Tema 1-2 AME (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Aprenentatge, Motivació i Emoció
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

APRENENTATGE  MOTIVACIÓ  I  EMOCIÓ   1r  PARCIAL   TEMA  1-­‐  INTRODUCCIÓ   Abans  de  Descartes  es  creia  que  la  conducta  dels  éssers  humans  estava  determinada  pel  lliure   albir,  es  a  dir,  el  comportament  humà  estava  determinat  per  conductes  racionals  o  conscients.       RENÉ  DESCARTES:  Va  observar  que  hi  havia  conductes  que  eren  involuntàries,  respostes   automàtiques  a  estímuls  externs.  Per  integrar  les  dues  concepcions:  voluntària  i  involuntària   de  l’actuació  humana,  formula  una  visió  dualista,  el  dualisme  cartesià.  El  dualisme  cartesià   donarà  lloc  a  dues  tradicions  intel·∙lectuals:  MENTALISME  i  REFLEXOLOGIA.     -­‐Mentalisme:  continguts  i  funcionament  de  la  ment.     -­‐Reflexologia:  Mecanisme  de  la  conducta  involuntària.     TRADICIÓ  MENTALISTA;  Es  discuteix  el  contingut  de  la  ment  i  el  seu  funcionament.  Aquests   filòsofs  es  divideixen  en:       -­‐Nativistes  o  innatistes:  partidaris  que  els  humans  naixem  amb  idees  innates.     -­‐Empiristes:  partidaris  que  els  humans  naixem  amb  una  tabula  rasa.         JOHN  LOCKE   Coneixement  prové  de  l’experiència.  L’associació       THOMASHOBBES   Hedonisme:  cercar  el  plaer  i  evitar  el  dolor       HERMANN  EBBINGHAUS                      Estudi  experimental  dels  principis  de   l’associació   ASSOCIACIÓ:  Accepten  dos  conjunts  de  lleis  per  a  l’establiment  de  les  associacions,     Lleis  de  la  associació:   -­‐PRIMÀRIES,  principis  de  contigüitat,  similitud  i  contrast  entre  estímuls           que  s’associen.         -­‐SECUNDÀRIES,  Número  d’associacions  anteriors,  similitud  entre           aquelles  associacions  (anteriors)  i  les  que  s’estan  formant  (presents).   TRADICIÓ  REFLEXOLÒGICA   S’estudien  els  mecanismes  de  la  conducta  reflexa.  Es  basen  en  l’observació  directa  i  en   l’experimentació  com  a  mètodes  d’estudi.  Originalment  es  pensava  que  els  reflexos  eren   únicament  reaccions  senzilles  a  estímuls  externs.   Aquesta  visió  concorda  amb  moltes  observacions  causals.   IVAN  M.SECHENOV  Conducta  voluntària  el·∙licitada  per  estímuls  dèbils  “invisibles”.   IVAN  PAVLOV  No  tots  els  reflexos  són  innats.  Mitjançant  mecanismes  associatius-­‐  Nous   reflexos.           APRENENTATGE  MOTIVACIÓ  I  EMOCIÓ   1r  PARCIAL   NOVA  ETAPA  Es  comença  a  observar  en  els  animals  fonts  de  coneixement  sobre  la  conducta   humana.         COGNICIÓ  COMPARADA  I  EVOLUCIÓ  DE  LA  MENT   CHARLES  DARWIN  Teoria  de  l’evolució:  Lluita  per  la  supervivència  i  selecció  natural.  Defensa   que  no  només  han  evolucionat  els  trets  físics,  també  les  capacitats  psicològiques.  Defensa  la   continuïtat  mental  a  partir  d’aspectes  de  la  vida  mental  humana  observats  en  altres  animals.       MODELS  ANIMALS   Els  models  animals  es  desenvolupen  a  partir  d’investigacions  realitzades  amb  múltiples   espècies.  Els  models  animals  permeten  estudiar  problemes  que  són  difícils  o  impossibles   d’estudiar  directament  en  persones.  Condicions  més  senzilles,  controlades  i  més  econòmiques.     