25/02/2016: El marc normatiu de les llibertats informatives de la UE (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

25/02/2016 (2a part) El marc normatiu de les llibertats informatives de la UE Els valors de la UE - El respecte a la dignitat humana La llibertat La democràcia La igualtat L’Estat de Dret El respecte als drets humans, incloent els drets de les persones que pertanyen a minories.
Aquests són els fonaments de la UE i els valors comuns als Estats membres. Per tant, les normes de dret derivat haurien de respectar aquests valors.
Objectius de la UE (Article 3 del Tractat de la UE) - Promoure la pau i el benestar dels pobles.
Creació d’un espai de llibertat, de seguretat i justícia amb lliure circulació de persones.
Lliure circulació de persones, mercaderies, serveis (inclou informació) i capitals.
Mercat interior: competitivitat, ocupació i economia social de mercat, amb cohesió econòmica i social i combatent l’exclusió social.
Promoció de la diversitat i la riquesa del patrimoni cultual.
Establiment d’una unió econòmica i monetària, i l’euro.
Política exterior, promoció de valors de la UE i respecte dels Drets Humans i del Dret Internacional.
Drets fonamentals: Article 6 TUE.
Des de que s’aprova el Tractat de Lisboa (2009), la Carta de Drets Fonamentals (veure pdf) té el mateix valor jurídic que els tractats constitutius, que són el Tractat de la Unió Europea (TUE) i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).
La Carta de Drets Fonamentals passa a formar part del Dret primari de la UE, juntament amb el TUE i el TFUE. Això no significa ampliar les competències de la UE.
La Carta s’adopta l’any 2000 i es reforma amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.
El Conveni Europeu de Drets Humans i la Unió Europea La Unió Europea encara NO és membre del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), però els 28 estats sí que ho són.
Aquesta situació canviarà amb l’adhesió de la UE al Conveni Europeu, que preveu l’article 6.2 TUE. Aleshores els actes de la UE podran ser examinats d’acord amb el CEDH. És una novetat que ha introduït el Tractat de Lisboa.
Caldrà veure com s’adequa el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la UE, a aquesta adhesió. Ara, els drets del CEDH i els que són fruit de les tradicions constitucionals comuns dels Estats són principis generals del dret de la UE.
Estructura de la Carta de Drets Fonamentals PREÀMBUL TÍTOL I Dignitat Humana Títol II Llibertats Títol III Igualtat Títol IV Solidaritat Títol V Ciutadania Títol VI Solidaritat Títol VII Interpretació de la Carta de Drets Fonamentals Quan s’aplica la Carta de Drets Fonamentals? L’apliquen les institucions de la UE. Està pensada per l’àmbit de la UE, no pel dret intern de cada estat. Com que cal garantir que les normes de la UE respectin els Drets Humans, les institucions han d’aplicar i respectar la Carta de Drets Fonamentals. Els estats membres, com que han de respectar el dret de la UE, també l’han de respectar, Les institucions europees apliquen el Conveni Europeu de Drets Humans? NO, perquè la UE no ha signat aquest conveni.
El Consell d’Europa, en què es diferencia del Consell de la UE? El Consell d’Europa és una altra institució internacional.
Els estats membres respectaran la Carta de Drets Fonamentals quan apliquin el dret de la UE.
La normativa i polítiques de la UE han de respectar la Carta de Drets Fonamentals.
Drets i principis rellevants en la Carta de Drets Fonamentals - Dret a la llibertat d’expressió i d’informació (art. 11) Dret al respecte de la vida privada i familiar (art. 7) Dret a la protecció de dades (art. 8) No discriminació (art. 21) Respecte a la diversitat cultural i lingüística (art. 22) Igualtat entre homes i dones (art. 23) Drets de l’infant (art. 24) Protecció dels consumidors (art. 38) Dret d’accés als documents (art. 42) El dret a la llibertat d’expressió i d’informació. Art. 11 de la Carta de Drets Fonamentals (de la UE) Art. 11.1.
- Tota persona té dret a la llibertat d’expressió.
La llibertat d’expressió comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o comunicar informacions o idees.
No pot haver-hi ingerència d’autoritats públiques.
És un dret que existeix a tota la UE: sense consideració de fronteres.
Art. 11.2.
- Es respecta la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme.
Comentaris sobre l’art. 11 Parla de la llibertat d’opinió i de la llibertat d’informació. És un dret en què no hi pot haver ingerència d’autoritats públiques (però sí pel poder judicial, com el cas de Jueves).
La política i normativa europea del sector audiovisual No hi ha una competència específica directa de la UE en l’àmbit audiovisual. Aleshores, trobem la base jurídica de diferents elements del Tractat de Funcionament de la UE, com ara: - Lliure circulació de mercaderies (art. 28, 30, 34 i 35 TFUE) Lliure circulació de persones, serveis i capitals (art. 45, 62 TFUE) Lliure competència (101 a 109 TFUE) Cultura (167 TFUE) Indústria (173 TFUE) Els serveis audiovisuals La Directiva 2010/13/UE de serveis de comunicació audiovisual La Directiva és una norma de dret derivat de la Unió Europea. Estableix els principis comuns sobre un tema en el qual la UE té competència: en aquest cas, els serveis de comunicació audiovisual. Són uns principis i obligacions comuns que han de complir els Estats membres de la Unió Europea.
