Tema 6 + práctica (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Incluye la classe teórica y práctica

Vista previa del texto

Marc López Ch.
T.6 mercat de factors productius, recursos naturals, treball i capital 6.1 Rendes • La representa el preu d’un factor de producció en un període determinat de temps • Salari renda del treball • Lloguer és la renda dels recursos naturals • Ingressos renda de capital o pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de préstec • No es refereix al preu del factor 6.2 La retribució dels factor productius • Mercats de factors: mercat laboral, mercat de la terra, mercat financer • Rigidesa a curt termini de l’oferta de factors (“no la pots canviar a curt termini”) • La demanda de factors és una demanda derivada (“hi ha una demanda d’algun altre producte, que t’obliga a demandar factors”) Ex: hi ha una gran possibilita per fer bicicletes i demando capital productiu per a fer-les. En general, són mercats imperfectes i intervinguts per l’Estat.
6.3 El capital i la seva retribució • Capital: béns prèviament produïts que es fan servir per altres béns.
(“Pensamos en una màquina”) • Inversió: quan les empreses o els governs adquireixen capital • Per tal de poder fer inversió, cal que hi hagi estalvi a l’economia.
Això és capital financer, que després es converteix en capital que 1 Marc López Ch.
serveix per produir. (“L’estalvi passa pel sistema financer (bancs) i es converteix en capital financer. El mercat de la terra funciona imperfectament i té rendiments decreixents. És a dir, comportant la idea de Malthus. Deia que la idea creixia més ràpidament que la capacitat de producció d’aliments”).
6.4 El mercat de treball • La oferta de treball depèn de (gent disponible a treballar)l: o Nivell de salaris, o Característiques de la població (edats, emigrants...) • La demanda de treball depèn del (treball que genera l’empresa): o Nivell de salaris: 100€ al més per treballar o Preu d’altres factors substituïbles. Ex: maquinaria o Benefici que pugui obtenir l’empresa o De la productivitat del treball 1.4.1 Mercat de treball: característiques • Les parta estan en condicions molt desiguals (empresaritreballaldor) • És un mercat molt regulat • Les parts actuen sovint mitjançant els sindicats i les associacions d’empresaris • La mobilitat del treball és relativament reduïda (cada vegada menys). )(“Ara les empreses posen l’oferta d’enginyers a Internet”) 2 Marc López Ch.
6.4.2 ¿Per què es paguen salaris tan diferents? • Oferta i demanda segons professions i cv • Reconeixement de la professió (futbolistes...) perillositat (centrals nuclears, mines...) (“Comprar un futbolista es car ja que d’ell es treu propaganda, merchandising.... Treballar en una central nuclear, pel risc que es corre, cobrarà més”) • Riquesa de capital humà. Formació, experiència, capacitat...
• Tecnoestructura/poders directius (“Poder dels directius, que dirigeix i s’autoestableixen els sous”) • Incentius • Complements salarials (nocturnitat, nº d’idiomes...) • Negociacions col·lectives. Convenis...
• SMI (existència o no de mínim)- Salari Mínim Interprofesional Població activa: major de 16 anys Taxa d’activitat (important): població activa Població major de 16 anys (potencialment activa) -Població ocupada(2 grups): ·Assalariada ·Autònoms +empresaris -Població ocupada Població inactiva: “gent que no treballa ni busca feina”. Estudiants, jubilats, rentistes, mestresses de casa.
Taxa d’atur(important): aturats Població activa 3 Marc López Ch.
Càlcul de l’atur: -Taxa d’atur estimadaàEMA- Enquesta de la població activa- (millor fórmula) -Taxa d’atur registradaà gent que va a apuntar-se a l’oficina de l’atur En general la registrada és menor a la estimada.
La taxa d’activitat ha pujat per la inserció de les dones al mercat laboral.