A  l’hora  de  fer  un  model  animal  cal  tenir  en  compte  les  similituds  entre  el  model   animal  i  la  conducta  humana.       DEFINICIÓ  APRENENTATGE   Aprenentatge  és  un  canvi  durador  en  els  mecanismes  de  conducta  que  implica  estímuls  i/o   respostes  específiques  i  que  és  resultat  de  la  experiència  prèvia  amb  aquests  estímuls  i   respostes  o  amb  altres  similars.     Distinció  clara  entre  APRENENTATGE  i  EXECUCIÓ.  La  conducta  d’un  organisme  (la  seva   execució)  s’utilitza  com  a  prova  d’aprenentatge,  però  un  canvi  en  l’execució  no  pot  ser   automàticament  considerat  com  a  una  manifestació  d’aprenentatge.       Hi  ha  moltes  variables  que  afecten  a  la  execució;  motivació,  capacitats  sensorials,     motores...     Processos  en  els  que  s’observa  canvi  de  conducta  i  que  no  poden  ser  considerats   aprenentatge:  Fatiga,  canvi  en  les  condicions  estimulars,  canvis  en  l’estat  fisiològic  o   motivacional,  maduració...     OBJECTIUS  DE  LA  CIÈNCIA:     -­‐Descriure  els  fenòmens  de  forma  exacta,  completa  i  imparcial.  Proporcional  una  explicació  del   perquè  es  produeix  un  determinat  fenòmen.   -­‐Predicció:  si  tenim  una  descripció  i  una  explicació  apropiada  d’un  fenomen,  podrem  predir   quan  es  produirà.   -­‐Control:  Si  coneixem  un  determinat  fenomen,  és  possible  que  es  pugui  arribar  a  controlar,  de   manera  que  manipulant  les  condicions  podem  fer  que  es  produeixi  o  no.     TEORIES  CIENTÍFIQUES:   Els  components  principals  de  les  teories  científiques  són:   -­‐VARIABLE  INDEPENDENT:  Es  manipula  directament.     -­‐VARIABLE  DEPENDENT:  Depèn  de  la  independent.   -­‐VARIABLES  INTERVENTORES   -­‐SINTAXI:  Regles  i  definicions  que  exposen  com  s’han  de  mesurar  les  variables  independent  i   dependent,  i  especificar  les  relacions  entre  les  variables  independents,  interventores  i   dependents.   MÈTODE  HIPOTÈTIC-­‐DEDUCTIU  Teoria-­‐Hipotesis-­‐Deduccions     ÚS  D’ANIMALS  NO  HUMANS  EN  EXPERIMENTACIÓ:    MIRARHO  AL  DOMJAN               APRENENTATGE  MOTIVACIÓ  I  EMOCIÓ   1r  PARCIAL   TEMA  2-­‐  CONDUCTA  PROVOCADA,  HABITUACIÓ  I  SENSIBILITZACIÓ     La  naturalesa  de  la  conducta  provocada:   Conducta  reflexa   Davant  els  estímuls  de  l’ambient,  o  als  propis,  el  cos  respon  sovint  amb  reaccions  relativament   uniformes  que  són  conductes  particularment  adequades  als  estímuls.     -­‐ Reaccions  estereotipades  de  l’organisme  als  estímuls  sensorials.     Característiques:   -­‐L’estimul  va  seguit  de  la  resposta   -­‐Rarament  la  resposta  es  dóna  sense  l’estímul.     Tota  conducta  reflexa  consta  d’un  estímul  senyal  o  elicitant  i  de  la  seva  corresponent  resposta.     Els  reflexos  proporcionen  un  ajust  comportamental  ràpid.     ARC  REFLEX   Un  estímul  ambiental  activa  una  neurona  sensitiva,  la  qual  transmet  el  missatge  sensorial  a  la   medul·∙la  espinal,  on  l’impuls  neuronal  passa  a  la  neurona  motora  (o  eferent)  que  activa  el   múscul  involucrat  en  la  resposta  reflexa.  Les  neurones  sensorial  i  motora  solen  comunicar-­‐se  a   través  de  la  interneurona.     Aquestes  tres  neurones  formen  l’arc  reflex.       PAUTES  D’ACCIÓ  MODAL   Les  respostes  reflexes  simples  es  poden  veure  en  moltes  espècies.  