Després, cada Estat ha d’adoptar una norma nacional que concreti aquests principis comuns: es diu llei de transposició de la Directiva, i s’ha d’adoptar obligatòriament en un termini determinat que estableix cada Directiva.
A Espanya, l’any 2010, s’ha adoptat la Ley General de Comunicación Audiovisual: és la norma de transposició de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual.
Principis de la Directiva: 1.
2.
3.
Els serveis audiovisuals són tant serveis culturals com econòmics.
Tenen una gran rellevància per la democràcia: Per garantir la llibertat de la informació, La diversitat d’opinió i el pluralisme Per l’educació i la cultura Calen mesures per a un mercat comú de producció i distribució de programes en un marc de competencia.
4. S’ha de respectar la seva funció d’interès públic.
Què són els serveis de comunicació audiovisual? Es tracta d’una activitat econòmica, també feta per empreses de servei públic, realitzada pels mitjans de comunicació de masses que presten programes audiovisuals.
Audiovisual: comunicació d’imatges en moviment acompanyades de so, o també pel·lícules mudes.
S’exclou: activitats no econòmiques com llocs web de titularitat privada, distribució de continguts per usuaris privats, la correspondència privada com missatges de correu, llocs web on l’audiovisual és incidental. S’exclou la ràdio i la transmissió d’àudio. Tampoc versions electròniques de diaris i revistes.
Definició de prestadors de serveis de comunicació audiovisual La responsabilitat editorial correspon al prestador d’un servei de comunicació, que té el control efectiu de la programació. La seva finalitat principal és proporcionar programes.
L’objecte d’aquesta comunicació és informar, entretenir o educar al públic en general, a través de xarxes de comunicació electròniques amb aquests programes audiovisuals.
És un servei amb emissió de radiodifusió televisiva o bé un servei d comunicació audiovisual a petició (art. 1 Directiva).
Principi del país d’origen (art. 2 Directiva) Com que som dins la UE i hi ha una lliure circulació de l’audiovisual, qui controla si una producció catalana s’emet a França? França o espanya? Ho controla el país d’origen. Després, no cal que el segon estat faci un altre control de recepció perquè això seria contrari a la lliure circulació. Això si, cada estat ha de controlar la seva producció.
Així doncs, cada Estat ha de controlar i vetllar perquè els prestadors de serveis audiovisuals que estan sota la seva jurisdicció compleixin el que disposa la Directiva i les normes aplicables en aquell Estat membre als serveis de comunicació audiovisual. Com que no és necessari un segon control en l’Estat de recepció, d’aquesta manera es garanteix també la lliure circulació de la informació i dels programes audiovisuals.
La llibertat d’establiment del servei de comunicació audiovisual i la jurisdicció d’un Estat membre Existeix la llibertat d’establiment a la UE. Un prestador de serveis de comunicació audiovisual té llibertat d’establir-se a qualsevol Estat membre.
Un servei de comunicació audiovisual es troba sota la jurisdicció d’un Estat membre de la UE, quan està establert en ell: - Té la seu central en aquest Estat membre i allà es prenen les decisions editorials.
Si es prenen en un altre Estat membre, s’entén que serà on treballi una part significativa del seu personal.
Si treballen en els dos estats, allà on tingui la seu central.
Si no treballa una part significativa, allà on tingui la seu central (art. 2 Directiva).
La llibertat de recepció En principi, els estats no han de posar obstacles a les comunicacions que reben. Han de garantir la llibertat de recepció: Dins d’un marc de lliure circulació, els Estats receptors de comunicacions audiovisuals que provenen d’un altre Estat membre, han de garantir que es reben lliurement i sense obstacles (art. 3.1. Directiva).
Només poden haver-hi determinades excepcions a aquesta llibertat de recepció, es troben establertes a l’art. 3.2 de la Directiva.
Les excepcions de la llibertat de recepció En la radiodifusió televisiva es podran provisionalment adoptar mesures que limitin la llibertat de recepció: (art. 3.2) a. Quan una emissió sigui de forma manifesta, seria i greu una incitació a l’odi per raó de raça, sexe, religió o nacionalitat. (art. 6 Directiva) b. O quan perjudiqui el desenvolupament físic, mental o moral dels menors (art. 27 Directiva) c. Quan en un any s’hagin produït 2 vegades aquestes emissions.
d. Quan s’hagi notificat a l’Estat infractor i a la Comissió aquestes mesures.
e. Quan no s’hagi arribat a un acord amistós i continuï la infracció.
La Comissió, en un termini de dos mesos, decidirà si aquestes mesures de limitació de la comunicació són compatibles amb el dret de la UE.
