Bloc B (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apunts classe + lectures

Vista previa del texto

Bloc B Psicomotricitat 1. Desenvolupament prenatal i neonatal Etapes desenvolupament prenatal - Del zigot a l’organisme humà → Procés d’organització que es desplega progressivament, continuats intercanvis amb l’exterior. Paper dels gens en el desenvolupament del zigot.
- Etapa germinal (2 setmanes) → Període cel·lular, instal·lació al úter, formació placenta i embrió.
- Etapa embrionària (2 mesos) → Etapa crucial: es formen les bases de l’organisme, líquid amniòtic de protecció, cordo umbilical i perill d’influències nocives.
- Etapa fetal (3 mesos – naixement) → Comença amb l’aparició de les primeres cèl·lules oseas. Mesura: 3 cm. Diferenciació d’òrgans i sexual. Funcionament de sistemes: muscular, nerviós i respiratori. Reacció a estímuls externs.
Etapa prenatal - Individus en risc → «nens prematurs» neixen entre les 28-36 setmanes (normal: 38 setmanes): - Retarda l’ajustament amb la mare.
- Dificultat termoreguladora.
- Necessitat d’estimulació.
- Avanços mèdics.
- Percepció intrauterina → 27/28 setmanes: - Capacitat visual: percep la brillantor de la llum - Capacitats auditives: veus humanes i reaccions davant sons intensos. Responen al néixer millor a veus conegudes.
- Detecció de pertorbacions en absència de reaccions.
- Pol·lució sonora.
Bloc B Entorn matern - Aspectes que influeixen en el desenvolupament. Període crític →       Carències nutritives Fàrmacs Ansietat i estrès Moment d’exposició teratògens (agent ambiental) Quantitat exposició Vulnerabilitat genètica Producció d’hormones, dèficit de creixement, trastorns en el sistema immunològic, etc.
- Diagnòstic precoç, intervenció primerenca i estimulació.
Embaràs - «Què és ser mare», «què és ser pare»: - Amenaça vides professionals - Dificultat d’adaptació a un nou paper - Traspàs de pràctiques de criança per part de generacions - Relació pares – avis – nets - Crisi de la vida en aspectes emocionals El part - Sofisticació pràctiques de obstetrícia i cura mèdica.
- Ritualització del part.
- Deshumanització del part: cura mèdica i no psicològica i social - Relació mare – nounat: psico-biològica: - Alletament i termoregulació.
- El contacte físic facilita l’intercanvio però no determina la relació entre la mare i el bebè.
Bloc B Neonatal - Anòxia neonatal (hipòxia) → dificultat respiratòria del trànsit a la respiració aèria independent del nen causada per un problema amb el cordó umbilical o obstruccions a es vies respiratòries.
- Determinar estat neonatal → Test d’Apgar: avalua 5 funcions vitals →      Ritme cardíac Coloració Respostes reflexes Esforç respiratori To muscular Puntua del 0 al 2 →    0 = Tret no present o aparença problemàtica 1 = Tret present de forma insuficient o dèbil 2 = Tret es presenta amb normalitat La prova es fa immediatament després del naixement i 5 minuts després →    Puntuació de 7 o més = Bones condicions físiques Puntuació de 4 a 6 = Asistencia medica necessària Puntuació de 3 o menys = Ajuda medica urgent - Protocol d’observació de Brazelton: mesura la conducta i benestar neurològic del bebè uns dies després de néixer → Avalua la força dels reflexes innats, canvies en l’estat i reaccions davant el consol i estímuls de tipus social.
- El bebè s’ha d’ajustar a ritmes bàsics →   Utilitza cicles de vigília – son: primer poc freqüent i poc a poc s’ajusta als cicles adults.
Els bebès que dormen més deixen descansar als adults i s’incrementa la estimulació plaent d’aquest vers ells.
- Moviments reflexes:     Al néixer i durant els primers mesos de vida, tenim una gran varietat de reflexes de valor supervivencial, actual o no.
Alguns desapareixen als 4 o 5 mesos i altres es convertiran en accions voluntàries.
La presencia d’aquests reflexes és signe de normalitat i la desaparició progressiva signe de normalitat evolutiva.
Estimulen parts del cervell més complexes ajudant al seu desenvolupament.