Les  pautes  d’acció  modal   són  seqüències  de  respostes  típiques  d’espècies  particulars.  S’han  identificat  PAM’s   específiques  de  l’espècie  en  molts  aspectes  del  comportament.  Les  PAM’s  requereixen  d’un   estímul  senyal.     Els  estímuls  supranormals  són  estímuls  senyals  que  criden  més  l’atenció  que  els  estímuls   senyals  naturals.  Com  per  exemple  un  ou  més  gran  i  amb  un  color  més  viu.     Organització  seqüencial  de  la  conducta:  Normalment  les  respostes  no  succeeixen   aïllades  unes  de  les  altres,  sinó  que  s’organitzen  en  seqüències  de  comportament   funcionalment  efectives.     Components:   1. Conducta  apetitiva  (poc  estereotipada)   2. Conducta  consumadora  (molt  estereotipada,  amb  estímuls  senyals  específics)   Tendeixen  a  ser  PAM’s  específiques  d’espècie.   Característiques  de  les  PAM’s:   -­‐Estereotipades     -­‐Complexes:  seqüència  ordenada  de  reflexos   -­‐Exhibida  per  tots  els  membres  de  l’espècie.   -­‐Provocada  per  un  estímul  específic  (estímul  desencadenant)   -­‐Autoregulada:  Un  cop  que  s’inicia  la  seqüència  reflexa,  arriba  al  seu  final.     -­‐Independent  de  l’experiència:  innata.   -­‐Acostuma  a  tenir  un  caràcter  consumador,  sol  satisfer  alguna  necessitat,  impuls  o  motivació.         EFECTES  DE  L’ESTIMULACIÓ  REPETIDA   La  conducta  elicitada  no  és  immutable.  Un  dels  trets  més  importants  és  la  seva  plasticitat.   S’observen  alteracions  en  la  naturalesa  de  la  conducta  elicitada  com  a  resultat  de  la   presentació  repetida  de  l’estímul.     Per  exemple:   -­‐Atenció  visual  en  nadons  humans:  L’atenció  visual  provocada  per  un  estímul  nou  canvia  a   mesura  que  el  nadó  es  familiaritza  amb  l’estímul.  La  naturalesa  del  canvi  queda  determinada   per  la  naturalesa  de  l’estímul.   APRENENTATGE  MOTIVACIÓ  I  EMOCIÓ   1r  PARCIAL   -­‐Salivació  i  avaluació  del  sabor:  el  sabor  del  menjar  provoca  salivació  com  a  resposta  reflexa.   Amb  el  canvi  de  sabor,  es  produeix  una  recuperació  tant  del  reflex  salival  com  de  l’avaluació   hedònica.  Les  persones  gaudeixen  menys  del  sabor  d’un  aliment  com  més  el  mengen.   -­‐Resposta  de  sobresalt  en  les  rates.       La  presentació  repetida  d’un  estímul  pot  provocar  tant  disminucions  com  increments  en  la   resposta  del  subjecte.       HABITUACIÓ  I  SENSIBILITZACIÓ.   Habituació:  Disminució  en  la  tendència  a  respondre  produïda  per  l’estimulació  repetida.   Sensibilització:  Increment  en  la  tendència  a  respondre  produïda  per  l’estimulació  repetida.       L’Habituació  no  és  l’únic  efecte  que  provoca  una  disminució  en  la  resposta:       -­‐Adaptació  sensorial,  pèrdua  temporal  de  sensibilitat  a  la  estimulació     -­‐Fatiga,  incapacitat  dels  músculs  involucrats.   Adaptació  sensorial     -­‐No  es  deu  a  una  estimulació  repetida  (com  l’habituació),  sinó  a  una  estimulació  massa  potent.   -­‐No  succeeix  en  el  sistema  nerviós  central,  com  l’habituació,  sinó  als  òrgans  sensorials.  No  és,   per  tant,  una  forma  d’aprenentatge.   -­‐No  és  específica  de  la  resposta.  Si  els  òrgans  sensorials  estan  afectats,  totes  les  respostes   disminuiran  perquè  els  estímuls  no  són  ben  captats  pels  sentits.  