Resum Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Empresa y Tecnología - 1º curso
Asignatura Economia Internacional
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 21/11/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

1. INTRODUCCIÓ A LA QUANTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA La variable clau en l’economia és la producció.
El PIB és la quantitat que es produeix en un país durant un temps determinat.
Ex: Una empresa produeix un producte per valor de 100€ i la seva fabricació té un valor de 70€. La diferència és el Valor Afegir Brut (VAB).
Les empreses utlitzen el VAB per fer front als salaris de treballadors i beneficis de propietaris. Amb això es consumeix i s’estalvia.
El PIB és la variable clau ja que contra més alt sigui, més salaris i dividends hi haurà,per tant, més podrem consumir i invertir.
1.1 PRODUCTIVITAT I COST LABORAL UNITARI -Productivitat: (Y/L) Y= producció o PIB L= Treball Si augmentem la productivitat vol dir que amb els mateixos recursos estem incrementant la nostra producció.
Avuí en dia la producció depèn fonamentalment del capital humà.
oCost laboral unitari (Salari/Productivitat) Cost que té una empresa per treballador.
Ha de ser el més baix possible però per reduir-lo s’ha d’augmentar la productivitat, no reduir els salaris.
Hi ha una relació directa entre productivitat i salaris.
La productivitat en Espanya els últims 5-6 anys ha augmentat. El motiu d’aquesta pujada és l’elevat atur.
1.2 MÈTODES PER CALCULAR EL PIB •Via Valor afegit: Suma dels VAB.
•Via rendes: Salaris + Beneficis •Via despesa: Consum + Inversió Podem parlar de PIB a preus de mercats o PIB a cost de factors (PIBcf = PIBpm – Ti + S), on: Ti= impostos indirectes lligats a la producció S=Subvencions 1.3 ECONOMIA OBERTA La diferència entre una economia oberta i una tancada recau en que el país té activitat comercial amb els agents econòmics estrangers.
Si una economia és oberta part de la producció s’exporta (X) i part de la producció no és suficient i s’ha d’importar (M).
PIB = C + I + X – M La producció es destina a consum, inversió, exportació i importació.
Una economia oberta, a més, té la variable de transferències.
PIB ± Tr = C + I +X – M ± Tr 1.4 ESTALVI I INVERSIÓ La diferència entre el PIB i la renda nacional és que aquesta inclou les transferències que van i venen d’un país a un altre.
La renda menys el consum és l’estalvi.
RN = C + I +X – M ± Tr RN –C – I = X – M ± Tr S – I = X – M ± Tr S= Estalvi I= Inversió Aquesta formula ens indica la capacitat o necessitat de finançament d’una economia.
•S > I Capacitat de finançament. Pot finançar tota la inversió que necessiti sense recórrer a préstecs i inversions estrangeres. Les exportacions han de ser superior a les importacions i és important el seu nivell de competitivitat. Per exportar és necessària la inversió en capital humà.
Ex: Japó, Alemanya, Unió Europea, etc.
•S < I Necessitat de finançament: Si una economia no genera prou estalvi per finançar la inversió necessària perquè l’economia creixi, haurà de demanar préstecs a l’estranger i/o augmentar les exportacions i així fer una economia competitiva, productiva i poder créixer.
Ex: Espanya, EEUU En funció del tipus d’interès una persona podrà estalviar o invertir.
Si l’interès és molt baix, la quantitat demandada de préstecs serà superior a la ofertada i quan això passa l’interès puja. En canvi, si l’interès és massa alt hi ha massa oferta d’estalvi, per tant hi haurà més oferta que demanda de préstecs i l’interès baixarà.
El tipus d’interès s’ajusta fins que la quantitat que les empreses volen invertir és igual a la que les famílies volen estalviar.
L’estalvi i la inversió poden interpretar-se per mitjà de la oferta i la demanda.
Si hi ha una reducció de l’estalvi, la corba es desplaçarà cap a l’esquerra. Aleshores, al tipus d’interès inicial la demanda de préstecs serà superior a la oferta. El tipus d’interès pujarà fins al punt en el que la corba de inversió talli la nova corba d’estalvi. D’aquesta manera una reducció de l’estalvi provoca una pujada del tipus d’interès.
Que pugi o baixi l’estalvi depèn entre altres factors de la política fiscal (pujada o baixada d’impostos, increment de la despesa pública, etc.) 2. MODELS DE MOVIMENT DE CAPITAL El valor d’una moneda depèn de la seva oferta i demanda. Existeixen dos aspectes que influeixen: -Moviments comercials: Si una economia és exportadora la seva cotització tendirà a pujar. En canvi si una economia com EEUU té permanentment dèficit la seva cotització tendirà a baixar.
Ex: Una empresa de la UE exporta una maquinària per 100 milions d’€ i la compra un importador de EEUU. En aquest moment augmenta la demanda d’euros (apreciació de l’€) i cau la de dòlars (baixada del dòlar).
-Moviments de capital: Per cada operació comercial al dia es realitzen 10 operacions de capital en el món. El mecanisme és el mateix. Entren més capitals en un país que en un altre per estabilitat política i econòmica, seguretat (moneda no perdi valor) i tipus d’interès. Si el tipus d’interès és més elevat en uns països que en altres, els capitals aniran a aquests i per tant les seves divises pujaràn.
