Apunt CCAA_Temari complert (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura CCAA
Año del apunte 2009
Páginas 177
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les ciències ambientals 1.-Temari del Martí Boada 1.1.-Pluja de conceptes Necessitats bàsiques L’ésser humà té un conjunt de necessitats bàsiques individuals que antigament es relacionaven amb els elements. Aquestes necessitats són Aliment (Terra), oxigen (Aire), calor (Foc), aigua (aigua). Aquestes necessitats són bàsiques per que l’home només aguanta unes setmanes sense menjar, unes hores sense escalfor, uns dies sense aigua, i uns pocs minuts sense oxigen.
Mobilitat L’ésser humà s’ha caracteritzat per una mobilitat. Antigament experimentava un mobilitat tèrmica, a l’hivern és desplaçava del nord al sud i al estiu a la inversa, i una mobilitat tròfica, seguien les migracions dels animals i la maduració dels fruits. Aquesta mobilitat fa que l’home dissemini involuntàriament o voluntàriament espècies animals i vegetals, com més es desplaça més dissemina les espècies (bioinvasió). La millora tròfica augmenta el coneixement sanitari i per tant l’esperança i la qualitat de vida.
Increment de la població Fa 618.000BP (before present) és va produir la transició neolítica. En aquesta època la població era de 3 milions, però a inci del S.XX la població arriba a 1.600 milions de persones (increment x200). L’any 1950 ja h ha 2.500 milions i des d’aquest any la població s’ha incrementat en 125% fins arribar als 6.100 milions al 2005. És calcula que l’increment de població des de l’any 2000 és de 88 milions anuals. L’augment de població fa augmentar la petjada ecològica, el consum per càpita i l’esperança de vida.
Millor dels coneixements L’augment dels coneixements comporta un augment de l’avenç tecnològic, un augment d’explotació recursos i un augment eficiència energètica.
Models globals de fluxos Un barceloní mitjà consumeix 4.700 kcal d’energia somàtica i 23.500 Kcal de combustibles fòssils. En altres citats el consum varia: - Hong Kong 20.000Kcal/hab/dia.
Japó 65.000 Kcal/hab/dia.
Brussel·les Kcal/hab/dia.
E.E.U.U 225.000 Kcal/hab/dia.
4 1.2.-L’evolució social.
A continuació es presenten tres escenaris d’evolució social vinculats a tres tipus d’energia: - Societats caçadores/recol.lectores, usuàries d’energia solar no controlada.
Societats agrosilvopastorals, usuàries de sistemes d’energia solar progressivament controlada.
Societats industrials, usuàries d’energies fòssils o nuclears 1.3.-Origen remot dels paisatges actuals El planeta es va formar fa 6 mil milions d’anys, els organismes vius tenen 4.000 milions d’anys. Els hominids van començar a aparèixer fa 3 mil milions d’anys.
És va produir un xoc entre la placa africana i la europea, aquest fet provoca que el mar mediterrani s’assequi. Els hominids i algunes plantes i animals arriben a Europa creuant el mar assecat. Totes les plantes que és cultiven tenen un origen silvestre. En 6,2 milions d’anys arriben: - Els primers boscos de Lauioides (llaureu).
- Sorgeixen les primeres espècies d’arbres d’ambient pantanos.
- Arriben les pins (pinus) i els ginebrons (guniperús).
5 Fa 3,2 milions d’anys: - S’acaba el cliozé..
- El canal de panamà és queda estancat.
- És produeix un canvi climàtic gran que comporta l’aparició del clima mediterrani.
- Apareix l’alzina (quercus ilex).
- Entrada d’espècies vegetals esclerofil·les -> enduriment de les fulles amb ceres i quitina per evitar la pèrdua d’H2O. Part inferior formada per pels. A Catalunya els boscos canvien les fulles entre juliol i agost (canvi total entre 2-4 anys).
- Aparició de les plantes Pirofiles -> Cremen amb molt facilitat. Exemples: pinus alhepensis. Maduren entre Juliol i agost quan les temperatures són més elevades.
L’incendi crema l’arbre però la pinya surt disparada i dispersa les llavors. Alzina surera. És protegeix per el suro (aguanta entre 400 i 700ªC). Si aquest arbres és cremen és recuperen ràpidament gràcies a la biomassa subterrània.
- Les plantes mediterrànies són molt aromàtiques i normalment espinoses, és un mecanisme per evitar les mossegades dels herbivors (antipatia organolectica). Ex.
Farigola (Thymus vulgaris).
- Arriben també espècies com l’ullastre o l’oliver borda.
A continuació és produeix una glaciació (Firel Würn 20.000-18.00BP).
- Els arbres existents és refugien a les zones de costa.
Moment més fred i sec.
Paisatge estetic dominat per donzell (Artemisa) i blets (querropodis) amb alternances de pins i ginebró.
Tardiglacial (16.000-10.000BP).
- Alternança climàtica. Inici dels boscos.
Als 11.000 anys continua la inestabilitat climàtica, els gels però incicen la retirada.
Apareixen les comunitats forestals. Els gels van cap el nord d’Europa i és converteixen en glaceres que els animals i plantes criofids (ambients fred) segueixen. Aquestes espècies és converteixen en endèmiques (espècies exclusives d’un territori).
Període Atlàntic - S’inicien les rompudes (alteració dels paisatges) i es comença les artigues.
1.4.-Transformacións del medi Primers impactes humans en el medi. Inicis del Neolític Els conreus i la ramaderia van introduint noves formes d’ocupació del territori. I així els camps i les pastures, primers paisatges d’origen humà, guanyen territori a les formes de paisatge silvestre utilitzant la rompuda mitjançant la tala i l’artiga amb l’ajut del foc.
Una rompuda al pla de Barcelona Al Pla de Barcelona hi ha evidències d’una gran freqüència d’incendis forestals al període comprès entre el 7600 i el 5500 BP.
6 Es pensa que és indicadora d’una gran activitat humana de tala i crema dels boscos, que aleshores estaven dominats pel roure i l’alzina però que incorporen en aquesta època pins, com a conseqüència d’un canvi climàtic que comporta una reducció de disponibilitat d’aigua.
La finalitat d’aquesta activitat humana era disposar de prats humits per a pastura.
Nova força animal Durant el llarg procés de domesticació dels animals, en un moment de la neolització es deixen de dedicar els bovins exclusivament a l’obtenció de recursos alimentaris i es comença a valorar la seva força com a energia per al transport de la càrrega i els treballs agrícoles.
Primeres “auditories ambientals” remotes Abans de l’inici de la romanització (s.IV a.C.) Hipócrates, explica que per entendre la salut de la societat i dels individus, cal estudiar l’estat del medi que els envolta: " ... Quan s’arriba a una ciutat desconeguda s’ha d’observar la situació del lloc respecte dels vents, també les seves aigües, si són pantanoses i toves o dures, i si procedeixen de zones enlairades i rocoses, també s’ha d’examinar si el sòl és nu àrid o boscós i humit." Noves mobilitats: Nous canvis de paisatge La romanització comportarà una intensificació de la mobilitat humana amb la implantació d’una xarxa viària i l’augment de l’activitat marítima. Una mobilitat, que a través dels individus que la protagonitzen augmentarà els coneixements (mètodes agraris, sitema polític) i noves percepcions del medi. Una altra conseqüència serà l’increment de noves espècies vegetals i animals introduïdes de forma voluntària pel seu interès alimentari, silvícola o remeier. Associat aquest procés es produirà un augment progressiu de presència d’altres organismes vius invasors, especialment plantes, que s’aniran instal·lant de forma nouvinguda en el paisatges.
Tota la cultura romana, mesopotàmica, egípcia, ens arribar a través de discadries, que treballava a la biblioteca d’Alaxendria. Aquest home recull totes les tradicions mediques de les diverses cultures en un compendi de botànica de més de 600 plantes i els seus efecte.
També destaquen: - Varró: deixa memoria escrita del ambient - Plini el Vell: escriu un compendi de 37 volums sobre historia natura (va escriure més de 2.000 llibres). Nega a els déus i és condemnat ha mort.
- Avienius: descriu el litoral mediterrani.
- Estrabó: descriu els boscos ibèrics. També explica un cas en que els conills proliferen tant que expulsen els indígenes, ja que aquest no mengen conills.
- Columela: espanyol de Cadíz escriu el primer tractat agrícola.
- De re rústica: llibre Romà que parla sobre el medi boscos.
7 “L’ordenament” urbanístic i el territori -Horaci i CatóEl territori es vertebra i s’ordena : s’estableixen les primeres qualificacions d’usos del sòl.
L’intervenció humana damunt del territori i del medi s’intensifica, afavorint un major domini del territori. Aquest procés es produirà un augment progressiu de presència d’altres organismes vius invasors, especialment plantes, que s’aniran instal·lant de forma nouvinguda en el paisatges. Cató estableix les primeres qualificacions del sòl per tal d’ordenar i vertebrar el territori. Les vies romanes tenen un sistema avançat d’aprofitació de l’aigua de pluja, al voltant de l’edifici hi ha un jardí irrigat amb plantes medicinal, despres trobem l’hort, el prat, la sauleda...., tot depèn de la necessitat dels recursos i les atencions que necessiten. Més lluny les font de dendro combustible (combestibles extrets del bosc).
“Primera “aproximació a la biodiversitat”.
Aristòtil: Història dels animals: " ... Uns animals estan dotats de sang, per exemple l’home, el cavall i tots els animals que, un cop han arribat al seu total desenvolupament són àpodes, bípedes o quadrúpedes; altres, per contra no tenen sang, per exemple, l’abella i les vespes, el pop i el cranc de riu, i tots els animals que tenen més de quatre potes.... " Nous ambients naturals modificats: el “domini” de l’aigua Alguns sistemes naturals de la plana mediterrània més seca, algunes riberes, així com aiguamolls i marjals, varen conèixer les primeres transformacions a l’època de l’Islam, mercès a les tecnologies de l’aigua que aquesta civilització introduirà, així alguns aiguamolls del sud del país, esdevingueren arrossars i alguns secans esdevindran en regadius: Nous conreus, nous paisatges transformats. La tècnica del regadiu va potenciar la introducció de nous aliments com l'arròs i els cítrics i un element tèxtil: la Morera per a la producció del Cuc de la seda.
En el segle VI, en les memòries de Sant Isidre (sevilla), es parla de com el faig i el seu fruit alimenta els pobles indoeuropes.
8 Més empremta humana en el territori: Els impactes humans poc a poc augmenten (s.IX) Durant el llarg procés de feudalització, el paisatge va viure diferents formes d’apropiació.
L’increment demogràfic i les formes d’accés a l’explotació de la terra significaren la reducció de paisatges “madurs” mitjançant la rompuda o transformació dels boscos en conreus i pastures. La fusteria de ribera per la construcció de barques i vaixells, i l’obtenció de pegues i quitrans per impermeabilitzar el “casco”, augmenten la desforestació del país.
Un tractat primerenc sobre la necessitat de conservar i millorar els boscos.
Ordenança carolíngia per a les possessions reials, que manifesta la preocupació per a la conservació dels recursos forestals. A la Catalunya Carolíngia de l’any 800 s’escriu el tractat capitulare de villas.
- Boscos privats - Tot al que hi ha el bosc pertany a l’amo.
- Nostres boscos i florestes s'han de custiodar amb diligència.
- No es pot permetre que els boscos, on siguin necessaris, pateixin greuges per tallades excessives.
- A les hisendes reials s'han de plantar, entre d'altres: Ginebró Pomera Perera Prunera Moixera Nesprer Castanyer Avellaner Ametller Morera Llorer Pi Noguera Cirerer Primers espais sotmesos a un cert “règim de protecció”.
La creació d'espais sotmesos a algun tipus de protecció, té origens remots i interessos variats. Els objectius dels més antics eren venatoris. A Catalunya tindria el seu origen en els espais de cacera dels Comtes Reis i els Tractats de Falconeria.
Primera "col·lecció zoològica" La primera col.lecció zoològica documentada és la del rei Joan I el Caçador, conservada en un tancat d'oliveres del palau. Al segle XI apareixen les segreres espai al voltant de l’esglesi regit pel dret constitucional (dret antic). En aquest segle també es desca un estany sencer a la zona de l’Empordà.
9 Primers savis catalans, “estudiosos del medi” La cinquena part del LLibre de les Meravelles del Mòn, de Ramon Llull (1286) està dedicat a la botànica."....gran meravella me do la virtut que natura ha en les erbes medicinals ..... " Una aproximació a la "biodiversitat" del segle XIV: Ramon Llull "... Açó es lo llibre de natures de besties e daucells e lur significació: formiga, abella, aranya, gall, lop, ase salvatge, sigala, çens, cha, vibra, çinya, corp, mustela, calandri, serena, oronella, erisso calcatx, pellica, pigot, segonya, falcó, voltor, aguila, cavall, colom, estura, ballena, volp o guineu, perdiu, sparver." Un cas "d'impacte" rellevant a la fauna del país La galera de Girardo de Dioni carregava al port de Barcelona -al 1407- amb destí a Sicília, Rodes, Xipre i Beirut: 300 pells de guineus adobades, 1000 panxes d'esquirols, 6 timbres d'ermini, ...
Segle XV És descobreix el lleixiu i el sabó, que es fabriquen a partir de les cendres i el llard. Això fa que es comencin a cremar grans quantitats de boscos, sobretot a la zona de l’Ebre per obtenir mataries primers, i com a conseqüència s’origina el delta. Al 1432 hi ha un gran terratrèmol i s’ensorren un gran part de les viles. 1440 S’acaba el port de Barcelona per el qual entren i surten noves espècies ( a més moltes viles constaneres també construeixen ports). Aixó provoca una demanda de llenya i fusta i s’inicia una forta desforestació.
En aquesta època també s’escampen les masies i s’augmenta així el nombre de rompudes. El 1489 hi ha un decret de Ferran que prohibeix els mals usos i la revolta remença acaba amb el sistema de amo-camparols amb la consequent aparició del “cal o “Can”.
Encontre entre dos Móns una connectivitat sobtada.
A partir de l'encontre entre Europa i Amèrica (1942), es va actiu ipassiu d’espècies, principalment vegetals. El 32% procedeix d’Amèrica. De les introduïdes voluntàriament que molt rellevant destaca el blat de moro i la patata. De les alguns blets.
obrir un imparable intercanvi de la flora catalana actual han jugat un paper ecosocial “escapades” o “involuntàries” Exemple d’una mesura política que impacte negativament el medi natural.
El virrei Garcia de Toledo, el 1561 ordenà la crema sistemàtica de tots els boscos situats prop dels camins i de tots els altres boscos del Principat i comtats, ja que es considerava que constituïen refugi de bandolers. Això produeix una sequera i la disminució del cabal de l’Ebre.
10 Alguns viatgers de fora descriuen aspectes del nostre medi natural. (segle XVI) Mitjançant alguns textos medievals ens assabentem de la contaminació que hi ha al riu Besòs o d’alguna explotació sostenible, insòlita per a ells, com la de l'alzina surera.
Cita de Pere Gil (1600) sobre la contaminació del riu Besós: “Aquest riu passa devall lo Escorchador per à prendrer y llançar al mar tota la sanc y la brutícia dels bestiars ques matan.” Un exemple “d’explotació sostenible” El viatger B. Joly, sobre l’alzina surera anotava que era una espècie doblement profitosa pel seu fruit –les glans- i per l’escorça –el suro-; de la qual -l’escorça- cada any eren despullades les soques sense destruir l’arbre.
Primera legislació per a l’ordenació i conservació dels boscos de Catalunya. (S. XVII) La sobreexplotació dels boscos per la creixent demanda social i el fort consum de fusta per a la marina, provoca l’aparició d’un document normatiu que vol posar ordre als abusos, i apunta l'organització d’una incipient “administració forestal”.
Ordinacions Forestals o Llei de Boscos de Solsona. (1627).
“... S’han fet molts excessos en aquesta extracció, excedint els límits ..... Sa Excel.lència prohibeix que cap persona no intenti llevar les marques i els senyals dels arbres ni vulgui tallar aquests arbres senyalats.” Apareixen també els primers científics coma ara Jaume Salvador, apotecari metge i monjo, investiga les plantes i crea un nissaga de botànics que comencen a herbatitzar per tot Europa i coneixen el Francés Tormefort.
Inicis de la industrialització, llindar del gran canvi ambiental. (S. XVIII) L’avenç dels coneixements provoca noves formes de producció, ens trobem en els inicis de la industrialització, una conseqüència és el creixement demogràfic i l’inici d’una creixent estructuració de les formes urbanes. Una nova societat que de manera imparable anirà augmentant la demanda de recursos energètics i alimentaris.
Una primera conseqüència d’aquests nou procés és el fet que a finals del segle XVIII s’assoleix el mínim històric de superfície de boscos.
Un exemple de canvi en el sistemes naturals lligat a les noves pràctiques econòmiques derivades del comerç ultramarí, és la substitució a les obagues de muntanya on hi ha les rouredes de roure de fulla gran, aquest arbre és substituït per plantacions -perxades- de castanyer. Amb la fusta dels quals es fan les bótes per el transport marí, atesa llur Resistència a la salinitat.
També a finals del segle XVIII Carles III es planteja renovar les universitats. És porten professors de l’extrenger entre elles Carl fran que crea el codi binari de classificació. També destaquen altres professors com ara Van loeffing de 20 anys que és ignorat pels botànics espanyols 11 A finals del segle XVII apareix un punt d’inflexió que suposa la gènesis del ambientalisme.
Goethe, enginyer alemany amant del romanticisme organitza tertúlies amb els savis i artistes de l’època on és parlava sobre temes de caire ambiental. Humhold fou el primer ecoleg, però el personatge més destacat de l’ambientalisme modern és sens dubte Henirich Cotta.
Cotta formula el sistema que calcula la biomasa d’un bosc per h/any, això permet explotar un bosc de forma sostenible. Cotaa crea la primera escola forestal a alemanya, on es forma Agustí Pascual, fundador d’una escola forestal a Villaviciosa de Odon. Aquesta preocupació perl bosc culmina l’any 1940 amb la invenció d’un capell la primer festa l’arbre. El 1873 apareix el dia mundial de l’arbre (Nebraska, EUA).
Primeres accions de repoblació popular dels boscos.
A meitat del XVIII, amb l’intent de recuperar els boscos apareix: La Ordenanza para el fomento, cultivo y conservacion de Montes.
“ .... Cada veí ha de plantar tres arbres per cada arbre tallat a més de la que li pertoca com a veí, per cada any.” Els boscos arriben als mínims Francisco de Zamora (1789) en el seu diari de viatges descriu una situació on la llenya és escassa i els pobres es veuen obligats a robar-la. Assenyala com la vinya desplaça els boscos de pi. L'augment de la demanda energètica per al funcionament de la societat industrial, introduirà l'ús d'energies fòssils, creant els primers problemes de contaminació als nuclis urbans i industrials.
Relacionats amb aquesta revolució energètica, apareixen noves formes de transport. El tren serà clau per desplaçar matèries primeres al sistema urbà. Noves mobilitats i noves formes d'apropiació aniran augmentant la petjada ecològica del sistema ciutat arreu del territori. La societat industrial canvia les formes d'ocupació del territori. S'inicien noves formes de relació cultural amb el medi: l'excursionisme.
Del paisatge indòmit al paisatge domat La història de la persecució i extermini dels darrers llops que es produeix al segle XIX, al país significa la fi dels paisatges indòmits, sense llop ja no resta cap "fera", el domini per part de l'home ja és total.
Un altre exemple de canvi en els paisatges L'arribada de la malaltia de la fil·loxera afectarà les superfícies de vinya, a favor d'un augment de plantacions d'arbres, especialment coníferes. Apareixen les primeres preocupacions per la contaminació atmosfèrica. Al llarg del segle XX, les transformacions en el medi com a conseqüència de les activitats humanes, assoleixen unes dimensions inèdites. Als anys seixanta hi ha els primers crits d'alerta que posarien en qüestió el model de desenvolupament pel que fa als impactes sobre la salut i el medi.
12 En els anys posteriors es comencen a plantejar els primers grans acords internacionals per la superació de la crisi ambiental. A partir d'aquests grans acords es formula la sostenibilitat com via per superar-la. L'augment demogràfic, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són les principals dificultats per aconseguir el desenvolupament sostenible.
1.5.-Resum històric 13 14 1.6.-El conservacionisme El conservacionisme, entès d’una manera moderna s’inicia amb l’alemany Goethe (enginyer de mines i escriptor teatral). Organitza tertúlies a casa seva amb científics, escriptors, intel·lectuals.... Destaquen entre els assistents hi destaca humbolt que posa de relleu l’important relació entre els organismes vius i l’entorn.
A finals del segle XVIII, principis del XIX s’inicia la industrialització i la modernització de les formes de producció. Aquest fet provoca una gran demanda de dendrocombustibles.
Això provoca la pèrdua de masses boscoses i que cada cop el combustible per fabriques estigui més lluny. Cotte planteja un sistema per calcular la producció per hectàrea i any d’un bosc.
A finals del segle XVIII apareixen aportacions de la nova ciència i l’estructuració moderna.
Es produeix la fi del providencialismes (recursos infinits). A principis del segle XIX s’inventa el xerrac (serra de doble ma) i es tallen arbres de gran radi, aquest fet comporta l’extinsió de boscos. A Madrid és crea la primera escola forestal (Villa Viciosa del Don) d’on surten els primes enginyers forestals que ordenen i netegen els boscos.
1830: primera llei forestal espanyola que regula la tala a Villa nueva de la serrena (Andalusia), s’adopta gràcies a que un capellà intenta canviar la consciència ambiental d’un grup de nenes sàdics del poble.
Als estats units David Thourean (ambientalista americà), abandona la ciutat i viu al bosc on escriu Walden, una obra on diu que els humans hem d’abandonar les ciutats i tornar a viure al bosc. Aqeust llibre inspirar a Leopold (pare del biocentrisme) que situa als humans com un animal més. Skiner escriu Walden II critica al model d’estructura familiar i de producció. També destaca audobon un ornitòleg que dibuixa i descriu ocells, escriu sobre la destrucció dels habitats naturals i la pèrdua d’ocells.
1871: primer parc nacional del mon (Yellowstone). S’aprova el projecte el 1872. A Crower (sud africa) converteixen el parc natural en un santuari, i expulsen a tots els indígenes de la zona.
1873: A Nebraska, un governador decret la festa de l’arbre de there day.
1916: apareix la primera llei de parc nacional, parc nacional de Covadonga (Pics d’Europa).
1928: Primer espai natural a Catalunya per depurar l’aigua i l’aire (Montseny).
1932: Parc Nacional d’aigües tortes.
1962: Apareix Salient spring, obra clau de l’ambientalisme escrit per Rachel Carson.
Biologa de formació i reguladora de caça i pesca d’un poble del nord dels estats units visita la seva família de tant en tant i observa una forta contaminació i un gran creixement econòmic. Al cap d’un temps veu que la gent esta inquieta i troba milions d’ocelles morts (no se sentia res). El llibre critica els insecticides i provoca que Kenedy organitzi la primer comissió experta del medi ambient. L’autora es rebutjada per les multinacional i expulsada de la comunitat científica americana per falta de rigor.
15 1968: Club de Roma és informa elaborat pels experts mundials on s’observa que el desenvolupament energètic, demogràfic i de consum conduiran a l’extinció de la vida en 100 anys.
1972: Conferencia d’Estocolm. Reunió de 92 països on s’assumeix políticament l’advertència del club de roma. S’arriba a la conclusió que l’ésser humà té dos evolucions, la biològica i la cultural.
1970’s: hi ha un gran canvi energètic amb l’aparició del gas natural i el petroli.
Combustibles fòssils.
1973: Conferencia ambiental de Tinilis.
1978: es crea el can Llevant al Montseny, primera escola de natura, la funda Jaume Tarrades. A Guadalajara neix la granja la limpia.
1982: UICN, Unió internacional de la conservació de la natura.
1987: Informe Brundtland, aquest informe redactat per la Comissió Mundial sobre medi ambient i desenvolupament determina les bases conceptuals del desenvolupament sostenible i acabarà desembocant en el congrés de Río del 1992.
1992: Cimera de rio, va suposar un dels processos històrics més important a nivell ambiental. Es van redactar documents sobre el canvi ambiental, la biodiversitat i es va crear l’agenda 21. Els objectius principals que es van plantejar van ser: - Col·laboració mundial entre els estats.
La creació d’acords internacionals en que es respectessin els interessos de tots i respectessin el medi ambient.
El reconeixement de la naturalesa integrada a la Terra.
2002: Rio + 10 = Johannesburgo 02, en aquest apartat s’exposa l’anàlisi dels resultats que ha tingut la cimera de Río en 10 anys. Aquest anàlisi és du a terme a Jahannesburgo, i las conclusions a las quals s’arriba és que els temes tractats a la cimera de Río, o bé continuen sent un problema, o bé han empitjorat.
1.7.-Graus de protecció - Parc Nacional: Alt grau de protecció, propietat de l’estat, no és pot tocar.
Parc Natural: es combinen les activitats de conservació ecològica amb les activitats humanes. Pot ser de propietat privada.
Reserva natural integral.
1.8.-Biodiversitat En aquest apartat es presenta la biodiversitat com a indicador clar de la situació natural d’un estat o regió, segons els criteris d’Eliot E. Noise i Rosen. Podem diferenciar tres tipus principals de diversitat: - Diversitat genètica: diversitat entre els organismes d’una mateixa espècie.
16 - Diversitat d’organismes: diversitat entre els organismes vius que es troben en una mateixa regió. Ens dona informació sobre l’estat de l’ecosistema.
Diversitat ecològica: fa referència a la varietat de ecosistemes.
Valor de la Biodiversitat: la biodiversitat permet que els ecosistemes s’adaptin als canvis que es produeixen en l’ambient ja siguin canvis lents o sobtats. És també un camp indispensable per la investigació farmacèutica i agrícola, i forma part de la cultura humana.
Pèrdua de diversitat biològica: Actualment la terra ha perdut gran quantitat de la seva diversitat, el ritme d’extinció és de 4 espècies per hora, cosa que no passava des del període del Cretaci. Les activitats humanes són la principal causa d’aquesta pèrdua de diversitat. Així doncs, és indispensable integrar el medi ambient en els àmbits polítics i econòmics per tal de frenar aquesta ràpida desaparició de la biodiversitat.
Conservació de la Biodiversitat: Actualment és possible orientar el desenvolupament cap a un model de conservació ambiental que possibiliti la regeneració d’alguns ecosistemes fet que possibilitaria la conservació de la biodiversitat. El fet de destruir els ecosistemes, disgregar-los eliminant els corredors biològics i la pressió de la població, provoca una pèrdua de diversitat biològica fet que perjudica a les espècies més especialitzades i possibilita l’aparició d’espècies oportunistes.
Planificació i ús sostenible de la biodiversitat: per protegir i conèixer la diversitat és imprescindible un bona planificació amb objectius clarament definits: - Potenciar la conservació de recursos naturals.
Rehabilitar i millorar els habitats degradats.
Establir mesures legals i administratives que facilitin la conservació de la diversitat Consolidar un sistema d’àrees protegides i de corredors biològics.
Integrar els requisits de conservació ambiental als àmbits polítics.
Investigació: Com que actualment només coneixem un 11% de les espècies existents, és més important protegir els hàbitats naturals i els processos que s’hi produeixen, que no pas espècies concretes, ja que no podem protegir el que no coneixem. Per això és vital investigar la quantitat de territori necessari per a conservar el màxim possible de diversitat, i després convertir aquest territori en una zona protegida. La diversitat també ha estat investigada com a indicador biològic, en aquests aspecte trobem tres tipus de biodiversitat, la primera és basa en el nombre de taxons, la segona en el nombre d’hàbitats que els sostenen, i per últim les varietats de races de patrimoni genètic de l’agricultura i la ramaderia. A partir del anys 60 es dispara el nombre d’espècies protegides.
1.9.-Caracteristiques de la regió eurosiberiana i mediterrània A partir de 1600m trobem les regions alpines on hi fa molt fred i hi ha poc llum. Entre 9001600m trobem la regió eurosiberiana (va molt lligat a les dues condicions climatològiques, a mitja alçada trobem la regió molta aigua poca llum-> boscos de fulla caduca, planil·lifolies).
En aquests boscos la producció canvia, a la tardo cauen de 2 a 2,5 tones de fullaraca. Els animals es refugien en els arbustos com el ginebró (hel·lifolies) i els ocells emigren. En el bioma mediterrani, hi a molta aigua i poc llum, les plantes són aromàtiques i llenyoses.
Boscos centre europeus-> poc sotoboscs, ja que no hi ha llum en sis mesos, les plantes o son nemarals (de zones fosques) o bé haliofiles, s’adapten a una llum tenue.
17 Introducció a les ciències ambientals U 2.-Temari Joan Martínez Alier U 2.12.-Un ciència interdisciplinària U Exemple històric: - Desforestació en territoris ibèrics (S.XVI).
- Energia nuclear (civil i militar).
o Ciència de la radioactivitat.
o Enginyeria nuclear.
o Historia militar contemporània.
o Economia de l’energia.
o Climatologia atmosfèrica.
o Sociologia del risc.
- Desenvolupament d’Amèrica desprès de 1492.
o Historia política, social i de navegació.
o Cartografia.
o Imunologia.
o Sistema d’explotació.
Exemple actual: - Sistema energètic de l’índia al 2005.
o Geologia.
o Demografia.
o Consum 2.13.-Població i recursos naturals U Fertilitat: fills/dona/vida.
Natalitat: nombre de neixaments per cada 1000 habitants.
Mortalitat: nombre de morts per cada 1000 habitants.
2.13.1.-Transició demogràfica U És el moment en que la mortalitat i la natalitat s’equilibra - Augment de natalitat i mortalitat -> la població no creix.
Augment de natalitat i disminució de la mortalitat (Sanitat pública)-> creixement demogràfic.
Disminució de la natalitat i = mortalitat. -> el creixement s’estanca.
Disminució de la natalitat i augment de la mortalitat -> Decreixement.
18 Malthus compara el creixement amb la producció d’aliments: unitat Punt critic aliments població temps Boserup presenta una opció més optimista basada en: - El millorament de l’agricultura.
- Aparició de la química moderna.
2.14.-L’impacte ambiental del creixement de la població U Capacitat de carrega: quantitat de població que suporta un territori.
Equació de Paul Ehirlich -> I =(PAT), Només serveix per humans és exponencial.
I= Impacte ambiental.
P= Població.
A= Riquesa.
T= Tecnologia.
Efecte jebos= més eficiència, menys consum energètic, més consum material.
2.15.-Boserup contra Malthus U Malthus (1798): si no es posa impediment, la població creixerà per sobre dels límits marcats per l’existència de rendiment decreixent del treball i el sól.
Boserup (1965): davant la pressió demogràfica, las funcions de producció agrícola experimenta “salts” cap a dalt gràcies a la reducció dels períodes de rotació.
19 2.15.1.-Els sistemes agraris com a sistemes de conversió d’energia U Agricultura tradicional: apropiació d’energia dels productors primaris (fotosíntesis) per consum endosomátic.
Agricultura moderna: “recollir petroli”. Transformació d’energia fòssils en aliments per us de maquinari i agroquímics.
2.15.2.-L’agricultura moderna i la química agrària U El 1840 apareix una nova química agrícola. Destaquen: Boussingault (1802-1887,França): fundador de l’ecologia. Treball sobre el cicle del carboni i els nutrients de las plantes. Va comprendre el cicle del fòsfor.
Liebig (1803-1873,Alemania): estudia el cicle del nitrogen, fa un anàlisis històric del guano a Perú.
Els treballs d’aquests dos científics comporta l’estudi i posteriorment l’explotació del guano. Aquest recurs s’acaba esgotant i és substitueix per els nous productes de la química agrària.
2.15.3.-El cicle del nitrogen U Cicle natural: el nitrogen atmosfèric s’incorpora al sòl i entra a formar part dels organismes vius, desprès torna a l’atmosfera.
Impacte humà: reducció del nitrogen en circulació (reducció de la qualitat del sòl). emisió excessiva de nitrogen (contaminació de l’aigua contaminació de l’aire).
20 2.15.4.-El cicle del Fòsfor U Cicle intern: matèria orgànica amb fòsfor -> absorció de les arrels de les plantes -> cadenes alimentaries.
Cicle extern: l’aigua dilueix el fòsfor de les roques i el sòl –> els organismes aquàtics intercepten fòsfor -> aus marines/ sedimentació i netejament geológic.
2.15.5.-Història del guano U Època pre-colombina: conegut com a fertilitzant des de l’època inca.
Abans de 1800: els sistemes agrícoles europeus utilitzaven el barecho per afavorir la nitrogenació, ja que l’adob disponible s’havia esgotat.
1800: A. Von Humboldt “descubreix” l’ús del guano com a fertilitzant. Grans jaciments a les costes peruanes.
A partir de 1840: l’evolució política i econòmica de Perú depèn de l’exportació de guano, utilitzat per l’agricultura europea com a fertilitzant natural. S’exporten casi 11 milions de tones.
1860s: l’exportació deixa d’estar en mans del govern. L’explotació la fa un empresa francesa vinculada a Société Générale de París.