Bloc B Nom Estimulació Resposta Succió Moro Dit dins boca Soroll fort Marxa Agafar nen sota les aixelles i posar-lo sobre la superfície Acariciar planta del peu del taló als dits Acostar llum o palmada a prop Girar el cap cap un costat Succió rítmica Extensió braços i peus i tanca els braços Gest caminar Babinski Parpelleig Tonicocervical Prensió Pressionar amb el dit el palmell de la mà Edat de desaparició 9 mesos 6 mesos Funció 2 mesos Preparar-se per caminar Obre els dits del peu i els tanca Tancar els ulls ràpid 8/12 mesos Estén el braç del costat de la cara i contrau l’altre Tanca la mà 4 mesos No desapareix 4 mesos Alimentació Adherir-se mare Protegir-se d’estimulacions perilloses Preparar-se per la prensió d’objectes Preparar-se per agafar objectes Nínxol ecològic - El desenvolupament del nen es porta a terme en un entorn de relacions socials constants des del naixement → nínxol ecològic-social.
- Característica d’aquest nínxol: afectivitat →   El món afectiu-emocional permet establir i mantenir les relacions entre les persones (Spitz i Wallon).
El nen té unes competències innates per allò comunicatiu i que li permet establir vincles afectiu amb els adults → de gran importància.
- Vincle afectiu (apego):   Vincle emocional positiu que es desenvolupa entre un nen i un individu especial.
Aquest repercuteix en la nostra relació amb els demés durant la nostra vida (Hamilton) Pot ser amb una o varies persones del sistema familiar i es manifesta amb conductes que suposen mantenir proximitat espacial relativa amb aquests.
Bloc B      Objectiu → regular la distància bebè-persona vinculant → funció adaptativa.
Quan i com?: Detecció de perill per part del nen, mal davant d’una caiguda, cansament... → resposta: agafar, abraçar, parlar tranquil... → torna sensació de seguretat.
(Ainsworth) Les respostes de les mares a les senyals emocionals dels seus fills durant els primers mesos repercuteixen en la qualitat de la relació. Tres patrons de conductes d’apego segons la resposta d’angoixa dels nens → » Apego segur » Apego evasiu » Apego ambivalent (insegur) » Actualment també: apego desorganitzat Bretherton afegeix al vincle afectiu una funció de naturalesa psicològica a més d’adaptativa → interiorització d’un model d’actuació: internal working model.
Aspectes que influeixen en apego/vinculació » Forma de relació que estableix el cuidador » Temperament del bebè » Expectatives i pràctiques culturals 2. Desenvolupament perceptiu - El fetus es desenvolupa gracies a la maduració biològica dels òrgans sensorials i estructures nervioses i experiències amb objectes i persones.
- El desenvolupament sensorial i perceptiu estan implicats 3 processos bàsics:    Sensació: detecció i diferenciació informació sensorial.
Percepció: integra experiències sensorials i les interpreta pel posterior reconeixement o identificació. Caràcter adaptatiu i de supervivència.
Atenció: estableix una percepció selectiva que implica focalització i selecció.
- Al néixer els sentits no estan madurs del tot. Es desenvolupen a diferent ritme → entre els 6 mesos i l’any que son com els de l’adult.
- Els primers coneixements arriben pels òrgans sensorials i de les accions → fonaments pel desenvolupament cognitiu.
- Per estudiar les capacitats sensorials →      Observar temps de fixació a un estímul donat Registrar recorregut visual Mesures electrofisiologiques de l’activitat cerebral, respiració, ritme cardíac...
Nombre somriures del bebè, moviments oculars, mans, expressions facials o vocals Tècniques d’habituació o deshabituació Bloc B Capacitats sensorials - Tacte → percepció hàptica → primer sentit en desenvolupar-se.
- Reacció a canvis, exploració voluntària.
- Contacte físic: universal.
- Percepció tàctil → ús explorador i actiu del tacte.
- Resposta a la estimulació tàctil i experimenta dolor.
- Primers mesos: Llei proximodistal → explora amb la boca.
- 4 mesos: discriminació mida objectes → exploració manual.
- 10 mesos: reconeix objectes per la seva forma.
Amb el desenvolupament de la visió es perd aquesta habilitat (excepte invidents).
