Autores (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura psicologia basica 1
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 07/02/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Wilhelm Wundt (1832-1920. ALEMANIA) Psicologia experimental, estructuralisme.
EUROPA Va ser l'iniciador europeu de la psicologia. S'esforça per separar la psicologia de la filosofia a partir de l'experimentació i va fer de la psicologia una ciència independent a la filosofia al 1875.
L'objectiu es fer un estudi mental sobre la persona (objecte d'estudi) mitjançant la introspecció experimental, es a dir, entrenar al subjecte a ser un bon observador dels seus processos mentals i que pogués explicar-los, pensant respecte el propi pensament sense variables externes.
Objectiu era l'experiència immediata i la consciencia. Vol conèixer quins són els elements bàsics d'aquests mitjançant l'experimentació.
! La psicologia experimental té com a tasques: • L'anàlisi dels processos conscients en els seus elements més bàsics (com la química, les molècules, els àtoms,..) • La síntesi o descripció de com els elements es connecten entre si • La formulació de lleis que segueixen aquestes connexions.
! W. Wundt va ser seguir per posteriors filòsofs com;  • Tchener, un filòsof angles format amb Galton i que promulgava els experiments.
• Külpe, filòsof alemany que imitava i continuava les idees de Wundt.
! Mètode: S'efectua l'experiment amb ajuda de la matemàtica i la introspecció.
• L'anàlisi dels processos conscients en els seus elements bàsics (com la química: molècules i àtoms).
• La síntesis o descripció de com els elements es connecten entre si.
• La formació de lleis que segueixen aquestes connexions.
Wundt amb els seus deixebles va identificar dos elements bàsics en la vida mental: Sensacions i percepcions.
Els processos mentals complexes i contínuament canviants deriven de connexions o síntesis creatives d’aquest element (sentiments i sensacions) i donaven origen a representacios o idees i emocios.
L'experiment s'utilitza amb l'ajuda de la matemàtica i la introspecció i consisteix en: aplicar un estímul (visual, auditiu, ...) i observar el moment just en el qual arriba l'estímul, per veure que s'activa a la seva consciencia o ment. (experiència immediata) " Quan l'individu visualitza un objecte, aquest dona lloc a una sensació simple la qual va relacionada amb un sentiment que l'individu afegeix sense que estigui relacionada amb l'objecte (ex: tensió al veure un lleó), posteriorment aquesta sensació simple dona lloc a una representació en la ment e l'objecte que va relacionada amb una emoció. Finalment, aquest conjunt dona lloc a l'autoconsciència que esta formada tant de sensacions simples i representacions com d'elements incorporats per l'individu com els sentiments o emocions.
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Edward Titchener (1867-1927, GRAN BRETANYA) Estructuralista i Funcionalista.
ESTADOS UNIDOS Va ser alumne de Wundt, i es per això que es considera l’impulsor definitiu de la aplicació del mètode experimental a ka psicologia americana i fundador de l’estructuralisme.
Per Titchener, la consciència era la suma total de les experiències d'una persona en un moment determinat, entenent aquestes experiències com els sentiments, les idees, els impulsos experimentats durant tota la vida.
La seva psicologia es basava en analitzar les estructures mentals: sensació (àtoms) i percepció (molècules) i els seu objectiu es analitzar el contingut de la consciència en els seus elements (per lleis d'associació).
Titchener categoritza els continguts mentals en tres tipus: imatges, emocions i sensacions pures; per a ell tot pensament complex pot analitzar-se en funció de sensacions elementals.
! ! William James (1842-1910. NUEVA YORK) Psicologia experimental, funcionalisme.
ESTADOS UNIDOS El seu estudi està dirigit a la funció de la consciencia. Però a diferencia de l’estudi d’Europa o altres continents, els estatunidencs volien enfocar aquest tema cap a la funcionalitat, es a dir, no estudiar el contingut sinó la funció.
D’aquesta manera, els seu objectiu d’estudi era tot allò que fos unitat en la vida quotidiana i els mecanismes de adaptació del organisme al ambient.
Així, James va elaborar una hipòtesis: la funció de la consciencia és facilitar als essers vius la seva adaptació a l’entorn (es fan alguns comportaments i altres van desapareixent).
! Mètode: • Introspecció: comparar les diferents observacions debat de un mateix estat de consciencia.
• Experimentació: l’estudi a traves de les matemàtiques i en concret, de l’estadística.
• La observació o comparació: analitzar els casos entre animals, nens i malalts mentals. D’aquesta manera proposa estudiar diferents fenòmens en diferents grups d’individus i comparar-los.