1870s: esgotament del jaciments.
1970s: reducció de la població de gavines per la sobrepesca de l’anchoveta.
21 2.15.6.-Crítica ecològica de l’agricultura moderna.
U La primavera silenciosa (Rachel Carson 1962): critica contra l’ús excessiu dels insecticides (en particular al DDT) en l’agricultura. Desencadena l’alarma per els efectes de els productes química utilitzats en l’agricultura sobre la biodiversitat i la salut humana.
David Pimentel: estudia els efectes dels insecticides sobre els ecosistemes i l’ésser humà.
2.16.-Ecologia industrial U 2.16.1.-Metabolisme Social. La economia com a metabolisme U L’energia disponible (exergia) i els materials d’alta qualitat son incorporades en béns i serveis (Emergia) però també dissipats en energia no disponible (entropia) i residus.
Contribucions: - Podolinsky (1880s), Geddes (1880s), Ostwald (1900s) i Neurath (1920s).
Ecologistes industrials (Robert Ayres).
Economistes ecològics. (Wuppertal Institute, IFF).
2.16.2.- Idea principal: la natura juga un paper important en el procés econòmic i en la formació del valor econòmic U 22 2.16.3.-El cicle material 2.16.4.-La lleis de la termodinàmica Principi de conservació de la matèria i l’energia: la matèria i l’energia no es creen ni es destrueixen només és transformen. El que l’home pot produir és únicament utilitat.
Llei de l’entropia: en un sistema tancat l’energia es degrada de forma continua i irrevocable en energia lligada. La quantitat d’energia lligada es un sistema que s’incrementa contínuament. La matèria i l’energia entren als processos econòmics en un estat de entropia baixa i surten en un estat d’entropia alta. En aquest procés l’home obté utilitat.
Entropia: l’energia existeix en dos estats qualitatius: - Energia disponible o lliure: sobre la qual l’home té domini (ex. carbó).
- Energia no disponible o lligada, que l’home no pot utilitzar de cap manera (ex. Mar).
23 2.16.5.-Sistemes energètics: ecosistemes 2.16.6.-Sistemes energètics: sistemes humans com a subsistència 24 2.17.-Agricultura i pesca 2.17.1.-Biodiversitat Paraula creada per Walter Rosen en 1986, indica diversitat biològica. La definició de les nacions unides és: Per “diversitat biològica" se entén la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, incloses, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels que formen part; comprenen la diversitat dins de cada espècie, entre las espècies i de los ecosistemes 2.17.2.-Valor de la biodiversitat 2.17.3.-Vavilov Viatjant per tots els continents, va realitzar una de les més importats col·leccions botàniques i la va voler utilitzar per millor la producció agrícola de la unió soviètica.
Hipótesis: 7 centre d’origen de plantes cultivades: - Sud-oest d’Àsia.
- Abissínia.
- Conca Mediterrània - Sud-est de Xina.
- Índia - Els Anades.
- Mesoamérica.
25 2.17.4.-Elements de debat - Avantatges i desavantatges de la conservació “in situ” o “ex situ” de la diversitat agrícola, en el cas del blat de moro.
A qui pertany els drets de propietat dels gens del blat de moro.
2.17.5.- Gestió de la pesca Problemàtica social de la pesca: - Atur en el sector pesquer.
- Exclusió del accés al recurs per els usuaris tradicionals.
- Desaparició d’aliments.
¿Alternatives? - Sistemes de autorregulació de captures.
- Construcció de refugis per peixos.
- Acuicultur: o Requereix consum de proteïnes.
o Impacte sobre la biodiversitat costanera (manglar).
o Difusió incontrolada de plagues i malalties.
o Interès en poques espècies comercials.
o Modificació genètica.
26 2.18.-Contaminació atmosfèrica local i global 2.18.1.-Efectes de la contaminació atmosfèrica Impactes a la salut humana Pèrdua de vides humanes: 300.000 – 700.000 persones/any a inics dels 90; 25-40 milions durant el segle XX. Malalties cròniques (respiratòries, càncer) Conseqüències ecològiques Impactes en la biota per la pluja àcida i l’ozó especialment en coníferes i roures i biota aquàtica. Malalties pulmonars en la fauna silvistre. Pressió selectiva de l’evolució (papallones de Gran Bretanya). Impacte en cultius.
Corrosió de metalls, pedra calcaria i mabre. Pèrdua cultural, costos de substitució.
Degradació d’instal·lacions urbanes Econòmics i polítics Despeses de danys i control. Desencadenament del moviment ecologista. Promoció de la política ambiental internacional.
2.18.2.-Petita història de l’ozó estratosferic i els CFC 1930-1931: Thomas Midgley inventa el primer clorfluorcarbur (CFC), gas útil en els processos de refrigeració. Dissolvents i propelent de vaporitzadors. Alliberats a l’atmosfera, els CFC no reacciona fins arribar a l’estratosfera. La radiació utlraviolada descomposa el CFC, desencadenant la ruptura de les cadenes d’ozó.
1974: Rowland i Molina demostren l’aprimament de la capa d’ozó. Els efectes són; impacte sobre el fitoplancton i les cadenes alimentaries de l’oceà., malalties oculars, disminució de la resposta immunitaria i càncer de pell.
27 Finals del 70s: es prohibeixen els CFC en els aerosol.
1985: Convencia de Viena per la protecció de la capa d’ozó.
1987: Protocol de Montreal.
A partir de 1988: Reducció de les emissions de CFC. Manteniment dels CFC a l’atmosfera fins el segle XXI.
La descomposició dels CFC condueix a la destrucció del ozó a l’estratosfera El principal CFC és el freó. La patent d’aquest gas refrigerant estava en mans d’una sola empresa fet que va facilitar les negociacions del protocol de Montreal.
2.18.3.-Pluja àcida. Origen Causa fonamental: emissions de diòxid de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NOx). Gran part de las emissions de SO2 procedeixen del uso de combustibles fòssils (carbó) per generació de energia elèctrica (70% en EU).
B B B B Efectes de la pluja àcida: - Acidificació d’aigües superficials i danys en la fauna aquàtica.
- Acidificació del sòl forestal .
- Danys en espècies forestals (afebliment de les fulles, limitació de nutrients, aparició de substàncies tòxiques).
- Dilució de la pintura dels automòbils.
- Deteriorament dels materials de construcció (corrosió dels metalls, i erosió del mabre i la pedra calcaria).
- Degradació de la visibilitat.
- Amenaça per la salut publica (malalties i morts per efectes cardíacs i pulmonars com ara l’asma i la bronquitis).
2.18.4.-Comerç d’emissions de SO2 a E.E.U.U B B Esmena de Clean Air Act.
Límit total d’emissió anual de SO2 (8.95mill.ton.) per plantes generadores d’energia.
- Fase I (1995-199): 110 plantes amb capacitat superior a 100 MW.
- Fase II (a partir del 200) totes les plantes de més de 25 MW.
B B 28 Innovació del sistema - Permisos d’emissió negociables: utilitzar, vendre o guardar.
Qualsevol agent podia utilitzar la seva capacitat de comprar per: o Generar més emissions.
o Retirar permisos del sistema.
Controvertida distribució inicial de permisos - Privatització de la qualitat atmosfèrica.
Més permisos a les plantes majors.
2.18.5.-L’ozó troposferic La combinació d’òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (VOC) reaccionen davant de la presencia de llum solar, augmentat les concertacions d’ozó troposferic. En aquest nivell de l’atmosfera, l’ozó es un contaminant perillós per qualsevol forma de vida.
2.18.6.-Contaminants orgànics persistents (POP’s) Origen: - Insecticides (DDT).
- Substàncies químiques industrials (Bifenils plocrorads).
- Subproductes de processos industrials. (dioxines i furans).
Efectes: - Son tòxics.
- Persisteixen durant generacions.
- Poden viatjar llargues distancies.
- Són bioacumulables en la cadena trófica.
Mesures (Convenció d’Estocolm en contaminats persistents, 2001): - Prohibició o restricció severa a la producció i ús de POP’s.
- Restriccions a l’exportació i importació de POP’s.
- Provisions per la gestió segura d’inventaris i residus.
- Provisions per la reducció de les emissions de POP’s generades intencionalment.
2.19.-Desenvolupament sostenible Desenvolupament sostenible: “busca satisfer las necessitats i aspiracions del present sense comprometre la satisfacció de las del futur” (WCED, 1987). “Millorar la qualitat de vida sense excedir la capacitat de carrega dels ecosistemes” (Caring for the Earth 1991).
29 2.19.1.-Sotenibilitat Desenvolupament equilibrat dels subsistemes naturals, socials i econòmics.
Sostenibilitat dèbil i forta: Una concepció de sostenibilitat dèbil permet la substitució de capital manufacturat per el denominat "capital natural”, mentre que la sostenibilitat forta es refereix al manteniment dels recursos i serveis naturals expressats en termes físics. (Martínez Alier, 1999) Capital: capacitat productiva de la economia. ‘Capital manufacturat’ vs. ‘capital natural’ 2.19.2.- Indicadors biofísics de sostenibilitat Definicions operatives e indicadores: necessaris per instrumentar la sostenibilitat en decisions practiques de política.
Avantatge dels indicadors biofísicos: no depenen d’un punt de vista utilitarista (on els ecosistemes remots i aïllats son menys valuosos). Reduccionisme econòmic vs. reduccionisme ecològic.
2.19.3.-Indicadors i índex del impacte ambiental dels humans - Indicadors de fluxos de materials (Material Flow Accounting, MFA).
Input material per unitat de servei. (Material input per Unit Service, MIPS).
Apropiació humana de la producció primària neta (Human Appropriation of Net Primary Production, HANPP).
Índex de la petjada ecològica (Ecological footprint).
2.19.4.-Un cas: l’índex de la petjada ecològica.
Capacitat de carrega: El màxim número de individus de una espècie que un àrea pot suportar. La màxima carrega suportable de manera persistent de un àrea (Catton 1986) Petjada ecològica: àrea de sòl productiu i ecosistemes aquàtics requerits para produir els recursos utilitzats i assimilar els residus generats per una determinada població en un forma de vida particular (W. Rees 1996). Procediment de càlcul: 30 Observacions de l’índex de la petjada ecològica.
Avantatges: - Missatge no ambigu: falta de justícia en les pautes de consum.
- Interès real en la capacitat de carrega a llarg termini.
- Reflexa clarament la insostenibilitat global actual.
- Eina útil per comunicar la dependència humana respecte a els ecosistemes.
- Càlcul simple.
- Mesura senzilla en temes de stock.
Limitacions: - Unitat no real.
- Es redundant amb indicadors d’ús de matèria i energia.
- Ignora les diferencies en productivitat i utilitat dels sòls multifuncionals.
- Anàlisis estàtic: no explica la sostenibilitat d’un input en el temps. Ignora el canvi tecnològic.
- Ignora recursos del subsòl i els oceans.
- Massa agregat per guiar mesures polítiques a nivell nacional o regional.
2.19.5.-Estudi de l’apropiació humana de la producció primària neta (Human Appropriation of Net Primary Production (HANPP)).
Procedimient de càlcul: 1. Establiment de la producció potencial de biomassa de las plantes autótrofas (producció primària neta) en una regió durant un període determinat.
2. Estimació de la producció actual degut a la intervenció humana (canvis en el uso del sòl).
3. Relació entre la producció actual real i la potencial.
Interpretació: 1. Indicador general de perduda de biodiversitat 2. Conflictes humans por l’apropiació de la PPN (p.e. plantacions, colonització de selves, granges i vivers).
En ecosistemes terrestres, l’HANPP a nivell mundial és d’un 40% (Vitousek et al, 1986).
31 2.20.-Las formes de propietat 2.20.1.-Drets de propietat - Instruments socials que permeten sustentar expectatives sobre les relacions entre els seus integrants.
El propietari de certs dret de propietat posseeix els coneixements dels seus iguals per permetre’l actuar d’una certa manera.
La col·lectivitat impedeix que altres interfereixin en aquest drets.
2.20.2.-Tipus de propietat Institució Propietat privada Propietat comuna (common property) Propietat publica o estatal (public property) Accés públic (Open acces) Tipus de propietat Individual Col·lectiva Ciutadania Cap Drets de propietat Usos socialment acceptats. Control excloent d’accés.
Exclusió dels no propietaris. Regulació local d’usos.
Els legisladors, administratius i actors clau decideixen les normes.
Qualsevol es un usuari potencial.
Obligacions de propietat Evitar usos socialment inacceptables.
Manteniment i restricció dels ritmes d’usos.
Manteniment dels objectius social.
Cap (no existeix propietat).
2.20.3.- Idea principal: la natura juga un paper important en el procés econòmic i en la formació del valor econòmic 32 2.20.4.-Externalitats Externalitat: Una despesa (o benefici) transferit d’un agent econòmic a un altre per el qual no hi ha una compensació.
Internalització de externalitats: incorporació de les externalitats en un sistema de preus del mercat, mitjançant: - Impostos ambientals.
- Distribució de drets a la contaminació.
2.20.5.-Analitzem un cas Una empresa contaminant s’instal·la en un poble, com a conseqüència de l’activitat de l’empresa, molt gent pateix malalties hi ha d’anar al metge per aquest motiu. ¿Com es pot interpretar (o bé intervenir) el problema des del punt de vista de l’economia convencional? 2.20.6.-Classificació de conflictes ecològics-distributius Tipus de conflicte Conflictes en l’extracció de materials i energies Conflictes Conflictes miners Conflictes per l’extracció de petroli.
Degradació i erosió de terres Plantacions Biopirateria Defensa dels manglars contra l’industrial camaronera Conflictes sobre l’aigua Drets nacional o locals de pesca Conflictes sobre el transport Conflictes sobre els residus i la contaminació Vessaments de petrolers al mar Conflictes sobre oleoductes Ampliació de ports i aeroports.
Lluites tòxiques La seguretat dels consumidors i ciutadans Exportació de residus tòxics, sòlids o líquids.
Contaminació transfronterera Drets iguals als pous de carboni Exemples Mineria a cel obert, minerals and pepole.
Irak, Oliwatch Cultius en vessants Plantacions d’eucaliptus per la producció de paper Projecte del Genoma Huma.
Manglars i poblacions locals en India, Honduras i Ecuador.
Transvasament de l’Ebre Drets comunitaris de pesca artesanal del Amazones Prestige Unocal (Biermania a Tailandia) Delta del Llobregat Riscos dels metalls pesats, dioxines... Love Canal Asbestos, DDT, transgénics Desmantellament de vaixells estrangers amb carrega de metall passants a Índia (imperialisme tòxic).
Producció de pluja àcida, proves d’armes nuclears en el Pacífic “Deute de carboni” del Nord cap el sud 33 Font: Martínez Alier, J. (2004) Los conflictos ecológico distributivos y los indicadores de sustentabilidad, a la Revista Iberoamericana de Economía Ecológica, Vol.1: 21 -20.
2.21.-Ecologia Urbana 2.21.1.-Metabolismes d’una ciutat - Entrada d’energia i materials -> sortida de residus.
Les ciutats no són sostenibles a causa de la gran densitat de població i la gran petjada ecològica.
Massa persones per hectàrea.
Gasten molt i produeixen poc.
2.21.2.-Pluja de dades i conceptes - Catalunya té 30.000 Km2 (1Km2= 100 hectàrees, 1km= 10h). A Catalunya viuen 2 persones/h.
Barcelona té 100Km2 hi viuen 1,5 milions de persones -> 15.000p/km2 -> 150/h.
Petjada ecològica: inversa de la capacitat de carrega. Territori que necessita un població determinada p0er viure, depèn de la tecnologia i el consum (Rees).
La petjada de Barcelona és superior a Catalunya.
P P P P P P P P 2.21.3.-Energia Body energy: ús endosomatic de l’energia continguda en treball (depen de l’esforç i en menor nombre de l’economia).
External energy: ús exosomàtic d’energia. Depèn de l’economia.
L’ésser humà és eficient al 20% entre el menjar i l’esforç. L’agricultura moderna es menys eficient, ja que l’augment entre les collites i els costos energètic no és molt bona. Els porcs per exemple són molt més eficients que les persones.
Consum endosomatic: s’explica per les vies metabòliques.
Consum exosomàtic: tecnologia, economia, fonts d’energia, com més augmenta l’economia més augmenta el consum.
Consum de materials: - Índia -> mitja tona/persona i any (carbó, petroli, gas, nuclear).
- Europa -> tres tones/persona i any (petroli, gas, nuclear, gas, renovable, importació x6 sobre l’índia).
- EEUU: sis tones/persona i anys (petroli, gas, nuclear, gas, renovable, importació x6 sobre l’índia).
Ecologia: - Biogeografia: situació de les espècies en l’espai.
- Ecologia de poblacions: reproducció o creixement d’espècies.
- Ecologia de sistemes: fluxos de matèria i energia.
K --------------- 34 1840 corba de Verhulst K: máxima població// capcitat de carrega (carrying capacity).
2.21.4.-Consum Una persona consumeix 2.400Kcal (1cal=4,18 joules) per persona i dia de energia endosomatica. Per any el consum endosomatic és de 3,65GJ (109). El consum global (endo + exo) varia segon de la zona on s’està, català 150 GJ i a los Angles 400GJ. El consum enxosomatic varia molt i depèn de la forma de vida, el nivell economia i la tecnologia.
P P 2.22.-La producció de residus industrials i urbans 2.22.1.-Definició i origen dels residus “Qualsevol substància u objecte del qual el seu posseïdor es desprèn o del que té la intenció o obligació de desprendre-se’n. (…) seran considerats residus las substàncies incloses en el Catàleg Europeu de Residus (C.E.R.) " Ley de Residuos de 21 de abril de 1.998 (BOE nº 96 de 22 de abril de 1998).
Catàleg Europeu de Residus (C.E.R.) Directiva del Consell sobre Residus 75/442/CEE, modificada per la Directiva 91/156/CEE (Directiva Marco) 1. Permet harmonitzar els sistemes de control de residus i elaborar informes sobre aquests 2. Classifica els residus d’acord a las fonts, processos i corrents, posant las bases per produir estadístiques comparables i compatibles.
Classificació d’acord al origen: industrials, residus sòlids urbans (municipals), agropecuarios, residus d’extracció de minerals, residus de producció d’energia, fangs de depuradora i residus de dragacions.
2.22.2.-Contaminació del sòl 35 Funcions del sòl: - Regulador del cicle de l’aigua i els cicles biogeoquimics.
- Medi filtrant en la recarrega d’aqüífers.
- Alberg d’organismes vius (reserva genètica).
- Espai per activitats humanes (agrícoles, forestals, recreatives - Suport per la construcció d’infrastructures - Alberg de la riquesa cultural i document de l’historia del paisatge.
2.22.3.-Cicle de vida dels productors L’anàlisi del cicle de vida (ACV o LCA) es una tècnica per avaluar la dimensió ambiental i els impactes potencials associats a un producte, procés o servei. Inclou: - Inventari dels inputs i outputs materials i energètics.
- Avaluació dels impactes ambientals potencials associats als inputs i outputs.
- Interpretació dels resultats de cara a una presa de decisions.
2.22.4.-Gestió dels residus urbans 36 2.22.5.-Incineració Combustió amb excés d’aire a temperatures entre 800º i1200º.
Avantatges: - Possibilitat de recuperació energètica.
- Reducció del volum.
Desavantatges: - Destrucció definitiva de recursos.
- Incompatible amb el reciclatge intensiu.
- Malbaratament energètic.
- Contaminació per volàtils.
- Emissions tòxiques.
- Generació de GEI.
2.22.6-Lois Gibbs i Love Canal 1800s: William T.Love intenta construir un canal que connectaria diferent part del riu Niágara. El projecte es abandonat i el canal subastat.
1920-1952: el canal es utilitzat com a abocador de residus sòlids i químics. Principal usuari: Hooker Chemical Corp. Descarrega unes 200 substàncies (insecticides, dioxines, metalls passants...).
1953: Hooker el vena a Niagara Falls Board of Education. S’inclou un avis sobre el tipus de disposicions realitzades i una dispensa amb futures responsabilitats.
1954-1978: construcció d’una escola de primària. Urbanització de famílies amb ingressos baixos (400 nenes). 56% de malformacions en els naixements entre 1974 i 1978, increment 300% d’avortaments i malalties renal.
1978: Lois Gibbs. Petició porta per porta del tancament de l’escola. Formació de la Love Canal Homeowners Association. New York State Department of Health declara el estat d’emergència. Dos etapes d’evacuació temporal (definitiva al 1980).
2.22.7.- Love Canal, símbol - Augment de l’atenció pública sobre el tema de residus (tòxics).
Noves regulacions governamentals en la matèria.
Comprenhensive Environmental Response, Liability and Compensation (Superfund, 1980).
Augment del paper de les associacions de base lobby.
Inici del moviment de la justícia ambiental.
Act 2.22.8.-Moviment de justícia ambiental Ambientalistas i defensors dels dretes civils senyalen que els abocadors tòxics i altres instal·lacions perilloses es localitzen de manera desproporcionada en comunitats de baix ingrés i minories. Commission on Racial Justice (informe en 1987) “race is a major factor related to the preseence of hazardous wastes in residential communities throughout the United States (Rev. Benjamin Chavis)” 37 2.23.-El cicle del carboni 38 2.23.1.-Gasos de l’efecte hivernacle (Svante A. Arrhenius (1896) - L’augment en la concentració de CO2 degut a la combustió de carbó, petroli i llenya conduirà a un increment en la temperatura mitjana de la terra.
Primer model climàtic: si es duplica la concentració de CO2, la temparatura mitjana de la terra augmentarà entre 5-6ºC.
L’ésser humà tardarà 1000 anys en alliberar tant carboni... (23% en 100 anys).
B B B B 39 40 2.23.2.-Els efectes de la industrialització Fonts d’emissió: - Ús de combustibles fòssils (producció d’energia, transport) i producció de ciment (67%).
- Canvis en l’ús del sòl fonamentalment per la pèrdua de les superfícies forestals (33%).
Emissions totals de GEI, 2001 (milions de tones): - Increment EEUU i Japó.
- Reducció moderada a Russa (Colapse econòmic).
- Estabilització a UE (situació heterogènia).
2.23.3.-Canvi climàtic Consens científic: El clima global és veurà alterat significativament, en el pròxim segle, com a resultat del augment de concentracions de gasos hivernacles com ara el dioxid de carboni, meta, oxids nitrosos i clorofluorocarbons. Augment de la temperatura planetària entre 1,5 i 4,5ºC.
41 2.23.4.-Efectes negatius del canvi climàtic Canvis en els sistemes globals: - Modificació en la precipitació i humitat de l’aire.
- Pèrdua de milions d’hectàrees de bosc.
- Elevació del nivell del mar: uns 50cm a l’any 2100.
- Efectes en la biodiversitat: extincions, bioinvasions.
Impactes socials: - Augment de malalties infeccioses tropicals.
- Augment de sequeres, males collites, canvis en la productivitat agrícola.
- Fenòmens climàtics externs: probabilitat de grans huracans: tempestes intenses.
- Inundacions de terrenys costaners.
- Moviments migratoris que provoquen problemes polítics.
2.23.5.-Experiments de “implementació conjunta” reducció del diòxid de carboni 42 2.24.-L’aigua 2.24.1.-El cicle de l’aigua 2.24.2.-Ús humà de l’aigua Captació i consum per sector.
43 Diferents prioritats 2.24.3.-Grans preses i transvasaments (costos/beneficis) - Usos econòmics; irrigació, energia elèctrica, recreació.
Efectes ambientals: pèrdua de sediments, efectes en la biodiversitat.
Efectes socials: desplaçament de població, risc de desastre, conflictes socials.
2.24.4.-Desalinitzadores, ¿opció viable? Incrementa l’oferta d’aigua en zones deficitàries del litoral, peró: - Cost econòmic i energètic.
- Demanda associada a actors externs (turisme, agricultura d’exportació).
- Impacte sobre els ecosistemes (abocament d’aigües descartades o salmorra).
44 2.24.5.-Política sobre l’aigua Polítiques d’oferta d’aigua: - Augment per mitjans tecnològics de la disponibilitat d’aigua d’alta qualitat.
- Preses - Transvasaments.
- Desalinitzadores.
Polítiques de demanda d’aigua: - Racionalització del consum reconeixen la capacitat i les necessitats hidrològiques dels ecosistemes (Nova cultura de l’aigua).
2.25.-Imperialisme ecològic A partir del 1291 (germans Vivaldi) s’inicia l’exploració “imperialista” europea de l’Atlàntic. Els arxipèlags del atlàntic, es converteixen en les illes afortunades (paradís en que els mortals serien rebuts com a deus).
Açores: - Cultiu de ramaderia (ovelles, cabres) en les illes deshabitades.
- Colonització a partir de 1439.
- Introducció de cultius comercials (blat, glast).
- Importància estratègica.
Madeira: - Colonització a partir de 1420.
- Conills en Porto Santo: desaparició de la biota autòctona.
- Set anys d’incendis.
- Monocultius de canya de sucre.
- Lleves i esclavitud.
Illes Canàries: descobertes per Lanzarote Malocello (1336), Arxipèlag habitat abans de l’arribada dels europeus -> els guanches. A partir del 1402 és va començar a exterminar tots els guanches, que tot hi que és van resistir van ser conquistats i esclavitzats. Les causes de l’extermini van ser: - Centaure Europeu (cavalls).
- Figuera i infanticidi (bioinvasió).
- Conquestes bacteriològiques i espirituals.
Un cop conquistades les illes Canàries és van anar europeïtzant.
Espècies existents: gos, cabra, porc, oval, civada, pèsols, blat.
Espècies noves: ramaderia bovina, burro, camell, conill, colom, gallina, perdiu, ànec, vinya, meló, pera, poma, sucre, abella...
Conseqüències ambientals: - Desforestació.
- Canvi de pluviometria.
- Irrupció de males herbes.
45 INTRODUCCIÓ A LES CCAA 1- INTRODUCCIÓ A L’ECOLOGIA. BIODIVERSITAT.
1.1 La vida només és coneguda al planeta Terra. Aquest tipus de vida és possible en gran part a les capes que envolten la terra (atmosfera, hidrosfera, litosfera, biosfera...) - ATMOSFERA: És la capa d’aire que envolta el planeta. Està composta per dues capes: - TROPOSFERA: és la capa que va des dels 0-17 km. En aquesta capa hi ha grans quantitats de N (78%) i O (21%). Això fa possible la respiració per part dels éssers vius, ja que respirar és cremar O.
- ESTRATOSFERA: és la capa que va dels 17-48 km. En aquesta capa hi ha l'O3 (Ozó). Aquesta capa frena l’entrada dels raigs ultravioletes, i això és important pq la vida no pot tolerar aquestes radiacions.
L’home ha fet malbé aquesta capa de dues maneres: mitjançant l’ús dels CFC, aquests es combinen amb l’O3, trencant la molècula y produint així el FORAT DE LA CAPA D’OZÓ.
Un altre problema que s’ha trobat ha estat el del sobreescalfament de l’atmosfera per l’EFECTE HIVERNACLE. Per l’excessiva concentració de CO2 a l’atmosfera, els raigs solars penetren en ella sense sortir completament, , produint un efecte semblant al d’un hivernacle. Això és positiu ja que possibilita la vida a la Terra, ja que evita que estigui congelada, però s’ha arribat a un extrem en què hi ha massa concentració de CO2, cosa que fa que hi hagi aquest sobreescalfament i el canvi de clima, desglaç...
- HIDROSFERA. La hidrosfera és la capa d’aigua que envolta el planeta.
- LITOSFERA. Es tracta de l’escorça terrestre, el sòl.
Totes aquestes capes es poden considerar geològiques, ja que tan sols s’ha parlat del medi físic. Hi ha una altra capa, introduïda pels ecòlegs.: - BIOSFERA. És la part del planeta on hi ha organismes que interaccionen amb altres organismes vius i inerts. Aquesta capa reuneix algunes de les capes de què s’ha parlat anteriorment: l’atmosfera(fins on arriba la vida), l’hidrosfera( No els mars profunds on no hi ha vida), la litosfera (però excloent-ne l’interior de la terra, allà on no hi ha vida).
1.2 ECOSISTEMA: RELACIONS ENTRE FACTORS BIÒTICS I ABIÒTICS.
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ.
COMPONENTS: Partícules subatòmiques – àtoms - molècules - cèl·lules – teixits – òrgans – sistemes orgànics – sistemes – organismes – poblacions – comunitats – ecosistema– ecosfera (biosfera)–terra – planetes – sistemes solars – galàxies – univers.
- POBLACIÓ: grup d’individus d’una mateixa espècie en un determinat moment.
Hi ha dos tipus de distinció: - ECOLÒGICA: segons el lloc geogràfic.
- GENÈTICA - COMUNITAT: grups de poblacions que interaccionen entre sí en un mateix lloc.
- ECOSISTEMA: comunitat de diferents espècies on interactuen unes amb les altres i amb els components ambientals abiòtics (matèria i energia).
Els ecosistemes estan formats per factors biòtics ( animals, vegetals...)i abiòtics (sòl, aigua, llum...).
FLUX D’ENERGIA I CICLE DE MATÈRIA.
La matèria és fixa, és a dir, forma un cicle tancat, és l’anomenat cicle de la matèria (CM), això és degut a que de matèria no se'n perd durant el cicle, sinó que es va transformant.
L’energia no és cíclica, es un flux que va perdent energia a mida que passa d’un nivell a un altre. L’energia travessa els ecosistemes, fa moure els cicles de la matèria i fa possible la vida.
Cicle de matèria travessat pel flux d’energia.
1.3 RELACIONS TRÒFIQUES Els ecosistemes tenen relacions entre ells. Els éssers que hi ha en un ecosistema també. Es poden establir diferents tipus d’éssers segons la seva alimentació: AUTÒTROFS: Utilitzen l’energia del sol per a convertir-la en matèria orgànica. La que no utilitzen la converteixen en biomassa que és el que mengem.
HETERÒTROFS: Són tots aquells que s’alimenten d’altres éssers vius. Hi ha de tres tipus: HERVÍBORS (els que només s’alimenten de vegetals), CARNÍVORS (només s’alimenten d’animals) i OMNÍBORS (aquelles que es poden i s’han d’alimentar tant de plantes con d’animals) DESCOMPONEDORS: aquells q s’alimentem d’éssers en descomposició. Són molt importants ja que tanquen els cicles de matèria.
-RELACIONS entre els diferents éssers d’un ecosistema: - COMPETÈNCIA en un espai, per un territori...
- Relació PREDACIÓ-PRESA, hi ha d’haver un equilibri entre carnívors, herbívors... Quan en un ecosistema hi ha una mancança de vegetals, això comportarà una mancança d’herbívors, que farà disminuir el nombre de carnívors. S’ha d’establir un equilibri. Si hi ha massa carnívors, hi haurà més competència, cosa que farà que disminueixi el seu nombre, ja sigui per inanició o per que emigrin.
- SIMBIOSI és la relació entre dos organismes que s’associen entre ells, ajudant-se mútuament.
- El PARASITISME es dona quan un organisme s’aprofita d’un altre, creant-li algun mal.
1.4 SUCCESSIÓ La successió és el procés d’estructuració d’un ecosistema. Hi ha dos tipus de successions: - SUCCESSIO PRIMÀRIA: es aquella que es dóna en formar un ecosistema completament nou. Es tracta de la nova colonització, fins arribar a l’estabilitat de l’ecosistema final, a l’estat de clímax. (Com el que va succeir a Finlàndia quan en una erupció volcànica es van crear noves illes, també es van crear nous ecosistemes) - SUCCESSIÓ SECUNDÀRIA: es tracta de la recuperació d’un ecosistema fins arribar a l’estabilitat original, al clímax ecològic. És el cas d’un incendi.
Els ecosistemes són dinàmics, així que quan s’arriba al clímax torna a canviar, cap a pitjor, però això es dóna perquè estan en continu moviment.
1.5BIOMES Els biomes són grans regions terrestres vegetals q ocupen grans extensions al planeta. Es tracta de grans sistemes d'ecosistemes, ja que en un bioma podes haver-hi un gran nombre d’ecosistemes.
Si mirem el planeta des d’una vista aèria, podríem distingir un nombre limitat de biomes, les grans extensions que es diferencien dins dels continents, les que marquen els climes. Les grans regions de l’Amazones, la tundra... són biomes perquè són regions bastes vegetals.
1.6 BIODIVERSITAT La biodiversitat sorgeix pel nombre d’espècies que trobem a un ecosistema, i la diversitat que hi ha a dins d’una mateixa espècie.
- NIVELLS DE BIODIVERSITAT: - GENÈTICA - per ESPECIES - per ECOSISTEMES També hi ha diversitat: - SILVESTRE - AGRÍCOLA (plantes i animals domesticats, hi ha més variabilitat en alguns casos o menys en altres. El que sí es cert, es que la mà de l’home ha fet que hi apareixen combinacions que a la natura no ho hagueren fet. També hi ha hagut cops que l’ha “frenada”.
Cada cop hi ha menys diversitat. S’ha produït una uniformitat genètica, és fa ús de la mateixa varietat. Aleshores, si hi ha una plaga, afecta a major nombre pq hi ha espècies amb molt nombre d’individus, en comptes de moltes espècies de poc nombre d’individus, cosa q faria q les plagues fossin menys dolentes.