- Olfacte → a causa del desenvolupament dels altres sentits no es desenvolupa del tot.
- Respon davant les olors → a partir dels 12 dies reacciona davant olors desagradables.
- Preferència per l’olor matern des del naixement i pels olors dolços.
- Gust → reaccionen als gustos i reconeixen sabors de la mare que han pogut reconèixer al úter.
- Dolç: relaxació facial i es calmen - Àcid o salat: arruga nas, tanca ulls i estreny els llavis → a partir dels 4 mesos l’accepten - Amarg: obre la boca i l’arqueja - Sensibilitat vestibular → detecció gravetat i moviment del nostre cos.
- 3 eixos:    Endavant – endarrere Dalt – baix Esquerra - dreta - Oïda → bona sensibilitat auditiva al néixer → els sons desencadenen reflexes.
- Localització del so: permet identificar la direcció del so.
- 12 mesos: nivell adult.
- Discrimina aspectes qualitatius del so: intensitat, to, timbre i volum.
Bloc B - Més sensible a freqüències baixes que altes i als aguts que als greus.
- Preferència sons complexes.
- So curt → alerta. So llarg → tranquil·litza.
- Distinció fonemes.
- 3 mesos → distinció tons emocionals.
- 9 mesos → reconeix melodies.
- Vista → sentit menys madur al néixer però madura molt ràpid → experiència progressiva amb objectes i llums afavoreixen la maduració.
- Agudesa: habilitat veure detalls objecte enfocats. Recent nascut veu a 6 metres = adult a 120 metres. Als 6 mesos capacitat visual igual a un adult.
- Acomodació visual: capacitat d’enfocar. Alternat mirada entre dos objectes situats a diferents distàncies.
- Visió perifèrica: quantitat d’espai visual (laterals) quan està enfocant un objecte.
- Percepció de profunditat: Reconèixer alçades i evitar caigudes. S’assoleix entre els 6-14 mesos.
- Preferència visual: Línies corbes, figueres tridimensionals, rostres...
- Segueix un objecte amb la mirada. Amb l’edat va millorant.
- Convergència binocular: moure dos ulls mateixa direcció.
- Pupil·la reacciona diferents graus lluminositat.
- Diferencien color vermell i verd. Prefereixen el vermell al verd.
- Prefereixen mirar objecte color que gris o blanc.
- Preferència estímuls de varies dimensions que plans.
- Preferència per la brillantor, el moviment, major mida, agrupacions de gran quantitat d’objectes.
- Distingeixen cares.
- Visió borrosa d’objectes a mes de 24 cm de distancia.
- Prefereixen mirar els contorns (límit objectes, profunditat...).
- Diferencien color blau.
- Examinen tan interior com perifèria.
- Visió binocular.
-Diferencien color groc.
-Millora molt visió central i perifèrica.
-Discriminen colors com els adults.
Bloc B 3. Desenvolupament motor i coordinació del moviment - Meta del desenvolupament psicomotor → control del propi cos fins ser capaç de treure totes les possibilitats d’acció i expressió que a cada un li sigui possible. Implicacions psicològiques del moviment i activitat corporal en relació al organisme y del medi.
Escola americana: Gesell - Estudi motricitat infantil → biologia - Fetus → conducta des de que té to, postura i moviment.
- Etapes desenvolupament → maduració neuromuscular:     Volteig Rastreig Gateig Bipedestació - Dos lleis fonamentals:   Organització encèfal – caudal: primer es controlen les part més properes al cap i es va expandint als peus.
Organització pròxim – distal: primer es controlen les parts més properes al eix corporal, també per mida → músculs propers més grans i impliquen menys precisió. «Psicomotricitat fina»: moviments complex i fins, «psicomotricitat gruixuda»: locomoció, equilibri i control postura.
- Control postural → normatiu però calendari variable i no universal. Limitacions: adquisicions prèvies a altres.
• Control del cap: 3/4 mesos • Coordinació òcul – manual → fixació i guia visual de la mà cap a un objecte: 3/4 mesos.
• Capacitat de seure amb ajuda: 4/5 mesos, sense ajuda: 6/7 mesos.
• La marxa → desplaçaments previs a caminar: 8 mesos. Caminar: 9/14 mesos.
- Obsolet: Moviment esdevingui sols de la maduració neuromuscular.
