Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Biologia de la Reproducción
Año del apunte 2014
Páginas 20
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

BR-­‐Tema  1   TEMA  1:  DETERMINACIÓ  I  DIFERENCIACIÓ  DEL  SEXE  EN  HUMANS   1.1. DETERMINACIÓ  CROMOSÒMICA  DEL  SEXE   No  és  el  mateix  determinisme  que  diferenciació:   -­‐Determinisme   genètic:   conjunt   de   factors   i   mecanismes   genètics   que   defineixen   el   caràcter  sexe     -­‐Diferenciació  sexual:  Expressió  fenotípica  de  la  constitució  genètica   HI  ha  diferents  sistemes  de  determinació  del  sexe:   -­‐ No  genètics   o Temperatura   o Socials   o Infeccions   -­‐ Genètics:   o Presència  de  gens  específics  (cas  dels  espàrrecs)   o Haplodiplioidïa.   Característic   d’heminòpters.   Les   femelles   (2n)   provenen   de   l’òvul   fecundat,   mentre   que   els   mascles   (n)   s’originen   mitjançant   partenogènesi.   o Cromosomes  sexuals:  mecanisme  de  determinació  sexual  que  impedeix  l’auto   fertilització   i   permet   el   manteniment   de   grups   de   lligament.   Un   exemple   són   els  humans.         1.1.1. Sistema  XX/XY   Es  el  sistema  típic  dels  humans.     -­‐ -­‐ Tots  els  oòcits  son  portadors  del  X   El  50%  dels  oòcits  humans  porten  Y.     o Això  genera  un  50%  de  gàmetes  X  i  un  50%  Y         1.1.2. Característiques  dels  cromosomes  X  i  Y   Els   cromosomes   sexuals   són   heteromòrfics,   és   a   dir,   tenen  una  mida  i  contingut  gènic  completament  diferent.   -­‐ Cromosoma  X  humà:   o És   gran   (equival   al   5%   del   complement   cromosòmic  haploide)   o Té   una   gran   carrega   gènica   (més   de   1000  gens).  Destaquen:   § Gens   que   afecten   la   funció   gènica   § Receptors  dels  andrògens   § Gens   implicats   en   l’alçada   de   l’individu   o Conté  dues  regions  d’homologia  (PAR1  i   PAR2)   situades   en   extrems   oposats   del   1     BR-­‐Tema  1   -­‐ cromosoma   (regió   pseudoautosòmica)   i   homòlogues   amb   les   del   cromosoma   Y.     Cromosoma  Y:   o És  petit   o Conté  pocs  gens  (uns  100).  Es  destaquen:   § Gens  implicats  en  l’espermatogènesi  (diferenciació  dels   espermatozoides)   § Gens  que  determinen  l’alçada  de  l’individu   o Presenta  dues  regions  d’homologia  amb  l’X  (PAR1  i  PAR2)  situades  en  extrems   oposats  del  cromosoma  (regions  pseudoautosòmiques)   o Conté  el  gen  SRY,  implicat  en  la  determinació  del  sexe.     Aquesta  heterozigosi  estructural  té  conseqüències  bàsiques:     -­‐ Quiasma   obligat:   Els   cromosomes   només   poden   aparellar   en   una   de   les   dues   regons   d’homologia   però   obligatòriament   han   de   formar   un   quiasma   a   la   regió   d’homologia   PAR1  o  PAR2.     o En  un  95%  dels  casos  ho  fan  a  través  de  PAR1,  això  forma  un  quiasma.     o El   complex   sinaptinemal   només   s’estructura   on   es   forma   el   quiasma   (normalment  a  PAR1)   o El   fet   que   nomes   formin   un   quiasme   té   conseqüències   en   l’alineament   i   separació     2     BR-­‐Tema  1   -­‐ -­‐ La   resta   dels   cromosomes   no   és   homòloga   i   queda   com   a   regió  assinàptica.   o En   la   meiosi   hi   ha  un   punt   de   control   que   verifica   la   sinapsi.  De  manera  que  hi  ha  regions  asinàptiques  el   punt  de  control  s’activa.       