Hi ha espècies clau als ecosistemes.
Els beneficis de la biodiversitat són, entre altres: - Provisió d’aliments - Resistència dels ecosistemes - Investigació mèdica - Valors culturals i estètics CONVENCIÓ SOBRE BIODIVERSITAT BIOLÒLICA: Document important.
L’acció d’un cicle per la conservació de la biodiversitat, la conservació sobre la diversitat biològica, conservació de vivendes a la natura, intercanvi de l’home amb la natura, la sisena extinció...
Hi ha hagut cinc grans extincions, s’està parlant q potser estem entrant a la 6ª, ja q aquestes extincions comporten una davallada de la diversitat, però no és una davallada natural, sinó q és causada per l’home. A cada extinció es perden espècies, a l’últim període hi ha un domini dels mamífers.
La conseqüència de les davallades és inestabilitat ecològica.
2- CICLE DE L’H2O La terra és el planeta de l’aigua, és el lloc on es va originar la vida. 1/3 de l’aigua total del planeta és dolça, q és la q es pot utilitzar. Un 75% d’aquest terç està glaçada.
Del 25% restant, un 98% està sota terra, això q només queda un 2% utilitzable.
La distribució de la vida està lligada a l’aigua, on hi ha + aigua hi ha + vida. La natura només utilitza l’aigua en estat líquid.
El cicle és el moviment de l’aigua pel planeta. Aquest cicle PURIFICA l’aigua, per EVAPORACIÓ i també la DISTRIBUEIX. Si no hi hagués cicle tot aniria als oceans.
Va a la terra Infiltració i escolament Precipitació Evaporació MARS La infiltració i l’escolament(aigua provinent de rius) és molt necessària per tancar el cicle.
La condensació és la conversió del vapor d’aigua en aigua.
Tb hi ha aigua retinguda en forma sòlida (glaceres) Hi ha aigua q no està en contacte amb el cicle, com l’aigua de Vichi, q és de l’època dels romans, es va infiltrar (no té pol·lució ).
Fonts d’E del cicle:- SOLAR: E q permet l’evaporació - GRAVETAT: Permet la infiltració, precipitació, escolament...
La distribució d’aigua pel planeta no és tota igual. Sempre hi ha distribució d’aigua, q condiciona el tipus d’ecosistema. El cicle està equilibrat, cada any hi ha un m3 d’aigua, la quantitat d’aigua precipitada i evaporada, és 973 mm.
Hi ha suficient aigua al planeta, però el problema és la distribució social: - als mars precipitació<evaporació - als continents, la precipitació>evaporació Hi ha llocs on no es tanca el cicle (com al mar Mort). L’aigua entra amb sediments (prové dels rius), però no es produeix un renovament, no es filtren, els sediments es queden al mar, en canvi, l’aigua s’evapora, cosa q fa q la salinitat creixi.
Els boscos fan circular l’aigua al seu microecosistema, ja q fan + evaporació q fa + precipitació, per això tenen + aigua, l’utilitzen millor.
El cicle té un problema, com és tan dinàmic, la contaminació dels rius es distribueix molt bé, però també és + fàcil de detectar el focus de contaminació i parar-lo. Al mar no es nota la contaminació fins q no hi ha massa, pq no hi ha taxa de renovament de les aigües.
El cicle no és neutral, té efectes a nivell ecològic. L’activitat humana moltes vegades augmenta l’erosió del cicle, com als casos dels deltes: quan construeixen embassaments, els sediments dels rius queden als embassaments, aleshores el riu arriba al delta sense sediments, cosa q provoca q el delta no es formi o ho faci + lentament, i el mar es va menjant el delta. Aquest és un exemple d’erosió per part de l’home.
Un altre exemple es troba en els boscos. Els arbres frenen l’erosió, si destrueixen boscos, augmenta l’erosió. La canalització dels rius tb afecta a l’ecosistema, ja q trenca l’ecosistema de la ribera.
ASPECTES HUMANS AL CICLE DE L’AIGUA: Hi ha regions del planeta amb dèficit d’aigua: Àfrica, Orient mitjà...
Hi ha altres regions q tenen massa: Oest Índia, Bangladesh...
Pèrdua d’aigua subterrània, hi ha llocs subterranis (aqüífers) q són afectats per les activitat humanes. A BCN hi ha un gran aqüífer q no es pot utilitzar pq està contaminat. Els aqüífers poden ser una font principal d’obtenció d’aigua. L’aqüífer d’Ogallala (EUA) està perdent 1m3 a l’any i és un aqüífer q ocupa 8 estats.
Hi ha usos diferencial de l’aigua, i manera d’estalviar-ne: - estalviar consum - evitar contaminació d’aigua - construir petits embassaments en llos de grans obres - privatitzar o posar major cost, pq la gent n’estalviï.
3. CICLE DEL CARBONI.
Aquest cicle és important per a la vida i comporta alguns problemes. Els cicles q, com aquest, circulen a través dels organismes i de l’ambient són fonamentals per a la distribució.
Aquest és un cicle gasós, com el del nitrògens. El del fòsfor i el del sofre són sedimentals pq es troben als sediments.
El C és fonamental per la vida pq és l’element de q estan constituïdes totes les biomolècules.
La presència de C a l’atmosfera en forma de CO2 es fonamental pel planeta; ja q el CO2q queda dins de l’atmosfera facilita l’escalfament del planeta, pq els raigs solars, quan reboten contra la superfície del planeta, en comptes de sortir a l’exterior, una part d’ells es queden dins, per la [CO2], q no deixa sortir a tots els raigs. Això és l’anomenat EFECTE HIVERNACLE, q fa possible la vida al planeta, però q si hi ha massa [CO2] escalfa massa el planeta. Així doncs, el C és essencial per a la TERMOREGULACIÓ del planeta.
El C s’integra a la vida pels organismes autòtrofs.
CO2 + llum Autòtrofs Heteròtrofs Respiració Descomponedors Durant la nit, les plantes només respiren, no fan fotosíntesi, no produeixen O2.
L’IMPACTE HUMÀ: El petroli són restes d’éssers vius q han quedat sedimentats a Terra. Quan es crema per aconseguir E es torna CO2. Aquestes restes sedimentades triguen molt a formar-se, i estem acabant amb els recursos pq no es poden crear de noves.
La desforestació tb afecta al cicle (no es produeix O2, els autòtrofs són els únics q poden proporcionar una font d’O2 a la resta d’éssers.
Les activitats humanes fan q augmenti la [CO2] a l’atmosfera. Els processos de sedimentació són molt lents, cremant combustible fam q augmenti la [CO2] i q l’efecte hivernacle sigui + poderós, quant + CO2 + escalfament, i per tant: - les glaceres retrocedeixen - el nivell d’aigua canvia - la temperatura varia, els ecosistemes tb.
- Es produeix una major dessertització.
3.1. CICLE DEL NITROGEN És un cicle tipus gasós. En aquest cicle col·laboren alguns bacteris, són molt importants, j q sense ells no es produiria el cicle.
El N es troba en l’atmosfera en forma d’ N2. Els autòtrofs no poden absorbir el N d’aquesta manera, però existeixen BACTERIS FIXADORS DE N q transformen l’N2en amoníac: N2 + 3H2O 2NH3 + 3/2O2 Aquests bacteris són CIANOBACTERIS ( al sòl i l’aigua) i RIZOBIUM de les lleguminoses, bacteris q viuen en simbiosi NH3+1/2H2O NH4+ +1/4 O2 a les arrels de les lleguminoses, al seu microambient els fixen el N q necessiten. Per això, a molts camps, quan han de fer-los descansar, planten lleguminoses, pq nitrifiquin el sòl.
Aquest és el procés de FIXCIÓ, després té lloc el procés de NITRIFICACIÓ per parts d'uns altres bacteris, els NITRIFICANTS, q passen l’NH3 a NO2- ( q és tòxic) i el passen a NO3- q ja pot ser consumit pels autòtrofs.
N2 fixació NH3 NH4+ bacteris desnitrificants nitrificació NO2- (Tòxic) nitrificació NO3- Autòtrofs Heteròtrofs Descomponedors IMPACTE HUMÀ: Utilitzem productes q alliberen NO en la seva combustió, i aquest, en cremar-se, forma NO2, q quan es posa en contacte amb H2O forma HNO3, q forma la PLUJA ÀCIDA, j q al haver-hi molt NO2a l’atmosfera, quan plou reacciona i forma nítric.
+ H2O(pluja) NO + O (de l’aigua) NO2 HNO3 De forma natural, a l’atmosfera no hauria d’haver tanta quantitat d’NO, ja q naturalment l’N2 no reacciona amb l’aigua, però nosaltres alliberem (fàbriques) NO q es dissol a l0aigua fent HNO3 q crema les plantes i l’ecosistema. Tb s’allibera NO amb el menjar del bestiar i els àcids inorgànics de fertilització.
Un conreu massiu acaba amb la font de N del sòl. Les aigües residuals tenen massa N.
3.2. CICLE DEL FÒSFOR El fòsfor circula per l’aigua i pel sòl. És un cicle lent, pq és sedimentari. Els cicles q no passen o passen poc per compartiments orgànics són lents.
Per activitats geològiques naturalment s’acumula el P als oceans ui foses. Els ecosistemes necessiten P, però en una quantitat no massa gran.
El guano és una entrada de P a un ecosistema. Ocells q s’alimenten de mar i desprès entren a terra porten molt de P als seus excrements.
Fosfats dissolts PO42- Productors 3% Consumidors Guano + esquelets Descomponedors IMPACTE HUMÀ: Mitjançant els fertilitzants, l’home intervé si no hi ha s’acumula als oceans, fent variar l’ecosistema oceànic.
El P costa molt de temps q retorni al cicle.
suficient P, aleshores 3.3. CICLE DEL SOFRE El S es necessari per a poques molècules, però si no tenen S, aquestes molècules no funcionen correctament ( la cisteïna és un aa, necessita 2 àtoms de S, sinó no serveix per a res) IMPACTE HUMÀ: 1/3 del S és alliberat per activitats humanes. El 99% del sulfur és alliberat pels humans, per la combustió de matèries per aconseguir E.. El sulfur (SO2) q alliberem és tòxic. En posar-se en contacte amb l’aigua de la pluja, produeix àc. sulfúric, i així PLUJA ÀCIDA.
2SO2 + 2H2O 2H2SO4 4. L’ÚS ENDOSOMÀTIC I EXOSOMÀTIC D’ENERGIA PELS HUMANS.
FONTS D’E. TRANSFORMACIONS DE L’E. USOS ENERGÈTICS AL MÓN, PER FONTS, PER SECTORS I PER ÀREES TERRITORIALS. EVOLUCIÓ DEL CONSUM I USUOS ENERGÈTICS. LES ENERGIES RENOVABLES.
UNITATS DE MESURA DE L’E.
La energía es muy difícil de definir. Podría decirse q es la habilidad para hacer un trabajo.
Todo funciona con E. Se puede definir si se define antes un sistema q hace una conversión.
· TRASFORMACONES DE LA E Ingreso salida SISTEMA Alimentación Movimiento, trabajo · USOS ENERGÉTICOS EN EL MUNDO= En China los excrementos humanos se utilizan para abono de los cultivos. En BCN los excrementos son un costo: deben empaquetarse i secarse. Así q en China es un recurso, en la ciudad es un costo. Todo depende del sistema del q se hable. Al hablar de E no se puede dar ninguna definición precisa si no se relaciona con el contexto.
E es conversión, relación entre cosas.
· UNIDAD DE MEDIDA= JOULE, CALORÍA, KILOCALORÍA La manera de pensar en E era el calor, pq la E es algo q no se ve, no se siente.
Un humano consume de media entre 2000 i 3000 kcalorías. ¿Pq un humano necesita 1500 i otro 3500?, pq las calorías necesarias para cada ser están en relación con la actividad física, edad, sexo, población...
La media del peso de las personas en los países desarrollados es de 60 Kg.
La media en los países subdesarrollados es de 30 Kg.
Esta diferencia se da pq la DIETA es diferente en los países desarrollados q en los menos desarrollados. Los piases desarrollados tienen en su dieta + nutrientes i + vitaminas entre otras cosas. La calidad de una dieta depende de la variedad, de los lípidos (animales, vegetales, frutos secos...), de las proteínas (carne, legumbres...), de los carbohidratos (dan E inmediata)...
Otra unidad es el CABALLO, pero no mide la E sino la POTENCIA= Watts, kilowatts. W= J/s. (E/t) · E ENDOSOMÁTICA= es la E q consumen los humanos (a partir de la comida como fuente de ingreso). Esta E implica una calidad, no un nº de calorías. La E se transforma en trabajo. Es la E q utiliza el cuerpo humano.
Cada vez q hay conversión hay pérdida de calor.
LA E q se necesita es: MC x MR x IA Masa corporal Metabolismo Indice de actividad · E EXOSOMÁTICA= es la E q desprende el sistema. La E de las máquinas.Es la E metabolizada en la sociedad, fuera del cuerpo humano: máquinas en la sociedad. Lo q las máquinas necesitan. La E q la sociedad utiliza.
Exosomática/endosomática= 5/1 (paises pobres) , 100/1 (paises ricos) · EVOLUCIÓN DEL CONSUMO I USOS ENERGÉTICOS.= Si la sociedad humana utiliza los recursos (excrementos humanos) de forma lenta, es bueno para el ecosistema. En la ciudad se acumulan los excrementos, va todo demasiado rápido.
Esto no es nada bueno para el ecosistema, no puede administrarlo. Los hombres fuerzan el flujo de E.
No se puede incrementar la E del suelo, acaba con el suelo. No puede cambiarse el ritmo, la velocidad a la q se mueve el ecosistema.
· E RENOVABLE I NO RENOVABLE= La E q proviene de la combustión de petróleo, carbón y gas no es renovable, en cambio, la q proviene del sol, el agua (la del movimiento del agua), la del movimiento del viento i la nuclear son E renovables.
Para extraer E (convertir algo( sol, petróleo, movimiento...) en E) se necesita un proceso.
No es posible definir la E sin tener en cuenta otros factores.
España tiene un consumo final de e exsosomática de 225000 TJ (1 TJ= 1012J) Se reparte así: - casa: 23% ( calefacción, dependiendo de el clima, vivienda, riqueza..., electricidad luz, TV, radio electrodomésticos...) - Industria 35% ( Mucha electricidad. Un poco de petróleo (fósil) - Transporte 42%: Mucho petróleo, menos electricidad.
El 80% de la E en España es fósil. (180000TJ) El 20% es electricidad. (45000 TJ) Pero éstas dos E (fósil i electricidad) no son de igual calidad. Para conseguir 1 TJ de energía eléctrica se necesitan 3TJ de E fósil, así q se hace una conversión, con una nueva medida q se llama TOE (tonelada de Oil equivalente). El España, como hay mala calidad del carbón i otros factores, la relación es más o menos de 4/1 en lugar de 3/1.
Así pues, los 45000 TJ son 135000 TOE i en España unos 150000 TOE.
El 20% es más importante q el 80%. No es la misma.
CÓMO SE GENERA ELECTRICIDAD: El 51% de E es fossil (23000TJ=69000 TOE) hay q añadirle 30000TOE por el gasto q supone volverla utilizable.
El 40% de E es nuclear (20000TJ=60000TOE) El 7% es renovable (3000TJ=9000TOE) Hay un mix de usos de energía en calidad de exosomática: electricidad i petróloe.
Hau demanda de electricidad q se puede cubrir. La electricidad no se puede medir omo renovable o no. El proceso q se usa es lo q lo hace renovable o no. El viento, esol, el agua es la q es renovable.
De esta forma sólo puede cubrirse el 7%. Se ha de utilizar un sistema no renovable, el nuclear (parte del 42%) antes se utilizaba + esta E, pero ahora no tanto. Wes muy difícil manejar el material, desmantelar una central nuclear cuesta + q montarla.
Ahora se intenta canviar, utilizae el hidrógeno, pc...
La eficacia de kas centrales suele ser 3(oil)/1(eléctrico), el España 4/1.
El consumo total es de 360000 TJ = 180000 + 150000 + 30000 Fóssil Eléctrica necesaria para convertirla La sociedad tiene un metabolismo exosomático. La electricidad no es renovable o no renovable, depende de la fuente, si proviene de fossil, no es renovable, si proviene del movimiento del agua, es fossil.
El metabolismo endosomático se puede definir así: Comida Æ Actividad Carbohidratos BMR Proteinas Grasas Fibras tipo de personaÆ Metabolismo (comida/kg)Æ body mass Æ niño 1,8 /1 BMR bebés mujeres hombres Ancianos 1,17 w/kg 1,21 w/kg 1/150 ¼ 3/6 6/40 30/100 30/80 El problema con los seres vivos i cocac vivas (sociedad)es q debe luchar contra la 2ª lei termodinámca. Cada vez q hay flujo de E se está usando un gradiente, pero el gradiente se acaba, El agua se va acabando, la turbina se para.
Si alguien quiere mantener el metabolismo debe hacer útil para conservar el gradiente.
Energía SOCIEDAD E para conseguir E Hay diferente tipos de poblaciones: - población de un país pobre: YANOMANO (indios q viven en el bosque) Mueren pronto.
Muchos niños.
Mala condición de vida.
Muy poca masa corpórea.
- población de BURUNDI (África): la mayoria son niños pocos adultos(muerte infantil elevada) - Población de SUECIA: es una población cuadrada. Hay el mismo nº de niños q de mayores.
En los paises ricos hay + gente q no trabaja q en los países pobres. Tiene q ver con la masa corpórea. Si la sociedad es muy pobre todos trabajan (los niños trabajan desde los 5 años, los únicos q no son los de 0-4), el problema es cómo distrubuyen la E.
Cuando en una sociedad no hay casi niños, o pocos ancianos es q es pobre, porque son los + débiles.
Capacidad de trabajo: 90 w (hombre adultos. El ejército, sólo hombre adultos) 75 w (esclavos, hay hombres y mujeres adultos) 43 w (países desarrollados) 53 w (países pobres, trabajan todos menos los bebés i los ancianos) Una población como la de Suecia necesita mucha productividad de trabajo, ha de mantener a mucha población con poca población trabajadora. Se consumen muchas mas horas q la q se trabajan.
Lo q se puede gastar depende del tipo de conversión q puede hacersa. Una parte muy grande de E q se puede gastar con mejor calidad de vida depende de la E q se gasta en cambias la materia.
La cantidad de masa humana q se puede mantener en una población depende de la cantidad de E q se produce i se gasta.
Se usa parte de la E q crean en crear + E. En una sociedad desarrollada, trabajan menos personas i menos tiempo, pero la E q crean la utilizan en crear + E (tienen + máquinas).
Se puede relacionar directamente de calidad de vida con el impacto ambiental.
E q se consume en un país/ tiempoÆ Producto Interno Bruto: 0,89 Æ % agricultura: 0,85 Æ fuerza en agricultura: 0,93 (Esto es en países ricos) En hacer un trabajo productivo se gasta mucha E. Para producir INPUT ha de interacción con el ambiente.
Se gasta en niños, ancianos, metabolismo, descanso. Es la E imprescindible para vivir.
Familia produce E E gastada en trabajo no productivo (hacer la Sociedad Comida, limpiar...) (servicios?) E en trabajo productivo (ahorrar, lujos, lo q sobra) Para tener una mejor E, se puede canviar la dieta.
ENDOSOMÁTICA Población q no Comida trabaja Metabolismo (dormir) Trabajo productivo La E fósil no tiene una demanda de espacio, no cambia la gráfica.
La estructura de la población depende de la esperanza de vida, está vinculada en el tipo de sociedad en la q vive. Si es pobre la sociedad no puede permitirse mantener a los ancianos.
Si la sociedad es sólo de campesinos, producen las comida q se comen.
EXOSOMÁTICO E para conseguir Combustible (comida) E q no es del Combustible E q se produce E gastada en la máquinas La E fósil produce demasiado CO2.
AGRICULTURA: Se supone q el medio es sostenible de por sí, pero esto no es real. El medio consume y deshecha. La sostenibilidad sólo puede estar referida a un sistema abierto q forme un ciclo, debe haber renovación.
Para q cualquier sistema natural funcione, debe haber Sol. Es importante mantener un equilibrio de los ciclos. Son sistemas dinámicos, sihay una fluctuación entre CO2 i O2, desaparece el sistema: SOL Plantas(Q1) Herbívoros(Q2) Carnívoros (Q3) CO2/O2 Detritus descomponedores La posibilidad de mantener el equilibrio es algo muy delicado, existen retroinhibiciones, feedback en cuanto a la E.
El sistema suele regularse solo.
La agicultura intenta controlar los flujos de producción positivos, disminuir los “inútiles” y eliminar los supuestamente negativos.
Hay diferentes tipos de agricultura: TRADICIONAL nutrientes agroecosistema Extracción humana nutrientes esta economia establece q el control natural de los animales se produce con poco input energètico, existe un bajo impacto ambiental. La productividad es muy poca, y ahí está el problema cuando hay q alimentar a una población muy grande, no pueden sobrevivir con una agricultura de este tipo.
MONUCULTURA: en este tipo de agricultura, se altera la Q1 (se arrancan todos los vegetales q habitaban aquella tierra y se sustituyen por otro tipo de plantas), entonces se alteran a los productores del sector, y los consumidores suelen desaparecer pq no són útiles a la agricultura.
De esta manera se acaba con los nutrientes, hay q poner nutrientes artificiales, así se cambian las condiciones del suelo, y los microorg, i gusanos, insectos... q viven en el suelo desaparecen. En un ecosistema existe un equilibrio de por sí, los insectos se comerían la cosecha, pero al hechar pesticidas, además de afectar a los insectos, afecta a otros organismos, plantas, suelo... los pesticidas acaban con los nutrientes, el suelo tienen estrés y tb cambia las sales, es un proceso q cada vez va a +.
Casi no se utiliza ningún tipo de regulación natural, pues los agricultores ponen incluso los nutrientes.
FACTORES Q CAMBIAN LA AGRICULTURA: • • PRESIÓN DEMOGRÀFICA: se necesita producir + pp hay + gente, debe haber + producción por hestárea (ha) PRESIÓN SOCIO-ECONÓMICA: necesidad de producir comida para conseguir beneficios. Producción por hora de trabajo por agricultura muy alta.ç Los países ricos necesitan producir mucha comida por hora de trabajo.
Tierra arable 7 6 5 4 3 2 1 E población Cada año se pierden terrenos de cultivo, por el aumento de la población, se necesitarían 200 años para recuperarse.
Los países ricos tienen menos fuerza de tabajo de su gente en agricultura, hay menos agricultores pero tienen + medios.
Si la población de un país está trabajando en agricultura, halamos de un país pobre.
Los países con menos campesinos tienen una productividad de trabajo muy alta.
Presión socioeconómica Alta baja alta Europa China Presión demográfica Japón Egipto Baja USA Subsistencia Canadá tradicional (Àfrica) Producción/hora USA UE África China, Egipto Producción/ha (las flechas indican las tendencias de los países) En USA, no tienen demasiadas ha, pero en cambio, tienen muchas máquinas con las q hacer mucha producción /h. USA está intentando disminuir la h/cápita pq están sufriendo un aumento demográfico muy fuerte.
En China pasa lo contrario, no tienen máquinas pero tienen mucha gente trabajando, y muchos fertilizantes. China está intentando mover a los agricultores para q hagan otros trabajos. Deben producir + por hora. Los países q utilizan muchos fertilizantes es pq tienen muchos campesinos pero no tienen maquinaria.
En África se encuentran en una situación precaria, se trata de países en desarrollo, están acabando con los recursos.
Se puede producir + por h ó ha añadiendo E fósil, maquinaria, se hace + impacto ambiental. Cuanta + alta productividad de tierra, se empeora el medio ambiente (se añade N, se utiliza mucha E fósil...) A todo esto, la comida necesita una transformación.
Si la velocidad de los flujos de la sociedad es = a la velocidad de los flujos del ecosistema, no hay problema. Si hay demasiada basura, la velocidad de los flujos de la sociedad es muy alta, el ecosistema no puede absorberla.
La manera de variar el entorno y utilizar los recursos puede ser buena o mala, dependiendo del contexto en q nos encontramos.
8. POBLACIÓ I RECURSOS AMBIENTALS. EL DILEMA MALTHUSIÀ.
L'IMPACTE AMBIENTAL DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. LA NOCIÓ DE CAPACITAT DE CÀRREGA" ÉS APLICABLE A L'ESPÈCIE HUMANA? LA NOCIÓ DE PETJADA ECOLÒGICA".
POBLACIÓ I RECURSOS NATURALS: La població està relacionada amb els recursos pq la població depen en tots els sentits dels recursos del medi. Si no hi ha prous recursos, la població decreix.
MALTHUS: "els recursos naturals creixen en progressió aritmètica, mentre q les poblacions vives tendeixen a créixer en progressió geomètrica.
Una POBLACIÓ és un conjunt d'individus de la mateixa espècie que ocupa una àrea determinada al mateix temps. Aquest lloc és l'HÀBITAT. Les poblacions de totes les espècies q ocupen un espai particular són les COMUNITATS.
ECOSISTEMA és una comunitat d'espècies diferents q interactuen entre sí, i amb els factors químics i f´`isics q constitueixen el sue ambient no viu. Un ecosistema és una xarxa sempre canviant d'interaccions biològiques, químiques i físiques q sustenten una comunitat, i el permeteixen respondre a canvis a les condicions ambientals.
El clima general d'una regió és el factor primari q determina els tipus i abbundància de la vida, especialment els vegetals, q es troben a una àrea de terra particular. Els BIOMES són regions ecològiques de gran extensió habitades per certes tipus de vida, especialment vegetació: boscos, deserts, prats...
Cada bioma consta de gran nombre d'ecosistemes les comunitats dels quals s'han adaptat a diferències petites al clima, sòl, i altres factors ambientals.
La població creix de manera exponencial, això comporta un problema pq els recursos són finits.
Les poblacions varien en la seva capacitat per crèixer exponencialment.
El POTENCIAL BIÒTIC d'una població és la tassa màxima (r = (neixements-morts)/població inicial)x100) aquest potencial varia segons l'estat de desenvolupament de la població.
Amb recursos ilimitats i condicions ambientals ideals, una espècie pot produir descendents a la seva taxa màxima. Aquest creixement s'inicia lentament i després creix amb rapidesa per produir una gràfica de creixement exponencial. (corba en forma de J.
No importa la rapidesa de creixement d'una població, pq sempre arribarà a un tamany límit imposat per l'escasseig d'un o més factors limitants, com llum, aigua, espai o nutrients. El creixement infinit no pot ser sostengut indefinidament a un ambient amb el tamany i recursos finits.
LA NOCIÓ DE CAPACITAT DE CÀRREGA ÉS APLICABLE ALS HUMANS? La RESISTÈNCIA AMBIENTAL consisteix en tots els factors q actuen conjuntament per limitar el creixement d'una població. Determinen la CAPACITAT de CÀRREGA (K), el número d'individus d'una espècie donada q pot ser sustenetat indefinitament a una àrea donada. No és fixa i pot variar en el temps amb els canvis ambientals. El gràfic d'aquest tipus de creixement és de corba en S.
Quan s'apropa als límits dels recursos, es requereix un temps pq la taxa de natalitat declini i la de mortalitat s'elevi.
Disminucions brusques a les poblacions humanes han passat en diversos països a través de la història. Però a pesar de certs desastres puntuals, la població humana a continuat creixent (els països subdesenvolupats aporten un major nombre d'individus (78%) mentre q tenen un 20% dels recursos). Els humans han efectuat canvis tecnològics, socials i culturals q han estes la K de la Terra per la seva espècie (producció d'aliments, control de malalties, habitar zones q no podrien ser habitables, s'adequen a tot tipus de medi i per això usen els recursos de tot tipus.
Però el q passa és q els recursoso són finits, i arribarà un moment en q els esgotarem i degrararem molt el medi. Aleshores ja població haurà de decrèixer pq no tindrà suficients recursos.
Quan una població s'expandeix amb rapidesa, excedint la K, arriba un punt en q la població declina fins a una nova K q acostuma a estar per sota de la K anterior: Nº individus K Nova K temps NOCIÓ DE PETJADA ECOLÒGICA: La PETJADA ECOLÒGICa és un indicador espaial, intenta traduir en termes d'espai el territori q presisa algú (ciutat, país, ciutadà) per obtenir requeriments ambientals (aliment, E, CO2, quantitat de boscos per absorvir el CO2 q alliberem).
La petjada ecològica és menor a països en vies de desenvolupament q en desenvolupats.
SESIÓN DE DIAPOSITIVAS (11/11/99): (CHINA) Las dispositivas tratan sobre la vida en China.
Los países pobres (como China) no pueden usar E fósil ( a excepción del carbón) como gasolina o petróleo pq no tienen, y cuesta mucho dinero.
Casi toda la E q consumen y utilizan es endosomática ( prviene del propio cuerpo, la hacen ellos mismos).
- Como medio de transporte utilizan las bicicletas.
- Los tractores los usan como transporte, pero no como máquinas agricultoras. Ellos distribuyen las semillas, aran el campo...
- Para la pesca utilizan pájaros cazadores.
- Los bueyes los utilizan como medio de trabajo, no comen carne de buey, sólo cerdos y pollos. El buey se usa para trabajar.
Usan pesticidas prohibidos en Europa y el mundo, no hay controles, se produce así una contaminación masiva de los suelos, la [N] es muy alta. LA FAO ha “solucionado” el problema haciendo desaparecer los datos de los pesticidas utilizados.
La E exosomática q utilizan es el carbón. Tienen mucho, les sale barato. Hay una alta densidad de población, deben hacer polvo el carbón y prensarlo. Pero este tipo de E fósil contamina mucho. Todo el ambiente está contaminado y es muy malo para la salud.
Este hecho de usar E endosomática para transportar E exosomática es poco usual.
La misma cantidad de E se puede llevar + fácilmente en gasolina q en árboles. Una lata de gasolina ocupa mucho menos q un camión lleno de troncos, pero posiblemente se obtenga el mismo calor.
Los trabajos q hacen son muy laboriosos y no tienen e fñosil apenas. Han de trabajar con la suya propia, endosomática. La gente no tiene casi nada personal, tienen un abrigo para toda una familia.
Al no tener fábricas, trabajan en la calle, hay poca seguridad y poca sanidad.
En ciudades grandes como la de Meying hay pocos automóviles, muchas bicicletas.
La comida la venden por la calle, todo tipo de comida, como en unas paradas.
Existió una revolución, en la q se creía q cuanto + se produjera era mejor para el hombre. Se colapsó totalmente el suelo. Ahora hay una parte central de ls China q está totalmente desierta pq acabaron con los recursos. Se está intentando rehabilitar, pero fue un desastre ecológico total y social, al final de la revolución, Chia tuvo grandes problemas por malnutrición y hambruna.
Antes de actuar, debe haber una idea de los límites geofísicos de la tierra, los recursos. Calcular lo q se puede hacer y lo q no.
CONCLUSIÓN: los países pobres se ven obligados a usar E endosomática, como no pueden ahorrar, no pueden conseguir E exosomática. Es un círculo vicioso.
China es un país en desarrollo, está aumentando; pero el uso de carbón es excesivo, i además es mucho + ineficiente ara producir calor. En China usan + carbón pq lo tienen, pero es muy perjudicial para la salud y para el medio. China no parece q tenga ninguna posibilidad de desarrollarse.
10. ECONOMIA I MEDI AMBIENT Sovint en parlar d’aspectes ambientals hi ha aspectes econòmics.
p. ex. l’emissió de CFC pq és + barat, o la pol·lució, o la contaminació dels rius.
Però tots aquests aspectes són perjudicials per l’ambient.
L’economia i el medi estan relacionats.
CAUSES ECONÒMIQUES q condicionen el medi ambient: Si les causes són econòmiques, les solucions tb poden ser-ho. El medi hauria de poder formar part del fonament del sistema econòmic vigent.
“La riquesa de les nacions”Æ llibre clàssic d’economia: “ el capitalisme és metodològicament individualista. Individus egoistes, el model d’home és l’homo econòmicus.” Això condueix a un benefici comú. El conjunt d’individus egoistes genera un benefici social. La “mà invisible” és l’oferta i la demanda, això ajuda a q el sistema capitalista generi un benefici social, crea un equilibri.
Homo econòmicus Mercat CONDICIONS Assignació eficient de recursos Si no hi ha les condicions adequades, no s’arriba a l’assignació eficient.
Els plantejaments generen interrogants. Sembla q al llarg de la història s’ha demostrat q els individus arriben a solucions.
No tots els individus són homo econòmicus.
CONDICIONS: - Q existeixi competència perfecta. Q no hi hagi monopolis (pocs venedors o compradors). L’Estat desenvolupa polítiques antimonopolistes. Si hi ha monopolis, el preu ja no el fixa el mercat o l’Estat, sinó q ho fan unes empreses determinades. L’Estat intenta q el poder no recaigui sobre una sola empresa.
- Pq l’assignació de recursos sigui eficient no n’hi ha d’haver EXTERNALITATS. La majoria d’impactes ambientals es poden considerar externalitats des d’un punt de vista econòmic.