La tipologia d’atur: (4 tipus) -Atur cíclic o coyuntural: s’ha de combatre amb polítiques macroeconòmiques -Atur estacional: llocs que viuen del turisme o de l’agricultura. Una solució seria diversificació de les activitats de la zona -Atur friccional: motivat per un canvi de genia d’un lloc de treball. Sempre hi ha gent movent-se d’un lloc a l’altre -Atur estructural: degut a la insuficiència de llocs de treball. Hi ha desajustos entre les característiques dels treballadors i les dels llocs de treball. És el més difícil de combatre. Es faria a partir de reajustos de la mà d’obra , però és pot combatre amb cursos de formació o reajustos de mà d’obra 4 Marc López Ch.
Clase práctica economía 15/04/16 La oferta depende de los costes de producción, la tecnología, el precio del bien. Todo se mantiene constante y solo varia el precio.
Explicación a a partir de ejemplo: i) Mercado coches ii) La curva de la demanda se desplaza hacia la derecha Debido a la caída del precio de la gasolina a causa de un bien complementario. Si pensamos en bienes sustitutivos, la demanda aumenta.
iii) Si asumimos un precio de equilibrio i trazamos una línea horizontal, apreciamos un exceso hacia la demanda. Como hay un exceso de demanda en el mercado, los consumidores están dispuestos a pagar más.
5 Marc López Ch.
La forma para ir hacia el equilibrio es aumentando el precio.
Haciendo esto, llegamos al punto en que la demanda es igual a la oferta. De esta manera, obtenemos una comparación entre el precio inicial i el final.
a) i) Mercado del papel (a partir de papel reciclado) ii) La curva de 0 se desplaza a la derecha. Se reduce el precio del coste a causa de una innovación tecnológica.
iii) Si asumimos el precio de equilibrio, la cantidad demandada. Si la oferta es mayor que la demanda, se produce un exceso de la oferta. Por eso pasamos de un equilibrio a otro.
La elasticidad de la demanda El grado en que la demanda responde a cambios en los precios Distinguimos 3 tipos -Elasticidad precio: como ejemplos -Elasticidad cruzada: como responde la demanda al cambio de precio de otro bien. La más importante -Elasticidad renta: como un cambio en la renta afecta en la demanda de ese bien 6 Marc López Ch.
Es la sensibilidad Como podemos ver, en el primer gráfico es horizontal. En cambio, en el segundo caso, es vertical. Observamos que ante un cambo en la oferta, la cantidad de equilibrio. Es decir, ante un mismo movimiento, el impacto en la cantidad final de equilibrio (C) es menor en el segundo caso a causa de la forma de la curva de D. Por lo tanto, la demanda elástica responde mucho al cambio del precios.
Demanda elàstciaà horizontal Demanda inelàsticaà vertical Según el ejemplo de las vacunas, los productos que son una necesidad primaria tienden a tener una demanda inelástica.
Calcular la elasticidad de la demanda ED=Variación % cantidad demandada Variación % del precio 7 Marc López Ch.
Ejemplo a partir de ejemplo: 1.
Eo E1 P 1,5 1 C 100000 200000 Variación % demanda= 200000-100000 x100 =100% 100000 Variación % precio= 1,5-1 x100 =50% 1 En este caso, la demanda es elástica porque es mayor.
ED= 100 =2 > 1 Demanda es elástica 50 Se pone primero el número más grande, para que no de negativo.
Interpretación del resultado elasticidad demanda 1: respuesta exactamente igualà demanda unitaria -1 àdemanda inelástica +1àdemanda elástica 8 Marc López Ch.
Ejercicio 2 E0 E1 C 4000 P 5000 5 ? ED=1 La cantidad demandada es igual a 5000 -4000 x100 = 25% 4000 Ejercicio 3 P C E0 E1 0,5 0,55 (P=0.05) 100000 ED=1,2 Primero calculamos el incremento de la variación del precio % P= 0,055-0,5 x100 = 10% 0,5 Fórmula ED: 1,2= x 10 1,2x10= 12% Respuesta: un aumento del precio disminuye más la demanda a en un 1,2%. Responde más que el precio.
Formula útil para lista 2: Ingreso= precio x cantidad 9 ...