o Per   evitar   l’activació   del   punt   de   control,   els   cromosomes   sexuals,   durant   la   meiosi   masculina,   s’hetercromatitzen,   formant   la   vesícula   sexual,   que   evita   l’exposició   de   regions   asinàptiques.                       La  dosi  gènica  entre  mascles  i  femelles  és  molt  diferent.  Sobretot  pel  que  fa  als  gens   continguts  al  cromosoma  X  (que  té  una  càrrega  gènica  molt  significativa).   o Els   mamífers   han   desenvolupat   sistemes   de   compensació   gènica   que   tenen   lloc  a  les  cèl·∙lules  somàtiques  de  femelles  de  mamífers   § Es   produeixen   durant   les   primeres   etapes   del   desenvolupament   a   l’atzar  en  un  dels  dos  cromosomes  X.   § Un   cop   un   cromosoma   X   s’inactiva   en   una   cèl·∙lula,   totes   les   cèl·∙lules   derivades  d’aquesta  tindran  el  mateix  cromosoma  X  inactivat.   § La  inactivació  del  cromosoma  X  no  és  total,  un  10-­‐15%  dels  gens  del   cromosoma   inactivat   són   actius.   Aquests,   corresponen   majoritàriament  als  gens  necessaris  per  la  funció  ovàrica.           3     BR-­‐Tema  1   1.2. DIFERENCIACIÓ  DEL  SEXE   Ve  determinada  inicialment  pel  sexe  cromosòmic  (en  funció  de  si   l’embrió  és  XX  o  XY).   És   un   procés   continu,   s’inicia   amb   la   carrega   cromosòmica   i   finalitza  amb  el  fenotip.  Tot  i  això  la  dividirem  en  :   -­‐ Diferenciació   sexual   primària   o   gonadal   (diferenciació   dels  testicles  o  ovaris).   o Depèn   directament   dels   cromosomes.   Està   dirigida   directament   per   la   càrrega   gènica   de   l’individu.   Per   tant,   és   rellevant   tenir   una   constitució  gènica  diferenciada.     -­‐ Diferenciació  sexual  secundària   o Dirigida   per   hormones   secretades   per   les   gònades.     1.2.1  Diferenciació  sexual  primària  (gonadal)   Està   dirigida   per   productes   gènics   sintetitzats   en   un   moment  del  desenvolupament  i  la  seva  acció  comporta   diferents   etapes.   La   següent   taula   resumeix   alguns   dels   molts   factors   que   participen   en   la   diferenciació   sexual   primària  i  el  seu  producte  (proteïna).   Majoritàriament,   el   que   sintetitzen   són   factors   de   transcripció   (factors   que   amb   la   seva   unió   al     DNA   promouen   la   transcripció   d’altres   gens),   proteïnes   amb   dominis  HMG  (domini  amb  característiques  estructurals   molt   conservades   que   sempre   està   implicat   en   incentivar   la   transcripció,   per   tant   no   són   FT   en   sentit   estricte   però   promouen   la   transcripció),   altres   sintetitzen  molècules  de  senyalització  intercel·∙lular  (una  de  les  seves  funcions,  entre  d’altres,   és  promoure  l’expressió  gènica).   Per   tant,   en   ultima   instància,     aquests   gens   que   participen   en   la   diferenciació   sexual,   promouen  la  transcripció   4     BR-­‐Tema  1     -­‐ Gen   SRY:   La   imatge   mostra   l’estructura   de   la   proteïna  que  codifica  el  locus  del  gen  SRY:   -­‐ El   locus   SRY   codifica   per   una   proteïna   de   204  aminoàcids   -­‐ La   proteïna   conté   un   domini   HMG   (High   Modility   Group),   que   és   la   que   té   una   estructura   de   3   hèlix   unides   per   loops   del   SRY.   