Per  el  contrari,  en  l’habituació,   només  descendeix  una  resposta,  altres  respostes  diferents  poden  ser  executades  amb   normalitat.   -­‐És  un  tipus  d’efecte  molt  transitori.   Fatiga   -­‐Pot  ser  conseqüència  d’una  estimulació  repetida  (com  l’habituació).  Executar  una  mateixa   resposta  contínuament  produeix  fatiga.   -­‐No  succeeix  al  sistema  nerviós  (no  és  aprenentatge),  sinó  als  músculs  que  executarien  la   resposta.  Un  braç  cansat  no  pot  executar  la  resposta.     -­‐No  és  específica  de  l’estímul,  com  l’habituació.  En  l’habituació,  un  canvi  en  l’estímul  provoca   la  resposta  normal.  En  canvi,  un  múscul  fatigat  no  pot  tornar  a  executar  la  resposta  tot  i   canviar  l’estímul  presentat.     -­‐És  un  canvi  molt  transitori:  només  fa  falta  descansar  una  estona.       La  TEORIA  EL  PROCÉS  DUAL  argumenta  que  l’habituació  i  la  sensibilització  es  tracta  de   processos  neurals  diferents,  que  no  són  mútuament  excloents,  es  a  dir,  poden  estar  activats  al   mateix  temps.  Succeixen  en  diferents  parts  del  sistema  nerviós:         Habituació:  Sistema  E-­‐R     Sensibilització:  sistema  d’estat     HABITUACIÓ-­‐  Sistema  E-­‐R  (arc  reflex)   Format  per  les  vies  neurològiques  més  curtes.  Connecten  els  òrgans  sensorials  amb  els   músculs  que  intervenen  en  la  resposta  elicitada,  per  tant,  pot  considerar-­‐se  igual  que  l’arc   reflex.        S’activa  cada  cop  que  es  presenta  l’estímul  provocador.   SENSIBILITZACIÓ-­‐  Sistema  d’estat   Estan  implicades  altres  parts  del  sistema  nerviós,  que  determinen  el  nivell  general  de   disposició  o  la  tendència  a  respondre  de  l’organisme.  Només  s’activa  amb  esdeveniments   excitadors.       La  diferència  entre  els  processos  d’habituació  de  sensibilització  donarà  lloc  als  efectes  nets  de   l’habituació  o  de  la  sensibilització.         APRENENTATGE  MOTIVACIÓ  I  EMOCIÓ   1r  PARCIAL   Característiques  de  l’habituació  i  sensibilització   1. Curs  temporal   -­‐Sensibilització:  En  la  majoria  de  situacions  l’augment  de  la  disposició  a  respondre  és  de  curta   duració.    Tot  i  així,  la  duració  dels  efectes  de  la  sensibilització  està  determinada  per  la   intensitat  dels  estímuls  sensibilitzadors.   -­‐La  habituació  té  una  duració  variable.  A  curt  termini  (segons,  minuts);  a  llarg  termini  (dies).       Un  canvi  en  la  naturalesa  de  l’Estímul  elicitant  pot  produir  la  recuperació  de  la  Resposta   habituada.       2. Especificitat  de  l’estímul   -­‐La  sensibilització  no  és  especifica  de  l’estímul.  Si  un  animal  està  sensibilitzat,  la  seva   reactivitat  s’incrementa  per  a  diversos  estímuls.     És  més  probable  que  es  produeixi  un  augment  de  les  respostes  quan  l’estímul  presentat   repetidament  és  molt  intens.  Conforme  s’incrementa  la  freqüència  de  l’estímul  la   sensibilització  és  més  gran.     -­‐L’habituació  és  específica  de  l’estímul  que  es  presenta.  No  obstant  això,  es  pot  observar  una   certa  generalització.     Predomina  el  fenomen  d’habituació  quan  els  estímuls  que  es  repeteixen  són  relativament   dèbils.  El  nivell  d’habituació  augmenta  conforme  s’incrementa  la  freqüència  de  l’estímul   dèbil.