Externalitat: efectes colaterals de la producció pels q no es paga o no es produeix pagaments.// Efecte extern q es produeix sobre tot com a resultat de l’acció d’una persona o empresa.// Transacions entre agents del mercat q tenen conseqüències q no estan limitades sobre aquells q decideixen fer-les, sinó q afecten a tercers. Aquestes conseqüències reben el nom d’externalitats.
TIPUS D’EXTERNALITATS: Æ NEGATIVA: un gos q borda i molesta al veí// el forat de la capa d’ozó // contaminació d’un riu// fums tòxics.
En aquests tipus d’externalitats es tranfereix un cost.
Æ POSITIVA: apicultor (les abelles q polinitzen el camp d’algú)// jardins (les persones q gaudeixen d’un jardí q no és el seu, quan el veuen).
Hi ha una trasferència de beneficis.
Æ MEDIAMBIENTALS: efectes sobre els ecosistemes • LOCALS CONCRETS: afectacions ambientals a activitats productives.
• GLOBALS DIFUSES: pluja àcida, efecte hivernacle...
• PRESENT: sorolls, olor...
• FUTUR. nuclears, efecte hivernacle, capa d’ozó Æ SOCIALS: l’efecte recau sobre el benestar.
La majoria d’impactes ambientals poden ser externalitats pq són causats per algú però afecten a molta gent.
Una política ambiental hauria de reduir l’externalitat. Sembla q l’únic mètode per competir amb impactes ambientals és política ambiental. Una de les posibles solucions (no per això massa bona) sería donar un valor real econòmicament parlant al medi. No s’ha de posar preu al medi ambient.
Aplicant política ambiental a les externalitats es pot aconseguir una millora econòmica i ambiental.
RAONS de les externalitats: Els motiu principal de l’existència d’externalitats negatives és pq s’adequen perfectament al sistema econòmic. Una forma de competir amb ventatges és reduir costs, externalitzar el màxim possible dels costs.
Externalitats negatives èxit en trasferència de costs (costs shiring success) Això explica pq hi ha + negatives q positives. És molt + atractiu transferir costs a 3º q no beneficis. Això condueix a q l’impacte ambiental sigui de proporcions molt grans. Si totes les empreses tenen èxit en la transferència de costs a altres, la competitivitat desapareix.
“La economia verde.” Michael Jacobs (Icaria editorial 97) Parla sobre el “colze invisible” és la competitivitat entre les empreses, unes s’emputgen a les altres. Tothom busca el seu benefici, transfereix a 3º tots les costs.
Això provoca un desastre (econòmic i ambiental).
CONCLUSIÓ: Per evitar i corregir les externalitats és necessari un desenvolupament de polítiques ambientals definides des de fora del mercat q garantitzi els objectius ambientals i socials q aquest(el mercat) no pot garantitzar.
Han d’incorporar objectius socials. El mercat és un assignador eficient de recursos. El criteri d’eficència és important a tenir en compte, però n’hi a d’altres, com la justícia.
Tb la política ambiental pot venir de dins del mercat, reportar benefici individual i ambiental. Hi ha pocs casos com aquest, sovint tenir en compte el medi ambient reporta costs. La informació q arriba a la població és força escasa.
La política fora del mercat pot estar representada dins del mercat, és legal.
Els objectius socials els defienix la societat, no depén del sistema en q es trobi la societat(capitalista, comunista...).
Segons tot això, les externalitats apareixen en bona part pq la societat humana infravalora sl medi. El valor del medi NO és MONETARI.
El medi realitza algunes funcions econòmiques importants: - Regulació (protegeix d’influències còsmiques nocives. Cicles vitals. Sovint aquestes funcions només les pot fder el medi. Cap sistema econòmic té sentit plantejar-lo a banda del medi.
- Suport( físic. Assentaments humans, animals...ecosistemes) - Producció d’O, aigua, matèries primeres...els béns no tenen valors monetaris.
- Informació(estètica, espiritual, històrica... hi ha una part de valor monetari i una altra q no.
Un bosc pot tenir beneficis monetaris: fusta, plantes medicinals.... hi ha altres q no són beneficiosos monetàriament: clima, cicle de l’aigua, ecosistema, biomassa... el valor existeix però no té preu econòmicament parlant. Un parc natural no té preu per entrar, però el cost és el q costa desplaçar-se fins al parc.
Hi ha valors del propi bosc q no són susceptibles de ser monetitzats. Hem de reservar un bosc pel valor de legat q té, per deixar a generacions futures el bosc.
Tb hi ha certs béns q tenen un valor pq sí, per existència.
MODEL ECONÒMIC NEOCLÀSSIC: Diners Productes FAMILIES (Consumidors) EMPRESES (Productors) Factors productius Diners És el model actual d’economia (potser una mica canviat des del s. XVIII.), però com q en aquell temps el medi ambient no tenia importància (era molt + difícil fer-lo malbé, es recuperava ràpidament), des del punt de vista ambiental, aquest model té moltes objeccions.
No hi apareixen restriccions ambientals. Si el medi no apareix és pq se suposa q no hi ha limitació del medi, q és infinit i q té un preu excessivament baix.
L’impacte sobre el medi de les societats humanes era gairebé negligible fa 200 anys. Ara el medi limita.
Hi ha diferents corrents econìmiques q han intentat incorporar el medi: • ECONOMIA AMBIENTAL: Té en compte les externalitats però vol internalitzar-les. Les externalitats s’escapen al mercat, vol internar el cost al mercat, mitjançant impostos.
Hi ha un problema: el cost extern q generen els contaminadors el traslladen, però el cost sobre el medi es desconeix, evaluen monetàriament el cost extern, l’impacte ambiental es torna monetitzable.
El cost sobre el medi és diferent del cost d’integració (descontaminació) del medi.
El cost augmenta de forma no constant: Un llacamb HCl. El primer litre d’HCl quasi no contamina, no té cost ambiental.
S’arriba a un límit crític, on la contaminació es comença a notar i naturalment no es pot combatre. El cost sobre el medi és marginalment creixent.
Cost Contaminació Si tenim aigua molt bruta, netejar la primera unitat de contaminació és fàcil, però com menys contaminació hi ha és + difícil netejar-la, és + car Cost Contaminació(descontaminar) L’economia ambiental evalua els costos sobre el medi, fa pagar els danys a qui els provoca. Aquest sistema pot provocar dificultats d’avaluació monetària: - Teòriques: Valorar les funcions indispensables del medi. No es pot valorar pq aleshores pagant un nº de diners podrien acabar amb el medi.
Impactes irreversibles: impactes q no sabem o no podem corregir (pèrdua de biodiversitat), passen com amb els anteriors, és perillós posar preu pq poden acabar amb ells.
Afectacions sobre qui no pot expressar les seves preferències. El canvi del medi no només afecta a les generacions presents, tb ho fa sobre les futures, q no poden opinar en el moment present.
Alta complexitat en problemes ecològics d’abast important. Hi ha molta complexitat. El SO4 és dolent pq provoca la pluja àcida, però ajuda a regular l’efecte hivernacle.
A vegades té sentit valorar monetàriament el medi ambient. Si els efectes ambientals no són molt importants o extensos es pot fer d’aquesta manera amb resultat efectiu.
• • ECONOMIA ECOLÒGICA: LES IMPLICACIONS TERMODINÀMICA: ECONÒMIQUES DE LES LLEIS DE LA Diu q el model neoclàssic no és correcte: no té en compte els recursos no cap limitació de caràcter físic.
Les implicacions de caràcter físic des del punt de vista econòmic té: Æ1ª llei de la termodinàmica: la matèria i l’E no pot crear-se ni destruir-se.
- això vol dir q hi ha recursos finits.
- Hi ha molt poques coses q realment es produeixen (el petroli s’extreu i es crema, però no es produeix) - Es generen residus i aquests no s’eliminen ( es transformen, es poden tractar però mai poden destruir-se) - (MATÈRIA)Qualsevol recurs q entri en un sistema econòmic, es convertirà en un residu.
- (ENERGIA)L’E és degradada, tanta E com entri sortirà en forma de calor residual.
Æ 2ª llei de la termodinàmica: mentre no hi hagi fonts externes d’E, l’entropia sempre creis ( el desordre sempre creix) la vida és una resposta d’aquesta llei.
- l’E es degrada.
- No existeix el perpetuum mobile ( màquina q es mou eternament, sense aportació d’E) - Els recursos es converteixen en residus q només poden tornar a esdevenir recursos amb l’aportació externa d’E.
Matèries primeres Residus materials reciclatge E útil E solar ECONOMIA NEOCLÀSSICA E residual Calor dissipat RIQUESA I AFECTACIONS SOBRE EL MEDI AMBIENT.
Enfocacions clàssiques: CERCLE VIRTUÓS DEL CREIXEMENT: LIBERACIÓ DEL COMERÇ ECONÒMIC CREIXEMENT +importacions exportacions, producció de ganàncies efecte acumulatiu CREIXEMENT SUSTENTABLE recursos financers addicionals PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT Cal liberalitzar el comerç pq és la via per aconseguir un creixement econòmic + ràpid. Això aporta riquesa i recursos per invertir-los en protecció al medi ambient. La base econòmica és + forta.
Els màxims beneficiaris del creixement són els béns privats, normalment, per a les empreses privades no hi ha voluntat per fer-los servir en la protecció del medi ambient. L’Estat té un paper pobre, no pot recaptar els beneficis pel medi ambient.
• CURVES DE KURSVEC Degradació ambiental Ingresos per càpita Quan la població és pobre, hi ha menys degradació. A població rica hi ha + degradació. A partir d’un cert ingrés, la degradació disminueix (major ingrés permet acumular recursos i invertir-los en protecció al medi.) Si la riquesa ñes privada i la protecció és pública, no acostuma a utilitzar-se els recursos per millorar o protegir el medi.
Per arribar a un cert grau d’ingrés, s’ha hagut de passar per una degradació ambiental alta. No hi ha impactes ambientals irreversibles (segons el gràfic); però la realitat sí que té impactes irreversibles, si hi ha irreversibles, el 2º trau de la corba no es pot donar, mai tornaria al nivell de degradació inicial.
REALITAT: Hi ha diversos gràfics de Kursvac, el que amida la [SO4] és molt semblant al teòric: Impacte Renta En societats pobres, molt poc movilitzades, l’impacte és baix. Si creix, en una ciutat capital de sud-amèrica, p.ex, les emissions són molt altes. A Europa, s’ha de portar catalitzadors, filtes...pel cotxe, així q l’impacte torna a disminuir.
En canvi, a les poblacions pobres, la corba acostuma a ser diferent: Hi ha corbes q mostren q l’impacte sempre és creixent. Amb els residus per persona, o el CO2 per persona.
Per qualsevol increment de l’ingrés, l’impacte ambiental tb s’incrementa. La major font d’emissió de Co2 prové del cremat d’E fóssil.
L’impacte + difícil de rectificar és el d’emissió de CO2, ja q comportaria una reducció del combustible fóssil, i la nostra societat té la seva font d’E en el fòssil.
Els impactes ambientals, els origir¡nen els rics majoritàriament.
La 4ª part de la població té accés al 75% de les riqueses. Les altres terceres parts es reparteixen el 25% restant.
DESIGUALTATS.
Æ ELS RICS SÓN CADA DÍA + RICS I ELS POBRES CADA DÍA + POBRES No hi ha quelcom q eviti aquest fet. En la societat capitalista en q vivim, succeeix aquesta mala repartició.
Si es té riquesa es pot estalviar, i utilitzar els diners estalvials per fer-se + rics + endavant, tb es pot gastar els diners. Té opcions.
Els pobres no tenen l’opció d’estalviar, no poden gurdar res pel futur. No tindran la possibilitat de fer-se rics.
Les societats amb Estat poderós i democràtic (socialista, comunista...no de dretes) la desigualtat és menor: % riquesa mateix 100% d’igualtat. Tothom té el Finlàndia, Suècia, Noruega.
Actualitat d’un sistema capitalista mig % població Si no hi ha cap entitat q faci inferències entre els rics i els pobres, la riquesa tendeix a concentrar-se.
No pot existir un sistema amb el 100% pq el benefici privat és el motor. Necessita desigualtat per funcionar.
La superpoblació és un problema ambiental, però té + impacte el q fan els rics q la superpoblació dels pobres.
GLOBALITZACIÓ: És l’intercionalització del comerç (ometre fronteres comercials). Des d’un punt de vista ambiental no hauria de ser ni bo ni dolent.
PROS: el comerç possibilitat l’especialització, producció de béns. Incrementa els avantatges del comerç.
CONTRA: No miren pel medi. Si no hi ha control públic es produeixen deficiències: externalitats... Les multinacionals creixen (+ privatització) La mà d’obra del 3º món és + barata, no hi ha un marc social q garanteixi els drets. Al camp medi ambiental passa el mateix (indústries pesants químiques es traslladen a Àfrica pq allà no hi ha controls; posen a Marroc centrals nuclears...) Es traslladen costos ambientals a un marc + favorable on no hi ha normativa q impedeixi l’ubicació.
La globalització es regeix per aspectes econòmics, s’ha de promitjar amb el medi.
SOLUCIÓ: Harmonització internacional de polítiques socials i ambientals.
Cada cop hi ha – barreres per capitals i béns però hi ha + barreres per les persones.
Hi hauria problemes pq hi hauria molta immigració de països pobres a rics si s’obriren barreres. Però això faria q es veurien molt les desigualtats.
13. POLÍTICA ECONÒMICA AMBIENTAL: La política ambiental és una eina de q disposa la societat per corregir els impactes ambientals. És una eina per fer minbar les externalitats.
Aquesta política es pot aplicar mitjançant: mormes, impostos amientals, permisos d’extracció, posar límits a emissions, planificació, cotes, etiquetatge...es necessita intervenció pública = política ambiental.
Els mecanismes + importants són: - normes - impostos ambientals.
Fruit de la lògica individualista hi ha impactes ambientals pq no es protegeix el medi, ja q el medi és públic, i a un privat no l’interesa gastar el seu diner en coses públiques.
Cal una altra lògica, de caràcter social. La principal condició d’intervenció pública és la DEMOCRÀCIA (no és privada), pot perseguir objectius públics.
Se suposa q el mercat és democràctic pq hi som tots, creem oferta i demanda, es crea una assignació de recursos. Aquesta assignació no és democràtica pq en el mercat s’expressa millor aquell q té diners.
Democràcia de mercat ------------1 vot-------1 pta.
Democràcia política----------------1 vot-------1 persona.
Pq una administració persegueixi objectius públics ha de ser democràtica, l’administració ha de vetllar pels interessos públics.
• NORMES: instruments de l’administració. Fixa un límit, sinó compleix, ha de pagar una multa, és un instrument de mandat i control. És l’instrument + aplicat.
L’extrem de les normes és la PROHIBICIÓ.
P.ex.extraccions mineres a l’Antàrtida.//No construcció de centrals nuclears (això no evita utilitzar les q ja hi ha).
Es pot presentar un PROBLEMA: q la multa sigui + barata q el q costa el compliment de la norma.
• IMPOSTOS: recaptar al causant de l’impacte una quantitat proporcional a la de l’impacte ambiental q ha produït (pèrdues de productivitat). Es tracta d’una recaptació monetària. Es pot presentar si en aquesta cas s’està monetaritzant el medi. Segons les corrents econòmiques q tenen en compte el medi: - Economia ambiental: avaluen els costos ambientals de la contaminació i hi posen un import d’igual valor. Això és la INTERNALITZACIÓ dels costos als seus responsables. Els impostos s’han d’aplicar amb criteri especial.
- Economia ecològica: no es pot monetaritar el medi, prè es poden recaptar impostos: Si es posa un preu afegit, un impost, sobre un bé, el preu d’aquest bé pujarà, si el bé porta associada una contaminació ambiental, com q hi haurà menys gent q compri el producte, no es contaminarà tant. La quantitat q es produeix és més baixa.
Per fer això s’ha de saber la relació preu/quantitat, aleshores poden saber quin impost posar.
Preu p(impost) pi nova q ambiental.
qi quantitat de bé q porta associada una contaminació No cal economitzar el medi, només fer la relació preu/quantitat.
INTERNALITZACIÓ D’EXTERNALITATS: Hi ha mètodes per internalitzar-les. Ha ha una manera no monetària de traslladar l’externalitat a internalitat, fent responsables a les empreses, fent q el primer perjudicat sigui l’empresa.
L’emissió de fums va cap a la mateixa empresa.
Acabaria estant nul·la.
Aquest cas no és real, però a Anglaterra, es va fer una cosa semblant amb una empresa q contaminava un riu. En comptes de fer q les aigües contaminades sortissin per sota de l’empresa (cosa q no els afectava), feien q en sortissin per sobre, així l’aigua bruta era la q havia d’utilitzar la pròpia empresa. El 1º perjudicat és l’empresa.
A vegades donen incentius q no són ambientals. P ex, l’estalvi d’E.
14. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Un DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE és aquell q atén les necessitats presents sense comprometre les capacitats de les generacions futures d’atendre les seves pròpies necessitats.
És un concepte q té implicacions de caràcter social, econòmic i ambientals. Són tres punts de vista diferents per un mateix problema, s’ha d’arribar a un equilibri de les parts.
SOCIALSÆ parlen de les generacions futures.
ECONÒMICSÆ s’ha de mantenir les pròpies necessitats.
AMBIENTALSÆ el preservament del medi ambient és molt important pel futur.
A la societat actual s’està fent un desenvolupament força sostenible.
A veades hi ha problemes alhora de posar d’acord els tres punts de vista. Quan es parla de substituir els combustibles fòssils per biodegradables s’està produïnt una sostanibilitat social i ambiental, però no econòmica (no hi ha recursos suficients i es perden diners en fer la substitució): per obtenir H2 com a substituent s’ha d’hidrolitzar l’aigua, és un procés molt energètic, és molt car i molt perillós.
RECURSOS: Des del punt de vista de la sostanibilitat n’hi ha tres tipus de recursos: • CONTINUS: són inesgotables. (Sol, vent, marees...) Æ Per la sostenibilitt no presenten cap problema.
• RENOVABLES: No implica q no es puguin exhaurir. Es pot consumir fins a un cert límit, despres no n’hi ha o no és possible conseguir-ne. (aigua, sòl. Pesca, animals, fusta...) ÆLa taxa d’aprofitament ha de ser igual a la taxa de regeneració ( no passa res si en un moment donat es consumeix molt si després es consumeix poc).
• NO RENOVABLES: des del punt de vista de la sostanibilitat aquests són els q presenten + problemes. (combustibles fòssils i minerals).
ÆS’ha d’utilitzar el mínim possible. La demanda dels recursos al llarg del temps és constant, es poden utilitzar si al mateix temps es troben substituts (aleshores baixa la demanda, sempre el q s’ha de procurar és q baixi la demanda. Es pot aconseguir pujant els preus o creant + producte (reciclatge)).
RESIDUS: Des del punt de vista de la sostenibilitat n’hi ha de 2 tipus: • RESIDUS FLUX: el medi pot assumir els residus. (orgànics, CO2, inerts...) si no són molt abundants, si no n’hi ha un colapsament.
Æ la taxa de deposició d’aquests residus no pot excedir la taxa de regeneració del medi. Si la taxa de deposició puja, es produeix contaminació.
• RESIDUS ACUMULATIUS: el medi no té capacitat d’assimilar els residus (residus nuclears, metalls pesats, plàstics...) tb hi ha bioacumulatius, com el PVC q s’acumula al teixit dels éssers vius.
Æ no es poden abocar, tota descàrrega redueix la puresa del medi receptor. El principi d’equitat internacional exigeix no generar-los de cap manera.
CONCLUSIÓ: la sostanibilitat és la forma d’equitat (igualtat) entre membres de la mateixa generació i entre membres de generacions futures.
Georgescu-Roegen= pare de l’economia ecològica. Parla sobre el principi d’equitat, però era molt radical.
15. LES FORMES DE PROPIETAT I LA GESTIÓ DE RECURSOS: Hi ha diversos tipus de propietat: • BÉNS Q NO TENEN PROPIETAT.
Aire, Llum, Calor solar, vida humana (formalment no té propietari, no es pot comercialitzar amb la vida humana).
(La majoria de boscos són privats).
• RECURSOS D’ACCÈS COBERT O LLIURE.
Són recursos sense propietat (com l’aire) o de propietat pública. És un bé amb accés obert o lliure.
L’any 1968 Garret Hardin, un home determinista, creu q les coses sempre succeeixen d’una manera determinada, l’atzar no existeix; unes coses s’encadenen a les altres d’una manera inamovible, no es pot fer res per canviar-lo. Va escriure “The tragedy of the commons” (la tragèdia dels béns comunals); un dels exemples q donava per explicar la seva teoria era q un terreny de pastures obert a tothom (un be amb accés obert) tothom aniria a aprofitar-se’n, tots els pastors portarien els seus ramats i la pastura s’exhauriria. Cadascú té un ingrés particular però els costos són col·lectius, això comporta un exhauriment del bé ambiental.
Si no hi ha legislació anticaça de balenes, tothom pot anar a caçar i l’exhauriment de balenes és col·lectiu; compensa molt + caçar, però si els costos són molt abundants per fer aquella caça, no compensa anar a caçar, això és el q passa quan hi ha poques balenes, es fa molt difícil agafar-les i hi ha molta competència. Succeeix sempre abans de l’extinció, és una manera natural de frenar-la.
La proposta de Hardin davant aquest fet és privatitzar el medi. Si el medi és privat, els costos recauen sobre el q fa l’acció, no sobre el col·lectiu. Però és una solució q requereix d’unes condicions concretes.
Una diferència d’aquest tipus de béns respecte als q no tenen propietari és q els béns poden pertànyer a l’Estat (no són béns sense propietat, pertanyen a tots aquells q formen l’Estat), però l’Estat accedeix a q siguin de lliure accés.
• PROPIETAT COMUNAL (béns comunals).
És una propietat d’una sèrie de persones.
A Europa ja no existeixen ,suposadament, els béns comunals. Sí q existeix a Suramèrica.
Existeixen unes regles pròpies q s’automarca l’Estat o les persones per aquest tipus de propietat. Es poden utilitzar com a medi de conservació del medi.
La seva sostanibilitat depen de les aputes q segueixi cada propietari comunal.
És important pensar q la societat té un horitzó temporal infinit, mentre q la individual no és infinita, acaba quan s’acaba la vida de la persona.
• PROPIETAT PÚBLICA.
Es tracta, per excel·lència, de la propietat estatal.
Les titularitats dels rius és privada. Si vols extreure aigua l’ho has de demanar, t’han de donar permisos. L’aigua seria suposadament un bé sense propietari, però el mètode de extreure-la és privada.
Q la propietat pública sigui sostenible o no depèn de l’Administració.Formalment les eines q poden conduir a una política sostenible lEstat les té.
• PROPIETAT PRIVADA Uns exemples de propietat privades de bé ambiental: - Boscos - Coto privat de caça (el bé privat és l’animal).
- Petroli (l’Estat no explota el sòl, però el sòl és seu. El q fa és deixar q altres l’explotin i així reben concessions).
- Sòl (la inmensa majoria és privat).
Quan es privatitza el medi s’ha de seguir un conjunt de normes: DRETS DE PROPIETAT SOBRE EL MEDI: Privatitzar el medi és una possible solució pq no es faci un ús excessiu d’aquest i el seu posterior exhauriment.
Quan es privatitza el medi s’ha de tindre en compte un seguit de requisits: 1) L’àrea sobre la q es confereixen els drets de propietat s’han de poder delimitar, han de ser susceptibles d’una demarcació clara.
2) El recurs sobre el q s’estableix dret de propietat ha de generar drets q es puguin portat al mercat. Ha d’existir un incentiu.
3) La grandària del bé o recurs ha de ser suficient com pq la rendibilitat depengui de la seva conservació o manteniment. (si algú té a les seves mans un bosc molt gran, no li ve d’aquí treure’n un tros).
4) Els ingressos derivats de la seva explotació han de ser suficients per cubrir els costos d’exclusió (costos d’exclusió = costos q genera el tenir una propietat privada, vigilar q un altre no la utilitzi...) 5) Q no es violi cap altre imperatiu ecològic com a resultat de l’explotació del recurs sobre el q recauen els drets de propietat.
El sòl compleix aquests 5 requeriments.
A vegades es produeix una asimetria temporal entre costos i ingressos. Els ingressos acostumen a ser immediats, mentre q els costos no es recuperen tant ràpidament, i a l’inrevés. Però és + perillós pel medi q els ingressos siguin fàcils d’obtenir pq s’explota +.
Hi ha aspectes molt importants de caràcter ètic i distributius.
ÈTICÆ ¿amb quin dret l’espècie humana s’apodera drets de propietats sobre altres espècies? DISTRIBUTIUSÆ hi ha béns ambientals q es poden considerar drets bàsics. No s’ha de privatitzar el medi totalment.
Alguns exemples de béns ambientals privats: - reserva natural privada on s’ha de pagar entrada.
- Parcs arqueològics on s’ha de pagar.
- Agricultura ecològica (aquella sostenible); el bé ambiental es paga al mercat.
S’ha d’arribar a un equilibri entre les diferents formes de propietat.
16. INTRODUCCIÓ A LA MODELITZACIÓ AMBIENTAL CREIXEMENT UNIFORME, EXPONENCIAL, LA FUNCIÓ LOGÍSTICA...
• CREIXEMENT EXPONENCIAL: Per a representar el q es el creixement exponencial es pot posar un exemple: “Hi havia dos reis q els agradava molt jugar a escacs, es van jugar un dia q el perdés hauria de posar a cada casella dels escacs el doble de grans q a la casella anterior. Començant per posar un gra a la primera casella: 1+2+4+8+16+32+... això es pot representar genèricament: 20+21+22+23+24+25+...+264= 600 vagades la collita anual de blat a la Terra.” Un altre exemple: “Si poguéssim doblegar un full consecutivament 42 vagades, el paper tindria un gruix de 242 x 10-4m (0,1mm de gruix el paper) = 439804 km (major dongitud q la distància Terra- Lluna q és de 386400 km).
250 x10-4 = distància Terra-Sol.” Si representem gràficament els resultats, obtindríem un gràfic: 16 15 14 13 12 f (x)=2x 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Aquest tipus de gràfic es diu q és una CORVA EN FORMA DE “J”; és característic del creixement exponencial.
• CREIXEMENT UNIFORME: Si en comptes de posar a cada casella de la taula d’escacs el doble de l’anterior, posem simplement un més q l’anterior, la gàfica resultant és diferent q la q ha sortit abans: 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 f (x)= x 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Cada casella creix a la mateixa proporció q l’anterior.
“Si cada any es compra el mateix nombre de coses, l’augment serà igual.” “Si es construeix una carretera, i s’usen sempre els mateixos treballadors, q treballen les mateixes hores, el seu creixement serà uniforma, p.ex: cada any creixerà 1 Km.” • L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ HUMANA: Pocs individus. Baix creixement, molta mortalitat Actualitat Encara q es pensa q el creixement brutal de la població de les últimes dècades és degut a la superpoblació dels països subdesenvolupats, això no és cert, pq als països desenvolupats és on hi ha la major densitat de població.
Quan la funció té poca pendent és pq hi havia pocs individus, hi havia un baix creixement demogràfic pq hi havia moltes mortalitats.
El creixement de la població es pot representar de diverses maneres: - Si només es té en compte els naixements i les defuncions: Naixements Població Defuncions Segons això, POBLACIÓ1= Població inicial + naixements – defuncions. La població de l’any següent serà la P1 + naixements – defuncions.
Si inicialment tenim 1000 individus, 200 naixements i 100 defuncions: Any 1Æ 1000+200-100=1100 individus Any 2Æ 1100+200-100=1200 individus Any 3Æ 1200+200-100=1300 individus ...
Però segons aquest model, la població és creixent uniformement, lineal.
- S’ha de tenir en compte q quan la població creix, tb creix el n1 de naixememtns i de defuncions, amb un % determinat.
Naixements Població 4% Defuncions 3% Segons aquest model: Any 1Æ 1000+4%1000-3%1000= 1000+ 1%1000= 1000(1+0,01)=1010 Any2Æ (1000+4%1000-3%1000) + 4%(1000+4%1000-3%1000)3%(1000+4%1000-3%1000)= 1010+4%1010-3%1010= 1010+1%1010= 1000(1,01)2 Any nÆ 1000(1,01)n D’aquesta manera el creixement és exponencial.
Tb es pot donar el decreixement exponencial.
• ALTRES CREIXEMENTS EXPONENCIALS: * [CFC] a l’atmosfera: El creixement exponencial és molt accelerat, cosa q comporta q, si es tracta per exemple de [CFC] a l’atmosfera, quan ens adonem del problema, el temps q es trigui en intentar solucionar-lo sigui molt important, pq representa poc temps però molt canvi a la concentració i per tant, la capa d’ozó decreixerà a una gran velocitat.// Tb s’ha de tenir en compte q quan deixem de produir CFC, a l’atmosfera encara quedarà el q estava ja pujant. El CFC des q s’emet fins q arriba a l’atmosfera, passa molt de temps, q a l’eix de [CFC] augmentarà molt. Tot això s’ha de tenir en compte a l’hora de treballar amb problemes q tendeixen a un creixement exponencial.
* [CO2] i [CH4] a l’atmosfera: Aquests dos gasos són els principals causants de l’efecte hivernacle. Des de la industrialització, el creixement d’aquests dos factors ha estat exponencial.
* Pèrdua de la biodiversitat: El nº d’espècies q s’extingeix per any és molt accentuat als nostres dies. Per això parlen d’una 5ª extinció, ja q davant de cada extinció hi ha hagut una pèrdua important de biodiversitat. Però aquesta extinció, seria aquesta vegada per causa humana, ja q és l’home el q ha fet disminuir la biodiversitat entre altres coses.
* El producte nacional brut tb és exponencialment creixent.
* Els diners del banc poden ser: LinealÆ fent un interès simple, és a dir, sigui quin sigui els diners q tinguis al banc, sempre et donen el mateix interès.
ExponencialÆ aplicant un interès compost. És a dir, l’interès va en relació amb la quantitat de diners q tens. És un % del capital.
• QUANTIFICAR COSTOS FUTURS: Quan es fa un projecte, s’ha de valorar el futur, pensar en la sostenibilitat i el cost q pot portar fer-lo i utilitzar-lo per les generacions futures. S’ha d’actualitzar els valors futurs al present.
Exemple: Els RESIDUS NUCLEARS, és un problema q afecta a moltes generacions pq la seva degradació és molt lenta. Els costos presents són costants, però al futur pesen molt més pq el diner val menys.
Posem q el q ara consta 1 milió per nosaltres, a les generacions futures els costa la meitat: Generació 1Æ 1 milió Generació 2Æ ½ milions Generació 3Æ ¼ milions Generació 4Æ 1/8 milions Generació n Æ 1/2(n-1) milions El tipus d'interès del mercat q fan q els costos es devaluïn d’aquesta manera: Busquem l’interès q fa q 1 milió es devaluï durant 20 anys 6 10 /(1+i )20 = 106/2 Æ i =3,52% Totes les generacions futures valen = q la present: 1+ ½ + ¼ + 1/8 +...= (rn+1-1)/(r-1) =2 1+ 1 =2 • CREIXEMENT LOGÍSTIC: La pesca és un recurs renovable, però això no vol dir q no es pugui esgotar. Es pot viure de l’extracció de peixos (capital), però quan s'extingeixen (exhauriment del capital) ja no es generen interessos, q es el q mou tota l’economia.
L’explotació sostenible és la q ens permet any rera any fer una explotació infinita.
Hi ha molts nivells d’explotació sostenible. Des d’un punt de vista econòmic s’ha d’intentar explotar el nivell sostenible màxim, sense comprometre el recurs a llarg termini.
La CAPACITAT DE CÀRREGA d’un sistema referit a una espècie és el número màxim d’individus d’una espècie q pot sostenir un ecosistema.
Si tenim una població petita de peixos i no fem cap captura, aquesta captura creixerà fins la capacitat màxima de càrrega (K) (quan en un ecosistema hi ha un nº molt gran d’individus, els nutrients s’exhaureixen, així q el creixement tendeix a un nº constant, q és la capacitat de càrrega, l’ecosistema no pot sostenir a + individus).
Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆAl principi, el gràfic mostra com una base demogràfica petita produeix un creixement lent, hi ha poc individus, els costarà molt trobar-se, el creixement és lent.
ÆQuan la població va augmentant esdevé el creixement, q no és exponencial pq hi ha un limitant, però sembla exponencial.
ÆEls individus creixen fins q els recursos no són suficient per a tots, a +, el nombre de depredadors augments pq hi ha molts individus, així q la població s’estabilitza, pren el valor de K (capacitat màxima de càrrega).
L’equació del creixement de la població en funció del nº d’individus (tamany): G(x)= r·x(1-x/k) G(x)= creixement en funció del nº d’individus.
r= taxa intrínseca de creixement. Pròpia de cada espècie.
x= nº d’individus k= capacitat de càrrega.
El q és interessant, és mirar el Nº MÀXIM DE CAPTURES SOSTENIBLE, sense q s’extingeixi la població.
- Si no es captura res, la població creix fins la k.
