1. Punt Europa i Punta Tarifa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia europea
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch GEOGRAFIA D’EUROPA Bloc 1 QUÈ ÉS EUROPA? · Jean Claude Juncker  President de la Comissió d’Europa · Martin Jules  President del Parlament Europeu · Donald Tusk  President del Consell Europeu Tenim un gran distanciament amb els polítics més importants de la Unió Europea Reflexions sobre: - La idea d’Europa Punta Europa / Europa Point: El que hi ha més al sud del continent, a Gibraltar.
Punta Tarifa: Indrets que ens permeten reflexionar sobre la idea d’Europa, sobre els límits físics i simbòlics. El que és important és perquè tenen aquesta càrrega simbòlica tan important.
Són dos punts situats molt a prop de l’estret de Gibraltar.
- On acaba Europa? - Per què acaba Europa? Ha de tenir uns límits? Pot anar afegint estats o hi ha un moment que, per multiplicitat de qüestions, quedi tancada.
PUNTA EUROPA/ EUROPA POINT: Ningú posa en dubte que Europa sigui un continent; però s’ha de matisar una mica. Hi ha una sèrie d’illes i territoris que ho deslocalitzen una mica.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Europa Point: límit sud del continent europeu. És un atractiu turístic; el govern de Gribraltar s’esforça a convertir aquest lloc en una zona turística. A més, està carregat de simbologia.
L’any 2011 es va arribar als 1300 anys de l’arribada de l’Islam a “Europa”  l’any 711.
Desembarcament de Tariq a Gibraltar. L’arribada de Tariq es produeix gràcies a l’existència de Don Julián. La història oficial considerava que era un traïdor, perquè “gràcies” a ell, Tariq va poder creuar l’estret de Gibraltar i envair el territori espanyol.1 L’auge de la islamofòbia és central en l’actualitat.
L’islam i Europa són incompatibles? Anders Breivik, 2012. Reunió joves socialdemòcrates noruegues. Aquest home va posar una bomba al centre d’Oslo i va anar a la reunió i va disparar a aquests joves. Aquest senyor creia que aquests joves perjudicaven a Noruega. També creia que la identitat europea estava en perill. Era una persona catòlica però tothom va fer èmfasi en què es tractava d’una persona pertorbada i es parlava d’ell en concret i no del catolicisme en general.
En canvi, en el passat atemptat de París hi ha hagut un gran esclat d’islamofòbia.
Hi ha molts partits a Europa que fan de l’oposició a l’Islam un eix argumental, que de vegades arriba a ser el central. Plataforma per Catalunya és tan sols un exemple d’això que està passant a tot Europa.
Tot això ens condueix a dos fronts de discussió, dues línies de debat, en el context europeu: Islam i terrorisme i Islam i identitat europea.
1.- Islam i terrorisme: 1991: desintegració de la Unió Soviètica. Aquest “altre”, que fa que nosaltres tinguem molt clar que som més lliures, desapareix. Apareix el discurs del xoc de civilitzacions. Samuel Hungtinton diu: ha desaparegut la Unió Soviètica i ara el món es separa entre grans civilitzacions que inevitablement entraran en coalició; la islàmica i la occidental (catòlica).
Ara la Unió Soviètica ja no és l’enemic d’occident. Ara ho és l’Islam. Ara l’Islam és aquest 1 Goytisolo va escriure un llibre reivindicant aquesta figura. Hi ha un altre llibre, Dominique Baudis, Les amants de Gibraltar, que és una novel·la històrica que parla sobre el creuament de l’estret.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch món no lliure que ens ataca. La caixa de pandora s’obre l’any 2001 amb l’atemptat a les torres bessones. Immediatament després d’aquest atemptat s’ataca a l’Afganistan. Després de l’atemptat, els EUA entren automàticament en guerra contra el terrorisme. Però el terrorisme és molt més difícil de situar que no pas quan el problema el teníem amb el comunisme a la Unió Soviètica. Comencen a aparèixer les confusions entre terrorisme i islam; el debat es confon  El cas de l’atemptat a París ho exemplifica molt bé.
2.- Islam i identitat (eu)ropea: És compatible això? Ha d’estar associat o no? Hi ha gent que diu que no, perquè Europa és un projecte laic. Hi havia partidaris, però, d’esmentar que la Unió Europea es basava en el cristianisme. Ara hi ha un debat: s’ha d’ensenyar l’islam a les escoles? Ha d’haver-hi crucifixos penjats a l’escoles? Les noies musulmanes poden anar amb vel? S’ha de prohibir tot això? S’ha de deixar fer a tothom? - Turquia  objecte d’aquest debat. Depenent de com es decanti aquest debat i la opinió pública, Turquia entrarà o no a la UE i seran acceptats o no.
Mantenir l’Islam a l’exterior és el que ens permet ser més homogenis. Si Turquia entrés a la UE es tractaria del primer país amb la majoria dels ciutadans musulmans, i seria el segon país més poblat després d’Alemanya.
Guanyen terreny els discursos que subratllen la idea d’Europa fixa des del punt de vista territorial i identitari. Això vol dir que Europa no pot ser qualsevol cosa: no pot passar a ser majoritàriament musulmana si entra un país musulmà... etc. Hi ha una idea d’Europa molt clara on certes idees socials i culturals hi encaixen i d’altres no. Però també hi ha els que creuen el contrari; que la idea d’Europa està en construcció i en moviment. El que tenim aquí és un xoc d’argumentacions polítiques que tenen a Europa com a objecte de debat.