Aquest   domini   té   l’estructura   molt   conservada   i   s’uneix   i   regula   molècules   d’àcids  nucleics.  Aquest  domini  pot  unir-­‐se   al  DNA  o  mRNA:   o Si   s’uneix   al   DNA   provoca   canvi   conformacional  de  la  cromatina   o Si  s’uneix  al  mRNA,  facilita  l’splicing       Diferenciació  de  la  gònada  bipotencial:   La   primera   etapa   de   la   diferenciacio   sexual   primària   és   la   APARICIÓ   DE   LA   GÒNADA   BIPOTENCIAL.   Quan   parelm   de   com   a   partir   de   la   cresta   genital   apareix   la   gònada   bipotencial   hem   de   fer   referència   a   la   migració   de   les   cèl·∙lules   primordials   germinals   des   de   l’epiblast,   cap   a   la   crestsa   genital   i   finalment  l’aparició  de  la  gònada  bipotencial.           Cèl·∙lules  precursores  dels  gàmetes  (Primordial  germ  cells,  PGCs):  En  les  següents  imatges  es   mostre  la  formacio  de  la  gònada  bipotencial  des  de  les  celules  germinals  primordials.     5     BR-­‐Tema  1   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   La  figura  (a)  mostra  un  embrió  en  l’estadi  de  4-­‐5  setmanes;   en   la   part   endodèrmica   del   sac   vitel·∙lí   es   comencen   a   observar   les   cèl·∙lules   germinals   potencials   (CGPs),   que   després  formaran  part  dels  teixits  testiculars  o  ovàrics.     o Les   CGP   provenen   de   l’epiblast,   una   capa   embrionària   que   es   desenvolupa   després   de   la   gastrulació.       La  figura  (b)  mostra  un  embrió  més  avançat.  A  partir  de   les   4   setmanes   les   CGP   migren   cap   a   la   cresta   genital   a   través  de:     § Migració   passiva:   a   través   de   la   morfogènesi  embrionària.     § Migració  activa:  a  través  de  quimiocines   o Un  cop  arrtiben  a  la  cresta  genital  proliferen.     Les   figures   (c)   i   (d)   són   talls   transversals   de   la   cresta   urogenital   a   la   4ª   i   5ª   setmana   de   la   gestació   respectivament.     Les   crestes   genitals   tenen   gran   quantittat   de   CGP   i   s’observen   les   cèl·∙lules   precursores   del   conducte   de   Wolf   i   Müller   (precursors   d’estructures   genitals  externes  masculines  i  femenines).   A   la   5ª   setmana   de   gestació   ja   parel   de   la  gònada   bitpotencial,  que   es   diferenciarà   cap  a  teixit  ovàric  o  testicular  en  funció  de  la  dotació  cromosòmica.       Durant  la  diferenciació  de  la  gònada  bipotencial  hem  dit  que  hi  participen  diferents  factors,  tot   i   així,   no   es   coneixen   les   cascades   d’esdeveniments   entre   els   factors   i   com   els   factors   de   transcripció  (FT)  interaccionen  per  acabar  diferenciant  la  gònada  bipotencial.   Però  es  destaquen:   -­‐ WT1:  és  una  proteïna  que  s’ha  observat  que  en  ratolins  knockout  no  son  capaços   de   desenvolupar   la   gònada   bipotencial,   el   que   indica   que   és   essencial.   Però   se’n   desconeix  la  seva  funció,  tot  i  que  sí  que  se  sap  que  es  un  FT.     -­‐ SF1:   és   una   factor   de   senyalització   intracel·∙lular   que   promou   la   transcripció   de   gens   que   codifiquen   per   hormones   esteroidees.   Sembla   ser   que   la   presència   6     BR-­‐Tema  1   d’aquests   gens   en   aquesta   etapa   de   la   diferenciació   de   la   gònada   potencial   és   essencial  per  al  seu  correcte  desenvolupament.           