Aquests moviments de capital es donen en el mercat de divises.
Si hi ha més oferta que demanda de dòlars, hi haurà excés d’oferta. Això fa que la cotització del dolar baixi. Si hi ha més demanda que oferta hi haurà un excés de demanda i la cotització pujarà.
Si tens una economia forta però no exporta gaire, convé una moneda feble ja que si el mercat interior no funciona, per incentivar el mercat exterior es necessitarà una moneda feble.
A països amb necessitat de finançament li interessa una moneda dèbil ja que facilita l’exportació i es guanya competitivitat.
2.1 IEN Per entendre com funciona una economia oberta hem de considerar dos mercats clau: oMercat de fons prestables: Els estalvis poden utilitzar-se per inversió interior i inversió exterior neta.
oMercat de divises: Saldo exportador (NX)= X- M.
IEN = Capitals que surten – Capitals que entren.
Si el tipus d’interès puja, augmentaran els capitals entrants i en sortiran menys, aleshores augmentarà la entrada global de capitals ( la IEN es farà més negativa).
Si tenim en compte el mercat de divises podem relacionar el tipus de canvi amb el saldo exportador i la IEN.
La IEN depèn del tipus d’interès i no del tipus de canvi.
Si la IEN disminueix, la traslladem a l’esquerra. El tipus d’interès ha augmentat. La inversió exterior neta ha disminuit provocant un augment del tipus de canvi i una disminució del saldo exportador.
NX2: i↑  IEN↓ = Entrada global de capitals  e↑  NX↓ NX3: i↓  IEN↑  e↓  NX↑ 2.2 TIPUS DE CANVI El tipus de canvi expressa el valor d’una divisa o moneda estrangera en unitats de moneda nacional, és el preu al que realitzen els intercanvis de capitals i béns i serveis. Hi ha de dos tipus: o Real: Relació a la que una persona intercanvia els béns i serveis d’un país amb un altre.
oNominal: Relació a la que una persona intercanvia la moneda d’un país per la d’un altre.
Tipus de canvi real = Tipus de canvi nominal *(P/P*) P= nivell de preus d’un país P*= nivell de preus d’un altre país Si el tipus de canvi real és alt, els béns estrangers són relativament barats i els nacionals cars.
Si és baix, els estrangers són relativament cars i els nacionals barats.
3. EXERCICI RESOLT Suposem que el Banc Central Europeu baixa el tipus d’interès.
a)Com afectaria a la inflació? Si baixa el tipus d’interès la quantitat de diners augmentarà i augmentaran els preus.
b) Com afectaria a la capacitat o necessitat de finançament? Si el tipus d’interès baixa per sota del punt d’equilibri, la inversió seria superior a l’estalvi (necessitat de finançament). Si baixa però no per sota del punt d’equilibri, la inversió seria més petita que l’estalvi (capacitat de finançament però més reduida).
c) Com afectaria a la entrada global de capitals en la Unió Monetària Europea? Augmenta la IEN i disminueix la entrada global de capitals de la Unió Monetària Europea.
d) Com afectaria al tipus de canvi del Euro en relació al dolar? Si el tipus d’interès baixa, augmentarà la IEN, aleshores el tipus de canvi disminueix i augmentarà el saldo exportador.
e) Com afectaria a les exportacions espanyoles? Les exportacions augmentarien ja que augmenta NX.
4. POLÍTIQUES D’ESTABILITZACIÓ Quan ens trobem en cicles de l’economia, l’Estat ha d’actuar mitjançant polítiques d’estabilització. Les més importants són: oPolítica monetària: Es basa en la teoria quantitativa del diner (quantitat de diners en una economia és igual al PIB * Preus). Els bancs centrals calculen quant creixerà l’economia en l’any següent i en funció d’això posen diners. Si es passen i el PIB creix menys del que s’havia previst, per mantenir la igualtat, augmentarà la inflació. S’admet que la economia europea pot tenir una inflació del 2% com a màxim.
oPolítica fiscal: Situació recessiva. Els bancs centrals amb la política monetària regulen la quantitat de diners que hi ha en una economia.
La quantitat de diners que hi ha en una economia M)= P (preu) * Y (PIB).
La relació que hi ha entre el tipus d’interès i la quantitat de diners és la següent: Si augmenta M baixarà el tipus d’interès.
Tot això és en una economia a curt termini. Que el PIB creixi a llarg termini depen dels capitals i del treball. Per créixer, una economia necessita invertir en capital físic, humà, innovació, I+D i tecnologia.
Suposem que estem davant d’un mercat de competència perfecta.
Y=f(K,L) Y/L= f(K/L) Per créixer haurem d’invertir, però li haurem de restar la depreciació del capital.
Si afegim la depreciació de capital a la gràfica arriba un punt en que les gràfiques es tallen. Tots els països arribaran a aquest punt i si això passa tots els països seran iguals.
Si es trobem davant de mercats de competència imperfecta aquesta gràfica canviarà i els països no seran iguals.
Per tant, les empreses cada cop més han d’innovar, i per fer-ho és necessari capital humà format.
...