Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 31/12/2014
Descargas 14

Vista previa del texto

EL CICLE CARDIAC És un circuit tancat ple líquid que circula en una direcció determinada. Hi ha una bomba que impulsa el líquid pel circuit i és el cor. Al cor tenim el cicle sístole-diàstole, sístole és la contracció i diàstole és la relaxació. En el cicle es produeixen canvis en la pressió i el volum del cor.
Els tons cardíacs són els sorolls que fan les vàlvules quan es tanquen. Quan hi ha alteracions en el tancament es produeixen els bufs, que són cardiopaties. També parlem del volum/minut que és la despesa cardíaca, el volum de sang impulsat pel ventricle per minut.
EL COR COM A BOMBA: El cor funciona com una bomba que impulsa la sang per un circuit tancat. Tenim la via d’entrada a la bomba i la de sortida. Hi ha unes tanques que diferencien els compartiments; n’hi una a l’entrada i una a la sortida. Són les vàlvules. Aquestes tanques només poden obrir-se en un únic sentit i sempre és en el sentit que indica la fletxa. És a dir d’entrada a sortida.
Les vàlvules s’obren pel mecanisme que és el canvi de pressió o diferencia de pressió ambdós costats de la tanca. Quan la pressió de la via d’entrada és superior que a l’interior de la bomba es produeix l’obriment. Després augmenta la pressió a l’interior a mesura que entra sang. Quan la pressió a l’interior de la bomba és superior a la de l’exterior, s’obre la vàlvula de sortida. El líquid surt de la bomba. Quan el líquid va sortint la pressió de l’interior de la bomba va disminuït perquè la bomba es buida i en el moment en que la pressió de la bomba és inferior a la de sortida la vàlvula es tanca. El líquid que surt es va acumulant a l’altra banda i augmenta la pressió a la vàlvula d’entrada mentre que l’interior de la bomba té pressió baixa perquè està buida, així s’obre la vàlvula d’entrada. Permet la circulació del líquid pel sistema.
1 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC Sístole i diàstole es produeix en aurícules i en ventricles. Generalment en cardiologia a causa de la importància que té el ventricle normalment parlem d’ell. És un cicle de contracció-dilatació. Sístole és la contracció i diàstole la dilatació. Durant la diàstole es produeix l’ompliment i en la sístole l’ejecció de sang cap a les artèries.
El cor és una bomba doble perquè té dos compartiments diferenciats el ventricle i l’aurícula.
Cada compartiment té la seva pressió. Entre la vena i l’aurícula no hi ha vàlvula perquè no és necessària.
Tenim el cor relaxat i per tant aurícules i ventricles es troben en diàstole i es produeix contínuament el retorn sanguini. Com que l’aurícula està relaxada i la pressió a l’interior és baixa, permet que la sang de les venes hi pugui entrar. Com que el ventricle està relaxat i no hi ha pressió a l’interior, la vàlvula s’obre i la sang va d’aurícula a ventricle. És un ompliment passiu i correspon al 70% de l’ompliment del ventricle.
Quan s’inicia el batec cardíac la contracció s’inicia a l’aurícula, tenim sístole auricular que va acompanyada de la diàstole ventricular. Durant la contracció de l’aurícula la pressió augmenta i permet que la sang passi ràpid al ventricle. És un ompliment actiu de ventricle, a causa de la contracció. Entre vena i aurícula no hi ha vàlvula i quan es produeix la contracció de la aurícula es podria forçar el pas de sang capa a la vena, però el pas amunt no es produeix perquè l’anell d’entrada a la vena es contreu i la sang no pot passar. No és perfecte i es produeix una mica de retornada de sang però molt poca. Correspon a l’ompliment del 30%.
Un cop tota la sang ha passat al ventricle la pressió de l’aurícula baixa i la pressió del ventricle augmenta i això provoca el tancament de la vàlvula auriculoventricular, posteriorment com que la pressió del ventricle és elevada i supera la pressió de la vàlvula arterial aquest s’obre i la sang surt. L’aurícula entra en diàstole i el ventricle en sístole.