Diferenciació  de  testicles  i  ovaris:   La  següent  etapa  és  la  DIFERENCIACIÓ  DE  LA  GÒNADA  BIPOTENCIAL  CAP  A  TEIXIT  OVÀRIC  O   TESTICULAR  i  depèn  dels  locus,  està  dirigida  per  gens.  El  que  requereix  la  presència  de  locus   diferents  entre  mascles  i  femelles.     La   gran   diferència   entre   el   cromosoma   X   i   Y   pel   que   fa   a   la   diferenciació   del   sexe   és   la   presència   del   gen   SRY,   que   només   està   present   al   cromosoma   Y.   Per   tant   les   cèl·∙lules   somàtiques   de   la   gònada   bipotencial   a   partir   de   la   5a   setmana   de   gestació   expressaran   o   no   SRY  en  funció  de  la  dotació  cromosòmica.         Mascles:   Els  mascles,  presenten  el  cromosoma  Y,  per  tant,  les  cèl·∙lules  germinals  potencials,  a   partir   de   la   5a   setmana   de   gestació   comencen   a   expressar   SRY.   Els   factors   que   promouen  la  transcripció  del  gen  SRY  es  desconeixen,  però  si  que  se  sap  és  que  no  està   regulat  per  un  sol  factor  (la  síntesi  del  producte  de  SRY  està  regulada  per  exemple  per   SF1).   1. Un  cop  s’inicia  la  síntesi  de  SRY,  el  seu  FT  promou  la  síntesi  d’altres  factors,   entre  els  que  destaca  SOX9.     2. SOX9    actua  com  a  un  FT  i  promou  la  transcripció  de  FGF9.     3. FGF9   és   un   FC   que   actua   sobre   DMTR1   que   promou   la   diferenciació   de   les   cèl·∙lules  somàtiques  de  la  gònada  bipotencial  a  cèl·∙lules  de  Sertoli.         En  aquest  sistema:           à  hi  ha  hagut  una  CASCADA  DE  SENYALITZACIÓ   à  tant  SRY  com  SOX  9  estan  regulats  per  altres  factors   à  hi  ha  feedbacks,  de  manera  que  un  excés  de  FGF9  inhibeix   la  transcripció  de  SOX9  (tot  i  que  l’esquema  està  malament).   7     BR-­‐Tema  1   Femelles:   En  el  cas  de  les  femelles,  no  existeix  el  gen  SRY.     1. En   absència   del   gen   SRY   les   cèl·∙lules   somàtiques   de   la   gònada   bipotencial   sintetitzen  RSPO1.     2. RSPO1  és  un  FT,  que  promou  la  síntesi  de  WNT4.     3. WNT4  promou  la  síntesi  de  β-­‐catenina.     4. La   β-­‐catenina,   en   ultima   insàancia,   promou   la   diferenciació   de   la     gònada   bipotencial  a  cèl·∙lules  de  la  granulosa  (cèl·∙lules  ovàriques).       Però   el   que   és   necessari   per   aconseguir   testicles   i   ovaris,   és   que   la   DIFERENCIACIÓ   SIGUI   UNIDIRECCIONAL.  Per  a  que  sigui  així,  hi  ha  inhibició  selectiva,  un  factor  que  promou  la  síntesi   d’un,  n’inhibeix  la  de  l’altre.   -­‐ En  mascles,     o SOX9,  activat  per  SRY,  inhibeix  la  síntesi  de  RSPO1  i  WNT4   o FGF9,  un  cop  activat  per  SOX9,  inhibeix  WNT4  i  B-­‐catenina   è Quan  es  comença  a  desenvolupar  el  testicle,  s’inhibeix  la   via  ovàrica     -­‐ Femelles   o RSPO1  activa  la  via  ovàrica  i  inhibeix  SOX9  (inhibeix  la  via  testicular)   o WNT4  inhibeix  la  síntesi  de  SOX9  i  FGF9.     è Quan   es   comença   a   desenvolupar   la   via   ovàrica,   s’inhibeix  la  via  testicular     Per   tant,   es   desenvolupa   un   teixit   o   altre   en   funció   dels   locus   (SRY   o   no)   però   a   més,   hi   ha   tant   comunicació  vertical  (per  activar  una  via)  com  horitzontal  (per  inhibir  l’altre  via).   