Tema 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  2:  SALUT  MENTAL     Normalitat:   1. Normalitat   estadística:   és   normal   allò   que   és   més   freqüent,   allò   que   fa   la   gent:   • Identifica  norma  i  freqüència   • És  normal  allò  que  observem  més  habitualment   • Des   d’aquesta   perspectiva   podem   relacionar   la   normalitat   subjectiva   o  psicosocial  amb  una  zona  imprecisa  que  està  entre  els  extrems:  ni   alt  ni  baix,  ni  gras  ni  prim,  ni  bo  ni  dolent...   • No  té  perquè  ser  més  saludable  la  forma  de  viure  de  la  majoria.   2. Normalitat   ideal:   definició   d’allò   que   és   normal   des   d’un   punt   de   vista   qualitatiu/utòpic:   • Les   diferències   entre   normal   i   anormal   són   principalment   qualitatives  i  no  quantitatives.   • La   situaríem   a   prop   de   la   utopia   encara   que   moltes   vegades   pot   quedar  influenciada  per  la  informació  estadística.   3. Normalitat   Funcional:   és   molt   adaptativa.   Lo   normal   és   allò   que   l’individu   pot  fer.     • Normal   és   l’estat   apropiat   d’un   individu   segons   les   seves   característiques/finalitats  que  es  proposi.   • Una  concepció  molt  adaptativa.   Salut:   OMS:   la   salut   com   l’estat   de   complet   benestar   físic,   mental   i   social,   i   no   solament  l’absència  d’afeccions  o  malalties.  2006   Importància  en  l’aspecte  social.     Promoure  la  salut  (OMS):   1. Invertir  en  la  salut  per  reduir  la  pobresa   2. Crear  seguretat  sanitària  individual  i  mundial   3. Promoure  una  cobertura  universal,  la  igualtat  entre  homes  i  dones  i  els   drets  humans  relacionats  amb  la  salut   4. Afrontar  els  factors  que  són  determinants  de  la  salut   5. Reforçar   el   sistema   de   salut   i   promoure   l’accés   equitatiu   a   l’assistència   sanitària   6. Aprofitar  coneixements,  la  ciència  i  la  tecnologia   7. Enfortir  la  governança,  el  lideratge  i  la  rendició  de  contes  (cuentas)     Salut   és   aquella   manera   de   viure   que   és   autònoma,   solidaria   i   joiosa.   Congrés  de  metges  i  biòlegs  catalans,  Jordi  Gol,  1976     SALUT  MENTAL  (Jordi  Font)   Dimensions  de  la  salut:   1. Dimensió   temporal:   capacitat,   en   l’individu,   de   créixer   i   progressar,   de   madurar.   És   el   concepte   dinàmic   de   la   salut.   La   possibilitat   de   continuar   endavant  cara  al  futur:  temporal  de  persona   2. Dimensió  social:  capacitat  de  crear  noves  possibilitats  de  vida.  No  es  tracta   ja  de  reaccionar  davant  la  noxa  patògena  (element  de  fora  que  provoca  un   trastorn,   una   bactèria   per   exemple)   sinó   de   la   capacitat   de   fer   esclatar   nova   vida   en   un   mateix   o   de   provocar-­‐la   en   altres   (reproducció   biològica,   fecunditat  mental,  etc...)  Dimensió  social  de  la  salut  que  abasta  qualsevulla   manifestació  biològica,  psicològica  o  transcendent.     3. Dimensió   immanent   i   4.   Dimensió   transcendent:   capacitat   d’experimentar   satisfacció,   que   no   és   el   mateix   que   no   experimentar   malestar   o   patiment,   per   tal   com   aquests   poden   ésser   senyals   de   bona   reacció  somàtica,  la  tristesa  pot  ser  senyal  de  bona  reacció  mental  enfront  la   pèrdua  d’un  ésser  estimat.   La  satisfacció  neix  de  la  possibilitat  actual  o  futura  d’arribar  al   benésser  i   no   pas   de   la   possibilitat   d’evitar   tot   malestar   adaptant-­‐se   com   sigui   o   al   que   sigui:  biològic,  social,  mental  o  políticament  parlant.     Però  no  es  podria  dir  que  té  salut  algú  que  no  te  satisfacció,  tot  i  que  la  té   havent   també   de   passar   pels   malestars   reaccionals   de   defensar-­‐se,   de   créixer,   de   crear...   No   estar   satisfet   manifesta   que   no   ha   assolit   l’harmonia   personal  am  ell  mateix  i  amb  els  altres  (  D.  Immanent  i  transcendent  de  la   salut).   Indicadors  (D.3  i  4):   1. Capacitat  de  reacció  davant  dels  problemes/conflictes.   2. Capacitat  de  creixement:  madures,  creixes  mentalment   3. Creativitat:  ser  creatiu,  anar  més  enllà  del  que  has  après.   4. Autonomia:   capacitat   de   prendre   decisions,   tenir   una   escala   de   valors,   no  enganxar-­‐se  als  altres.   5. Capacitat   d’integració:   tenir   en   compte   als   altres   encara   que   siguem   autònoms.   6. Capacitat  de  relació:  de  vincle,  estar  present  en  l’altre.   7. Capacitat  de  satisfacció:  capacitat  de  gaudir  i  d’estar  feliç,  content.     Salut   és   una   capacitat   individual   i   social   de   benésser   somàtic   i   psíquic,   compatible   amb   estats   de   patiment   o   de   manca   (malaltia)   que   no   impedeixin  una  més  plena  vida  personal.  Font,  1976     MODEL  INTEGRADOR  D’EMMALALTIR     Emmalaltir   des   d’una   perspectiva   bio-­‐psico-­‐social   i   des   de   la   teoria   de   la   vulnerabilitat.        ENGEL,  Geroge,  L.  (1977).  “The  need  for  a  new  medical  mode:  a  challenge  for   biomedicine”     ZUBIN,  J.  i  SPRING,  B.  (1977).  “Vulnerability:  A  new  view  of  schizophrenia”.                   Model  d’ENGEL(bio-­‐psico-­‐social)       BIO     PSICO   SOCIAL   ESTRUCTURA                                                              Ansietats                      Defenses   (quant  més  rigides  les  defenses,  més  vulnerables  som)   Esdeveniments   vitals   %  vulnerabilitat   Trastorn  o  malaltia:  quan   persones  vulnerables  viuen   esdeveniments  vitals.   ...