- Si baixa la k, arriben abans al seu nivell de creixement màxim.
- Si baixa el valor de r, la reproducció és + ràpida.
Però com q el valor de k i r no es pot dominar, s’ha de jugar amb el nombre de captures.
ÆSi inicialment capturem un nº qualsevol de peixos, no hi haurà cap tipus de creixement, pq inicialment, el nº d’individus és tan petit, q no poden reproduir-se.
ÆSi es capturen un nº moderat d’individus, quan la població ja és vella, es produirà una nova estabilització, serà una captura sostenible: Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆSi es capturen massa individus, es col·lapsa la població. La captura ja no és sostenible: Nº ind.
Creixement K t No és sostenible El rendiment màxim sostenible és d’un cert nº d’individus. Quan s’arriba a una estabilització, qualsevol q sigui la captura d’individus tendirà a estabilitzar-se al mateix valor: k/2.
Creixement Rendiment màxim sostenible x x màx=k/2 k Si ens volem situar al punt on el creixement és màxim (tb on el rendiment és màxim): G’(x)=r(1-2x/k) G’(x)=0 x= k/2 17. MODELITZACIÓ AMBIENTAL (EXEMPLES PER ORDINADOR) LA RESPOSTA D'UN PARC INDUSTRIAL A DIFERENTS POLÍTIQUES AMBIENTALS.
Si volem observar com funciona un recurs renovable a través del temps, s’ha de mirar un model logístic.
FUNCIONAMENT DE LA POBLACIÓ HUMANA MITJANÇANT UN ORDINADOS: - Si introduïm un patró uniforme: Valor inicial de la població: 1000 persones.
Naixements (150) Població Defuncions (100) si cada any actualitza la població (diferència de naixements i defuncions i sumar-la a la població inicial), tenim un creixement uniforme, una recta.
La realitat no és així.
- Introduir un model + complicat, on els naixements depenen de la població i d’una taxa de naixement i de mort.
Naixements Taxa Població Defuncions Taxa Els naixements i les morts depenen de la població i d’una taxa de naixememnts (pot considerar-se constant: 0,015%natalitat i 0,01% la de mortalitat).
La gràfica obtinguda és exponencial, + aproximada a la real.
- Per q sigui + semblant, es relacionen les taxes: Naixements Població Defuncions Taxa Taxa 0,025% La mortalitat ha de ser 2,5 vegades inferior a la natalitat.
EXEMPLE D’UN PARC INDUSTRIAL: LA RESPOSTA D'UN PARC INDUSTRIAL A DIFERENTS POLÍTIQUES AMBIENTALS.
Amb aquest model logístic, es tracta un polígon industrial pensant en aspectes industrials. En aquest cas, un RESIDU s’ha de convertir en un RECURS.
Un parc industrial és aquell en q el q entra per un lloc, surt per un altre, per servir d’entrada a un altre empresa.
Parc de producció i tinció de cotó: En funció de les polítiques administratives sobre l’abocament a rius d’aigua contaminada i fangs, el component de l’empresa varia.
El diagrama de fluxes és complicat.
Tot el q entra surt. Quantitativament ha de quadrar.
El paràmetre principal és la fracció d’aigua i pins abocats al riu en %.
L’empresa es queda amb el valor mínim. Intenta minimitzar els costos.
H2O Camps de cotó Planta de producció de cotó Pins H2O de baixa qualitat H2O + pí = residu Cotó tintat Si hi ha control de l’Administració ó llei q obligui a depurar: Depuradora Pins Riu H2O + pins Equalitzador Pins Si no hi ha control de l’Administració: Fang (contamina) H2O El tractament de residus o el seu abocament direce al riu, depen de la política ambiental de l’Administració encarregada d’aquell parc.
El programa d’ordinador calcula els costos per una política ambiental (impostos) q facin minimitzar els costos.
Els costos depenen de la política ambiental, dels impostos q imposi l’Administració. El cas òptim és minimitzar el cost del cotó.
PER IMPOSTOS: cost kg cotó té depuradora però tb ha de pagar. No li surt massa rentable si no hi ha política ambiental, contamina molt el riu contaminació riu Segons això, a l’empresa no li surt rentable posar la depuradora. Aquest impost no és el millor per aquest cas.
Es posen impostos per unitat de cost: Imp./unitat cost contaminació La gràfica de l’empresa: Cost cotó Contaminació L’empresa continúa contaminant amb aquest tipus d’impost, encara q el pendent de la gràfica variï respecte el cas anterior d’impostos, ja q paga l’impost.
Si es tracta d’impostos proporcionals no hi ha punt intermig: Impost Impost molt alt Contaminació A l’empresa li surt millos no contaminar: Cost cotó Contaminació Es pot buscar la TAXA MARGINALMENT CREIXENT: a les primeres unitats de contaminació paguen menys q a les següents. Cada unitat és superior a l’anterior. Així, surt millor contaminar menys, pq com + contaminen, més han de pagar.
(com al cas d’impostos/ unitat de cost) Imp.
El q contamina+, paga+.
contaminació Segons això, per impostos, si l’empresa no evoca res, no està afectada per l’impost.
Si evoca tot, l’afecta molt.
Hi ha un punt òptim entre cost i contaminació: Cost Contaminació Punt òptim PER NORMES: Si l’Administració, en comptes de posar impostos, posa unes normes determinades i multes: Cost Contaminació multa La norma funciona com un impost. Paguen per unitat de contaminació, però paguen, si no fan cas, (q és quan la funció decreix) fins q posen una multa (trencament de la funció) i a partir d’aleshores han de pagar per unitat de contaminació.
Tot això és per contaminació d’aigua q evoquen al riu. Si esposa un impost sobre el fang (producte final contaminant del procés de descontaminació). Això fa pujar el cost de depuració d’aigües. Encareix el procés d’equalització. Tb encareix la depuradora de tints. L’Administració hauria de donar SUBVENCIONS sobre l’equalitzador.
El punt òptim es desplaça cap a l’esquerra (la mateixa contaminació costa menys).
18. INCERTESA I COMPLEXITAT EL L’ESTUDI DE LES REALITATS AMBIENTALS.
En cuanto a la sostenibilidad, hay bastantes complicaciones. Por ejemplo, el bajo precio de la comida en los países pobres, pq sino no pueden comer las personas, no tienen el suficiente dinero. En el próximo milenio el precio será más alto. Se tendrán q hacer inversiones pq habrá mucha más gente.
Deberá reducirse el importe del sur (Alemania, países ricos) i incrementar el importe del sur (países pobres); preservar la diversidad cultural (Suiza).
OBSERVACIONES: 1) la SOCIEDAD tiene una continua demanda de información científica, para hacerla más sostenible.
2) los científicos dan sus diferentes puntos de vista, q son muy variables, dependiendo de dónde sean tales científicos.
RicosÆ dan bases científicas para mantener la situación actual.
PobresÆ quieren aumentar, cambiar rápidamente para evolucionar.
Todos los análisis son correctos, las diversas conclusiones son diferentes pq tratan de objetivos diferentes.
3) si los objetivos son diferentes, obtenemos diferente información. Las informaciones científicas pueden ser contradictorias, según la fuente de información.
Según los indicadores utilizados: el análisis biofísico será diferente del análisis económico. Todo depende del punto de vista. Los cambios se realizan a diferentes niveles. Los cambios a un nivel no pueden extrapolarse a otros niveles. Los científicos no pueden extrapolar al terreno económico...
Si tomamos un problema, podemos encontrar diferentes causas q han provocado el problema, no se puede luchar contra todas.
- una persona se está muriendo pq le falta O2 en el celebro. Se debe aplicar la solución: darle O enseguida.
- una persona se está muriendo pq tiene un cáncer. Ahora no puede curarse inmediatamente, necesita + tiempo.
- una persona muere pq es fumadora. La solución está en el pasado. Puede hacerse una ley q prohiba fumar, pero hay otros factores, a parte del fumar, q pueden condicionar la muerte de un individuo por cáncer.
- una persona se muere pq todo ser humano debe morir.
Se debe discutir q queremos cambiar.
La sostenibilidad tiene en cuenta factores temporales actuales, pasados y futuros. Se puede saber la combinación óptima, pero no es la misma q la real.
CONCLUSIÓN: - las visones científicas son diferentes.
- Se necesitan diferentes análisis científicos en paralelo, para cubrir todos los campos al mismo tiempo.
- la valoración calidad-precio no se puede hacer sobre 0determinadas cosas o criterios.
- RIESGO: se sabe lo q va a ocurrir.
INCERTIDUMBRE: no puede predecir, aunque sabe datos anteriores.
IGNORANCIA: no sabe nada.
19. L’EFECTE HIVERNACLE. ELS EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓSOBRE EL CICLE DEL CARBONI.
L’efecte hivernacle és l’increment de la Temperatura mitjana de la Terra. Aquest calentament és degut a q els raigs solars no tenen prou E per sortir de l’atmosfera un cop han rebotat a la Terra. Els raigs infrarojos es queden a dins de l’atmosfera.
L’efecte hivernacle no és perjudicial en sí, pq si no existís efecte hivernacle, la T de la Terra seria de –17º C. La vida tal com és ara no existiria. El q és un problema és l’INCREMENT de l’EFECTE HIVERNACLE.
La Terra té mcnismes per absorbir el CO2 de la transpiració animal, els oceans absorbeixen aquest diòxid de C, però la natura no està preparada per soportar un augment tan excessiu de CO2 com ha hagut a partir de la revolució industrial.
Aquest increment és degut a q hi ha hagut als últims anys (des de l’industrialització, s XVIII), un increment d’alguns gasos atmosfèrics com: GASOS D’EFECTE HIVERNACLE: CO2 Æ és el + perjudicial pq és el + abundant. Es produeix per la combustió de combustibles fòssils, representa el 50-60% d’increment de l’ef. Hivernacle sobre la Terra.
- H2O vapor Æ l’home no ha tingut incidència sobre el vapor d’aigua.
- CH4 Æ el metà es produeix per la descomposició anaeròbica de matèria inorgànica. Processos de fermentació d’adobs, arròs...
l’home a tingut un efecte sobre el seu augment en quan a l’augment de l’àrea metropolitana, abocadors... representen el 25% de l’increment de l’ef. Hivernacle sobre la Terra.
El metà és molt + minoritari q el diòxid de C però el sue poder d’absorció de l’infraroig és 30 vegades superior al gas carbònic.
- N2O - CFC Æ tb deteriora la capa d’ozó. Absorbeix 17000 cops + E que el CO2.
- HFC són substituts pels CFC. El seu efecte sobre la capa - PCF d’ozó és menys nociu però no acaba amb el problema .
- SF6 - O3 Æestà relacionat amb les molècules tipus CFC. L’ozó és una molècula 2000 cops + eficaç que el CO2.
Quatre tipus de molècules juguen un paper principal a l’efecte hivernacle: CO2(52%) , CH4 (20%), O3, i CFC (11%).
El metà (CH4) i el diòxid de carboni (CO2) són el gasos més perjudicials per l’augment de la Tº mitjana.
- Aquests gasos han seguit un creixement exponencial (més ben dit superexponencial). L’inici es produeix a l’època de la revolució industrial, doncs allà comença l’ús de combustibles fòssils.
La deforestació va contribuir en un 20% (si tales els arbres, aquests no poden transformar el CO2 en oxígen(fotosíntesi)), l’ús de combustibles fòssils aporta el 80%.
EFECTE DEL CANVI CLIMÀTIC (efectes de l’efecte hivernacle): • Augment de la Tº.
Æ Desglaç dels casquets polars i augment de la superfície dels mars. A l’any 2100 entre 15-95 cm. (les xifres són molt poc exactes en el tema dels efectes del canvi climàtic).
Æ elevació del nivell del mar. Desaparició de les costes. L’elevació està compresa entre 20 cm i 1m l’any 2050, degut sobre tot a l’expanció tèrmica dels oceans. Les afectacions són greus per les zones costeres. Els paisos q tenen + costa adopten posicions + beligerants. Tb hi haurà un ascens de les aigües salades de les capes freàtiques.
Æ augment en sí de la Tº: d’ 1,5 – 4,5 º C pel 2100.
Aquestes dades tenen molta inèrcia, són molt poc precises. És un problema molt complexe i és molt difícil saber q passarà. Fa 20 anys els resultalts eren quasi bé els mateixos, les previsions eren les mateixes. És un problema global, amb moltes interelacions; per exemple, el SO2 és dolent per la pluja àcida però va bé per disminuir l’efecte hivernacle. Encara no se sap la raó.
Æ el clima esdevindrà + estàril.
Æ augment de l’erosió.
Æ Canvi del metabolisme dels vegetals (són els encarregats d’absorbir el CO2 mtjançant la fotosíntesi).
El problema de l’efecte hivernacle l’han començat els paisos rics. Les països pobres contribueixen de forma molt menor a les emissions. Els paísos rusos, abans de la crisi contribuien de manera important.
Els països industrialitzats formaren part de l’ANEX1.
CONVENI MARC SOBRE CANVI CLIMÀTIC (CMCC) I PROTOCOL DE KYOTO.
El conveni marc tb es diu ucfccc (pàg. Web: www.unfccc.de) El conveni va ser un acord principal dels països q es van classificar en l’Annex 1.
Per l’any 2012 els països de l’Annex 1 es comprometeren a estabilitzar individualment o conjuntament, els nivells de gasos d’efecte hivernacle als nivells d’emissió del 1990.
Es van fer uns acords de menor importància: CONFERÈNCIA DE LES PARTS. Es desenvolupen els acords q es van prendre. Hi havia d’haver 5 conferències, la tercera va ser important: 3ª OCNFERÈNCIA a KYOTO, al desembre del 97 es va intentar estructurar l’acord principal q es va prendre a RIO (una conferència anterior, la CONFERÈNCIA DE RIO, q van decidir reduir les emissions un 5% menys respecte el 1990, però de forma global, pel 2012.cada país té signat un nivell de reducció.) aquests protocols han de ser signats per un nº important de països, el protocol Marc els van signar quasi tots.
Però cap país important ha signat el protocol de Kyoto. Aquest protocol no és operatiu, pq només l’han signat 16 països. Hauria d’estar signat per 5o països q fossin el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Europa a Kyoto va assumir un 8% de disminució respecte 1990 al 2012. Dintre d’Europa cada país podrà tenir diferents nivells d’emissions. España podrà incrementar un 17% al 2012 respecte 1990.
Si Europa no aconsegueix el 8% de disminució, Espanya haurà de donar responsabilitats pel seu augment del 17%.
Hi ha uns Mecanismes per a un Desenvolupament Net (CDM). La reducció de pol·lució q fa un país, a canvi d’una altra cosa, se l’apunta un altre país.
Aquests protocols només afecten als països rics pq són els responsables de l’increment de l’efecte hivernacle. No es poden demanar responsabilitats a països q s’estan desenvolupant mentre q els rics continuen emetent gasos perjudicials.
20. ALTRES TEMES DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA LOCAL I GLOBAL. L’OZÓ ESTRATOSFÈRIC I ELS CFC. LA PLUJA ÀCIDA.
OZÒ ESTRATOSFÈRIC: La zona q hi ha entre 17 i 26 km per sobre de la litosfera té una [O3] + gran, de 10 parts per milió, és molt poc però suficient per absorbir les radiacions ultravioletes perjudicials, filtren el 99% de les perjudicials per la vida.
A t λ [s]=T;f=1/T E (watts/cm2) λ (μm) No arriba el mateix a la Terra q a l’atmosfera exterior. Per algún fenòmen l’atmosfera és opaca. Per la llum ultraviolada. L’atmosfera és quasi opaca.
3O2 + UV Æ 2O3 les radiacions UV són perjudicials per la vida. En el cas dels humans, aquestes ones poden travessar la pell, fent q apareixin catarates, càncers a la pell, baixada del sistema inmunològic, pèrdua d’eficàcia dels boscos...
Als pols, el “forat” (en realitat és un aprimament de la capa), s’accentua molt.
ALTERNATIVES: Hi ha compostos q fan q es trenquin les molècules d’ozó. Els CFC i altres, són compostos q en pujar a l’atmosfera alliberen ions clorur.
• CFC(clorofluorocarbons)Æ són compostos q es desenvolupen als anys 30.
Compostos q es creien q eren molt bons, ja q es pensava q no eren tòxics, no feien olor, eren estables, no corrosius, no inflamables, i tenien un cicle termodinàmic molt bó. Eren compostos amb gran quantitat d’aplicacions, això va fer una producció molt important de: - sprays - líquids de refrigeració - aviació - netejadors - microelectrònica - plàstics, espuma (els casos per fer l’espuma) Al 1974, SHERWOOD i MOLINA desenvoluparen un treball, CONTAMINACIÓ DE GRUTZEN, van adoptar els efectes dels CFC a l’atmosfera, al treball asseguraven q els CFC elaborats pels humans estaven fent disminuint la concentració d’ozó a l’estratosfera i creant una bomba de temps planetària. : - un cop a l’atmosfera, cada molècula de CFC pot destruir 100000 molècules d’ozó.
- Les molècules de CFC trigaven de 10-20 anys d’arribas de la superfície de la Terra a l’atmosfera. Es q patim ara és el q van emetre fa 10 ó 20 anys. Per això aquest és un tema amb molta inèrcia.
- Cada molècula roman a l’atmosfera entre 65-135 anys. Depenent del tiùs, els CFC són tan poc reactius q remanen intactes a l’atmosfera de 60-400 anys. Això els dóna molt temps per elevarse lentament a través de la troposfera, fins arribar a l’estratosfera.
Allà, per influència de la radiació UV de l’alta E solar, es degraden i alliberen àtoms de Cl.
CICLE: CFC + UVÆCl + O3 Æ ClO + O2 Æ ClO + O Æ Cl + O2 Aquesta reacció és molt efectiva, es va repetint. La durada del Cl depèn de la qualitat del CFC.
Els compostos de Brom, tb anomenats halons, són ampliament usats per extintors.
El Br actúa com el Cl amb l’ozó, el destrueix formant un cicle q pot arribar a destriur milers de molècules d’ozó. El Br és molt + reactiu q el Cl.Tb el Cl4C.
Tots aquests compostos, especialment els CFC són en part causants de l’efecte hivernacle.
L’any 1978 els EUA van prohibir l’ús dels CFC als aerosols (sprays), però van continuar a la resta del món.
ALTERNATIVES: De les alternatives q s’han desenvolupat, moltes són gasos q tb provoquen proble,mes a la capa d’ozó i s’han posat com alternatives, pq contaminen una mica menys, però volen canviar-los; s’han posats aquests pq són menys perjudicials.
Sense controls Protocol de Montreal 1987 Acord de Londres 1990 2000 2100 La capa d’ozó té molta inèrcia, encara q prenguem mesures ara, els resultats no es noten en anys.
Les tecnologies bones, al cap dels anys, tenen conseqüències dolentes.
En quant a política ambiental, el protocol de Kyoto no ha resolt res de l’efecte hivernacle.
21. LA GESTIÓ DE LA PESCA AL MÓN. ("ESQUILMANDO LA DIVERSIDAD ACUÁTICA" ANA ROSA MARTÍNEZ PRAT, ECOLOGIA POLÍTICA Nº 11, 1996). UN CAS DE MODELITZACIÓ PER ORDINADOR.
LA GESTIÓ DE LA PESCA AL MÓN. UN CAS DE MODELITZACIÓ PER ORDINADOR La pesca és un recurs renovable, però això no vol dir q no es pugui esgotar. Es pot viure de l’extracció de peixos (capital), però quan s’extingueixen (exhauriment del capital) ja no es generen interesos, q es el q mou tota l’economia.
L’explotació sostenible és la q ens permet any rera any fer una explotació infinita.
Hi ha molts nivells d’explotació sostenible. Des d’un punt de vista econòmic s’ha d’intentar explotar el nivell sostenible màxim, sense compometre el recurs a llarg termini.
La CAPACITAT DE CÀRREGA d’un sistema referit a una espècie és el número màxim d’individus d’una espècie q pot sostenir un ecosistema.
Si tenim una població petita de peixos i no fem cap captura, aquesta captura creixerà fins la capacitat màxima de càrrega (K) (quan en un ecosistema hi ha un nº molt gran d’individus, els nutrients s’exhaureixen, així q el creixement tendeix a un nº constant, q és la capacitat de càrrega, l’ecosistema no pot sostenir a + individus).
Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆAl principi, el gràfic mostra com una base demogràfica petita produeix un creixement lent, hi ha poc individus, els costarà molt trobar-se, el creixement és lent.
ÆQuan la població va augmentant esdevé el creixement, q no és exponencial pq hi ha un limitant, però sembla exponencial.
ÆEls individus creixen fins q els recursos no són suficient per a tots, a +, el nombre de depredadors augments pq hi ha molts individus, així q la població s’estabilitza, pren el valor de K (capacitat màxima de càrrega).
L’equació del creixement de la població en funció del nº d’individus (tamany): G(x)= r·x(1-x/k) G(x)= creixement en funció del nº d’individus.
r= taxa intrínseca de creixement. Pròpia de cada espècie.
x= nº d’individus k= capacitat de càrrega.
El q és interessant, és mirar el Nº MÀXIM DE CAPTURES SOSTENIBLE, sense q s’extingeixi la població.
- Si no es captura res, la població creix fins la k.
- Si baixa la k, arriben abans al seu nivell de creixement màxim.
- Si baixa el valor de r, la reproducció és + ràpida.
Però com q el valor de k i r no es pot dominar, s’ha de jugar amb el nombre de captures.
ÆSi inicialment capturem un nº qualsevol de peixos, no hi haurà cap tipus de creixement, pq inicialment, el nº d’individus és tan petit, q no poden reproduir-se.
ÆSi es capturen un nº moderat d’individus, quan la població ja és vella, es produirà una nova estabilització, serà una captura sostenible: Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆSi es capturen massa individus, es col·lapsa la població. La captura ja no és sostenible: Nº ind.
Creixement K t No és sostenible El rendiment màxim sostenible és d’un cert nº d’individus. Quan s’arriba a una estabilització, qualsevol q sigui la captura d’individus tendirà a estabilitzar-se al mateix valor: k/2.
Creixement Rendiment màxim sostenible x x màx=k/2 k Si ens volem situar al punt on el creixement és màxim (tb on el rendiment és màxim): G’(x)=r(1-2x/k) G’(x)=0 x= k/2 22. ELS BOSCOS AL MÓN. LES SEVES FUNCIONS, “LES PLANTACIONS NO SÓN BOSCOS”. LA GESTIÓ FORESTAL. EXPERIMENTS DE IMPLEMENTACIÓ CONJUNTA. (Tiziano Gomiero) ELS BOSCOS AL MÓN: La mayoría de bosques del mundo se encuentran entre los paralelos: 27ºN i 27ºS.
Cuando la población humana crece, el ciclo de quema también lo hace. La zona 27ºN-27ºS engloba a la zona tropical. Existe el peligor de poner demasiada presión en los bosques tropicales, degradarlos.
• ECOLOGIA DE LOS BOSQUES TROPICALES HÚMEDOS: 21. suelo pobre, heterogéneo. Cuando el suelo se degrada no se recupera, se vuelve sabana.
22. Área. 23,27ºN – 23,24ºS.
23. Biodiversidad: este tipo de bosque es un sistema q se autoorganiza. No se puede saber q va a pasar. Son ecosistemas q dependen el uno de el otro, estan muy inerrelacionados. Si se construyen carreteras, canvian las condiciones, cambiar las condiciones es muy malo para el ecosistema.
24. En los bosques tropicales húmedos hay una gran variedad de ecosistemas: suelo, lagos, aire...
500.000 mil personas viven del bosque. Necesitan del bosque a parte de los animales. La madera para cocinar es muy importante, ya q no tienen carbón, ni petróleo. Estas personas tienen muchos problemas, por ej., cuanto más tiempo gastan en recoger madera, menos tiempo tienen para otras actividades.
El FAO saca los datos del ministerio. Es político. Puede omitir datos para dar una cierta imagen al país.
El 25% de CO2 se genera por el cambio del uso del suelo de los bosques. En los países desarrolladaos hay + exportación de madera. En los subdesarrollados, + importe.
El SUBSIDIO es la parte política necesaria para la sostenibilidad de la madera de los bosques. Las SUBVENCIONES a la ganaderia es el dinero recurrente a aquellos q tienen una finca.
FUNCIONS DELS BOSCOS: “LES PLANTACIONS NO SÓN BOSCOS”: Les SUPERFÍCIES FORESTALS són boscos, però es considera forestal tot allò q no és ciutat ni agricultura. És a dir, arbres, pastures...
A Catalunya el 62% (70% cuníferes, frondoses, alzina(,olt interesant econòmicament)) de l’espai és forestal. D’aquí, el 43% és arbrat (aquest percentatge és molt alt).
L’espai forestal es pot dividir en: 25. alta muntanya 26. boscos de pi negre, gatosa i prats alpins 27. roureda, fageda 28. aiguamoll INCENDIS: La superfície forestal ha crescut en un 20%. Les masses (boscos) s’estan consolidant. La taxa de creixement augmenta, però és així pq són boscos joves, q creixen ràpidament.
ECONOMIA: Econòmicament el bosc té cada vegada menys importància. Abans les societats eren bosco-depenents.
El 4,5 del Producte Interior Brut (PIB) es deriva del bosc.
Catalunya és deficitària en fusta.
Es necesiten 3500 llocs de treball pel bosc, per fixar gent al territori.
La funció econòmica és molt important. Cada vegada el rendiment q es treu del bosc en quant a fusta o fruit és menor del q es treu per paisatge... el 80% de les superfícies forestals són privades (poca rentabilitat econòmica, només es beneficia la societat), el 4% és del estat (de la Generalitat), el 16% dels municipis.
No hi ha planificació. Els boscos són molt poc productius. Les dinàmiques forestals són molt lentes. A més, hi ha hiperfreqüenteació humana puntual, això provoca acumulació de combustible, augment de fonts d’innició (risc d’incendi).
S’hauria de fer una gestió + àmplia, no tant individual.
S’està perdent els mosaics d’usos, si n’hi ha un incendi no es pot para. Al principi, el bosc era un recurseconòmic. Després era un recurs ecològic. Ara se suposa q és una eina, un recurs natural, renovable.
NORMATIVES FORESTALS: Hi ha diverses normatives: 29. pla general de política forestal (no s’ha acomplert).
30. Pla de producció forestal. Directrius sobre els materials de les finques privades...
31. Plans tècnics de gestió forestal.
32. Plans d’ordenació territorial.
33. Inventari ecològic i forestal.
Els boscos no són plantacions, ales plantacions n’hi ha pocadiversitat, als boscos no. No es pot incluir ganaderia a una plantació, en canvia a un espai forestal sí.
GESTIÓ DEL BOSC: Hi ha diverses maneres de gestionar un bosc, totes elles han de dependre del tipus de bosc de q parlen, ja q hi ha arbres, q naturalment necessiten una renovació constant( com aquells q viuen a prop de les glaceres o llocs on acostumen a haver-hi devallades q s’enporten regularment els arbres, o altres q no necessiten tanta llum...) Tallada d’aclarides successives. Tallar arbrs pq puguin crèixer els petits.
Bosc irregular. Van tallant d’aquí i d’allà. Visualment no té cap impacte, però ecològicament no és bó.
23. RELACIONS ENTRE ECOLOGIA COM A CIÈNCIA I ECOLOGISME COM A MOVIMENT. VARIETATS D’ECOLOGISME. COMFLICTES ECOLÒGICS. (Joan Martínez Alier) CONFLICTES ECONÒMICS I AMBIENTALS: Són els conflictesq provoca aquell q fa ús del medi.
CONFLICTES INTERNACIONALS: • Disminució de gasos d’efecte hivernacle. En aquest moment tothom té dret a produir CO2. No se sap qui reduirà les emissions de diòxid de C, i no ha ha límits per fer servir “carbons signs”, “sumideros”, acumulacions de diòxid de C.
• La propietat de la biodiversitat. De qui és la biodiversitat? Qui poseeix els recursos genètics? Fins ara eren patrimoni de la humanitat, d’accés lliure, no havien de pagar.
• La producció de diòxid de S. l’SO2 actualment no es pot produir pq hi ha restriccions.
• La pesca. Els drets de propietat, al 1970 es posaren les 200 milles d’aigua territorial, però els peixos no saben d’espais. Els rius, costes, ets tenen unes regulacions comunitàries entre els mateixos pescadors, horaris...
Entre Marroc i Espanya hi ha un conflicte econòmic i ecològic (els espanyols pesquen massa). Tb passa entre Canadà i Espanya.
Conflicte de recursos naturals.
• Propietat de l’aigua subterrània. De qui és l’aigua subterrània? Fa temps era de qui feia un pou, ara és de l’Estat.
• IMPERIALISME TÒXIC: al CONVENI DE BASILEA es va prohibir l’exportació de residus tòxics o perillosos de països rics a pobres.
• INTERCANVI ECOLÒGICAMENT DESIGUAL: exportació fde productes de països pobres a preus q no consideren l’esgotament dels recursos.
• DUMPING ECOLÒGIC: vendre per sota del cost, no consideren els danys ambientals, les externalitats.
El preu de la banana no té en compte l’exportació de potassi (fòsfor) q s’està fent, s’està empobrint de potassi l’ambient, i enriquint un altre ambient.
• Hi ha tribus indígenes q no volen q s’exploti petroli a la seva terra pq el sòl és sagrat.
• INTERNACIONALITZACIÓ DE LA INTERNALITZACIÓ DE LES EXPERNALITATS: demandes judicials contra diverses empreses al seu país, reclamant danys per les externalitats.
• DEUTE ECOLÒGIC: - Jubileu 2000: pq es perdoni el deute econòmic a països pobres, pq l’ambient pateix més pq l’han d’explotar. Han de viure d’ell.
34. al Nord, les importacions barates q no tenen en compte els danys fets.
35. ocupació desproporcional de l’espai ambiental. Ús desproporcionat d’espai ambiental gratis • CONTAMINACIÓ TRANSFRONTERA del SO2.
• ESPAI AMBIENTAL: William Rees va escriure la PETJADA ECOLÒGICA per una ciutat, p.ex. BCNÆ 100 km2, 1,5 milió d’habitants, l’espai geogràfic real segons el càlcul de Rees: 1) terreny de conreu q fan servir els habitants, segons el q consumeixi.
2) Paper i fusta. Espai 3) Part pavimentada. m2 per persona.
4) Quantitat de vegetació per consumir el CO2.
S’està vivint d’una manera impossible per l’economia actual. Uns ocupen molt i altres poc.
• BIOPIRATERIA: robatori de recursos genètics.
• CONFONDRE PLANTACIONS PER BOSCOS: la població local no pot posar ganaderia pq una plantació no és un bosc.
Des del XVIII ó XIX, els boscos a Europa són plantacions d’arbres.
Al SISTEMA ECONÒMIC, es formen els preus segons l’oferta i la demanda.
Depenen dels bens de propietat. L’ambient té uns béns de propietat, les diverses formes de propietat (accés lliure (CO2 a l’atmosfera), accés comunitari, privat...) si no hi ha propietari és del primer q arriba (i passa a tenir propietari).
Hi ha recursos q es reciclen. En CO2 en part, hi ha 300 parts per milió.
Els cicles funcionen amb E solar.
MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA: Als EUA hi ha hagut un moviment: ecojustice ( JUSTÍCIA AMBIENTALÆ moviment nou (15 anys) però antic pel q fa al tema. Lluita contra el racisme ambiental, càrrega desproporcionada de residus tòxics a la població minoritària (pobres, hispànics...) Conflictes per la salut al treball. Lluites per aigua neta. Construcció d’autopistes.
Ambientalisme indígena: les ètnies indígenes q lluiten protesten fent servir l’AUTODETERMINACIÓ indígena, volen tenir dret sobre el seu territori.
L’economia fa servir cada vegada + territoris.
24. RESIDUS 24.1 TIPUS DE RESIDUS: De residus n’hi ha de molts tipus, es solen classificar segons el seu estat: - Líquid (aigües residuals, purines de granges...) - Sòlids (mines, menjar, metalls, hospitalaris, industrials, nuclears, forestals...) - Gasos (CO2, SO2, CFC...) De residus sòlids n’hi ha de molts tipus. Els residus hospitalaris no haurien d’acabar amb els residus urbans, en principi, els urbans no inclouen els industrials ni els hospitalaris.
Els + abundants són els miners i els forestals. Els residus urbans són només d’un 5%, les indústries tb sobre 5%. Les mines de sal poden arribar a fer muntanyes artificials de sal. Cada dia es produeixen 8000 tones de residus de la mineria. A l’abocador del Garraf entren 2500 tones diàries, i són el 70% dels residus de BCN.
Els residus són una fracció heterogènia q evolucionen amb el temps, no són els mateixos residus ara q fa 10 anys. Es pot incidir en la composició dels residus i en qui els produeix.
RESIDUS SÒLIDS URBANSÆ barreja de diferent tipus de material: aliment, cartró, plàstic, metall, vidre...
Mitjançant l’estudi de la composició, es pot saber moltes coses sobre una societat.
Si les deixalles arriben barrejades a les zones de tractament, s’ha de posar un operari per separa-les, una feina desagradable i perillosa.
FRACCIONS en PES: · matèria orgànica: 41,58%. És molt densa, ocupa poc espai, poc volum.