8     BR-­‐Tema  1   A   partir   que   tenim   dos   tipus   cel·∙lulars   (cèl·∙lules   de   Sertoli   o   de   la   granulosa),   les   cèl·∙lules   actuen   estimulant   la   diferenicacio   a   teixit   ovàric   o   testicular   sobre   les   celules   de   la   gònada   bipotencial:   -­‐ Celules  de  Sertoli:   o Promouen   que   les   CGP   es   desenvolupin   a   proespermatogònies   (percursores  d’espermatozoides)   o Promouen   que   les   celules   esteroides   es   desenvolupin   a   cèl·∙lules   de   Leydig   (produeixen  esteroides  al  testicle)   o Les   cèl·∙lules   peritubulars   mieloides   cap   a   la   xarxa   testicular,   precursora   dels  túbuls  seminíifers   -­‐ Celules  de  la  granulosa:   o Promouen  que  les  CGP  es  desenvolupin  a  oocits  (que  inicien  la  meiosi  però   s’aturen)     o Promouen   que   les   cèl·∙lules   esteroides   es   desenvolupin   a   cèl·∙lules   de   la   theca  (produeixen  estradiol)         Això  finalitza  en  el  desenvolupament  d’un  teixit  teixti  testicular  més  o  menys  diferenciat  o  bé   la  presència  d’un  teixit  ovàric  més  o  menys  diferenciat:     -­‐ Mascles   (16-­‐20   setmanes).   En   el   cas   dels   mascles,   entre   16-­‐20   setmanes,   el   teixit   testicular   encara   conserva  tant  el  conducte  de  Müller  con  el  de  Wolf.  El   conducte   de   Müller   és   el   que   donarà   lloc   a   part   del   sexe  femení,  per  tant,  més  tard  s’eliminarà  (a  través  de   l’hormona  antimulheriana).  A  més  tenim  el  rete  testis,   una  xarxa  tubular  que  conté  els  espermatogonis.     9     BR-­‐Tema  1   -­‐   Femelles  (20-­‐24  setmanes).  En  el  cas  de  la  femella,   també   manté   els   conductes   de   Müller   i   Wolf.   A   l’interior   de   l’ovari   també   hi   ha   una   xarxa   tubular   que  connecta  les  diferents  estructures  ovàriques.       -­‐ En   aquest   moment   ha   s’ha   produit   la   diferenciació   de   les   cèl·∙lules   germinals   primàries   a   oogonis   i   oocits   primaris,   de   manera   que   ja   han   iniciat   la   meiosi.   Per   tant   la   meiosi   femenina   s’inicia   durant   el   primer   trimestre  del  desenvolupament.     -­‐ Aquests   oòcits   s’aturen   a   diplotè   (Profase   I).   Aquests   oòcits   a   més   estan,   recoberts   per   cèl·∙lules   somàtiques,   formant   fol·∙licles   primordials.  Aquesta  és  l’estructura  d’un  ovari   primerenc  a  la  setmana  20-­‐24  de  gestació.               10     BR-­‐Tema  1   1.2.2.  Diferenciació  sexual  secundària  (fenotípica)   A  partir  d’aquí,  la  resta  de  diferenciació  es  mediada  per  hormones.     -­‐ Testicles:  el  desenvolupament  de  les  cèl·∙lules  de  Sertoli  promou  el   desenvolupament  de  les  de  Leydig.  Aquestes  dues  sintetitzen:   o hormona  antimulheriana  (AMH)  (cèl·∙lules  de  Sertoli):  produeix  la   regressió  del  conducte  de  Müller   o testosterona  i  DHT  (cèl·∙lules  de  Leydig):  promouen  la  diferenciació  sexual   secundària  dels  mascles,  és  a  dir,  la  formació  dels  testicles  i  externalització   del  sexe  masculí.     -­‐ Ovaris:     o Estradiol  (E2)  (cèl·∙lules  de  la  granulosa):  implicat  (tot  i  que  poc   significativament)  el  desenvolupament  dels  trets  femenins     Eix  hipotàlem-­‐  hipòfisi:   En  el  cos  hi  ha  un  eix  hipotàltem-­‐hipofisiari  involucrat  en  el  desenvolupament  del  sexe  durant   el  desenvolupament  fetal.  