! " ! ! ! Edward Thorndike (1874-1949, WILLIAMSBURG) ESTADOS UNIDOS Conductisme Va dedicar-se a estudiar psicologia animal, en especial dedicada a l’aprenentatge.
El seu objectiu es estudiar els processos mentals a través del coneixement.
Es considera un precursor del conductisme, admetia la consciencia (procés psíquic que rep informació) como objecto de estudio en la psicologia.
! Aprenentatge per assaig i error (llei de l’efecte): totes les conductes que proporcionen èxit es repeteixen les que no s’han d’extingir.
La teoria de l’aprenentatge de Thorndike es complementari amb I. Pavlov.
Thorndike fa un experiment amb un animal, aquest és sotmès a un estímul que el condiciona a fer una resposta. El que fa en aquest experiment es anar manipulant l’entorn per tal de crear problemes que l’animal ha de resoldre. Si es capaç de trobar la solució rebrà la conseqüència sobre aquest comportament (premi). Fa laberints i l’animal els resolt mitjançant aquesta teoria d’assaig i error. A més l’animal es veu motivat ja que el premi de resoldre aquests laberints es menjar.
" Estimu l Organi sme Respos ta L’organisme detecta un estímul i crea una resposta.
! ! John Watson (1878-1958. GREENVILLE) Conductisme ESTADOS UNIDOS Aixo canviarà a partir de Watson que basava la psicologia en l'experiment.
Watson proposarà a la comunitat de psicòlegs dels Estats Units, una critica amb raons per la qual la psicologia no ha aconseguit ser una ciència. Es va adonar de que aquestes psicologies funcionalistes no arribaven a una unificació del coneixement ja que hi havia moltes teories. D’aquesta manera critica la psicologia de la època, ho considera tot equivoc.
Explica en que s'han equivocat, no han estudiat de forma adequada. Proposarà anular consciencia i substituir-ho per comportament. Trasllada l’interès de la psicologia de l’interior de l’individu a l’entorn, entenent aquest com el responsable de la conducta.
La seva psicologia considera els aspectes subjectius (mentals) no s’han de tenir en compte, per tant no admet el metal·lisme, i d’aquesta manera ell analitza la conducta a partir dels aspectes objectius (tampoc admet la llei de l’efecte).
! Mètode: Combina i uneix en un sistema “l’esperit pragmàtic del funcionalisme” i el mètode experimental de la psicologia animal. Cal fer anàlisi i estudi de l’estímul per predir i controlar la resposta.
Estímul condicionat Estímul incondicionat " Mitjançant els experiments, confirma que un estímul crea una resposta i que per tant, sabent la resposta podem arribar a conèixer l’estímul.
Watson va més enllà del condicionament de Pavlov al establir que al principi la conducta és “elicitada” a partir d’una sèrie d’estímuls externs. Estímul 1 -> Resposta 1 Tot i així pot ser que una resposta no estigui directament relacionada amb un estímul, es a dir, que trobar l’estímul inicial estigui tant lluny que sigui molt difícil, cal trobar el causant.
Per altra banda, admet la psicologia comparada, es a dir, com no tots els subjectes tenen les mateixes reaccions, es poden comparar els resultats.
Accepta els tests mentals de la intel·ligència, ja que permeten establir relacions entre estímuls i respostes. Però no permet l’estudi del procés mental que incita a l’individu a respondre.
! ! ESCOLA REFLEXOLOGICA RUSA: Iván Sechenov (1829-1905) RUSIA Conductisme Sechenov considera que tot procés psicològic es tradueix en comportament, i que condicionament es allò que l’organisme aprèn en forma d’una sèrie de comportaments en funció de l’entorn (processos adaptatius).
• Tota activitat psíquica pot reduir-se a moviments musculars.
• Tota reacció de l’organisme són actes reflexos.
• La conducta humana es sempre respostes, respostes al medi ambient (intern-extern) de forma que es el medi qui estimula la conducta.
! Ivan Pavlov (1849-1936. Rusia) Conductisme RUSIA Va estudiar sobre el condicionament (aprenentatge, procés en el qual l’organisme obté de l’ambient la informació necessària per la supervivència o adaptació). De manera que no estudia la consciència, sinó el moviment muscular, es a dir, la traducció de l’acte psíquic.
Estudia la fisiologia (processos digestius dels animals) des de la qual s’estudia com un organisme s’adapta a un entorn. Va formular la llei d’aprenentatge del condicionament associatiu.