· Paper: 21,24%. Pesa molt poc però ocupa +; molts ajuntaments fan recollida de cartró. és millor separar paper i cartró pq els preus són diferents, la qualitat és diferent.
· Plàstic: 9,98% · Metalls: 3,44%. Es poden separar mecànicament, amb electroimants.
· Mixte: per aquells productes q tenen una mica de tot, tenen paper i plàstic, ó paper i alumini...tetrabrics, boses amb paper, paper de plata, bolquers, paquets de tabac,...la recuperació és gairebé impossible.
· Voluminosos: 2,88%. Són aquells productes q no poden entrar dins el contenidor: ,mobles vells, taules...els ajuntaments han de posar serveis especials.
· Residus especials: 0,2%. Representen una fracció molt petita però és molt nociva, és important separa-la dels altres pq poden contaminar molts productes, i així els fan irreutilitzables.Pots de pintura, lleixiu, piles, xeringues, fluorescents, bombetes, xips...es tracta d’un pes minúscul però q contamina molt. Aquesta fracció s’ha de separar dels altres pq pot fer variar la qualitt del residu. Toxicitat molt elevada.
· Vidre: 6,2%. Del vidre es diu q és l’envàs ecològic, encara q per fabricar-lo s’hagi defer servir recursos no renovables. Permet fer envasos reutilitzables, el problema és q molts envasos no són retornables. Una ampolla de vidre es pot reutilitzar fins a 60 vagdes.
· Reste: 7,10%. Són coses inclassificables.
24.2 EVOLUCIÓ EN LA QUANTITAT I RESIDUS: LA COMPOSICIÓ DELS Aquesta composició no sempre es classifica així. Es pot fer per volum, però és molt diferent. El paper ocuparà molt més q la matèria orgànica, però no és més nociu.
Aquesta manera de classificar, per volum, és enganyosa.
La composició dels residus no sempre ha estat així, va canviant. Ara els mixtes estan pujant (es fabriquen + tetrabrics, bosses de paper i plàstic...), els plàstics tb van augmentant. El residu orgànic està baixant en quant a nivell percentual, però no com a valor absolut, q es manté. Els residus especials tb pujen...
Les composicions de les deixalles varien segons la societat analitzada: Catalunya: 1,3 kg residu/persona EUA: 4 kg /persona.
Les composicions de les deixalles tb varien segons l’activitat q es produeix.
24.3 LES TRES ERRES (3R): Les 3 R són: REDUIR, RECUPERAR i RECICLAR.
Aquesta “norma” es fa servir per la gestió de residus urbans: 1) REDUIR els residus. S’han de tractar, com menys residus es generin millor, s’han d’intentar fer dasaparèixer. En els últims anys. Les deixalles augmenten en pes i volum.
2) RECUPERAR o REUTILITZAR. A un pot se li pot donar un ús diferent un cop s’ha utilitzat. Això té menys requeriments energètics q reciclar.
3) RECICLAR: s’està avançant molt avuí dia. Cal tenir clar q no és possible reciclar el 100% dels residus ni infinitament, ja q amb cada reciclatge es va perdent qualitat. A més, el reciclatge no és ambientalment innocu, s’ha d’utilitzar molta E.
Pel medi ambient, seria millor reutilitzar q reciclar, pq per reciclar es fa una despesa d’E q no és bona. Però per les empreses, és millor reciclar, pq hi ha + gent treballant, i surten beneficis. Si el residu es redueix o reutilitza, no hi ha beneficis monetaris, es beneficia la societat en conjunt, però ningú cobra. La reducció no dóna interès econòmic. Per això cada cop es recicla +. El reciclatge entra a la lògica mercantil, la reducció ó reutilització no.
25 LA GESTIÓ DE LES DEIXALLES URBANES.
¿Q pot fer l'Estat amb els residus, q en pot treure? • L'Estat pot prohibir certs materials • pot posar taxes ambientals • obligar a reutilitzar els envasos. Si es paga una consigna (dipòsit), uns diners per un envàs, al tornar-lo te'n tornen els diners (Sistema de depòsit, devolució i retorn). Però aquest sistema és de difícil aplicació. No hi ha espai suficient ni consciència social.
• Estandaritzar els envasos, així es torna + fàcil la seva recuperació.
¿Q poden fer els municipis? • els ajuntaments cobren taxes d'escombreries.
Hi ha paisos q fan el sistema: payt (pay-as-you-throw). per saber quina és la quantitat d'escombreries llançada per la gent: -es pessen les deixalles -l'ajuntament només deixa tirar les escombreries a unes bosses determinades. Les bosses s'han de comprar a un preu més alt del q costen realment.
- cada casa té un contenidor, i costa diners anar a recollir les escombraries, si tenen +, han de pagar +.
- Hi ha un problema quan la gent va a tirar les escombreries a una altra banda. Però no acostuma a passar pq han de traslladar tots els residus. Això es diu TURISMES de RESIDUS.
La Llei d'envasos 11/97 del 24 d'abril prohibeix recuperar + d'un cert nombre d'envasos. La llei afavoreix la generació de plàstic. Acota el reciclatge i la recuperació, posa màxim i mínim i obliga a fer incineració d'una certa quantitat de residus: objectius globals de la llei: 1- valoritzar el 50%, com a mínim, i el 65%, com a màxim, en pes del la totalitat de residus d'envasos generats.
2- En el marc de l'anterior objectiu, reciclar el 25%, i el 45%, com a màxim, en pes, de la totalitat dels materials d'envasar qiue formen part de tots els residus d'envasos generats, amb un mínim d'un 15% en pes de cada material envasat.
3- Com objectiu intermig a l'esmentat anteriorment, abans del 25 d'abril de l'any 2000 es reciclarà un mínim del 15% del pes de tots els materials d'envasat que formen part de tots els residus d'envàs generats, amb un mínim d'un 10% en pes per cada tipus de material d'envasat.
4- Finalment, reduir com a mínim el 10% en pes de la totalitat dels residus d'envàs generats.
25.1 COM PLANTEJAR UN PROJECTE DE RECOLLIDA SELECTIVA? GESTIÓ DE LES DEIXALLES AL MARC DE L'ÀREA MERTOPOLITANA DE BCN.
RECICLAR: Recollides selectives: - paper - vidre - envasos - llaunes piles matèria orgànica (MO) Les recollides de residus es fan a DEIXALLERIES, PLANTES DE COMPOSTATGE, PLANTES DE METANITZACIÓ; PLANTES DE TRIATGE, i a instal·lacions finalistes: ABOCADORS, INCINERADORES.
DEIXALLERIAÆ instal·lació petita pensada per residus domèstics especials. Té altres funcions: recollir roba, paper, plàstics...separen els diferents materials i els porten a reciclar, reutilitzar, o es tiren definitivament.
PLANTA DE COMPOSTATGEÆ destí de la matèria orgànica recollida segregadament.
PLANTA DE METANITZACIÓÆ una altra manera de tractar la MO.
PLANTA DE TRIATGEÆ plantes per matèria inorgànica. Per envasos i altre tipus de residus inorgànics.
INSTALACIONS FINALISTES: ABOCADORSÆ dipòsit controlat de residus.
INCINERADORESÆ planta de recuperació energètica. Recupera en forma d'electricitat, calor...
La recollida selectiva es pot plantejar pel mètode de CONTENIDORS. És una competència local, els ajuntaments defineixen el seu model. Hi ha una llei reguladora de residus, la 6/93 desl 15 de juliol. Cada ajuntament té molta discrecionalitat alhora de definir el model.
N'hi ha 2 models: el de RESIDU MÍNIM i el de l'ENTITAT METROPOLITANA de SERVEIS HIDRÀULICS I TRACTAMENT DE RESIDUS (EMSHTR).
• RESIDU MÍNIM: És el q es fa servir a menys municipis. Es fa servir a Molins de Rei, garraf, Montcada, Cerdanyola.
Aquest model és amb el q es pot recuperar major part de residus.
Els contenidors són: 36. VIDRE (verd) Recuperació 28% de deixalles.
37. PAPER (blau) 38. BROSSA ORGÀNICA (marró) 39. FRACCIÓ INORGÀNICA (verd) q va a la planta de triatge 40%.
• EMSHTR (model valor (multicontenidors): És el q es fa servir a BCN i a quasi tots els municipis.
Els contenidors són: 40. VIDRE (verd) 41. PAPER (blau) 42. ENVASOS (groc) es llencen els produstes q porten el símbol del PUNT VERD( fruit de la Llei 11/97) 75% triatge i 25% incineració.
43. BROSSA ORGÀNICA (blau petit) separar a casa la matèria orgànica de la inorgànica. És una proposta, els ciutadans ho haurien de fer. Anirà a la planta de compostatge o metanització.
44. LA RESTA (Verd clàssic) Aquest model és molt diferent a l'anterior en quant a la manera de tractar els residus. El EMSHTR incinera, mentre q el de residu mínim no ho fa. El rendiment de la planta de triatge és molt + elevat, d'un 70%.
Hi ha un 53% de recuperació.
El problema dels envasos és la reducció, no el reciclatge. No acaba de ser una bona solució posar un contenidor; s'hauria de pensar en la substitició per vidre, q és + ecològic.
S'ha d'informar a la població.
26 INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE LES DEIXALLES.
Residu és tot allò q ja no serveix pel q servia anteriorment.
Els residus es poden tractar de dues maneres principalment: de manera PREVENTIVA ó RECUPERADORA i de manera FINALISTA.
Els residus poden resultar un RECURS, un SUBPRODUCTE ó un PROBLEMA.
Els programes de residus van sorgir arran d'una llei: LLEI de RESIDUS 6/93 ó llei "VILALTA", creada pel Sr. Vilalta, antic ministre de Medi Ambient. Aquesta llei era una de les primeres q es van proposar i era molt ambiciosa. No es va complir totalment.
Després va sorgir una altra llei, al 1995 ÆPrograma de Gestió de Residus (PGRMC) i d'aquí: PMGRM (municipis) i PCCGM.
26.1 INSTAL·LACIONS DE RECUPERACIÓ: PLANTES DE COMPOSTATGE I METANITZACIÓ, PLANTES DE TRIATGE I DEIXALLERIES: Les instal·lacions de recuperació intenten crear un RECURS a partir de la deixalla ó crear SUBPRODUCTE.
← Per crear un recurs, es fa continuar el cicle. RECICLAR, REUSAR. Són mètodes pels q un material continua fent el mateix servei q feia abans, no hi a una transformació del material.
Es tracta d'un cicle tancat.
← Per crear un subproducte tb es fan servir mètodes preventius ó recuperadors, la diferència és q no segueixen un cicle, sinó q el q es forma és un producte diferent de l'inicial.
Producte inicial subproducte Aquests dos mètodes són els millors ambientalment parlant, però suposen un major pressupost actualment.
Com a plantes de recuperació es troben: DEIXALLERIES, PLANTES DE TRIATGE, PLANTES DE COMPOSTATGE I METANITZACIÓ; PLANTES DE RECICLATGE.
DEIXALLERIES Són plantes petites i poc problemàtiques. Instal·lacions pensades per segregar els residus especials (olis, bombetes, piles...) i voluminosos. Encara q tb poden recollir altres residus, com fusta, paper, plàstics...
Aquestes plantes no tracten el residu, només els separen en grups.
És important pq el sresidus especials són molt contaminants i contaminen fàcilment altres residus, fent q no es puguin recuperar.
Pq una deixalleria rendeixi al màxim, hauria de: - Estar a prop de la ciutat. Aquestes instal·lacions estan pensades pq la gent individualment porti tb les seves deixalles separades. No està ben pensat q es posin fora de la ciutat pq aleshores la gent no voldrà haver d'agafar el cotxe per anar a deixar els residus.
Es podrien fer minideixalleries a dins de les ciutats.
- Funció d'educació i pedagogia. Si la gent no es conciencia de q els residus són un problema i es poden tornar un recurs, és molt difícil q les deixalleries funcionin, necessiten la col·laboració de tots els ciutadans.
PLANTA de TRIATGE: A una planta de triatge es fa una separació de residus. Aquesta separació es fa primer al carrer, segons els contenidors.
Si s'agafen les deixalles del contenidor groc: envasosÆLa taxa de recuperació és alta, però la fracció de residus tractat és molt baixa.
A les plantes on hi va totes les deixalles, el rendiment és molt baix però es recupera força, hi ha el problema q la qualitat dels materials recuperats és baixa. El compost q es fa amb matèria orgànica é de molt mala qualitat.
PLANTA de RESIDU MÍNIM: És una planta amb un nivell de recuperació del 40%. És on van els contenidors de la gestió en forma de residu mínim.
La recuperació és mes alta q amb l'altre sistema.
COMPOSTATGE i METANITZACIÓ: Són dues maneres de tractar els residus de matèria orgànica (MO), es tracta la fracció orgànica de residus municipals.
Hi havia una llei q obligava, a partir de 1999 a separar els residus a casa. No s'ha complert.
← COMPOSTATGE: Planta d'estabilització de MO. Forma part del cicle.
S'ha de transformar per a aplicar-la al sòl.
Si s'aplica directament es crea un desequilibri entre els Microorg. descomponedors i els del sòl.
El compost és fruit d'un procés aeròbic de transformació de residus, és de color marró cafè i fa olor de terra. Es pot usar com adob.
ETAPES: Es necessari fer un triatge per treure allò q no és MO.
S'ha d'afegir una substància pq es pugui fer aeròbicament (és el pre-tractament) Es fan unes piles de MO, hi ha 8 setmanes de descomposició, tractament de molècules i despreniment de calor.
Després hi ha una etapa de maduració de 6 setmanes.
I el port-tractament i acaba sent una mena de sorra.
El q no s'ha descompost torna al principi per fer un altre cop el procés.
Això es pot fer + ràpidament augmentant o disminuint la Tº, humitat... si es fa en un lloc tancat a més no fa olor.
← METANITZACIÓ: En comptes de CO2 i adobs, surt CH4 del tractament.
El procés es fa en anaerobiosi i molta humitat. Hi ha mota classe de Microorg, així q la Tº pot ser de diferent menes.
Pot fer-se a l'exterior.
PLANTES DE RECICLATGE: S'intenta aconseguir q el recurs no sigui un problema.
A les plantes de reciclatge, els tetrabrics es separen en cartró, alumini i plàstic. El cartró es recicle, l'alumini no s'aprofita i el plàstic es crema.
26.2 INSTAL·LACIONS FINALISTES: ABOCADORS I INCINERADORES.
PROBLEMÀTICA DE LES INSTAL·LACIONS FINALISTES.
Les instal·lacions finalistes fan del residu un problema: • El producte es veu sotmès a un tractament per eliminar-lo i la matèria no es pot destruir, només es pot transformar.
• Aquestes instal·lacions trenquen el cicle natural dels materials.
Desfan els ciles, es tornen lineals.
La toxicitat inicial queda concentrada i transformada en gas, sòlid ó líquid.
• els tractaments finalistes generen competència respecte els tractaments preventius. Les incineradores tenen menys despesa com + residu incinerin; però el producte q genera + E és el q és + reciclable, així q competeixen amb les instal·lacions recuperadores pel residu reciclable.
Les plantes de tractament finalista són: ABOCADORS, INCINERADORES i PLANTES de TERMÒLISI.
ABOCADORS: Els abocadors són espais on es llencen les deixalles, sense fer-hi cap mena de distinció.
N'hi ha de dos tipus: - controlats - incontrolats.
Actualment estan bastant vigilats els abocadors incontrolats.
A Catalunya n'hi ha l'abocador del Garraf, q és un dels + grans d'Europa, i q està bastant malament pensat pq al Garraf hi ha roca porosa, calcària i no van posar caès impermeables, així q les restes tòxiques circulen per elles. Hi va haver casos de contaminació i espeleòlegs morts pels gasos.
Els abocadors generen 2 tipus de subresidus: - lixiviats (líquids) - gasos.
Aquests dos residus haurien d'estar recollits d'alguna manera , així q el terreny hauria de ser impermeable (no com passa al Garraf).
Els abocadors (els controlats, els altres són il·legals i es fan com volen) haurien de ser: Xemeneies per la sortida de gas Capes impermeables Sistema de drenatge Els abocadors acostumen a necessitar una fracció de terres entre les masses de tonelades. Aquestes terres poden ser el resultat de l'incineradora ó de la planta de compostatge.
INCINERADORES: Són plantes on hi van totes les deixalles (sense separació prèvia, el camió de les escombraries tira allà el q agafa al carrer) i les cremen. Això provoca : - fums - escòries - aigües residuals La toxicitat es concentra en aquestes restes.
D'incineradores n'hi ha de 2 tipus: - obsoletes: són forns.
- Modernes: tenen dues dferències importants amb les anteriors: Recuperen E // utilitzen filtres.
En poc temps, es podrà aconseguir q les incineradores no contaminin, pq posaran diferents filtres q podran filtrar tota la contaminació dels fums, però aquests filtres hauran d'anar a unes altres plantes de tractament de residus especials, així q no s'acaba amb el problema.
Un dels problemes q tenen les incineradores és q produeixen gasos molt tòxics (HCL, H2SO4..) i dioxines (compostos clorats q afecten molt negativament la salut humana). A més, a les escòries, no separen els materials metàl·lics, només separen el ferro i els q són de tamany + gran, però per exemple l'alumini queda fos i va a parar a les escòries, q són com una mena de terra i q anirà a parar al sòl o a l'abocador.
PLANTES de TERMÒLISI: Sòn instal·lacions on fiquen els residus a la planta i apliquen Tº en absència d'O.
Són per substàncies orgàniques i plàstics.
Generen menys dioxines i té un volum de sortida de residu menor q el de l'incineradora.
Transformen el producte, generen E elèctrica però continua contaminant.
CONCLUCIÓ: El q s'hauria d'aconseguir és afavorir el q el residu fós un RECURS i no un PROBLEMA: Com hauria de ser Recurs Subproducte Problema Com és en realitat Recurs Subproducte Problema El problema és q econòmicament surt millor q sigui un problema, pq si es fa un recurs tothom surt guanyant però ningú en surt amb diners, o al menys tants diners.
Amb les plantes finalistes només guanyen uns quants, però són molt poderosos.
L'Estat no afavoreix l'aplicacions de lleis en contra de les incineradores. A la Llei 11/97, obligaven a incinerar un percentatge de residus, i acotaven la quantitat de residu a reciclar.
Es podria resumir q depenent de l'enfoc q es volgui donar, el residu pot constituir un problema o una solució, un recurs.
27. URBSNISMES I MEDI AMBIENT. CIUTAT COMPACTA vs URBAN SPRAWL. EL CAS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BCN.
La població creix de manera exponencial. D'aquí a 45 anys està previst q es dupliqui la població. Aquest creixement + ràpid de la població es dona a les ciutats, i el creixement és + ràpid als països en desenvolupament. Cada vegada hi ha + gent a les àrees urbanes.
Al 1996 el 43% de la població vivia a àrees urbanes. Hi ha hagut un desplaçament massiu del camp a les ciutats.
S'està consolidant magnituds de 10-15 milions d'habitants.
¿Pq aquest creixement? - - com q hi ha molta gent la base demogràfica és molt gran. Les dades són molt altes.
Immigració del camp a la ciutat. Per diferents raons; és diferent a països desenvolupats q als q no ho són. A les ciutats hi ha + recursos. + llibertat (no depenen de la terra, no tant del medi natural), a la ciutat passen la majoria de coses, es té la informació i decideixen a les ciutats.
Falta de terra, pobresa.
Les administracions públiques destinen + recursos a les ciutats q als camps.
Ciutats des d'un punt de vista ambiental hi ha diferència entre desenvolupades i no desenvolupades.
Les ciutats de països en vies de desenvolupament semblen + deteriorades ambientalment; però tenen molt + requeriments les ciutats riques. Als països rics hi ha capacitat per fer despeses correctores en impactes ambientals (corba de Kusvets). En aparença les ciutats en vies de desenvolupament són un desastre ambiental.
ÀREA METROPOLITANA DE BCN: Tota ciutat té uns INPUTS i uns OUTPUTS.
- els inputs (requeriments) es satisfan amb recursos q no provenen de la ciutat. L'E prové de Tarragona, Pirineu, Cubelles...
Els outputs (residus) no es queden a BCN. Se'n van al Garraf, Montcada, Sant Adrià...gasos a l'atmosfera...
Tota ciutat absorveix recursos de fora i n'expulsa cap a fora. No pot ser d'una altra manera, les ciutats són llocs on es concentra la població, però es pot fer d'una manera d0ferent. Els outputs poden ser minimitzats i els inputs renovables.
La citat és una consumidora neta. La ciutat produeix productes manufacturats: Producte E Serveis i informació La citat és on es genera i es manipula la informació, és un bé no-material.
La gran quantitat de material i E produeix l'ORDRE dins la ciutat, i això fa q pugui incrementar-se l'ordre, l'aport d'E externa, i així produeix uns productes.
2ª llei termodinàmica: el desordre fora de la citat ha d'augmentar + A la citat baixa l'entropia (+ material de fora cap a dins) en un sistema tancat, l'entropia pot disminuir. Si aportem E l'entropia disminueix, l'ordre augmenta.
A fora de la ciutat l'entropia creix, no hi ha aportament de materials de fora. No hi ha E de fora, l'entropia augmenta i augmenta el desordre.
CIUTAT COMPACTA - CIUTAT DIFOSA: CIUTAT COMPACTAÆ densitat de població elevada. Típica ciutat mediterrània.
CIUTAT DIFOSA = URBAN SPRAWLÆ ciutat anglesa ó americana. Cases unifamiliars, carrers amples...
Des d'un punt de vista de requeriments de matèria i E: CIUTAT COMPACTA CIUTAT DIFOSA En general, menys despesa de E, pq hi ha + densitat.
+ despesa calefacció, llum...
Menys despesa de transport Menys pèrdua E Menys desplaçaments amb privat + despesa en transport + pèrdua E en el transport + desplaçament amb v. privat Transport públic + fàcil transport ha de fer recorregut + llarg Plurinuclear, + complexa. No es necessita gastar tant en transport pq tot està + a prop. Tot està barrejat mononuclear, les ciutats són monotemàtiques, tenen diferents zones.
+ residus urbans m2 menys residus urbans m2 requereix menys espai + espai S'està produint una tendència cap al model anglosaxó. Però la despesa en transport en aquest model és molt difícil. No són ciutats polinuclears, així q es necessita fer ús de vehicles contínuament. Aixó fomenta l'ús de vehicles individuals, q són molt nocius pel medi ambient. Però si no hi hagués el problema de l'espai i el combustible fos + barat, sortiria guanyant el model de ciutat difosa.
Encarir la gasolina és quelcom difícil, pq, segons la reforma fiscal ecològica, es trandsferririen els impostos del treball a l'E de combustibles fòssils. Si s'encareix el petroli, les alternatives sorgeixen + fàcilment. Però el petroli té demanda inelàstica pq ha de pujar molt el preu pq la gent no l'utilitzi.
LLEI DEL SÒL: En principi a les ciutats compactes no hi ha moltes zones verdes, a més, el nou govern va canviar la llei dels sòls, i la va posar de manera q és molt + fàcil tenir sòls urbanitzables a la ciutat. Abans eren competència dels ajuntaments.
• Llei anterior: Sòl: - Urbà - Urbanitzable: - Programat - No programat - No urbanitzable L'ajuntament tenia la competència de dir si un sòl era programat o no programat.
• La nova llei (6/98) canvia de definició de les categories: URBÀ: hi ha l'urbanització feta: carrer, llum...
URBANITZABLE: per defecte el sòl és urbanitzable. Pq l'ajunta,ment pugui dir q no és urbanitzable, s'ha de complir unes condicions (jaciment arqueològic, espai protegir...) La inmensa majoria del sòl va passar a ser urbanitzable, es va disparar. Pensaven q així baixarien els preus, però no és així pq no funciona el sistem d'oferta i demanda.
L'ajuntament no pot ara dir quan un sòl urbanitzable es desenvolupa. Ja no és programeble o no programable.
La llei anterior del sòl es va declarar inconstitucional pq era agresiva a les Comunitats autònomes.
Les zones verdes tenen un % mínim.
El sòl agrícola no està protegit.
28. SISTEMES DE TRANSPORT I MEDI AMBIENT: CÀLCUL DE LA DESPESA ENERGÈTICA PER ARRIBAR A LA UAB: El transport des del punt de vista ambiental és molt important, pq és quelcom q utilitzen moltes persones i q contamina per tant en gran mesura. El transport es troba en tot el procés de producció d'un bé: Materia prima Æ Comerç Æ Producció Æ ComerçÆ ConsumÆComerçÆ Recurs TRANPORT Sempre hi ha tranport, l'input (allò q entra en un sistema) vé transportat.
Un dels factors q contribueixen al preu de tot és el transport, el cost ambiental sol estar implicat al transport, per això és tan car.
Les coses no sempre surten com es pensa, amb Internet es pensaven q disminuiria l'ús del paper, q no faria falta tantes enciclopèdies i tot això i al final el q s'ha fet és incrementar l'ús del paper.
Els MODEL TERRITORIAL (ciutat compacta - ciutat difosa)i el MODEL DE TRANSPORT van lligats.
A la ciutat difosa, es necessita un sistema de transport + complexe, + cotxes, + transport públic...
Si hi ha una ciutat molt tipificada i separada per zones, tb es necessita + transport.
Si a una ciutat compacta els nuclis estan molt separats, es necessitarà el transport, però és + normal q es faci ús del transport públic per anar per la ciutat. Si a la mateixa ciutat hi ha zones col·lectives, zones en q hi ha de tot, no es necessari traslladar-se, hi ha menys despesa E en transport.
Des d'un punt de vista ambiental és millor la ciutat compacta.
Transport a BCN (1989) des del punt de vista de E i CO2: EÆ tranportÆ 36,3% (és la quantitat d'E + elevada, + q les indústries o llars) CO2ÆtransportÆ 51% (tot això segons la OCDE= Organització per Desenvolupament Econòmic) El mitjà de transport q gasta + E: AVIÓ AVE (+ velocitat, + radis de corbatura, pendents baixes) CORTXE MOTO TREN AUTOBÚS VAIXELL BICI Æ no contamina, barata, fàcil d'aparcar. No fa soroll, molt eficient però és poc segura COTXEÆ és un dels + usats. La mitja de Km/h és de 6. Utilitzar el cotxe a la llarga no és tan rentable com pot semblar.
Alguns països fan iniciatives pq la gent comparteixi el cotxe. A més, hi ha + accidents.
Els casos de càncer a EUA, és molt gran la dels gasos per combustió Tb hi ha un problema amb la densitat de tràfic, en hever-hi + cotxes, es pot córrer menys, hi ha + consum, + gasos...
Hi ha 5 tipus d'impostos q poden posar els ajuntaments: - Impostos - Càrrecs sobre impostos ja existents - Preu públic q l'ajuntament pot pujar (pujar el preu d'aparcament) - Augmentar zones peatonals - Reduir la velocitat màxima, alternar zones d'aracament, si s'alternen, s'han de fer ziga-zagues, es redueix la velocitat i es consumeix molt.
29. DRET I MEDI AMBIENT. (Lluís Toldrà) DRET AMBIENTAL: Economia i medi ambient estan en xoc constant, del medi ambient és difícil extre'n profit econòmic.
El dret ambiental treballa per conservar àrees determinades, espais q són declarats d'interès ambiental. El dret ambiental dóna eines per conservar els indrets.
Massís de Beret: Expansió i creixement d'una pista d'esquí, creix en hectàrees i fa canviar l'aspecte de la regió. És un impacte ambiental. S'ha de reclamar protecció d'àrees excepcionals, conservar zones verges.
Via verda: Protecció de llocs d'interès comunitari.
Delta de Llobregat: El cinturó agrícola del desviament del Delta és una conseqüència de l'augment del port de BCN.
Encara avui no se sap a qui pertanyen les terres que queden al Delta, Generalitat, Estat (bé públic)...El dret ha de servir per protegir aquests ambients.
Els sediments no circulen al perqué al maresme sud tenen problemes de repressió marina. Sense mesures de dret ambiental és difícil modelar un sistema.
Vilanova, Sitges: Hi ha un tram de costa q va quedar fora del plà de protecció de medi ambient.
SÒL NO URBANITZABLE Æ pot deixar de ser-ho SÒL URBANITZABLEÆ mai deixa de ser urbanitzable.
El dret ambiental tb pot reclamar una protecció d'una àrea.
- Zona sense urbanitzar Æ urbanitzable - Procés judicial Æ referèndum municipiÆ no urbanitzable - Parlament Æ Tribunal Suprem Æ urbanitzable - GeneralitatÆ ha adquirit una finca, la compra, la pot protegir.
Com q hi ha tantes competències, és difícil aplicar una norma clarament.
El dret és una eina per trobar una societat ambientalment + justa.
Tb existeix una POLÍTICA SOSTENIBILISTA; però el creixement econòmic no conjuga amb la sostanibilitat.
ELS PARÀMETRES JURÍDICS, AMBIENTALS I POLÍTICS SÓN DIFERENTS.
DPTOP: Departament de Política Territorial i Obres Públiques DMA: Departament de Medi Ambient DIE: Departament d'Indústria i Energia DARP: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca MMA: Ministeri de Medi Ambient MF: Ministeri de Foment Administració local: ajuntaments, consells comarcals i entitats metropolitanes.
APUNTS HISTÒRICS D'EVOLUCIÓ DEL MEDI AMBIENT Martí Boada. ICTA. UAB. juny. 2005 Primers impactes humans en el medi. Inicis del Neolític Els conreus i la ramaderia van introduint noves formes d’ocupació del territori. I així els camps i les pastures, primers paisatges d’origen humà, guanyen territori a les formes de paisatge silvestre utilitzant la rompuda mitjançant la tala i l’artiga amb l’ajut del foc.
Una rompuda al pla de Barcelona Al Pla de Barcelona hi ha evidències d’una gran freqüència d’incendis forestals al període comprès entre el 7600 i el 5500 BP. Es pensa que és indicadora d’una gran activitat humana de tala i crema dels boscos, que aleshores estaven dominats pel roure i l’alzina però que incorporen en aquesta època pins, com a conseqüència d’un canvi climàtic que comporta una reducció de disponibilitat d’aigua. La finalitat d’aquesta activitat humana era disposar de prats humits per a pastura.
Nova força animal Durant el llarg procés de domesticació dels animals, en un moment de la neolització es deixen de dedicar els bovins exclusivament a l’obtenció de recursos alimentaris i es comença a valorar la seva força com a energia per al transport de la càrrega i els treballs agrícoles.
Primeres “auditories ambientals” remotes Abans de l’inici de la romanització (s.IV a.C.) Hipócrates, explica que per entendre la salut de la societat i dels individus, cal estudiar l’estat del medi que els envolta: " ... Quan s’arriba a una ciutat desconeguda s’ha d’observar la situació del lloc respecte dels vents, també les seves aigües, si són pantanoses i toves o dures, i si procedeixen de zones enlairades i rocoses, també s’ha d’examinar si el sòl és nu àrid o boscòs i humit." Noves mobilitats: Nous canvis de paisatge La romanització comportarà una intensificació de la mobilitat humana amb la implantació d’una xarxa viària i l’augment de l’activitat marítima. Una mobilitat, que a travès dels individus que la protagonitzen augmentarà els coneixements i noves percepcions del medi. Una altra conseqüència serà l’increment de noves espècies vegetals i animals introduïdes de forma voluntària pel seu interès alimentari, silvícola o remeier. Associat a aquest procès es produïrà un augment progresssiu de presència d’altres organismes vius invasors, especialment plantes, que s’aniran instal.lant de forma nouvinguda en el paisatges.
“L’ordenament” urbanístic i el territori -Horaci i CatóEl territori es vertebra i s’ordena : s’estableixen les primeres qualificacions d’usos del sòl.
L’intervenció humana damunt del territori i del medi s’intensifica, afavorint un major domini del territori.
A FAVOR DELS CAMPS I EN CONTRA DEL LUXE DE LES CONSTRUCCIONS (Llibre II, Oda 15) Amb tanta construcció, supèrbies moles aviat ens faltaran terrenys per llaurar.
Amb estanys s'adornen les mansions quasi com el llac Lucrino de tamany.
Substitueixen amb els plàtans l'om.
Les violes i la murtra i altres plantes ornamentals en cuidades tanques suplanten l'olivera que donava fruits als antics amos.
S'estenen els boscos, tant que impedeixen que el sol penetri per les denses capçades...
No fou pas així el que varen prescriure ni Cató ni Ròmul ni el que feren els nostres ascendents: ells tenien vil·les més petites i possessions públiques més grans; cap particular es feia pòrtics i la llei protegia els prats i les pastures.
Horaci Proposta de Cató: ordenació dels usos del sòl Elaboració: Martí Boada “Primera “aproximació a la biodiversitat”.
