Tema 6 -Sensibilitat, especificitat i valors predictius (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de la nutrició
Profesor P.G.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 16/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: Paràmetres per estudiar la validesa de les proves per avaluar l’estat nutricional FINALITAT DE LES PROVES DIAGNÒSTIQUES 1) Funció detectora: detectar o sospitar malalties en pacients que no han patit símptomes específics per a la malaltia, és a dir, que són asimptomàtics.
N’hi ha de dos tipus: - Cribratge (screening): les proves s’apliquen a la població en general.
“Les campanyes de la realització de mamografies en dones majors de 50 anys”.
- Recerca oportunista (case finding): s’aplica als usuaris dels serveis mèdics, en consulta, per casualitat.
2) Funció excloent (pocs FN): capacitat per a descartar la presència d’una determinada malaltia. Són proves molt sensibles amb pocs falsos negatius. Per exemple, la prova de la tuberculosis si és negativa detrmina que no hi ha tuberculosis. En canvi si surt positiva no indica al 100% que el pacient tingui tuberculosis.
3) Funció confirmatòria (pocs FP): constatació de la presència de la malaltia. Són proves molt específiques amb pocs falsos positius.
QUALITAT DE LES MESURES Repetibilitat, fiabilitat i precisió - nivell de concordança entre les mesures repetides del mateix fenomen.
- Absència d’error aleatori.
Validesa i exactitud - grau en que la mesura medeix el que es vol - Absència d’error sistemàtic.
VALIDESA DE LES PROVES DIAGNÒSTIQUES Es valora a través de dos índexs: a) Sensibilitat: malalts correctament identificats.
b) Especificitat: sans correctament identificats.
Malalts / prova + Sans / prova - En aquest cas, es desplaça el marge cap a sans per a que no s’escapi cap malalt MALA ESPECIFICITAT FALS + FALS - En aquest cas, es desplaça el marge cap a malalts per a evitar FP PARÀMETRES D’UNS PROVA DIAGNÒSTICA a Prova positiva estant malalt.
b Prova positiva estant sans (fals +) c  Prova negativa estant malalt (fals -) d  Prova negativa estan sa.
S’ha de minimitzar FP i FN per tal d’equilibrar.
MALALTIA PROVA + - Si No VP (a) FN (c) FP (b) VN (d) Sensibilitat = a / a + c Especificitat = d / b + d Valor predictiu positiu = a / a + b  varien Tenen més interés: tenir malaltia si ha sortit la prova +, prevalença ↑, VP ↑ APLICACIÓ DE LES PROVES Proves en sèrie: Es passa a la següent prova si el resultat de la primera és positiu.
 S’usa en proves en què els FP tenen molts efectes secundaris.
 Més específica i incrementa el VPP.
 S’usen quan la rapidesa en el diagnòstic és imprescindible, quan alguna de les proves és costosa o amb risc d’efectes secundaris, quan cap de les proves disponibles és molt específica.
 Poden donar FN.
Proves en paral·lel: Qualsevol resultat positiu indica una malaltia.
 Intenten reduir els falsos negatius realitzant vàries proves de cop.
 Més sensible i incrementa el VPN.
 S’usen quan es necessita un diagnòstic ràpid o quan totes les proves són poc sensibles.
 Poden donar FP.
...

Comprar Previsualizar