CANVIS DE PRESSIÓ I VOLUM: 1)CANVIS DE PRESSIÓ: En verd veiem els canvis de pressió de l’aurícula, en vermell el ventricle i en blau la pressió arterial. La pressió arterial és molt elevada perquè així garanteix que la sang arribi a tots els òrgans.
Durant la diàstole la vàlvula aòrtica està tancada perquè la pressió de l’aorta és mot més elevada que la del ventricle.
S’omple passivament el ventricle, s’inicia la sístole auricular i es veu un petit increment de la pressió auricular que va paral·lel a un increment de la pressió del ventricle que és deguda a la quantitat de sang que entra de sobte al ventricle. L’augment de pressió a nivell ventricular es deu al augment de volum mentre que a l’aurícula és per la contracció. Es tanca la vàlvula auriculoventricular perquè la pressió del ventricle és més elevada que la de l’aurícula.
2 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC El ventricle és ple de sang i la vàlvula tancada. La pressió a l’interior del ventricle no és suficient per obrir la vàlvula perquè és necessita la contracció del ventricle per superar la pressió de l’aorta. Per això necessitem la sístole ventricular que és una contracció isovolumètrica que permet que la pressió del ventricle superi la de l’aorta, únicament per ompliment de ventricle no hi hauria expulsió de sang. En el moment en que s’obre la vàlvula arterial la sístole continua però ja no es isovolumètrica perquè la sang va sortint i el volum disminueix. Baixa la pressió del ventricle perquè perd pressió quan el líquid surt cap enfora. Quan la pressió del ventricle baixa per sota de la pressió arterial, es tanca la vàlvula i s‘inicia la relaxació del ventricle o diàstole. Aquesta relaxació no està associada a canvis de volum perquè la pressió del ventricle és superior a la de l’aurícula i la sang no entra. El ventricle és buit.
2)CANVIS DE VOLUM: Hi ha canvis de volum a nivell del ventricle durant el cicle cardíac. Després d’una contracció hi ha sang que es manté al ventricle perquè no es buida del tot, aproximadament en un gos mitja queden 50ml. Es buida el ventricle i s’inicia el seu ompliment passiu i l’actiu per la sístole de l'aurícula. En la fase d’ompliment el ventricle està en diàstole, és a dir relaxat. Quan es produeix el buidament està en sístole. La diàstole es produeix en dues etapes, la primera és l’ompliment passiu en que l'aurícula es troba en diàstole. La segona fase correspon a la sístole auricular que permet el pas extra de sang a l’interior del ventricle, és l’ompliment actiu. Durant la sístole ventricular l’aurícula es troba en diàstole.
Si tot l’ompliment del ventricle fos actiu mai s’acabaria d’omplir i a més de vegades hi ha disfuncions. Si tot l’ompliment depengués de la sístole l’aurícula i hi haguessin disfuncions el pacient moriria. Els símptomes d’aquesta alteració es veurien quan hi haguessin moments de taquicàrdia perquè el cicle cardíac requereix temps i ve determinat per la duració del batec cardíac.
3 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC El que passa en taquicàrdia és que els batecs són més freqüents i sístole i diàstole duren menys. L’ompliment passiu dura menys i no correspon al 70% sinó al 50% potser. Si l’aurícula no funciona bé es posen de manifest els símptomes perquè el ventricle no s’omple bé. Que l’ompliment sigui majoritàriament passiu garanteix la vida tot i tenir defectes en l’aurícula; però el funcionament correcte de l’aurícula és essencial en taquicàrdia.