Aquest  eix  és  el  que  inicia  tota  la  cascada  d’hormones.     ___Testicles___   L’hipotàlem    secreta  la  hormona  GnRH  que  viatja  a  la  pituïtària,  on  promou  la  síntesi  de  les   hormones  LH  (hormona  luteïnitzant)    i  FSH.  Aquestes  dues  arriben  al  testicle  en  un  moment   en  que  està  desenvolupat  primàriament:   -­‐ La  LH  (hormona  luteïnitzant)  actua  directament  sobre  les  cèl·∙lules  de  Leydig  ,  que   alliberen  testosterona.     -­‐ D’altra  banda  FSH  arriba  a  les  cèl·∙lules  de  Sertoli,  que  en  aquest  moment  inicien  la   síntesi  de  moltes  proteïnes  implicades  en  funcions  testiculars,  les  tres  més   significatives  són  la  hormona  antmulheriana,  la  inhibina  i  el  receptor  dels   andrògens  (ABP)   o La  Inhibina  és  un  inhibidor  de  la  síntesi  FSH,  de  manera  que  té  un  efecte  de   feedback  negatiu.  Quan  els  nivells  de  FSH  son  elevats  hi  ha  un  excés  de   inhibina  que  inhibeix  la  síntesi  de  FSH  a  la  pituïtària.   o La  hormona  antimulheriana  es  una  glicoproteïna  de  660  aminoàcids  que   pertany  a  una  família  de  factors  de  transformació  de  creixement  i  el  que  fa   és  actuar  sobte  el  conducte  de  Müllher  a  través  de  senyals  intercel·∙lulars,   produint  la  seva  regressió.  Progressivament,  la  presència  d’aquesta   hormona  implica  la  regressió  del  conducte  de  Müllher  i  això  ho  fa   estimulant  l’expressió  d’altres  productes  que  promouen  la  regressió  de   conducte.   o La  ABP  és  una  proteïna  codificada  al  cromosoma  X  i  té  un  efecte  local  al   testicle.  S’uneix  específicament  a  la  testosterona  i  dihidrotestosterona  per   facilitar  la  seva  funció,  és  un  catalitzador.  El  que  acaba  fent  és  augmentar   els  nivells  d’aquestes  dues  hormones,  ja  que  son  lipoproteïnes.  ABP   n’incrementa  la  solubilitat,  de  manera  que  les  cèl·∙lules  les  poden  absorbir   més  eficientment.   11     BR-­‐Tema  1   Aquestes  hormones  tenen  un  efecte  directe  en  la  diferenciació  del  sexe.  Però  la  DHT  i  la   testosterona  són  més  importants,  aquestes,  en  els  teixits  diana,  son  interioritzades  en  les   cèl·∙lules  i  arriben  al  nucli  on  actuen  com  a  factors  de  transcripció  o  bé  modulen  l’acció  de  FT.  El   que  acaben  fent  és  potenciar  la  transcripció  de  gens  implicats  en  el  desenvolupament  sexual   secundari.     Les  dues  hormones  actuen  a  diferents  nivells:   -­‐ La  testosterona  promou  la  diferenciació  del  conducte  de  Wolf  a:  vesícula  seminal,   epidídim  i  vasos  deferents.  D’altra  banda  és  transformada  per  la  5-­‐α-­‐reductasa  a   DHT.     -­‐ La  DHT  actua  específicament  sobre  els  sinus  urogenitals  (precursors  de  la  gònada)  i   els  desenvolupa  a  genitals  externs.     Per  tant  la  testosterona  té  dues  accions  diferents,  com  a  testosterona,  i  com    DHT.     Tot  això  succeeix  durant  el  desenvolupament  fetal.    El  fetus  té  totes  les  estructures  del  mascle   però  no  són  madures.           12     BR-­‐Tema  1     A  la  pubertat,  la  testosterona  juntament  a  ABP,  promou  la  diferenciació  dels  espermatogonis  a   espermatozoides.         ___Ovaris___   En  el  cas  de  l’ovari,  les  cèl·∙lules  de  la  granulosa  sintetitzen  estradiol,  que  afavoreix  el   desenvolupament  gonadal  femení.  Un  teixit  ovàric  precursor,  promou  la  diferenciació  dels   òrgans  sexuals  femenins  per  defecte,  és  a  dir  el  òrgans  sexuals  femenins  es  desenvolupen  en   absència  d’hormones  masculines.     -­‐ L’estrogen  afavoreix  (però  no  és  indispensable)     o el  desenvolupament  del  conducte  de  Mülher  cap  a:  úter,  tub  uterí  i  les   parts  superiors  de  de  la  vagina   o el  sinus  urogenital  (SUG)  cap  a:  genitals  externs  femenins,  llavis  majors  i   menors,  parts  exterior  de  la  vagina  i  el  clítoris.     o el  conducte  de  Wolff  regressiona,  però  la  degeneració  no  és  induïda  per   cap  hormona,  sinó  que  es  produeix  per  absència  de  testosterona.   13     BR-­‐Tema  1       Al  final  del  procés  tenim  les  estructures  correctament  desenvolupades.  En  un  nounat  femella   ja  s’ha  iniciat  la  meiosi,  tots  els  oòcits  estan  aturats  a  l’etapa  de  diplotè  de  la  meiosi  I,   envoltats  de  cèl·∙lules  de  la  granulosa  formant  els  fol·∙licles  primordials.               14     BR-­‐Tema  1   Avui  hem  partit  de  la  situació  d’una  gònada  desenvolupada  que  amb  estímuls  corresponents   es  desenvolupa  cap  a  ovari  o  testicles.             15     BR-­‐Tema  1       16     BR-­‐Tema  1   1.3. ALTERACIONS  DE  LA  DIFERENCIACIÓ  SEXUAL   Poden  haver  estats  intersexuals,  individus  que  per  problemes  presenten  problemes  en  la   diferenciació  del  sexe.  Un  intersexe  es  una  situació  quan  hi  ha  una  discordància  entre  el  sexe   cromosòmic,  gonadal  i  genital.  Si  en  alguna  etapa  del  desenvolupament  sexual  hi  ha  un  error,     això  pot  afectar  al  sexe  d’aquests  individus.       Hermafroditisme  vertader:     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ És  una  situació  en  que  un  individu  presenta  teixit  testicular  i  ovàric  en  una  de  les  dues   gònades,  aquest  teixit  s’anomena  ovoteste.   Aquesta  situació  es  pot  freqüent  i  es  desconeix  bastant  com  s’origina.  Però  probablement   es  perquè  la  persona  presenta  expressió  en  mosaic  del  SRY.  S’han  proposat  tres  orígens   per  l’hermafroditisme:   o Mosaic  XY/XX.  El  que  fa  que  SRY  s’expressi  en  mosaic  en  les  gònades.   § Aquest  individu  s’hauria  generat  en  el  cas  de  bessons  de  sexe  diferents  en   el  qual    un  mor  i  hi  ha  una  posterior  reabsorció,  que  produeix  un  mosaic.     o Presència  d’un  cromosoma  X  amb  el  gen  SRY   o Mutacions  de  locus  del  cromosoma  X  que  condueix  al  desenvolupament  del  testicle   (les  mutacions  produeixen  que  un  locus  faci  una  funció  com  SRY)   Els  efectes  fenotípics,  en  quant  al  desenvolupament  de  gònades  es  presenten  com  a   ovoteste  i  els  efectes  fenotípics  externs  són  molt  variables.     L’ovari  o  porció  ovàrica  de  l’ovoteste  en  alguns  individus  funciona   normal.  Però  la  funció  testicular  no  és  funcional.     Es  pot  desenvolupar  un  úter  hipoplàsic   Hi  ha  alguns  casos  que  presenten  menstruació,  per  tant  aquests   poden  arribar  a  ser  fèrtils.           Pseudohermafroditisme  masculí     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Individus  de  cariotip  XY  que  desenvolupen  gònades  masculines  però  que  els  genitals   externs  són  ambigus  o  poc  diferenciats.  