(Ex:  soroll  de  rellotge)     3. DESHABITUACIÓ   Restabliment  de  la  resposta  habituada  quan  se  sensibilitza  a  l’organisme  amb  un  estímul  nou   i/o  intens.       4. L’habituació  en  les  emocions  i  les  conductes  motivades.  Característiques  comunes  de   les  reaccions  emocionals:   1. Les  reaccions  emocionals  són  bifàsiques:  a  una  reacció  primària  li  segueix   un  postefecte  oposat.   2. La  reacció  primària  es  debilita  amb  l’estimulació  repetida.   3. El  debilitament  de  la  reacció  primària  comporta  un  enfortiment  del   postefecte.       Aplicació  de  l’habituació  i  la  sensibilització  a  emocions  i  conducta  motivada:     -­‐Tolerància  a  les  drogues.  Habituació  de  la  primera  reacció  a  les  drogues.  Augment  de  la  dosi   per  notar  els  mateixos  efectes.  (Habituació)   -­‐Teoria  del  procés  antagonista.     -­‐Postefecte  antagonista  i  motivació.  Es  repeteix  el  consum  per  reduir  els  postefectes.         APRENENTATGE  MOTIVACIÓ  I  EMOCIÓ   1r  PARCIAL   TEMA  3-­‐  CONDICIONAMENT  CLÀSSIC:  FONAMENTS     I.Pavlov  va  ser  el  primer  en  el  condicionament  clàssic.     Va  aportar  el  desenvolupament  de  procediments  i  tècniques  experimentals.  Va  obtenir  dades.   I  va  formular  teories  que  explicaven  les  dades  trobades.   Les  investigacions  de  Pavlov  sobre  condicionament  clàssic  eren  una  prolongació  de  les  seves   investigacions  sobre  els  processos  de  la  digestió.  La  mesura  del  reflex  salivar  era  el  seu  mètode   usual  per  l’estudi  d’aquests  processos  digestius.     L’interès  incial  de  Pavlov  per  les  funcions  digestives  estava  relacionat  amb  temes  purament   fisiològics.  Estava  interessat  en  els  sistemes  neurològics  responsables  de  la  salivació  que   provocada  el  menjar  en  els  gossos.   Tot  i  així,  va  observar  que  els  gossos  que  havia   utilitzat  en  varis  experiments  no  esperaven  a   que  es  col·∙loqués  el  menjar  a  al  boca  per  a   salivar:  començaven  a  salivar  al  veure  el   menjar.   Més  tard,  els  gossos  començaven  a  salivar   quan  ell  entrava  a  l’habitació,  abans  que   s’iniciés  la  sessió  experimental.   A  l’observar  que  aquestes  respostes  de   salivació  anticipatòria  es  produïen  en  absència   d’estímuls  biològics,  les  va  anomenar  “secrecions  psíquiques”.     ESTÍMUL  INCONDICIONAT  (EI):    Estímul  biològicament  potent  que  produeix  una  reacció   massiva  de  tipus  reflex.  Ex:  menjar,  aigua,  descàrregues  elèctriques...   ESTÍMUL  CONDICIONAT    (EC):  Estímul  que  en  un  principi  és  pràcticament  neutra  (abans  de  ser   condicionat)  Ex:  so  d’un  metrònom,  estímuls  tàctils,  visuals,  auditius...     RESPOSTA  INCONDICIONADA  (RI):  Resposta  fiable  i  mesurable  no  apresa.  La  RI  està   determinada  per  l’EI.  És  fonamentalment  una  reacció  reflexa,  biològicament  connectada  a  l’EI.   Tot  i  així,  un  EI  pot  provocar  vàries  RI’s.  El  menjar  pot  provocar  salivació,  canvis  en  el  ritme   cardíac  o  en  la  pressió  sanguínia,  dilatació  pupil·∙lar  i  activitat  motora  general.   RESPOSTA  CONDICIONADA  (RC):  És  la  resposta  apresa,  una  nova  conducta  indicativa  de  la   formació  d’una  expectativa.  La  salivació  (RC)  es  la  manifestació  externa  de  la  formació  d’una   expectativa  o  associació  entre  el  so  del  metrònom  (EC)  i  el  menjar  (EI).     ...

Comprar Previsualizar