En la gràfica es mostren els canvis de volum i pressió segons si el ventricle es troba en sístole o en diàstole. L’ompliment passiu del ventricle en diàstole no genera canvis importants en la pressió del ventricle perquè sinó no es podria omplir, si augmentés molt la pressió tancaria la vàlvula auriculoventricular i no s’acabaria d’omplir per això augmenta a poc a poc la pressió ventricular. Per aquest motiu canvis en el volum del ventricle no impliquen canvis molt bruscos en la pressió. La pressió ventricular comença a augmentar a valors de 150-180 ml que són valors màxims de volum del cor.
Durant la sístole canvis en el volum comporten grans canvis en la pressió que és el que permet l’ejecció de sang. Inclús a volums baixos la pressió sistòlica és més gran que la diastòlica perquè la seva funció és garantir l'ejecció de sang i per això és necessari que augmenti molt la pressió. Hi ha un punt de pressió màxima al voltant de 150 ml a partir del qual el fet que hi hagi volums més grans en el ventricle implica que caigui la pressió sistòlica.
En groc veiem els fenòmens que es produeixen a nivell ventricular durant el cicle, la fletxa vermella del sòl simbolitza la diàstole ventricular on augmenta poc la pressió respecte del volum, després es tanca la vàlvula auriculoventricular i la fletxa indica la contracció isovolumètrica on augmenta la pressió sense variar el volum. És deguda a la sístole ventricular. Després s’obre la valva aòrtica i el ventricle es comença a buidar per tant el volum disminueix i per això la fletxa va cap enrere. No hi ha canvi de pressió per garantir que la sang sigui expulsada. Després hi ha un tancament de la valva aòrtica i es produeix la relaxació del ventricle que és isovolumètrica, cau la pressió del ventricle perquè es troba buit. No es comença a omplir fins que la valva auriculoventricular s’obri i per fer-ho la pressió de l’aurícula ha de ser superior a la del ventricle.
4 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC FASES D’OMPLIMENT VENTRICULAR: L’ompliment ventricular té diferents fases: 1) OMPLIMET PASSIU: La sang que arriba per les venes, entra a les aurícules i d’aquí passa als ventricles. 70% 1. Ompliment ràpid  Es produeix quan el ventricle es troba en diàstole, les valves es troben tancades i la sang s’acumula a l’aurícula, augmenta la pressió i s’obre la valva. La sang cau de forma ràpida cap al ventricle. Es passiva però rapida. La sang cau directament.
2. Ompliment lent  Continua passant sang cap al ventricle però més lentament. La sang passa lliurament de la vena a l’aurícula i, d’aquesta, al ventricle.
2) OMPLIMENT ACTIU: Es correspon a la sístole auricular. Les aurícules forcen l’entrada de sang al ventricle. 30% Cada fase dura 1/3 de la diàstole.
VOLUMS CARDÍACS: Volum diastòlic final Volum que té el ventricle al final de la diàstole.
Volum sistòlic final  Després del batec el ventricle no queda absolutament buit, sempre queda una romanència que és aproximadament d’un 35% del volum diastòlic final, uns 50ml per ventricle.
El volum sistòlic (Volum d’ejecció)  Té importància fonamental en cardiologia. És el volum de sang que ejecta el ventricle en un batec i garanteix la irrigació correcta dels teixits.
*Si el ventricle ejecta menys volum del normal el volum sistòlic final ventricular serà més gran. Hi haurà un romanent més gran de sang retingut al ventricle. Si es prolonga en el temps i no es corregeix el desajust, el volum diastòlic final augmentarà perquè tenim en compte el retorn sanguini i el romanent.
A l’esquema veiem el cicle cardíac. Durant la diàstole, aurícules i ventricles estan relaxats i s’omple el ventricle. Arriba l’impuls nerviós i comença la sístole de l’aurícula que es contreu i s’omple activament el ventricle. Augmenta la seva pressió que es fa superior a la de l’aurícula i la valva auriculoventricular es tanca. En aquest moment, un cop tancades les valves s’inicia la sístole ventricular, la contracció que en un primer moment és isovolumètrica; perquè encara no s’ha obert la valva arterial i augmenta la pressió sense variar el volum. Així s’arriba a superar la pressió arterial i la valva arterial pot obrir-se i ejectar-se la sang.