De  manera  que  en  aquest  cas,  l’efecte  es  dona   en  el  desenvolupament  sexual  secundari.     L’origen  d’aquest  individus  es  per  un  mutacions  que  causen  un  dèficit  en  la  síntesi  de   testosterona  o  l’activitat  d’aquesta:   Mutacions  que  afecten  la  síntesi  de  testosteronaà  afectació  a  totes  les  estructures  que   depenen  dels  andrògens   Mutacions  de  la  5-­‐α-­‐reductasa  à    hipospàdia  (obertura  de  la  uretra  per  l’escrot)   Mutació  recessiva  dels  receptors  d’andrògens  (ABP).  Individus  en  que  la  funció  de  ABP  es   defectuosa  à  habitualment  tenen  el  síndrome  de  feminització  testicular  (testicles  i  penis   més  petit)   Mutacions  que  afecten  l’activitat  o  síntesi  de  la  hormona  antimulherianaàaixò  implica   una  feminització   17     BR-­‐Tema  1   -­‐ Hi  ha  casos  deguts  a  efectes  externs  (iatrogènics)  per  exemple  per   exposició  a  agents  durant  la  gestació.                   Pseudohermafroditisme  femení     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐         Individus  amb  cariotip  XX,  gònades  femenines  però  genitals  externs  ambigus  (més  o   menys  virilitzats).     El  desenvolupament  dels  genitals  externa  femenins  es  deu  a  la  absència  d’hormones   masculines  per  tant  aquests  casos  es  poden  donar  per  la  presència  d’hormones   masculines:   L’origen  és  una  exposició  en  el  desenvolupament  fetal  a  andrògens  (primer  trimestre  de   l’embaràs)  Això  es  pot  donar  per:   o Hiperplàsia  suprarenal  congènita   o Tumors  materns  virilitzants   o Tractaments  hormonals  durant  la  gestació   o Tumors  fetals   o Dèficit  d’anomatasa,  un  enzim  implicat  en  la  síntesi   d’estrògens.     o Síndrome  cromosòmica     Els  efectes  fenotips  externs  son:   o Clítoris  engrandit   o Escrot  intern  buit  sense  testicles   o Els  genitals  interns  (ovaris,  trompes  de  Fal·∙lopi  i  vagina)   son  normals  i  un  embaràs  és  possible     Aquests  individus  en  alguns  casos  poden  arribar  a  ser  fèrtils.       18     BR-­‐Tema  1   Els  intersexes  també  es  poden  produir  per  anomalies  cromosòmiques  (casos  en  que  hi   ha  pèrdua  d’un  cromosoma).  En  la  diapositiva  es  presenten  variacions  en  el  cromosomes  i  la   síndrome  que  es  produeix:         Sempre  que  hi  ha  cromosoma  Y  la  gònada  que  es  desenvolupa   és  un  testicle   • Quan  no  hi  ha  Y,  la  gònada  sempre  es  desenvolupa  a  ovari.     Alguns  dels  síndromes  que  apareixen  són:   -­‐ Síndrome  de  Turner  (X0):Característiques:   o Infertilitat:    perquè  en  el  cromosoma  X  que  s’inactiva  hi  ha  un  15%  de  gens  que   no  s’inactiven  i  estan  implicats  en  el  desenvolupament  ovàric.   o ...   -­‐ Síndrome  de  Klineffelter  (XXY)   (ja  parlarem  dels  efectes  fenotípics  mes  tard)   • 19     BR-­‐Tema  1     En  la  imatge  es  presenten  diferents  efectes  en  la  diferenciació  del  sexe  i  la  seva  causa.  El  que     es  veu  es  que  hi  ha  moltes  causes  diferents,  ja  que  perquè  totes  les  etapes  del   desenvolupament  el  sexe  funcionin  correctament  calen  moltes  proteïnes.  De  manera  que  els   efectes  en  la  diferenciació  del  sexe  es  poden  produir  en  nivells  diferents  i  poden  donar  lloc  a   efectes  diferents.     20     ...