Trastorns Emili Soro tema 2 part 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament basats en els power points i el que s'ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 2: DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I DEL DESENVOLUPAMENT.SEGONA PART.
ETIOLOGIA DE LES DID En molts casos no s’arriba a saber mai quins factors han causat que una persona desenvolupi una discapacitat intel·lectual. Això passa aproximadament en el 30% dels casos en el trastorns severs i el 50% en els moderats, parlaríem en aquests casos d’etiologia desconeguda. A més, quan se sap quina és l’etiologia, s’ha vist que la meitat de les vegades és multifactorial, és a dir, que no es deu a un sol factor sinó a la combinació de diversos. Els factors més coneguts són els següents:  Factors biomèdics: entre aquests factors cal distingir-hi els següents: o Trastorns lligats a gens, normalment deguts a algun error en el metabolisme cel·lular.
o Trastorns lligats a cromosomes, és a dir, a la manca, excés o deformació d’algun d’ells. Un exemple molt conegut és el Síndrome de Down.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 o Factors prenatals, és a dir, lligats a alguna cosa que va passar durant l’embaràs. Per exemple, una infecció que tingui la mare mentre està embarassada pot provocar que l’embrió desenvolupi una DID.
o Factors perinatals, és a dir, lligats a quelcom que va succeir en el moment de néixer. Per exemple, si hi ha anòxia neonatal (el nen es queda una estona sense respirar) és més probable que es desenvolupi una DID.
o Factors postnatals, és a dir, quelcom que passa durant la vida de l’infant, després d’haver nascut. Un exemple seria la malnutrició infantil.
 Factors psico-socials i educatius: estan més relacionats amb l’entorn, no tant amb aspectes físics com els anteriors.
Sobretot durant els primers anys de vida un bon contacte amb l’entorn és fonamental per puger-se desenvolupar correctament: per exemple, si al nen se’l priva d’escoltar el llenguatge no el podrà desenvolupar. També poden passar coses menys dràstiques, per exemple una sobreprotecció excessiva de l’infant pot derivar en que, més endavant, aquest Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 no sigui capaç de fer activitats que els altres nens de la seva edat si que fan sols.
CONDUCTES PROBLEMA ASSOCIADES A DID Com ja s’ha comentat amb anterioritat, les conductes problema no són una dimensió de la conducta adaptativa sinó que han de ser considerades a part. Així, les persones que pateixen de discapacitats intel·lectuals tenen més possibilitat de realitzar les següents conductes desadaptatives, tot i que cal recordar que hi ha molta variabilitat entre les persones i que per tant no totes fan les mateixes conductes:  Estereotípies, és a dir, moviments repetitius sense cap objectiu concret.
 Ecolàlies, és a dir, repetir l’última paraula que han sentit.
 Conducta social inapropiada, per exemple fer conductes que son privades en públic, fer comentaris poc adequats o fins i tot posar-se agressius.
 Agressivitat, tant cap a un mateix (autolesions) com cap a altres.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Desordres en la conducta física com poden ser l’enuresi o el babeig.
És important recordar que aquestes conductes no les realitzen perquè sí, sinó que hi ha motivacions i dificultats personals que les expliquen.
Algunes d’aquestes motivacions/dificultats són les següents:  Dificultats en l’autoregulació de l’estat subjectiu: moltes d’aquestes persones no tenen recursos per regular les seves emocions, i això les pot portar (per exemple) a ser agressives quan s’enfaden o a fer estereotípies per calmar l’ansietat.
 Funció autoestimuladora: amb algunes d’aquestes conductes busquen plaer, ja que els hi proporcionen diversió o sensacions agradables.
 Funció comunicativa: com a conseqüència de no poder expressar-se com els altres pot ser que intentin fer-ho a través d’aquestes conductes poc adequades.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Condicionament operant: quan realitzen moltes d’aquestes conductes, les persones amb discapacitat reben un reforç tot i que potser la intenció de l’altre persona no fos reforçar la conducta. Per exemple si a l’autolesionar-se els seus familiars mostren molta preocupació, pot ser que la persona amb DID interpreti aquesta atenció extra com un reforç i això l’animi a fer-ho més sovint.
Resposta de Conducta l’entorn desadaptativa Interpretada com a reforç positiu En la tercera part d’aquest tema s’exposaran diversos trastorns amb discapacitat intel·lectual associada: El Síndrome de Williams, el Síndrome de X Fràgil, el Síndrome de PraderWilli , el Síndrome d’Angelman, el Síndrome de Down i l’Epilèpsia.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...