5 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC Durant l’ejecció la sístole és manté, però ja no és isovolumètrica. La pressió del ventricle cau per sota de l’arterial i es tanca la valva arterial. S’inicia la diàstole ventricular. L’aurícula es va omplint i és quan la pressió està per sobre de la del ventricle que s’obren les valves.
TONS CARDÍACS: Són produïts pels fluxos de sang en les diferents fases del cicle. Quan es tanquen les valves, l’obriment no comporta soroll. Tenim dos tons en situacions fisiològiques. BUM-BUM 1. Tancament de la valva auriculoventricular.
2. Tancament de les valves aòrtica i pulmonar.
3. És opcional i es produeix quan s’obren les valves auriculoventriculars i la sang cau de cop al ventricle. No té validesa diagnòstica. El tercer pot sentir-se o no perquè té diferencia d’intensitat amb els altres.
*En ausculten a diferents zones per a sentir els tons cardíacs.
VALVULOPATIES: Defectes en el funcionament de les valves cardíaques, poden afectar-se l’obertura o el tancament. Dos tipus: Estenosi Defecte de l’obertura. És un estretament de l’orifici. Hi ha un defecte en l’apertura perquè l’orifici és molt petit. Provoca que augmenti la resistència al pas de líquid a través de l’orifici. La sang passa a més pressió perquè l’orifici que és més estret i se sent un soroll anòmal. Quan la sang passa forma turbulències que són la causa del soroll.
1. Estenosi valva aòrtica  És una resistència a l’ejecció de sang durant la sístole. El primer to cardíac el sentirem bé (Tancament valva auriculoventricular). Es dóna la sístole i la sortida de sang no serà normal, se sentirà soroll a causa de que el ventricle ha de fer més força perquè la sang surti. Surt com un xorro i xoca contra les parets de l’aorta i es produeix un soroll i vibracions. És un buf sistòlic. Quan s’acaba tenim els segon to. BUM-SHH-BUM.
6 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC 2. Estenosi auriculoventricular  Sentirem SHH-BUM-BUM. En el moment en que el cor es troba en diàstole hi ha problemes en el pas de sang d’aurícules a ventricles.
Insuficiència  Hi ha un defecte en el tancament. No tanquen bé i es produeixen refluxos. Hi ha turbulències i soroll.
1. Insuficiència aòrtica  El primer to és normal i la sístole ventricular es produeix normalment. La sang pot passar no sentirem cap soroll. Automàticament sentirem el segon to cardíac i després sentirem un soroll perquè no ha tancat bé quan es relaxi el ventricle i com que la valva no ha tancat bé la sang de l’aorta tornarà al ventricle perquè la seva pressió és inferior. BUM-BUM-SHH. Buf diastòlic.
2. Insuficiència auriculoventricular  Primer es tanquen les valves auriculoventriculars, s’inicia la sístole ventricular i la sang retorna a l’aurícula perquè allà la pressió és inferior. BUM-SHH-BUM.
*A la gràfica veiem la intensitat de la vibració dels diferents sorolls.
VOLUM/MIN (DESPESA CARDÍACA): Valora la quantitat de sang ejectada pel ventricle cap als teixits per via arterial en un minut. Depèn de diferents factors: 1. Volum sistòlic  Volum ejectat pel ventricle en un minut. Determinat pel múscul. Com més forta sigui la contracció, més sang podrà ejectar i la força depèn de la musculatura. Són els efectes inotròpics, els positius augmenten la força i el volum sistòlic i els negatius al contrari, disminueixen la força i el volum.
2. Freqüència  És la freqüència del batec cardíac. Els efectes sobre ella són els cronotròpic. Els cronotròpics positius augmenten la freqüència i els negatius la disminueixen.