Hi ha partidaris que Europa no creixi més. Volen una Europa que no vagi més enllà de les fronteres actuals. Hi ha partidaris de deixar entrar Turquia i partidaris que no ho volen.
Però també hi ha partidaris que no volen que entri cap país més, sigui musulmà o no.
Tornem al Punt Europa: Tots aquests debats de vegades els podem veure en paisatge. El paisatge té una càrrega simbòlica i cultural molt important.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Dialèctica visual: - Europa / Àfrica  són dos territoris diferents que, tanmateix, són molt propers l’un a l’altre. En el Punt Europa, el paisatge consta tant de territori d’Europa com de territori d’Àfrica - Mesquita / Església  mesquites i esglésies coexisteixen en aquest territori, i això ens porta a reflexionar. Al punt Europa hi ha una mesquita i ben a prop un temple dedicat a la Verge d’Europa, on podem veure la icona de la verge dins el símbol de la UE. Això demostra com la necessitat de reivindicar que Gibraltar forma part de la UE és important. Gibraltar, doncs, està carregat de simbologia.
Així doncs, hi ha un diàleg entre icones religioses.
Mite que explica la creació de Gibraltar: l’estret de Gibraltar no existia i Europa i Àfrica estaven connectades. Segons el mite, Hèrcules separa els dos territoris amb la seva força i fa que emergeixin dues columnes.
- Cristianisme / Islam Cal fixar unes fronteres definitives per la UE? On son els límits de la identitat (eu)ropea? Realment no hi ha una resposta clara.
· Si es segueix estenent correm el risc que hi acabin entrant tots els països.
· Tots els països que compleixin una sèrie de requisits determinats podrien entrar. Però què passaria si tots els països arribessin a complir els requisits? És tan clara la frontera geogràfica entre Marroc i el continent europeu perquè aquest sigui l’únic motiu perquè el Marroc no pugui entrar? Perquè, als anys 80, el Marroc va trucar a la porta de la UE i la UE li va donar aquest motiu.
PUNTA TARIFA: Frontera Espanya-Marroc i continent europeu-africà.
És inevitable que ens passi pel cap els intents de passar la frontera emparrant-se a les tres tanques i la violència dels policies per impedir-ho. La pregunta és: on comença exactament la Unió Europea? La resposta no és clara. El problema és que el Marroc creu Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch que aquesta frontera és il·legítima. Moltes vegades els que intenten saltar es queden atrapats en el limbo de les tanques.
Frontex  organisme que controla les fronteres exteriors de la Unió Europea. Hi ha gent que és molt crítica amb Frontex i el considera culpable que molts dels immigrants morin i que tractin de creuar la frontera per via marítima amb pateres com a alternativa a saltar les tanques.
Punta tarifa és el punt més meridional d’Europa. Rep el nom d’illa de Tarifa o illa de les Palomes, però en realitat no és illa pròpiament dita. Abans si que era una illa, però al segle XIX s’hi va construir una carretera per unir-la amb Tarifa i, ara per tant, és més aviat una península.
La península de Tarifa és en certa manera l’última figura on es concentra i on s’acumulen una sèrie de fenòmens importants en tot el continent.
A l’illa de Tarifa no s’hi pot accedir perquè és terreny militar.
Quan hi arribem hi ha un cartell que ens informa que hem arribat al punt més meridional d’Europa.
A Punta Tarifa hi ha un edifici que és un CIE, un centre d’internament d’estrangers. Hi ha aquelles persones que volen entrar a la UE però no tenen els papers o documents administratius necessaris. Això afegeix una altra capa de simbolisme en aquest petit territori de Punta Tarifa.
A Ceuta hi ha una estàtua d’un personatge il·lustre que va néixer allà, el cartògraf i geògraf medieval Al-Idrissi. És el responsable d’un mapa que mostra la mediterrània, vist des d’una perspectiva a la qual no hi estem acostumats.
Des d’aquest punt, només hi ha 14 km entre el continent europeu i l’africà. De fet, molts nedadors han aconseguit creuar l’estret de Gibraltar nedant. A més, al llarg de la història, hi ha hagut diversos intents de connectar físicament Europa i Àfrica. Per exemple, un alemany va proposar una empresa hidroelèctrica. Un altre projecte era construir línies de ferrocarril. Una altra proposta era construir un túnel. L’últim cop que se sent a parlar d’aquesta proposta és l’any 2003, i era una proposta d’una comissió d’enginyers i geòlegs europeus i africans que treballaven conjuntament.
Geografia d’Europa 4t Humanitats Janina Berzosa Poch L’any 710 (un any abans de l’arribada de l’Islam al continent europeu) un subordinat de Tariq, anomenat Tarif, arriba a Tarifa en una missió d’estudi del terreny. El nom de Tarifa està connectat amb el nom de Tarif. Tot i que és un personatge molt important per la història de Tarifa, a la ciutat no hi ha cap monument o placa que el commemori. Això es pot interpretar com una incivilització d’una part de la història. Hi ha una part de la història que si que es reivindica i una altra part que no. Es posa molt més èmfasi en els episodis gloriosos de la reconquesta després de l’arribada dels musulmans.
...



Comentario de bwayne en 2018-02-27 20:47:27
Són amb el professor Xavier Ferrer els apunts? Gràcies!