Aristòtil: Història dels animals: " ... Uns animals estan dotats de sang, per exemple l’home, el cavall i tots els animals que, un cop han arribat al seu total desenvolupament són àpodes, bípedes o quadrúpedes; altres, per contra no tenen sang, per exemple, l’abella i les vespes, el pop i el cranc de riu, i tots els animals que tenen més de quatre potes.... " Nous ambients naturals modificats: el “domini” de l’aigua Alguns sistemes naturals de la plana mediterrània mès seca, algunes riberes, així com aiguamolls i marjals, varen conèixer les primeres transformacions a l’època de l’Islam, mercès a les tecnologies de l’aigua que aquesta civilització introduirà, així alguns aiguamolls del sud del pais, esdevingueren arrossars i alguns secans esdevindran en regadius: Nous conreus, nous paisatges transformats.
La tècnica del regadiu va potenciar la introducció de nous aliments com l'arròs i els cítrics i un element tèxtil: la Morera per a la producció del Cuc de la seda.
Més empremta humana en el territori: Els impactes humans poc a poc augmenten Durant el llarg procès de feudalització, el paisatge va viure diferents formes d’apropiació.
L’increment demogràfic i les formes d’accès a l’explotació de la terra significaren la reducció de paisatges “madurs” mitjançan la rompuda o transformació dels boscos en conreus i pastures.
La fusteria de ribera per la construcció de barques i vaixells, i l’obtenció de pegues i quitrans per impermeabilizar el “casco”, augmenten la deforestació del país.
Un tractat primerenc sobre la necessitat de conservar i millorar els boscos.
Ordenança carolíngia per a les possessions reials, que manifesta la preocupació per a la conservació dels recursos forestals.
CATALUNYA CAROLÍNGIA. ANY 800 CAPITULARE DE VILLIS - Nostres boscos i florestes s'han de custiodar amb diligència.
- No es pot permetre que els boscos, on siguin necessaris, pateixin greuges per - tallades excessives.
A les hisendes reials s'han de plantar, entre d'altres: GINEBRÓ POMERA PERERA PRUNERA MOIXERA NESPRER CASTANYER AVELLANER AMETLLER MORERA LLORER PI NOGUERA i CIRERER FONT: E. Bauer-Manderscheid.
Revista Forestal Española 10:26 Primers espais sotmesos a un cert “règim de protecció”.
La creació d'espais sotmesos a algun tipus de protecció, té origens remots i interessos variats.
Els objectius dels més antics eren venatoris. A Catalunya tindria el seu origen en els espais de cacera dels Comtes Reis i els Tractats de Falconeria.
Primera "col.lecció zoològica" La primera col.lecció zoològica documentada és la del rei Joan I el Caçador, conservada en un tancat d'oliveres del palau.
Primers savis catalans, “estudiosos del medi” La cinquena part del LLibre de les Meravelles del Mòn, de Ramon Llull (1286) està dedicat a la botànica.
"....gran meravella me do la virtut que natura ha en les erbes medicinals ..... " Una aproximació a la "biodiversitat" del segle XIV: Ramon Llull "... Açó es lo llibre de natures de besties e daucells e lur significació: formiga, abella, aranya, gall, lop, ase salvatge, sigala, çens, cha, vibra, çinya, corp, mustela, calandri, serena, oronella, erisso calcatx, pellica, pigot, segonya, falcó, voltor, aguila, cavall, colom, estura, ballena, volp o guineu, perdiu, sparver." Un cas "d'impacte" rellevant a la fauna del país La galera de Girardo de Dioni carregava al port de Barcelona -al 1407- amb destí a Sicília, Rodes, Xipre i Beirut: 300 pells de guineus adobades, 1000 panxes d'esquirols, 6 timbres d'ermini, ...
Encontre entre dos Móns una connectivitat sobtada.
A partir de l'encontre entre Europa i Amèrica, es va obrir un imparable intercanvi actiu i passiu d’espècies, principalment vegetals. El 32% de la flora catalana actual procedeix d’Amèrica. De les introduïdes voluntàriament que han jugat un paper ecosocial molt rellevant destaca el blat de moro i la patata. De les “escapades” o “involuntàries” alguns blets.
Exemple d’una mesura política que impacta negativament el medi natural.
El virrei Garcia de Toledo, el 1561 ordenà la crema sistemàtica de tots els boscos situats prop dels camins i de tots els altres boscos del Principat i comtats, ja que es considerava que constituien refugi de bandolers.
Alguns viatgers de fora descriuen aspectes del nostre medi natural.
Mitjançant alguns textos medievals ens assabentem de la contaminació que hi ha al riu Besós o d’alguna explotació sostenible, insòlita per a a ells, com la de l'alzina surera.
Cita de Pere Gil (1600) sobre el riu Besós: “Aquest riu passa devall lo Escorchador per à prendrer y llançar al mar tota la sanc y la brutícia dels bestiars ques matan.” Un exemple “d’explotació sostenible” El viatger B. Joly, sobre l’alzina surera anotava que era una espècie doblement profitosa pel seu fruit –les glans- i per l’escorça –el suro-; de la qual -l’escorça- cada any eren despullades les soques sense destuir l’arbre.
Primera legislació per a l’ordenació i conservació dels boscos de Catalunya.
La sobreexplotació dels boscos per la creixent demanda social i el fort consum de fusta per a la marina, provoca l’aparició d’un document normatiu que vol posar ordre als abusos, i apunta l'organització d’una incipient “administració forestal”.
Ordinacions Forestals o Llei de Boscos de Solsona. (1627).
“... S’han fet molts excessos en aquesta extracció, excedint els límits ..... Sa Excel.lència prohibeix que cap persona no intenti llevar les marques i els senyals dels arbres ni vulgui tallar aquests arbres senyalats.” Inicis de la industrialització, llindar del gran canvi ambiental.
L’avenç dels coneixements provoca noves formes de producció, ens trobem en els inicis de la industrialització, una conseqüència és el creixement demogràfic i l’inici d’una creixent estructuració de les formes urbanes. Una nova societat que de manera imparable anirà augmentant la demanda de recursos energètics i alimentaris.
Una primera conseqüència d’aquests nou procès és el fet que a finals del segle XVIII s’assoleix el mínim històric de superfície de boscos.
Un exemple de canvi en el sistemes naturals lligat a les noves pràctiques econòmiques derivades del comerç ultramarí, és la substitució a les obagues de muntanya on hi ha les rouredes de roure de fulla gran, aquest arbre és substituït per plantacions -perxades- de castanyer. Amb la fusta dels quals es fan les bòtes per el transport marí, atesa llur resistènsia la salinitat.
Primeres accions de repoblació popular dels boscos.
A meitat del XVIII, amb l’intent de recuperar els boscos apareix: La Ordenanza para el fomento, cultivo y conservacion de Montes.
“ .... Cada veí ha de plantar tres arbres per cada arbre tallat a més de la que li pertoca com a veí, per cada any.” Els boscos arriben als mínims Francisco de Zamora (1789) en el seu diari de viatges descriu una situació on la llenya és escassa i els pobres es veuen obligats a robar-la. Assenyala com la vinya desplaça els boscos de pi.
L'augment de la demanda energètica per al funcionament de la societat industrial, introduirà l'ús d'energies fòssils, creant els primers problemes de contaminació als nuclis urbans i industrials.
Relacionats amb aquesta revolució energètica, apareixen noves formes de transport. El tren serà clau per desplaçar matèries primeres al sistema urbà. Noves mobilitats i noves formes d'apropiació aniran augmentant la petjada ecològica del sistema ciutat arreu del territori.
La societat industrial canvia les formes d'ocupació del territori.
S'inicien noves formes de relació cultural amb el medi: l'excursionisme.
Del paisatge indòmit al paisatge domat La història de la persecució i extermini dels darrers llops que es produeix al segle XIX, al país significa la fi dels paisatges indòmits, sense llop ja no resta cap "fera", el domini per part de l'home ja és total.
Un altre exemple de canvi en els paisatges L'arribada de la malaltia de la fil.loxera afectarà les superfícies de vinya, a favor d'un augment de plantacions d'arbres, especialment coníferes.
Apareixen les primeres preocupacions per la contaminació atmosfèrica.
Al llarg del segle XX, les transformacions en el medi com a conseqüència de les activitats humanes, assoleixen unes dimensions inèdites.
Als anys seixanta hi ha els primers crits d'alerta que posarien en qüestió el model de desenvolupament pel que fa als impactes sobre la salut i el medi. En els anys posteriors es comencen a plantejar els primers grans acords internacionals per la superació de la crisi ambiental.
A partir d'aquests grans acords es formula la sostenibilitat com via per superar-la.
L'augment demogràfic, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són les principals dificultats per aconseguir el desenvolupament sostenible.
Pensament ambiental AVERROES "A la naturalesa no hi ha res superflu" BACON, F.
"A la natura no se la venç si no és seguint-la" SHAKESPEARE, W.
"La natura no dóna, sinó que deixa i, lliberal, només anticipa als generosos" HUMBOLDT, A. von "Per comprendre bé la natura, no es pot separar d'una manera absoluta la consideració de l'estat actual de les coses de les fases successives per les quals aquestes han passat" YVES COUSTEAU, Jacques "Avui els atemptats comesos per l'home contra el seu entorn han esdevingut, ja sovint, irreversibles" MARGALEF, Ramon "Per la meva manera d'entendre el món, sempre m'he vist, jo i els meus semblants, com part de la naturalesa. I punt" GOLDSMITH, Edward, Jacques " La investigació d'altres organismes vius ha demostrat prou la ponderació amb la qual fan ús i mai abús dels seus recursos. Se serveixen amb moderació de tot allò necessari sense violentar l'equilibri natural en el qual estan inmersos" ROS, Joandomènec "Es considera que hi ha una pèrdua de cent espècies diàries, és a dir, el disbarat d'un milió en només trenta anys. L'home, igual que el meteorit, és cec en les seves actuacions i elimina sense mirar-s'hi gaire i a un ritme molt ràpid." AVÍS DELS CIENTÍFICS DEL MÓN (entre els que hi ha 104 premis Nobel) "Alguns membres destacats de la comunitat científica mundial, volem advertir a tota la humanitat del què ens espera. Cal un gran canvi en la nostra administració de la Terra i de la vida si volem evitar una misèria humana immensa i si volem que la nostra llar global en aquest planeta no sigui irrecuperablement mutilada" Assignatura. Introducció a les CCAA Martí Boada. Curs 2005/2006 AVENÇOS CIENTÍFICS EN EL CONEIXEMENT DEL MEDI DEL S. XVII AL XIX SEGLE XVII 1609 Kepler • Òrbites planetàries. Nova astronomia • L'òrbita el·líptica. Primera llei de Kepler.
Gal·lileu Telescopi Concepció heliocèntrica en oposició a la clàssica concepció geocèntrica de Ptolomeu.
• • 1561-1621 Bacon • Novum organum (Nou òrgan). Gènesi del mètode científic.
1624 Helmont • Descriu el gas silvestre, el que ara anomenem diòxid de carboni.
1627 Desapareix el darrer Uro a Polònia.
1640 Carbó de Coque. Anglaterra.
1642 Arribada de la quinina a Europa per al tractament de la malària.
1661 Robert Boyle • La fi de l'alquímia, principi de la química.
• Els elements químics.
1642-1727 Isaac Newton • Llum espectral.
• Lleis del moviment (Principis matemàtics de la filosofia natural). Publicat el 1729. Conegut com el principal llibre científic més important mai escrit.
Demostra la maquinària de l'univers.
1668 Francesco Redi • Fi del concepte de generació espontània. Experiment amb carn.
1676 Van Leewenhoek • Observant una aigua envasada va veure que hi havia uns organismes visibles a simple vista: els "animàculs", ara microorganismes.
1680 Desapareix el darrer dodo de Madagascar, un colúmbid no volador del tamany d'un indiot.
1686 John Ray • Primera classificació vegetal. Llista unes 18600 plantes.
1688 Aparició del vidre pla.
SEGLE XVIII 1707-1778 Carl von Linné Sistema naturae Sistema binari Taxonomia • • • 1707-1788 1736-1819 Buffon • Història Natural amb un total de 44 volums • Primeres lleis de l'evolució Watt Màquina de vapor • 1787 Lavoisier Nomenclatura química • 1790 Revolució Industrial.
Samuel Slater construeix la primera factoria a Rhode Island.
• 1792 Thomas Robert Malthus Publica Essay on population. La població tendeix a la progressió geomètrica, mentre que el subministrament d'aliments tendeix a augmentar en progressió aritmètica.
• SEGLE XIX 1859 Charles Darwin The origin of species. La més notable aportació científica des de Newton.
• 1859 1865 Pous de petroli a Pennsylvania Lleis de Mendel sobre l'herència.
Origen de la genètica • 1876 August Otto Contrueix el motor de quatre temps. Representa el punt d'arrencada històrica de la mobilitat moderna.
• CATALUNYA SEGLES XVI-XVII-XVIII 1557 Cristòfor Despuig • Col·loqui de la insigne ciutat de Tortosa.
Francesc Tarafa. Natural de Granollers.
Llibre dels pobles, rius i muntanyes d'Espanya.
• 1597 Llibre d'Onofre Manescal 1598 Joan Salvador. Natural de Calella • A partir d'ell s'inicia la nissaga d'apotecaris que tindran un paper clau en l'origen dels estudis de la flora del país.
• La col·lecció de Salvador està dipositada a l'Institut Botànic.
1600 Pere Gil • Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripició natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña.
1609 Jeroni Pujades • Crònica Universal. Cita el Montseny, muntanya abundantíssima en avets, llenya per a la fabricació de les galeres.
1628 Andreu Bosch.
• Sumari, Índex o Epitome des admirables y nobilíssims títols d'Honor de Catalunya, Rosselló y Cerdanya (...) diversitat de fruits de totes les espècies de estimació y bondats de totes les diferents que s'alaban, de herbes, plantes fructíferes y medicinals, flors, arbres, animals aquàtics, terrestres y volàtils (...) • Entre d'altres animals parla dels francolins (darrera cita documentada).
1649 Jaume Salvador Herboritzacions arreu del país • 1678 Esteve de Corbera.
• Catalunya il.lustrada.
1688 Pere de Marca. Marca Hispànica.
• Parla de les ostres de Barcelona.
1693 Joan Minuart Botànic català que organitzà el Jardí Botànic de Madrid de Migas Calientes, junt amb Joseph Quer, apotecari de Perpinyà.
• 1767 1785 Matheo Aymerich • Historia natural y geografica del principado de Cataluña.
Antoni Palau. Natural de Tordera.
Catedràtic de Botànica al Jardí Botànic de Madrid.
Curs elemental de botànica Introductor de Linné a: Explicación del sistema botánico del Caballero Carlos Linneo.
• • • 5) NECESSITATS BÀSIQUES INDIVIDUALS ALIMENT OXIGEN CALOR (EVITACIÓ DE PÈRDUA DE CALOR) AIGUA ELS ANTICS LES IDENTIFICAREN COM: TERRA AIRE FOC AIGUA 6) TEMPS DE SUBSISTÈNCIA MINUTS SENSE OXIGEN HORES SENSE CALOR DIES SENSE AIGUA SETMANES SENSE ALIMENTS 7) ESCALA TEMPORAL DELS CANVIS CULTURALS EN L’ESPÈCIE HUMANA ANYS ENRERE GENERACIONS FORMA CULTURAL COMUNITATS HUMANES TAMANY I FORMA 1 MILIÓ 50.000 CAÇADORA/ RECOL.LECTORA GRUPS NÒMADES DE MÉS DE 100 PERSONES INICI AGRICULTURA POBLAMENTS SEDENTARIS DE MÉS DE 300 PERSONES 10.000 500 VILES AMB MÉS DE 1000 HABITANTS 250 10 INICI PROCÉS INDUSTRIALITZACIÓ CIUTATS AMB MÉS DE 10.000 HABITANTS 130 ACTUAL (1960 fins ara) 5 2 INTRODUCCIÓ REFORMES SANITÀRIES I MILLORES SANEJAMENT URBÀ REVOLTA ENERGÈTICA I POST-INDUSTRIAL * CONCENTRACIÓ URBANA * INICI DESPOBLAMENT * EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA * MÉS CONCENTRACIÓURBANA * LITORALITZACIÓ * CRISI AMBIENTAL 8) MOBILITAT PRENEOLÍTICA MOBILITAT TÈRMICA: Nord TARDOR / HIVERN Sud Nord PRIMAVERA / ESTIU Sud MOBILITAT TRÒFICA: - SEGUIMENT MIGRACIONS ANIMALS - SEGUIMENT MADURITAT FRUITS 9) CANVIS EN LES RELACIONS SOCIETAT - MEDI VECTORS: INCREMENT DEMOGRÀFIC + AUGMENT PETJADA ECOLÒGICA INCREMENT MOBILITAT + DISSEMINACIÓ INVOLUNTÀRIA + DISSEMINACIÓ VOLUNTÀRIA MILLORA TRÒFICA - SANITÀRIA + ESPERANÇA DE VIDA + QUALITAT DE VIDA MILLORA CONEIXEMENT AVENÇ TECNOLÒGIC AUGMENT EXPLOTACIÓ RECURSOS AUGMENT EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 10) CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 6/8.000 BP Transició Neolítica Inicis S. XX 3 MILIONS 1.600 MILIONS Increment: 2.000 vegades Any 1.950 2.500 MILIONS Des del 1950 increment del 125% Any 2.005 6.100 MILIONS 88 MILIONS ANUALS D'INCREMENT POBLACIONAL (2000) TRES CONSTANTS AUGMENT POBLACIÓ + CONSUM PER CÀPITA + ESPERANÇA DE VIDA 11) ESCENARIS D’EVOLUCIÓ SOCIAL LLIGATS A TRES TIPUS D’ENERGIA A SOCIETATS CAÇADORES/RECOL.LECTORES, USUÀRIES D’ENERGIA SOLAR NO CONTROLADA B SOCIETATS AGROSILVOPASTORALS, USUÀRIES DE SISTEMES D’ENERGIA SOLAR PROGRESSIVAMENT CONTROLADA C SOCIETATS INDUSTRIALS, USUÀRIES D’ENERGIES FÒSSILS O NUCLEARS ETAPES HISTÒRIQUES Escala global Escala local Ordenament del Territori Agroramader.
Primeres descripcions (Columela, Varró, Avié, Naturalisme aristotèlic.
Estrabó, Plini, ...) Romanització Modes d’apropiació i nous Referents culturals i Vies romanes -augment de mobilitat-.
i Islamisme Planejament urbà (primeres qualificacions d’usos del sòl) Història natural de Plini Tecnologia de l’aigua.
Els nous paisatges Agrícoles.
Desecació de zones Pantanoses.
Procés De Feudalització Capitullare De Villis (Primera ordenació dels boscos) -Principis del segle IX- Llocs de cacera dels Comptes-reis.
Forns de pega i impacte forestal.
Ramon Llull.
Tractat de Falconeria.
Francesc Eixemenis (origen del coneixement del medi als PPCC).
Fins el Escala global Escala local Modes d’apropiació i nous Referents culturals Inicis procés d’industrialització i regressió dels boscos.
Pere Gil (descripció Del paisatge català) segle XVII.
Efectes en els sistemes Naturals de la descoberta Del Nou Món.
Segle XIX Romanticisme Alemany.
Goethe i Cotta.
L’ordenament Forestal (1ª Ciéncia de la Gestió) Fins al Paisatge actual Bases de Solsona (segle XVII) per a la protecció Dels boscos.
Segle XVIII. Decret del Marquès de l’Ensenada, Sobre l’obligació de Repoblar els boscos.
Efectes de la Revolució Científica Èxode rural = > abandonament del camp = > augment del bosc.
Aparició de noves Energies/Canvies En el paisatge.
La nova ciutat.
Processos de Colonització.
Ex. EEUU Gènesis del Primer PN: Yellowstone.
Primeres denúncies D’impactes a la Natura.
Renaixença i Excursionisme.
Evolució dels ENP (cronologia).
Moviments, Moviments socials.
ONG’s i Organismes Institucions i persones.
Internacionals de Conservació de la Natura.
Convenis i Disposicions Internacionals.
Criteris per a L’establiment de Xarxes d’ENP Cimera de Johanesburg.
Escola de botànics (famílies: Salvador, Bolós, Vayreda, Minuart, Quer, ...) 1902. Primera proposta de creació d’un Parc Natural: Montserrat.
Evolució dels criteris de Preservació d’un ENP.
Tipus d’ecosistemes que Es protegeixen primer: Model Yellowstone-Aigüestortes I cap al final exemple dels Aiguamolls.
Evolució de la percepció fins Arribar a la visió àmplia i Globalitzadora actual.
EL PLANETA NUESTRO CUERPO I. EL MEDIO AMBIENTE El origen de los conceptos: Los grandes acuerdos internacionales.
En este primera parte se explican las definiciones de medio ambiente desde el punto de vista de diversos autores, así como la necesidad de una alfabetización internacional (Carpa).
Silent Spring (Rachel Carson) Se habla de un libro publicado en EEUU, en el que se hace una crítica, por parte de la autora del uso de los pesticidas. Y como ella (la autora) lucha con las grandes empresas de pesticidas estadounidenses.
Informe del Club de Roma sobre los límites del crecimiento. 1972 (Meadows).
En este apartado se expone como a partir de la polémica creada por el libro Silent Spring se desatan diversas investigaciones, entre ellas se encuentra una que afirma que la humanidad debido a su desmesurado crecimiento está destruyendo la naturaleza y que no tiene la necesidad de enfrentarse a ella cuando puede respetarla.
Educar para comprender el mundo. 1972 Estocolmo.
La ONU convoca la primera conferencia sobre medio ambiente en Estocolmo.
En ella se debaten las vías de evolución del hombre (Social, biológica…) y la necesidad de educar a las generaciones venideras sobre la necesidad de preservar el medio ambiente.
Crisis ambiental y educación ambiental. Declaración de Tbilisi: Principios rectores de la educación ambiental.
A partir de la conferencia de 1977 en Tbilisi (Georgia), se establecieron, en base a la declaración de Tbilisi, los principios de la educación ambiental.
Estrategia mundial para la conservación. 1980.
Aparece por primera vez un plan para un desarrollo sostenible. Es decir en frente de la gran demanda de recursos limitados y la creciente población se trataron unos puntos para un desarrollo sostenible.
Nuestro futuro común. (El informe Broundland) 1987.
Este informe detallado, escrito por la comisión mundial de medio ambiente y desarrollo, se subraya una vez más, la necesidad de un desarrollo sostenible, dando pie al informe de Rio, 1992.
Cuidemos la tierra. (Segunda estrategia mundial para la conservación) 1990.
Se trata una segunda estrategia, para una sostenibilidad. Se hace hincapié en un plan de desarrollo mundial, concienciación ciudadana, también introduce, por primera vez, el concepto de “sosteniblidad” y la diferencia entre “sosnibilidad fuerte: Entendiéndose esta como el mantenimiento del capital natural, que es critico para la economia”. Y “sosteniblidad débil: Siendo está el mantenimiento de la suma del capital natural y el capital generado por los seres humanos.” La cumbre de Rio. El gran consejo ambiental. 1992.
Fue muy importante puesto que se trataron la mayoría de los problemas medioambientales, y se fijaron unos objetivos: ¾ El establecimiento de una alianza mundial, nueva i equitativa, mediante la adquisición de nuevos niveles de cooperación entre los estados.
¾ El logro de acuerdos internacionales en los que se respeten los intereses de todos y se integren las necesidades del sistema ambiental y del desarrollo mundial.
¾ El reconocimiento de la naturaleza integrada e independiente.
La carta de Aalborg. 1994 Se trata de un consenso entre diversos municipios que preparaban un plan a largo plazo para el mantenimiento y cura del medio ambiente.
Plan de acción de Lisboa. 1669.
A partir del plan trazado en Aalborg, se ponen en común los hallazgos y las experiencias de cada municipio.
Rio + 10 = Johannesburgo .
En este tema se habla de el proceso de evolución desde Rio de Janeiro y su casi nulo progreso en muchos ámbitos. Tratando desde la desertificación a la perdida de biodiversidad pasando por el crecimiento de la población mundial.
Compromiso y educación ambiental.
Nos explica la necesidad de enfocar el desarrollo del tercer mundo hacia una economía de progreso y sostenible. Para hacer tal cosa, se propone cambiar nuestro modelo debido a que por el momento su desarrollo es un calco del nuestro.
Desarrollo sostenible. Desde el otro lado.
En este apartado, se trata la economía ecológica, y de manera mucho mas amplia el desarrollo ecológico. Remarca la necesidad de cambiar la economía y el sistema para que generaciones futuras puedan vivir n nuestro nivel de vida. Introduce también la necesidad de valorar los costos de la contaminación o la futura investigación. Y cita a filósofos y científicos que corroboran lo dicho.
II. HISTORIA AMBIENTAL, OTRA HISTORIA.
En este apartado se nos exponen las diversas publicaciones de historia medioambiental. Cita autores prominentes como Kendall E. Bailes (1985), como primer escritor de una obra importante sobre historia medioambiental (Environmental History) Poco después Alberto Caracciolo plantea el ambiente como historia (1988). Margalef explica que la aceleración de los procesos reducía la acción correctiva del propio medio.
Luego pasa ademas por otros autores de renombre. Destacando entre sus obras “A green history of world”.
Cambio medioambiental Global. Definiciones.
Se destaca, la creación del Proyecto LUCC (Land Use, Cover Change), que podría traducirse como algo así: Uso de la Tierra, Tierra cambiante. El autor define tambien el concepto “canvió ambiental global” y define bien, que es, y para que se ha creado el proyecto LUCC.
El ser humano produce cambios relevantes en la esfera terrestre, el mas conocido es el cambio climático, aunque encontramos también la deforestación, la desertificación, la erosión etc. Hay dos agentes que producen un cambio global, la naturaleza, y el ser humano, entendiéndose esté último como de alta magnitud. Y los cambios que se producen pueden ser de dos tipos: 1. Cambios pequeños que por sí no afectan al conjunto, pero que un gran número de ellos acaba afectando y siendo relevante.
2. Cambios bruscos pero infrecuentes.
Seguidamente el autor cita a diversos autores, entre los que destacan: ¾ Gómez Beráldez: Según él la humanización del paisaje se encuentra en los primeros momentos de el ser humano, aunque esta a dependido siempre de la situación económica/social del momento.
¾ Gómez Sal: Sitúa el origen del cambio ambiental global en el descubrimiento del nuevo mundo, ya que se intercambiaron especies de ecosistemas muy distintos que llevaban mucho tiempo aislados.
Se citan también las teorías de Margalef según las cuales es necesario usar energías renovables como hace la naturaleza, para crear un ciclo y poder explotar estos recursos indefinidamente.
El proyecto LUCC nace de la necesidad de conocer el cambio global.
Significando “Land Cover”: Las características de la biofísica de la cubierta terrestre. Y por “Land Use”: El uso que le damos a este medio, a la “Land Cover” Este proyecto (LUCC) es difícil debido a que es muy complicado saber como afecta al medioambiente las acciones humanas sobre el suelo terrestre a consecuencia de la complejidad de las diversas reacciones que se producen.
Entre los agentes de cambio de carácter humano encontramos, la urbanización, el turismo, las emisiones de CO2 y otros contaminantes, la tala desmesurada etc. Y entre los de carácter natural, los altibajos climáticos, las erupciones volcánicas etc. Aunque probablemente estos últimos tengan un efecto mucho menos perjudicial sobre el medio ambiente.
Por estas y mas causas el proyecto LUCC, ve necesario establecer unos usos del suelo tanto en el mundo rico como en el pobre.
Acción primaria y capacidad de carga global.
Si cogiéramos la producción energética procedente de los seres fotosintéticos y le restáramos la energía que necesitan para desarrollarse y reproducirse obtendríamos la NPP (Producción primaria neta). Los seres humanos usamos un 25% del total de esta energía, y si nos centramos en el medio terrestre un 40%. Aunque si seguimos creciendo a este ritmo llegaremos a usar un 100%, lo que significa que no quedaría nada para las demás especies del planeta. Si llegáramos a este consumo de recursos los efectos humano sobre el medio como son el efecto invernadero, el agujero en la capa de ozono el cambio climático… serian imprevisibles, sumándole una perdida terrible de biodiversidad terrestre.
III. MEDIO AMBIENTE Y BIODIVERSIDAD.
Eliot E. Noise y Rosen (1980-1985) formularon que la biodiversidad es un claro indicador del estado de una región natural o un país. Actualmente se cree que solo conocemos un 11% de las especies que existen. Cuando se habla de biodiversidad, se puede hablar a tres niveles: 1. Diversidad genética: Diversidad o variabilidad en el seno de cada especie.
2. Diversidad de organismos: La diversidad de organismos que hay en un espacio y su proporción relativa. Esta permite conocer la biodiversidad y por consecuencia el estado de un ecosistema.
3. Diversidad ecológica: Variedad de ecosistemas en un emplazamiento, ya sea un bosque, un árbol, el tronco de un árbol podrido, un río… Valores de la Biodiversidad.
La Biodiversidad es un concepto global y muy general. Tiene la importante función de permitir a un ecosistema sobrevivir a cambios que se produzcan en él, ya sean bruscos o paulatinos. Es también fuente de cultura e inspiración humana, además de ser importante para la creación de fármacos, mejora de agricultura o la regulación de cambios climáticos.
Perdida de diversidad biológica.
La tierra ha sufrido innumerables cambios y a perdido mucha diversidad.
Actualmente se extinguen cuatro especies por hora, algo que no ocurría desde finales del cretáceo, esté es un dato inquietante que demuestra que la acción humana esta afectando negativamente a la biodiversidad.
La causa se encuentra en las vías de desarrollo humano, y la política que estas toman. Y deja en manifiesto la necesidad de integrar el medio ambiente tanto en la política como en los modelos de desarrollo, para hacer frente a esta crisis ambiental. En 1992 en la cumbre de Rio se estableció un marco legal en lo referente a la biodiversidad biológica, para tratar esta como un patrimonio de la humanidad que es necesario conservar.
Conservación de la biodiversidad.
A consecuencia de las innovaciones tecnológicas, ha aumentado la capacidad humana para modificar el medio ambiente, con las consecuencias y riesgos que esto comporta. Gracias a algunas políticas y avances es posible orientar el desarrollo hacia la conservación i reparación de esta biodiversidad en algunos ecosistemas. Llegando incluso a ser necesaria para evitar una mayor pérdida de gran parte de las especies. El echo de ir reduciendo los ecosistemas e iros separando, y aplicando una presión pasiva, impide la relación entre los mismos provocando la pérdida de biodiversidad biologica, viéndose afectadas especies muy especializadas con funciones muy útiles y especificas en un ecosistema.
Planificación y uso sostenible de la biodiversidad.
Con el fin de conocer mejor la biodiversidad i conservarla, es necesario seguir unos objetivos bien marcados y definidos como por ejemplo: ¾ Integrar los requisitos de conservación de la biodiversidad en la elaboración de políticas, planes, programas, planificación sectorial… ¾ Establecer procedimientos efectivos de evaluación de impacto ambiental para todos los planes, programas… ¾ Consolidar un sistema de áreas naturales protegidas y de conectores de las mismas representativo de la biodiversidad.
¾ Etc.
Investigación.
La complejidad de un ecosistema, hace difícil definir el tamaño mínimo y necesario para la conservación de una o varias especies en una área limitada. Por ello la investigación debe orientarse hacia el estudio de la biodiversidad, su metabolismo y los procesos de los ecosistemas.
Puesto que la biodiversidad se puede medir en tres niveles (especies totales, hábitats que las sostienen, razas de estas), actualmente la investigación se enfoca hacia hacer inventarios de distintas especies para intentar delimitar su función dentro de un ecosistema.
IV. RECURSOS NATURALES El bosque.
Debido a la importancia de explotar un recurso valorado, como son los bosques, se ha creado la certificación de productos forestales (CPF), que intenta gestionar las explotaciones de manera sostenibles, puesto que esto aporta muchas ventajas.
El reto es enfocar la economía forestal mundial hacia la sostenibilidad de esta.
Porque aparte de las ventajas estéticas de los bosques, estos fijan grandes cantidades de CO2, producen O2 y madera, dan cobijo a infinidad de especies distintas… Flora y fauna silvestre.
Actualmente se extinguen gran variedad de plantas y animales, esto supone un inconveniente ya que la biodiversidad aporta gran cantidad de beneficios a la especie humana. Cabe añadir que el desgaste del medio ambiente se produce porque el ser humano considera antes la producción y el benefició que el medio ambiente, olvidando que forma parte de él.
Agricultura.
La agricultura es uno de los procesos mas importantes de sotenibilidad humana, puesto que es estrictamente necesaria para nuestra supervivencia. Esto produce que los suelos se exploten de forma desmesurada y abusiva para satisfacer las cada vez mas exigente demanda humana. El uso de un mismo producto en grandes extensiones de tierra, juntamente con pesticidas y fertilizantes no naturales degradan el suelo, produciendo una notable perdida de la producción mundial agrícola.
Es necesario enfocar las políticas agrícolas hacia la producción de productos ecológicamente sostenibles (que actualmente son mucho mas caros) para que la tierra sea fértil a generaciones futuras.
Biotecnología, solución de futuro o trampa.
La biotecnología tiene dos caras, aporta ventajas y desventajas dependiendo del uso que se le pueda dar. Y debido a sus riesgos y complejidad de su lenguaje crea una incertidumbre entre los ciudadanos. Su uso tiene ventajas tales como, la resistencia de los alimentos transgénicos a enfermedades, la necesidad se poco agua… Estas ventajas pueden llegar a ser prometedoras, pero su uso puede producir la perdida de cientos de variedades o especies y sus efectos en la salud aun se desconocen en gran medida.