Els mecanismes de regulació poden ser intrínsecs o regulació per SNA. Regulen el volum/min a nivell de volum sistòlic (força de contracció) i freqüència. El cor té un mecanisme per adaptar-se i autoregular-se.
REGULACIÓ INTRÍNSECA  És el mecanisme de Frank-Starling. Quan augmenta el retorn venós és a dir entra més sang al cor, augmenta el volum diastòlic i el cor té un mecanisme propi que permet que quan augmenta el volum diastòlic augmenti la força de contracció per expulsar més sang. El múscul esquelètic es troba en situació C on tenim la força màxima. Hi ha una superposició de les fibres d’actina i les de miosina i entre les pròpies d’actina. Molts pons no poden formar-se i en aquesta situació al tensió generada pel múscul és molt eficient.
7 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC És la situació òptima per generar la major tensió. En el múscul cardíac no estem en C sinó en B, hi ha un cert grau d’escurçament del sarcòmer, hi ha un solapament però poden produir-se els ponts creuats d’actina i miosina. És una situació normal. Si augmenta el retorn venós i el volum diastòlic, es produeix extensió del sarcòmer i passa de B a C. Encara és capaç de generar la tensió òptima. Tindrà la capacitat d’expulsar sang. Si augmenta tant el retorn venós que el sarcòmer s’estira del tot, no es podrà produir contracció perquè no hi ha superposició de filaments d’actina i miosina i no es poden formar els ponts. Quan hi ha més volum al ventricle, el sarcòmer s’estira i perd la capacitat de crear tensió. El mecanisme intrínsec el que fa és que el cor tingui la capacitat de regular la força de la contracció en funció del retorn venós. Sempre dintre d’uns límits. Té un efecte inotròpic positiu. A més, de rebot, té un efecte cronotròpic positiu perquè el teixit de conducció que propaga el batec d’aurícula a ventricle està en l’entramat del múscul cardíac i, també s’estira i fa que augmenti la freqüència.
REGULACIÓ SNA Regula a nivell de freqüència i de força de contracció (Volum sistòlic). Tenim la simpàtica i la parasimpàtica.
1. Parasimpàtic: El neurotransmissor és l’acetilcolina i el seu receptor és de tipus nicotínic i es troba a la placa muscular i als ganglis. Els receptors de tipus muscarínics del node senoatrial el que fan és provocar la apertura dels canals de K+ que sortirà fora i el potencial disminuirà. S’allunya del nivell de descarrega i triga molt més després a arribar-hi, la pendent s’inclina i disminueix la freqüència cardíaca. Té efecte cronotròpic negatiu 2. Simpàtic: El neurotransmissor és la noradrenalina que té un receptor α i β. Des dels nivells més baixos de hiperpolarització fins el nivell de descarrega és la fase de prepotencial. La regulació del SNA intervé en aquesta fase. Tenim receptors de tipus β-adrenèrgics. La interacció de la noradrenalina amb el receptor el que fa és obrir els canals de Ca2+ que entra a la cèl·lula muscular i augmenta el potencial de membrana que arriba al nivell de descàrrega. La pendent augmenta. Té un efecte cronotròpic positiu. Augmenta la freqüència cardíaca.
8 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC Té un cert to basal, depèn del balanç, en un moment donat podem tenir predomini simpàtic o parasimpàtic.
La cèl·lula cardíaca no té receptors muscarínics. Però β-adrenèrgics sí que n’hi ha tant a la fibra cardíaca com al sistema de conducció. El calci que entra de l’exterior augmenta l’alliberació de calci del reticle. I així es produeix la contracció. A més la proteïna quinasa augmenta la recaptació de calci de la cèl·lula cap a l’interior del reticle per finalitzar la contracció perquè els batecs cardíacs són constants i ràpids i si no ho fes no podria existir una altra contracció. Accelera la contracció. Augmenta la fosforilació de la miosina necessària per produir la contracció.
9 BLOC B FISIOLOGIA TEMA 1 CICLE CARDIAC ...