! Condicionament associatiu: Els organismes aprenen respostes associatives de tipus adaptatiu, adaptant-se al seu entorn i en unes determinades condicions.
En concret, aprendre a respondre a un estímul inicialment neutre que per associacions al estímul incondicionat previ, té valor de senyal anticipada.
Aquest estímul neutre té un valor informatiu, en el moment en què s’inicia el condicionament, deixa de ser neutre i adquireix una propietat determinada.
Elements basics: • Resposta reflexa: Un reflex que comporta una associació estímulsresposta que és dona sempre i manera reflexa i que no conté aprenentatge previ. L’estímul i la Resposta són incondicionats.
• Un estímul neutre (EN): en relació a la resposta reflexa. Per si sol no pot produir l’estímul.
! ! Hermann Ebbinghaus (1850-1909, BONN) RUSIA Estudi experimental de la memòria Postula que el factor essencial per l’establiment d’associacions era la contigüitat i que la força de les mateixes depenia de les repeticions.
Per mesurar la memòria utilitza el mètode dels estalvis, mitjançant seqüencies de síl·labes sense sentit de tres lletres.
Es repeteix fins que pugi memoritzar totes les síl·labes. Ell s’apunta el numero de vegades que va deixar la llista llegir fins que son capaços de dir-la tota. El dia següent torna a demanar que ho memoritzin i perquè es demostri que existeix la memòria, el numero de vegades que llegirà la llista haurà de ser menor.
AL passar això, ell explica que ho recorda i que per tant, en algun lloc s’ha guardat la informació.
Tot i així, ell experimenta com allò que es recorda a la memòria, també es perd de forma rapidíssima al principi però es va estabilitzant.
! Aprenentatge de la llista Temps entre aprenentatge % oblidat 20 min 41,8% 1h 55,8% 8,8 h 64,2% 24h 66,3% 48h 72,2% 6x24h 74,6% 31x24h 78,9% 7 1 12 16 Oblit amb el temps 16 30 24 44 36 55 Repeticions 8 16 24 32 42 8% 15% 23% 32% 42% ! ! ! ! ! ! ! Estalvi Retenció i nombre de repeticions prèvies ! Francis Galton (1822-1911) Conductisme GRAN BRETANYA Objectiu d’estudi: Estudia la consciència però interessat en la varietat, es a dir, en les diferencies individuals (DD.II).
Defensa la heretabilitat de la intel·ligència i no li interessen els processos generals com a Wundt sinó que es centra en les característiques de cada individu. (també ho defensen els seus deixebles com Pearson amb la teoria bifactorial d’intel·ligència).
! Mètode: Llei de Gauss y anàlisis correlacionat: El centre de l’estudi es la consciència ja que li interessa per explicar la variabilitat dels essers humans. Utilitza test mentals per tal de quantificar-ho tot i criteris estadístics per calcular el grau d’associació. Arriba a la conclusió de que tot i tenir tots igual consciència reaccionem diferent.
! Dimensions Trets Habilitats Conducta • Habilitats: conjunt de comportaments vinculats a situacions determinades.
• Trets: conjunt d’habilitats.
! Karl Pearson (1857-1936) GRAN BRETANYA Deixeble de Galton va elaborar la teoria bifactoria d’inteligencia, on diferencia dues variables, el factor general (G) i el factor especific. Entenent aquest factor G format per diferents especifics.
• Factor G: caracteristiques biologiques.
• Factor especific: avilitats a partir de la interació amb el medi.
! B. F. Skinner (1904-1990) ESTATS UNITS Reformula el conductisme Es el mes ortodox amb la teoria watsionanes, amplia els models i teories.
Proposarà estudiar les relacions que s’estableixen entre el comportament i la conseqüència. El que controla el comportament son les conseqüències que en deriven de la conducta. Ex: menjador, crido el gos i ell s’apropa, jo l'acaricio.
Acariciar-lo es produït per la conseqüència de cridar-lo. Controla el comportament.
Ambient Comportame nt Conseqüènci a " La ciència ha de descriure el que veu i dedicar-se a buscar les relacions funcionals entre un esdeveniment observat i els fenòmens antecedents i consecutius. [A-B-C] L'objectiu de la investigació en psicologia es l’estudi i el control sistemàtic de les variables ambientals, que controlen la conducta.
El anàlisis funcional de la conducta es basa en el mètode del condicionament operant, un procediment experimental caracteritzat per l’estudi de la conducta individual en la càmera de condicionament o caixa Skinner.
! ...