió de les OING té molt a veure amb el procés de desenvolupament: societat civil global → ciutadans que es mobilitzen per causes internacionals. Aquestes OING del nord tendeixen a cooperar amb les del sud.
Un dels problemes actuals és el seu finançament: en principi ho fan gràcies a les quotes dels socis, però moltes vegades són simbòliques i no arriben a ser suficients: són una part molt petita del seus finançament.
10 Introducció a les RRII La major part dels recursos de les ONG, malauradament (perquè en limita la seva independència), provenen de fons de finançament públic (Estat, Comunitat Autònoma, Ajuntament) que pot ser de diferent origen.
Hi ha OING’s que volen mantenir la seva independència i rebutgen fons públics.
1.5. Les funcions de les OING a la societat internacional  Actuar obertament: l’acció sobre el terreny, intervenir sobre el problema que volem tractar de manera directa. E.g.: anar a l’Àfrica i desenvolupar un projecte.
Intervenció directa a la societat internacional en tres àmbits principals:  Principal mecanisme de cooperació internacional privada  Mecanisme molt important d’assistència humanitària  Activisme a l’àmbit mediambiental  Intervencions indirectes: pagues perquè algú altre dugui a terme un objectiu, és a dir, el finançament d’una acció. Hi ha OING que financen inclús a altres OING’s. Però l’important és que es dugui a terme el projecte.
 Fer de canals de l’ajut oficial al desenvolupament i de l’ajut descentralitzat: canals de transmissió de recursos públics; fan d’agents d’altres actors perquè són el canal de transmissió de l’ajut d’altres Estats, Comunitats Autònomes...
 Tasques importants de promoció, pressió als governs i a altres actors, i mediació: tasca de pressió política (fan el paper de “lobbies” davant dels governs).
11 Introducció a les RRII  Sensibilització i formació de l’opinió pública (conscienciació): donen a conèixer dades de determinats fets per sensibilitzar la població, informació que moltes vegades no és donada pel govern i que no són fàcils de trobar.
 Sensibilitzen i informen  Generació d’agenda internacional: posen a l’agenda temes que els governs no tenen interès de que hi siguin.
 Promouen regles, normes: hi ha campanyes internacionals promogudes per ONG a favor de que es regulin determinats sectors. Campanyes que promouen les ONG (la iniciativa és seva) i que a vegades són recollides per OIG: contribueixen a la funció reguladora de determinats sectors de la societat internacional. E.g.: transparència en el comerç d’armes, reducció del deute...
 Finançament de projectes autòctons (construcció de societat civil) 12 ...