Psicomotricitat: Dupre Implicacions psicològiques del moviment i de la activitat corporal en la relació entre l’organisme i el medi en què es desenvolupa.
Bloc B Desenvolupament senso-psico-motor - Incorpora ambdós escoles.
- Integració de les dimensions motrius i sensorials inherents a tota acció.
4 etapes en el sistema d’acció - Homolateral (4 mesos) → Cada meitat del cos funciona independentment.
  Moviments monolaterals alternants.
Moviment homolateral → activa costat on arriba l’estímul.
Al centre es boqueja, cal estimular ambdós meitats,  Moviment → volteig.
- Bilateral (5/8 mesos) → coordinen els dos costats del cos.
   Eix vertical en l’esquema corporal.
Visió binocular i profunditat, encara no enfoca bé.
Estímuls per arribar a assolir-lo.
- Contralateral (8 mesos/4 anys) → moviments creuats.
   Primer moviment: rastreig (braç dret i cama esquerra) Voluntari i conscient.
Visió binocular, profunditat i enfoca.
- Preferència lateral (3/6 anys) → les funcions cognitives predominen en un hemisferi.
    Mans, peus, ulls i oïda.
Cultura organitzada pels dretans.
Esquerra: competència verbal. Dret: relacions espacials, música i expressió emocional.
Lateralitat homogènia o creuada: mans, peus i ulls.
Esquema corporal - Organització de l’eix corporal → motricitat gruixuda: Grans moviments corporals que sorgeixen dels reflexes. Rastreig – gateig – caminar.
- Organització pràxica → motricitat fina: Petits moviments corporals (mans i dits), millora progressiva.
- Esquema corporal → representació del propi cos, possibilitats i limitacions d’acció.
Construcció progressiva gracies a elements i factors: perceptiu (informació del cos i del medi), sensorial, motor (informació de les nostres possibilitats i limitacions), representació cognitiva (representació coherent de les informacions), que interactuen a través de la maduració, aprenentatges, experiència social i desenvolupament del Bloc B llenguatge (individualitzar les parts del cos: identitat). També depèn de diferencies individuals com l’herència o les estimulacions de l’ambient.
- Adquisició → Psicomotricitat invisible       Coordinació: permet encadenar i associar patrons motors independents per formar moviments compostos. La seqüencia s’automatitza.
Independència: controlar separadament cada segment motor: fins els 7/8 anys.
To muscular: grau d’activació de la musculatura en repòs. Control i saber ajustarlo crucial per l’aprenentatge i adquisició dels processos superiors com l’atenció.
Primer és involuntari.
» Hipertonia: excés tensió muscular.
» Hipotonia: excés relaxació.
Respiració: relacionada amb processos d’atenció i domina de la pulsió nerviosa.
Equilibri: condició del moviment i accions. L’autonomia i la independència depèn del manteniment de l’equilibri.
Estructuració del espai i del temps: consciència de les coordenades d’on el nostre cos es mou i actua. Plans espacials elementals – complexes. // Situar l’acció i les rutines en cicles (més difícil que l’espai) Psicomotricitat visible: accions i forma de realitzar-les.
- Control d’esfínters (18 mesos/3 anys) → primer control diürn i primer control defecació (abans que d’orina) - Creixement corporal: - Etapa 3/6 anys → creixement constants (depèn nutrició) ≈ 20 kg i 115 cm (gran variabilitat individual i cultural). Canvis forma i estructura corporal.
- Etapa 6/12 anys → entre 50/75 cm i 2/3 kg per any.
- Creixement cervell (3/6 anys) → el creixement més ràpid, increment interconnexions neuronal i habilitats cognitives. Mielinització: axons, accelera transmissió impulsos nerviosos.
- 3 grans etapes del procés de construcció →    Exploració del cos i observació del altres.
Prendre consciència del propi cos i de les possibilitats i limitacions.
Coordinació, estructuració i integració d’una representació global i coherent.
Bloc B - El desenvolupament psicomotriu és diferent en cada nen i depèn de l'ambient, el seu potencial genètic i el seu caràcter.
- Hi esta implicada la maduració de les estructures nervioses (cervell, medul·la, muscles..) així com a l'aprenentatge que l'infant fa descobrint-se a si mateix i a l'entorn que l'envolta.
...