Apunts deontologia 12/02/2015 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 15/02/2015
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Tema 0. Introducció a l’ordenament jurídic i als drets fonamentals 1. Què és l’Estat Constitucional 2. L’ordenament jurídic 3. Drets fonamentals Part I. L’Estat constitucional 1. La Constitució espanyola en perspectiva històrica Espanya va tenir una Constitució el 1812 (Constitució de Cadis), que va durar 2 anys. Durant el segle XIX va tenir moltes constitucions diferents, cada partit que pujava al poder volia tenir la seva pròpia constitució.
Josu de Miguel: “La Constitució de 1978 té alguns mèrits”, “se l’acusa injustament de molts dels mals actuals”. “La Transició va intentar salvar la classe mitjana”.
La Constitució espanyola és llarga, polivalent i en alguns àmbits ambigua  fruït de l’acord entre diverses forces polítiques. Influïda per la constitució portuguesa (1976).
No hi ha clàusules d’intangibilitat Pretén saldar problemes seculars de la societat espanyola, tot i que no sempre ho ha aconseguit: separació Estat-església, sotmetiment de l’exèrcit al poder civil, superació del problema territorial (?  el professor considera que al 78 es va solucionar força bé) i reconeixement del pluralisme.
2. Principis estructurals de l’ordenament constitucional espanyol Art. 1.1. CE: España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho [...].  es refereix a la forma d’Estat. Copiat d’Alemanya. “Alemania se lo ha creído pero nosotros no”.
Art. 1.3 CE: La forma política del Estado espanyol es la monarquía parlamentaria.  es refereix a la forma de govern. “Atorga unidad y estabilidad al sistema. El rey puede ejercer un poder neutral, está por encima de los partidos”.
Art. 2 CE: La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
3. Valors superiors de l’ordenament jurídic Art. 1.1 CE: España se constituye en un Estado [...] que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”.  Són valors difícils de concretar i es van enriquint a mesura que els canvis socials i polítics plantegen nous conflictes a resoldre. El seu paper principal consisteix a ser un instrument interpretatiu dels preceptes constitucionals. La seva utilitat és permetre l’adaptació de la interpretació dels preceptes constitucionals als canvis socials, culturals i polítics que es donen a la societat.
4. La fórmula unitària de “l’Estat social i democràtic de Dret”: interpretació a) Com afecta l’Estat social a l’Estat de Dret?  Permet gaudir dels drets en la igualtat.
I l’Estat de Dret a l’Estat social?  Limita les intervencions de l’Estat per aconseguir aquesta igualtat.
Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió b) Estat social i democràtic: el principi social atenua els conflictes socials i facilita l’estabilitat política i el principi democràtic permet la participació dels ciutadans i grups socials.
Més desigualtat = més conflictes socials En període de globalització es qüestiona molt el tema de la participació ciutadana.
c) Estat de Dret i Estat Democràtic: l’Estat de dret impedeix a les majories imposar-se sempre a les minories, mentre que el principi democràtic serveix per prendre decisions limitadores de llibertat.
Evitar la tirania de la majoria.
5. L’ordenament jurídic: definició “Conjunto de normas jurídicas formalizadas e integradas en actos normatives, mediante las cuales se pretende ordenar la vida social y resolver los conflictos que pueden surgir en ella, ya sea mediante prescripciones o normas de conducta que impliquen obligaciones, prohibiciones o permisiones, como mediante la articulación de normas de competencia genérica a favor de órganos y sujetos encargados de la adopción de dichas normas”.
En general, totes les societats tenen normes de funcionament. Quan prenem consciència com a humanitat, el primer que fem és donar-nos normes de funcionament social. Una de les primeres normes socials és la prohibició de l’incest, que abans era un ordenament social i no jurídic. Tenim moltes normes socials, que de vegades són tan coactives com les normes jurídiques.
L’ordenament jurídic construeix normes que ens serveixen per regular comportaments. De vegades es fa prohibint (no anar a més de 120 km per l’autopista), de vegades per prescripció (la capital de Catalunya és Barcelona). La por a la sanció és el que al final determina el compliment de la norma.
 Exemples a) “Una norma jurídica és una regla o principi dirigit a l’ordenació del comportament humà prescrita per una autoritat, l’incompliment de la qual pot comportar una sanció”. La prohibició de copiar en un examen.
b) La norma es conté en un acte normatiu o font. El reglament de la universitat.
c) La competència perquè la universitat dicti el seu propi reglament és a la constitució.
L’ordenament jurídic com a sistema Per a què un conjunt de normes funcioni cal crear un sistema. Un sistema és l’àmbit en què s’apliquen normes i es resolen conflictes.
Principis que regeixen l’ordenament jurídic La Constitució crea un ordenament jurídic, però té dues particularitats: 1. Permet l’obertura de l’ordenament jurídic cap a baix: creació de l’Estat i les CCAA 2. Permet l’obertura cap a dalt: a altres sistemes amb què interactua, com la UE. Entre el 85 i el 90% de les normes que s’aproven a Espanya tenen origen directe o indirecte a la UE.
Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió *Fletxes verticals = principi de jerarquia / fletxes horitzontals = principi de competència ...