Identificació del prestador de serveis de comunicació audiovisual La Directiva indica que sempre s’ha de saber qui esta darrere de la prestació de la comunicació audiovisual. A part, també ha de ser accessible per als espectadors i receptors del servei: - El nom del prestador del servei de comunicació L’adreça Dades de contacte Òrgan regulador, en el seu cas (art.5 Directiva) Garanties Els estats membres d’origen han de garantir que els serveis de comunicació audiovisual: - No contenen incitacions a l’odi per motius de raça, sexe, religió o nacionalitat.
Són gradualment accessibles a persones amb discapacitat audiovisual o auditiva.
No emeten obres cinematogràfiques al marge dels períodes acordats pels titulars dels drets.
Límits en les comunicacions comercials audiovisuals (art. 9) a. S’ha de reconèixer clarament, no s’admet la comunicació comercial encoberta.
b. No es poden usar tècniques subliminals.
c. S’ha de respectar la dignitat humana.
d. No poden incloure o fomentar discriminació per raó de sexe, raça, origen ètnic, nacionalitat, religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.
e. No poden fomentar comportaments nocius per la salut, la seguretat ni el mediambient.
Límits específics a la publicitat - Es prohibeix la comunicació comercial audiovisual de cigarrets i tabac.
- No es pot fer publicitat de medicaments i tractaments pels quals es necessita recepta.
- No es pot perjudicar als menors, ni incitar-los a la compra aprofitant la seva inexperiència o credulitat.
- S’adoptaran codis de conducta sobre la comunicació comercial inadequada en programes infantils.
(Art.9 Directiva) El patrocini i l’emplaçament de producte Els programes patrocinats han de complir requisits: a. No es pot influir en el seu contingut ni horari de programació.
b. No han d’incitar directament a la venda ni lloguer, amb referències de promoció.
c. Els espectadors han d’estar clarament informats de l’existència del patrocinador.
(Art. 10 Directiva) Està prohibit com a regla general l’emplaçament de producte (art. 11), tret de pel·lícules, sèries, programes esportius i d’entreteniment, o programes sense pagament, sinó únicament gratuïts. Els requisits a i b també s’apliquen. Els espectadors han de ser clarament informats de l’emplaçament del producte (art. 11 Directiva).
Els drets exclusius i els resums informatius Drets exclusius: cada Estat d’origen ha de vetllar perquè no es retransmetin en exclusiva esdeveniments de gran importància per la societat, de manera que es privi al públic del seu (o d’un altre estat membre) de la possibilitat de seguir-los en directe o diferit, en la televisió de lliure accés. Cada Estat haurà de fer una llista d’aquests esdeveniments (art. 14).
Resums informatius: s’ha de garantir l’accés als organismes de radiodifusió televisiva en condicions justes, raonables i no discriminatòries a esdeveniments d’interès públic transmesos en exclusiva, a efectes de l’emissió de breus resums informatius (art. 15).
Promoció de la distribució i producció de programes televisius europeus Els estats membres vetllaran perquè progressivament els organismes de radiodifusió televisiva reservin una proporció majoritària per a obres europees.
Els Estats membres vetllaran perquè els organismes de radiodifusió televisiva reservin el 10% del seu temps en emissió o el 10% del seu pressupost de programació, progressivament, a obres europees de productors independents.
Publicitat per televisió i televenda La publicitat televisiva i la televenda s’han d’identificar i distingir del contingut editorial.
Els Estats membres vetllaran perquè la publicitat televisiva respecti la integritat dels programes. Les pel·lícules i els programes informatius podran ser interrompudes una vegada per cada període de 30 minuts.
La proporció d’anuncis de publicitat televisiva i anuncis de televenda no excedirà el 20% per hora de rellotge.
La publicitat de begudes alcohòliques té límits.
Protecció dels menors Els estats membres d’origen garantiran que les emissions de televisió no inclouen cap programa que pugui perjudicar seriosament als menors, i en particular, programes amb escenes de pornografia o violència gratuïta.
Respecte a altres programes que puguin perjudicar els menors, s’haurà de garantir que l’hora d’emissió o les mesures tècniques que s’adopten no es troben en zona de difusió infantil.
Si s’emeten sense codificar s’haurà d’incloure una senyal d’advertència acústica o visual.
Dret de rèplica Art. 28 Directiva Qualsevol persona física o jurídica, al marge de la seva nacionalitat que cregui que s’han vulnerat els seus drets i l’honor i la reputació en particular, a conseqüència d’una afirmació errònia en un programa de televisió, ha de disposar d’un dret de rèplica en un termini raonable.
Els drets fonamentals de la UE Com hem vist, existeixen uns drets fonamentals de la UE, i unes mesures que, tot i incidir en la prestació de serveis, atesa la naturalesa dels serveis audiovisuals, tan econòmica com cultural, repercuteixen en drets fonamentals com la llibertat d’informació o d’expressió, que garanteix l’art. 11 de la Carta de Drets Fonamentals, i la necessitat de respecte del pluralisme en els mitjans de comunicació.
...