La agricultura y el paisaje.
Los paisajes del entorno varían según se haya usado un método de agricultura.
En Cataluña por ejemplo, se sitúan: - El huerto: el más próximo a la casa y a la ciudad debido a su constante cuidado y los considerables viajes. (Son los lugares donde la tierra tiene que ser mas fértil).
- Cereales y Forrajes: Deben estar un poco más alejados puesto que requieren, menos cuidados y los viajes son menos frecuentes.
- Cultivos de secano: especies leñosas, y que requieran muy pocos cuidados, o cuidados bastante ocasionales, deben estar mas alejados aún.
- Bosque: Es el que debe estar mas alejado de la ciudad, porque aunque de él se extrae la leña, el carbón etc… es el que necesita menos cuidados.
El suelo.
En el suelo se producen diversas reacciones que nos benefician, ya que es la superficie donde se desarrolla la vida. Por desgracia el suelo es solo potencialmente renovable y ahora sufre los efectos negativos de la erosión y la acumulación de residuos. Esto es debido al efecto que el ser humano ejerce sobre el medio.
Agua.
El agua es vital para la supervivencia de la vida. Esta se purifica a partir de un ciclo en el que el hombre a intervenido. Esto provoca dos problemas: El primero, es el uso de gran parte del agua dulce es usado por la especie humana, impidiendo su acceso a otras especies. El segundo es el uso continuo de pesticidas y plaguicidas que se filtran por la tierra y contaminan las aguas subterráneas.
Un país debe considerar cuanta agua llueve en él para no consumir mas que su capital, es decir no se debe consumir mas agua de la que llueve si no quieres quedarte sin.
V. LA CIUDAD URBANA Y EL MEDIO Muchas de las personas que viven en una ciudad, disfrutan y necesitan de la naturaleza para llegar a ser felices. Es por lo tanto necesario llevar a las ciudades hacia un estado de desarrollo, identidad… donde intervenga la naturaleza, es decir, llenar la ciudad de naturaleza como en las zonas periurbanas.
La ciudad y su funcionamiento.
Actualmente la tendencia humana se encamina hacia la vida en las ciudades, estas tienen generalizados inconvenientes (acumulación de recursos, gran dependencia energética…). Para mejorar esto es necesario que sus habitantes sepan que es y como funciona. Ya que en los países civilizados no podemos hablar de lugares que no están industrializados.
Metropolización de los espacios periúrbanos.
El crecimiento de las ciudades europeas a mediados del siglo XIX, fue grande y se extendió gracias al uso de los dendrocombustibles. En al actualidad es erróneo atribuir a las ciudades y su área muy acotadamente, puesto que la mayoría de familias hacen cada fin de semana alguna salida a la naturaleza, extendiéndose, hasta mas allá de la responsabilidad de su ayuntamiento, por esta razón la frontera donde se producen los cambios medioambientales, es difícil de determinar.
El ecosistema urbano.
La ciudad se puede considerar un ecosistema, puesto que se desarrollan en ella funciones de ecosistema. Ahora bien como es un ecosistema que consume mucha mas energia de la que produce, hablamos de un ecosistema expoliador es decir saca la enerigia de otros ecosistemas.
Pese a esto hay diversas propuestas para crear ciudades sostenibles, ecociudades.
Debemos encaminar la evolución de nuestras ciudades hacia explotar las fuentes de energia que existen en ella, como es el caso de la emergía solar. Y así evitar la continua acumulación de residuos procedentes de el uso de combustibles fósiles. Con el objetivo de que nuestras ciudades se conviertan en ecosistemas autosuficientes y no expoliadores.
Energías renovables.
Actualmente la mayor parte de la electricidad mundial proviene de fuentes de energía no solo limitadas sino que también agresivas con el medioambiente. Deben desarrollarse tecnologías de energías renovables (que nos e desgasten ni agoten por su uso), para poder mantener tanto al mundo rico como al pobre.
Energía solar.
La radiación solar se puede aprovechar para generar calor y electricidad aunque requiere grandes extensiones de placas fotovoltaicas.
Energía Eólica.
Se puede usar la energía del viento para producir electricidad y ahorrar el consumo de combustibles fósiles que producen toneladas de residuos contaminantes.
Energía hidráulica.
La energía que generan turbinas en los caudales de agua pude ser aprovechada para generar electricidad. Aunque es mejor hacerlo en pequeños caudales para que estos no tengan un impacto medioambiental importante.
La energía de los microbios.
La descomposición microbiana de residuos orgánicos genera grandes cantidades de biogás y otros residuos de elevado valor fertilizante.
Energía geotérmica.
El núcleo de la tierra está a elevadas temperaturas, estas llegan a la superficie en menor grado pero pueden ser usadas para generar electricidad.
VI. PRINCIPALES PROBLEMAS AMBIENTALES.
Se necesita entender la historia y la ciencia desde un punto de vista que nos sea antropocéntrico, es decir incluir al hombre como parte de la naturaleza llegando incluso a estudiar al ciudad como un ecosistema. A continuación se explican los principales problemas ecológicos.
Crisis medioambiental y “babelismo”.
La sociedad del primer mundo ha llegado a un nivel de vida muy alto pero también ha cambiado el medio ambiente de forma importante. La crisis ecológica hace temblar los cimientos de la civilización, para comprender esto es necesario entender que el hombre es un animal que se rige por las normas de la naturaleza, si comprendemos esto podremos convivir con el medio del que formamos parte. Para ello es necesaria la interdisciplinidad, siendo necesario superar los problemas de comunicación ya que la mayoría de veces hablamos de problemas similares sino idénticos con un lenguaje totalmente distinto.
El estado del mundo.
Cada año se presenta el estado del mundo, un informe de World Wach Institute que presenta los problemas mas grabes medioambientales. Este continuo fluir de informes está concienciando a muchos países que ya empiezan a tener presente el ambientalismo, puesto que muchos de ellos han perdido grandes cantidades de dinero a causa del cambio climático.
El director del estudio Lester R. Brown subraya la vertiginosa velocidad a la que suceden los cambios en el planeta. Es posible que ni los políticos sean capaces de reaccionar a tiempo, sin embargo el informe no solo se refiere al cambio climático sino también a los avances tecnológicos, el crecimiento demográfico… Estos cambios que pronto se manifestarán de diversas maneras entre ellas la falta de comida, necesitan un control de la natalidad, una mejor gestión medioambiental y un cambio global en el sistema energético del mundo.
Demografía y alimentación.
La especia humana tiene una asombrosa capacidad para adaptarse al medio. Esta capacidad ha hecho que su demografía crezca desmesuradamente. Empezando por la revolución neolítica el hombre empezó a aumentar muchísimo tu número y lo aumentó aún más con la revolución industrial.
Este aumento por otra parte conlleva un aumento considerable de la demora alimenticia. La siembra masiva de cereales en determinadas zonas, conlleva una reducción de la producción mientras aumenta la demanda. A demás actualmente hay que tener presente al continente asiático en el que empieza a crecer su consumo de carne y cereales de manera casi exponencial.
Residuos.
Un español genera un Kg. /día de residuos, un alemán dos y un estadounidense casi cuatro. Esto nos lleva al razonamiento lógico: que es necesaria una gestión de los residuos. Este procesameniento se puede llevar a terminó de varias maneras.
- Reutilizar materias primas: Se usan las materias primas de un producto para crear el mismo producto - Degradación: Se degrada el producto, maneras: o Químicamente o Biológicamente o Térmicamente Con estos procesos se consigue una reducción importante de los residuos.
Producción limpia una necesidad en el cambió global.
Entendemos por producción limpia “aquella actividad productiva que aplica estrategias i técnicas ambientales preventivas para reducir la cantidad de sustancias peligrosas o contaminantes generadas que sean perjudiciales para el ser humano o para el medio”.
Es decir cualquier residuo, desbaratamiento, malgaste energético o de materia, insuficiencia,… Debe reducirse al mínimo. Para conseguir esto es necesario no solo una actitud, sino también una tecnología o un medio. Por ejemplo en lugar de pensar como tratar los residuos una vez generados deberíamos pensar en como no generarlos. Sin duda la gran mayoría de los ciudadanos sabe y asume que los problemas medioambientales son el futuro problema de la sociedad moderna de la misma manera que saben la dificultad de solucionar estos.
Contaminación atmosférica.
Las diferentes capas de la atmósfera tienen una composición propia es decir están formados con unos determinados gases en una determinada proporción. La contaminación se produce cuando se altera alguna de estas proporciones o se ponen gases que antes no estaban allí. Al referirnos a la contaminación atmosférica podemos hablar de dos procesos diferenciados, emisión, entendiéndose esta como la liberación de gases a la atmósfera y inmisión, proceso en el cual estos gases inciden sobre animales, personas, ecosistemas etc.
Al no ser homogénea y no tener las mismas corrientes de aire en los mismos lugares cuando un contaminante es liberado a la atmósfera este no se diluye uniformemente, a demás suelen tardar bastante tiempo en precipitarse en forma líquida o sólida. Se llama “transfronterero” al contaminante que afecta a una zona distinta en la que fue emitido ya sea de origen natural o antropomórfico. Muchos residuos, reaccionan la ser liberados en la atmósfera, con compuestos o otros residuos, a estos se les llama secundarios, mientras que los que se mantienen igual que cuando fueron emitidos se llaman primarios.
El contaminante que mas esta afectando l cambio climático es el CO2, emitido por la combustión de productos fósiles. Sin embargo una gran cantidad de gobiernos, la mayoría europeos, y muchos organismos internacionales ya trabajan conjuntamente para establecer protocolos o legislación que disminuyan las emisiones de este gas.
Contaminación troposférica: Ozono.
Entre los veinte y los cuarenta kilómetros de la superficie terrestre se haya el ozono (o3), gas altamente corrosivo que nos protege de las radiaciones nocivas del sol.
A partir de aquí hay dos problemas medioambientales, el primero es que el uso del CFC ha estado reduciendo el grosor de la capa exponiendo así a parte del planeta a las radiaciones solares. EL segundo es la producción de Ozono en exceso y su acumulación en las capas inferiores de la atmósfera afecta a los seres vivos.
Muchas comunidades están empezando a tomar cartas en el asunto debido a que el ozono penetra en las vías respiratorias inflamando mucosas y reduciendo la capacidad pulmonar, eso sin mencionar que evita el desarrollo de cultivos como el trigo o la cebada.
Riesgos ambientales: Disonancia cognitiva o la no admisión del error.
Llamemos distancia cognitiva al no querer admitir los errores de carácter ecológico o natural. La aparición de grandes destares naturales, es atribuida por los políticos como casos solamente naturales e imprevisibles para cubrirse así las espaldas.
Olvidando que seguramente y como llevan anunciando tiempo los científicos se deba a causas de carácter humano.
VII. EDUCACIÓN AMBIENTAL.
Es necesario utilizar la educación ambiental como arma para impedir el cambio climático. Hablando incluso de una nueva ética, en la que la naturaleza y el hombre ya no están tan distanciados.
Algunas dificultades para el cambio climático.
Para instaurar esta nueva ética es necesario que tanto los profesores como los alumnos la posean. Aunque sería imprescindible establecer esta ética de amor por lo natural sobretodo en los países en vía de desarrollo. A nivel local es también de suma importancia que los adultos lo entiendan puesto que son ellos los que modifican e influyen directamente en el medio. A nivel mas general esta educación ha de manifestarse en responsabilidades políticas, empresarios, banqueros, … que son los que realmente pueden cambiarlo de forma directa.
Es necesario, como ya se ha mencionado antes, una alfabetización para que todo el mundo use las mismas palabras y estas tengan el mismo significado, para crear una infraestructura que permita educar ambientalmente.
Umbilicar la educación ambiental en el conocimiento del medio.
Para poder asimilar bien la educación ambiental es necesario, no solo el punto de vista histórico, sino también interactuar con el medio para comprender este, su belleza y su funcionamiento. Asimismo aprender de la sabiduría popular y no solo del rigurosísimo saber científico.
Teoría y práctica profesional.
Al estar la educación ambiental en un proceso de formación, está tiene aún muchas contradicciones. Es por ejemplo el caso europeo que pretende enseñar al tercer mundo cosas que ella no hace. Esto a su vez no lleva hacia otra contradicción puesto que muchos de los estudiosos del medioambiente vienen del tercer mundo.
Otra parte significativa en la educación ambiental nos habla de si el educador ha de ser especialista o generalísta, la respuesta suele ser complicada pues se trata de un tema muy debatido. Lo que si esta mas claro es que ha de haber dos tipos de educadores técnicos y prácticos. A demás la educación ambiental ha de ser un proyecto ético y político de cambio social. A partir de aquí la sociedad cuestiona el concepto de educación ambiental así como el de educador.
Propuestas: Algunas propuestas para centrar el debate de la sociedad ambiental.
- Facilitar a la sociedad adulta información comprensible y relevante.
- No abandonar nunca los procesos de autoformación e intercambio.
- Procurar que las educaciones ambientales tengan una buna base teórica.
- … La naturaleza no está lejos.
Debemos evitar pensar en parajes naturales como aquellos no antropizados. Y dejar de valorar mas las cosas exóticas que las que tenemos aquí y debemos inculcar esto a los alumnos para que sepan ver un bonito ecosistema.
Materiales didácticos de educación ambiental La educación ambiental debe tener un enfoque desde varias disciplinas, es decir ser más general tanto a nivel social como científico. Una manera de realizar este aprendizaje puede ser a través de estos ejemplos: - Analizar las energías de uso cotidiano.
- Maximizar el aprovechamiento del papel.
- Implantar una recolección de los residuos.
- Realizar auditorias ambientales.
Debemos pensar globalmente y actuar localmente procurando desmitificar las cosas exóticas.
VIII. MODERNIDAD Y ECOLOGÍA: DOS MÚLTIPLES DIMENSIONES DE LA CRISIS PLANETARIA.
Ahora que cada vez está mas desmitificada la idea de que el mercado y la tecnología solucionarán todos los problemas, aparece el desarrollo sostenible, que se está empezando a extender por el mundo. Se debe empezar a difundir un movimiento naturalista para que se comprenda que el planeta es nuestro cuerpo.
Es necesario sacar el máximo provecho a la producción, luchar contra la falsa democracia y canalizar la globalización para que favorezca a todos.
Una civilización cuestionada.
El actual sistema capitalista se está cuestionando por el incremento de la pobreza en muchos países y la creciente contaminación.
La globalización: Resurgimiento del pequeño planeta.
Los nuevos y grandes avances en transportes, tecnología, comunicaciones y sociedad en general, han permitido globalizar el mundo de una forma inimaginable hace años y nos permite vernos desde fuera como un pequeño planeta.
La sociedad global y la nueva conciencia de especie.
Ahora después de habernos percatado de nuestras posibilidades surge una nueva conciencia enterrada que nos devuelve a nuestros orígenes. El ser humano es una especie animal que forma parte de la naturaleza. Esta nueva conciencia está empezando a aflorar en responsabilidades políticas de determinación que legaremos a las generaciones futuras.
La ebullición ecológica: los límites de una civilización.
Desde hace tiempo científicos e investigadores están avisando que la tierra es un delicado equilibrio en el que todo interviene, tanto océanos, la atmósfera como los seres vivos. Asimismo nos advierten que el equilibrio está llegando a su punto de ebullición en él que se prevé una crisis ecológica.
La crisis ecológica es una crisis de civilización.
Al contrario de lo que pueda pasar la crisis ecológica no se podrá resolver solo con un cambio en el modelo de vida y con la ayuda de las nuevas tecnologías. Para solucionar esta crisis ambiental hace falta una reestructuración de todo el modelo de civilización, puesto que la crisis viene de los propios cimientos.
Del despotismo urbano industrial al subversivo encanto de la autosuficiencia.
Según cada vez mas historiadores ambientalistas nuestra sociedad está estructurada como una pirámide, arriba nos hayamos nosotros y explotamos a los pisos inferiores (mundo rural y naturaleza). Lo que sucede es que lo hacemos de forma parasitaria. Un ejemplo mas claro es la energía, debemos encaminarnos hacia la descentralización energética. Placas solares, microhidroeléctricas, biomasa… y conseguir así la autosuficiencia.
Ecología y capital: El surgimiento de la economía ecológica.
En 1990 un grupo de licenciados se reunieron en estados unidos para hablar de economía ecológica. En esta se habla de incluir los costos de medioambiente y demostraba así que el concepto de capitalismo solo daba beneficios si se excluían los costos de medioambiente. Así por ejemplo las emisiones de CO2 no producen gastos inmediatos (por eso no se evalúan en la economía) pero costarán mucho dinero a generaciones futuras.
Por lo tanto lo gobiernos actuales se encuentran con la crisis ecológica que cada día va en aumento.
La modernización rural: hacia una evolución ecológico-agraria.
Los grandes latifundios, visión clásica de la superioridad económica están en un modelo que está quedando obsoleto. Se ha demostrado que son mejores económicamente y ecológicamente las pequeñas explotaciones, llamando a este concepto agricultura ecológica, concepto que debe irse expandiendo, remodelando así la distribución territorial.
La futura ciudad ecológica.
La reciente crisis política que está surgiendo por los problemas ambientales, sobre los que cada vez tiene menos control el pueblo, se ve un poco frenada gracias a la aparición de pensadores y académicos que se preocupan por la supervivencia de la especie. Así cada vez son mas las personas que donan dinero a asociaciones ambientalistas o colaboran con grupos ambientales generando escepticismo hacia los políticos. Así surgirán nuevos políticos en esta utopía.
El dilema civilizatorio del mundo contemporáneo.
A partir de 1992 en Rio se crea el concepto de desarrollo sostenible. Con cada vez mas seguidores, propugna autosuficiencia y ecología. Esta visión de apoyo a la naturaleza se ve contrastada por la neoliberal según la cual el mercado lo solucionará todo.
IX. LOS MODELOS DE APROPIACIÓN DE LA NATURALEZA: UNA INTERPRETACIÓN ECOLÓGICA DE LA HISTORIA.
Los seres humanos en sociedad tienen una especie de metabolismo con la naturaleza: El trabajo transforma, extrae energía… Este vinculo tiene dos partes, por un lado se naturaliza al hombre, puesto que producen sus vinculos con la naturaleza y por otro lado se “socializa” la naturaleza. De esta manera afecta directamente a la naturaleza, pues extrae elementos naturales y deposita elementos “socializados” (residuos).
En la sociedad actual es fácil saber quien toma cada papel en el metabolismo.
Por un lado tenemos el mundo rural por el otro las metrópolis. El rural extrae y las metrópolis transforman Concepto de apropiación de la naturaleza.
La apropiación se entiende como el acto de hacer tuya una cosa. El ser humano lo hace al cogerlo y transformarlo en suyo a través de la producción.
Modos básicos de apropiación de la naturaleza.
La clasificación de los usos de la naturaleza ha estado desde tiempos antiguos, ahora se usa sobretodo para clasificaciones ecologistas. Existen tres tipos de apropiación de la naturaleza. Para distinguir los tres tipos de apropiación se usan tres criterios: 1. Grado de transformación de los ecosistemas que se apropias.
2. Fuente de energía empelada durante la transformación.
3. El tipo de manipulación efectuada en los componentes de los ecosistemas.
Modos de apropiación: - Primero: Se trata del sistema mas primitivo, recolectar para sobrevivir. No alcanza a transformar ni la estructura ni la dinámica de los ecosistemas.
- - Secundario: Aparece cuando el hombre es capaz de comenzar a cambiar los ecosistemas. Con la demosticación de plantas y animales, como cruzarlos y crear híbridos. Así como las tecnologías del metal y sus consecuencias para transformar un ecosistema, sierra arado… Terciario: Este cambio se produce cuando el hombre deja la energía solar y comienza a usar combustibles fósiles, se crean fertilizantes químicos y se manipula el sol como nunca.
Modos de apropiación y sistemas sociales.
Flannery (1972) ha documentado una topología de los diferentes estados de la sociedad humana a trabes de la historia. Esta se sustenta en cuatro organizaciones bases: - Banda - Tribu - Señoría - Estado Cada uno de estos estados implica diferente manera de tomar decisiones y diferentes modos de apropiación.
Wolf (1982) propone distintos modos de producción a lo largo de la historia: - Basados en los sistemas de parentesco - Los que derivan de la tribu.
- Los que derivan de la revolución industrial y el capitalismo.
En nuestro sistema y con la propiedad privada en vigor existen dos patrones básicos. El primero es un sector encargado de producir (trabajadores) y otro encargado de adueñárselo (Patrón).
X. LA DEFENSA DEL PLANETA LOS NUEVOS MILITANTES PARA UNA SOCIEDAD SUSTENTABLE.
Surge una nueva ética, la de una sociedad sustentable. Los actuales grupos ecologistas solo son estados embrionarios de este pensamiento a escala mundial, que combinará política sociedad y economía.
Así actualmente se esta llegando a acuerdos antes inimaginables, han aparecido iniciativas novedosas en distintos sectores sociales, ha crecido el respeto por la naturaleza y lo natural… en resumen ha nacido una nueva ética en el campo de lo político lo ético y lo espiritual.
Tres tipos de solidaridad.
A trabes de esta ética se buscan nuevos acuerdos, nuevas metas, vías de negociación y se crean tres tipos nuevos de solidaridad: - Solidaridad espacial: Los habitantes de una región logran trascender sus intereses personales para un bien común. (Biorregionalismo).
- Solidaridad productiva: Cuando productores transformadores y consumidores de un cierto bien o servicio se articulan en un proyecto de protección ecología o comercio razonable.
- Solidaridad epistemológica: Cuando por ejemplo la iglesia, científicos, ONG, partidos políticos e indígenas trabajan para un proyecto común.
Del poder de la conciencia a la conciencia del poder.
Hablamos entonces que se debería imponer una conciencia sustentable y que luego esta debería brotar y coger las riendas del poder.. Los políticos deben tener esta ética y del mismo modo que los individuos de una familia trabajan para su bien e unión, las personas del mundo deben trabajar para el mundo. Cuando se consolide el mundo surgirá una nueva modernidad ecológica.
XI. BIODIVERSIDAD Y CULTURA: LA RESISTENCIA DE LAS COMUNIDADES INDÍGENAS A LA GLOBALIZACIÓN.
La continua globalización mundial que hasta ahora acababa con decisiones personales y pequeños mercados, parece absorber a todo el mundo, pero hay lugares donde han conseguido integrarla sin perder el derecho al medio ambiente o a las decisiones regionales, como seria el caso de Australia y Finlandia.
El caso de México.
Se está produciendo en México una especie de revolución silenciosa. Esta comprende a grupos de indígenas con ideas innovadoras y un apoyo científico y la verdad es que están consiguiendo ganar una luchan por la biodiversidad y el ecologismo.
Para conseguir esto han instaurado valores que contrastan con los actuales: - Conciencia comunitaria >> Individualismo - Democracia participativa >> Democracia formal - Uso adecuado de recursos naturales >> etc.
Así estas pequeñas comunidades se han integrad con éxito en la comunidad.
Biodiversidad y comunidades indígenas en México.
México es un país privilegiado en cuanto a cultura y biota, pues se hablan varias lenguas y alberga gran cantidad de especies, esto es debido principalmente a su situación geográfica pues se crean varios climas diferentes e incluso microclimas.
Se habla de doscientas cuarenta lenguas y dialectos, y su población indígena se calcula entre los diez y los dieciocho millones de personas. Estos se encuentran repartidos, un noventa por ciento en zonas tropicales y un ocho por ciento en zonas áridas o semiáridas. Finalmente México destaca por ser el cuarto país en cuanto a riqueza medioambiental.
Tres ejemplos.
1- Plan Hidalgo: Una comunidad indígena en el trópico húmedo.
En México la mayoría de selvas tropicales han sido reemplazadas por zonas de cultivo o pastoreo. Sin embargo hay algunas zonas donde habitan grupos de indígenas que han conseguido competir en el mercado, autoabastecerse y mantener el mosaico de biodiversidad.
Esta biodiversidad la consiguen entre otras cosas por las diferentes semillas sembradas, mil trescientas treinta especies útiles y mil cincuenta y dos son plantadas en selvas y el resto en huertos locales. De estas producciones obtienen: alimento, abono, ceras, gomas, insecticidas, material de construcción, saborizantes, ect. Lo hacen combinando diversas estrategias ecológicas. Para ello solo usan la fuerza física y abono artificial en muy poca cantidad además se reparten la tierra y les toca una media de ocho hectáreas por familia. Compiten en el mercado local, regional, nacional e incluso internacional y tiene aún superávit.
2-Tozepan titaniske: Una cooperativa indígena productora de café.
En la actualidad México es el cuarto país exportador de café, tiene unas setecientas mil hectáreas. Pero la diferencia con otros países exportadores de café es que el café no está sembrado en latifundios sino en policultivos pequeños. Las familias que forman parte de la cooperativa tienen unas dos hectáreas cada una i producen el cincuenta por ciento del café.
Los sembradores indígenas de café siempre siembran policultivo por cuestiones de tradición así donde se encuentran la mayor parte de las plantaciones es en lugares donde hay mayor biodiversidad. Esto provoca que por ejemplo las plantaciones de café a la sobra sean ricos ecosistemas que cobijan a innumerables especies.
Esta cooperativa ha ganado varios premios por méritos ecológicos y está reconocida a nivel nacional e internacional.
3-San Juan: Una comunidad indígena de las regiones templadas de montaña.
CINS: Se trata de una comunidad indígena poseedora de unas dieciocho mil hectáreas donde han conseguido un desarrollo eficiente y ecológico. Parte de su éxito reside en la toma de decisiones. Cada familia tiene un territorio que puede sembrar y cultivar, pero debe dar una parte de producciones naturales de los árboles de su región de bosque a la empresa central. Esta está obligada a invertir las ganancias en obras sociales o mejoras.
Reflexiones finales.
Estos tres ejemplos ilustran como se puede sobrevivir a la globalización sin perder la toma de decisiones. También demuestra como se pueden obtener beneficios siendo respetuoso con el medio ambiente. Para ello es necesario el policultivo, aprovechar todo lo aprovechable de una región sin sobrecargarla.
INTRODUCCIÓN En este trabajo presentaré un escenario futuro, situado en el horizonte del 2050.
Siguiendo el esquema del libro de J.R.McNeill “Algo nuevo bajo el sol: Historia medioambiental de siglo XX” lo he divido en: - Litosfera y pedrosfera, La atmósfera, La hidrosfera, Biosfera y Demografía economía y política, que son los diferentes capítulos del libro.
Para obtener suficientes argumentos en los que basar mi especulación sobre cómo será el mundo en el 2050, he tenido que consultar el trabajo de algunos autores como Toledo. Hay sin embargo, muchísimos temas que no he tratado debido a su complejidad y por consecuencia a la dificultad de justificar como su realidad en el año 2050. Es decir, presento una visión global del mundo a sabiendas de la superficialidad con al que describo alguna de sus materias.
LITOSFERA Y PEDROSFERA. LA CORTEZA TERRESTRE La población mundial en el año 2005 es aproximadamente de seis mil millones de personas. Según informes de David Lacasa, la previsión de la ONU en lo que respecta al incremento de la población mundial seguirá un progreso similar al del gráfico1 (es decir habrá entre siete y doce mil millones de personas).
Si tenemos presente que la mayor parte de la erosión está causada por la acción del hombre, y que en el 2050 su población (suponiendo un avance medio) será una tercera parte más numerosa, podemos decir que la erosión aumentará Gráfico1: Proyección del crecimiento de la población mundial según la ONU considerablemente.
Según Hooke (1994), de la erosión que se produce en la tierra, incluyendo el agua, los glaciares, la erosión eólica… un 29.1% está producida por la acción del hombre, eso supone que los hombres transportan cuarenta y dos mil millones de toneladas de piedra al año. Ahora bien, sabiendo que la población aumentará un tercio y suponiendo que la población y la erosión son directamente proporcionales, podemos decir que también se incrementará en un terció la erosión causada por el hombre. Si eso fuese cierto supondría un aumento de un 9% de la erosión mundial. De ella el hombre sería responsable en un 35% por lo tanto transportaría cincuenta y seis mil millones de toneladas de roca al año.
Por desgracia está especulación no puede ser del todo cierta debido a que la erosión es una de las principales causas de la esterilidad de la tierra y por tanto de la pérdida del terreno cultivable que produce alimento. Si la población mundial aumenta un 30% aumentará también la necesidad de alimentos y por consecuencia la cantidad de campos de cultivo. Ello no solo contribuirá al aumento de erosión sino que hará que sean menos productivos. Por lo tanto, harán falta mas campos, cerrando así un círculo.
Por lo tanto podemos afirmar que la erosión será mayor que la especulada aunque no crecerá de forma geométrica (como lo haría si realmente fuera un circulo cerrado) sino que la tecnología venidera amortiguará probablemente la necesidad de más campos aumentando la productividad de estos dentro de lo posible.
A está especulación no sostenible (pues es imposible un aumento tan significativo de la erosión) debemos añadirle la esterilidad de la tierra causada por el hombre, que acaba derivando en una mayor tendencia a la erosión. El uso indiscriminado de pesticidas, herbicidas, deficientes sistemas de riego… aumentará significativamente al mismo tiempo que aumenta la población mundial, y con su uso la esterilidad de la tierra. Lugares como Europa o Estados Unidos no tendrán problemas pues la mayoría de sus productos agrarios serán importados de otros países. Sin embargo países como la India, China, Senegal, que ahora tiene una economía basada en la agricultura, intentarán usar estos productos “esterilizantes” para aumentar su producción a corto plazo incrementando así aún más la erosión.
LA ATMÓSFERA Desde el descubrimiento de la máquina de vapor se ha incrementado muy considerablemente el uso de fuentes de energía fósiles siendo las más significativas el carbón y el petróleo. Ahora, en el 2005 y a causa de la lluvia ácida y otras formas de contaminación causada por el uso de combustibles fósiles nos hemos percatado que dichas fuentes de energía son peligrosas. En el año 2050, se habrá incrementado la población con toda seguridad (Grafico1). En el ámbito de transporte, supondrá un considerable aumento de emisiones de CO2 por parte de los coches particulares, especialmente en el tercer mundo donde seguirán usando combustibles fósiles como el gas o la gasolina. En los países desarrollados, por otra parte se usarán transportes que reduzcan mucho las emisiones de contaminantes o que no las emitan (excepto Estados Unidos, donde tardarán en llegar los no-contaminantes). La lluvia ácida disminuirá considerablemente en los países desarrollados y aquellos que se decidan por una energía limpia (pocos mientras el petróleo salga rentable), mientras que se incrementará en los que uses fósiles con altas acumulaciones de azufre o nitrógeno.
Por otra parte las fuentes de energía social cambiarán, se descentralizará bastante la energía, creando pequeñas hidroeléctricas, generadores eólicos, aunque indudablemente habrá mas centrales nucleares, sobre todo en los países que opten por dicha fuente energética (como en la actualidad Francia) y en algunas zonas se seguirán usando centrales térmicas, pero en menor número. A nivel mundial se reducirán las emisiones de contaminantes pero no cesarán e incluso en zonas específicas crecerán muchísimo, debido a su poco precio.
El cambio climático producido por el efecto invernadero no hará mas que incrementarse, puesto que el CO2 ya liberado no se puede “recolectar” y este tarda mucho en abandonar la atmósfera. Mientras que por otra parte la capa de ozono incrementará muy paulatinamente puesto que hará algunos años que no se usaran compuestos como el CFC.
LA HIDROSFERA: CONTAMINACIÓN DEL AGUA Actualmente están contaminados la mayor parte de los ríos y mares, por no decir todos. El uso del agua es abusivo e insostenible. Esto significa que se consume más agua de la que la naturaleza es capaz de reponer. Con toda seguridad llegará un punto (antes del 2050) en el que está insostenibilidad obligue a tomar medidas y gestionar el agua. Estas medidas mejorarán el uso del agua tanto en los países desarrollados como en los que están en vías de desarrollo, que mejoraran la sostenibilidad. Actualmente se calcula que hay doscientos cincuenta y cinco millones de hectáreas de regadío. (Gleik), así que estudiando su crecimiento podemos prever que en el 2050 serán seiscientos veinticinco millones de hectáreas. Una vez visto esto, lógicamente, o se aplica un sistema de gestión mucho mejor al actual o el sistema es totalmente insostenible.
Enfrente esta visión tan optimista de la gestión del agua se encuentra la visión pesimista de la contaminación del agua. La lluvia ácida no cesará, y seguirá contaminando ríos y aguas subterráneas. Empresas (sobretodo en países subdesarrollados) seguirán vertiendo sus residuos en los ríos y lagos. A su vez los mares más limpios aumentarán su contaminación. El punto que aún no estará resuelto en el 2050 será evitar la ahora creciente contaminación de los océanos donde la inmensa mayoría de estados seguiremos arrojando nuestros residuos, causando la muerte de cientos de miles de especies acuáticas.
BIOSFERA: PERDIDA DE BIODIVERSIDAD: La lucha contra microbios y bacterias ha estado siempre presente en la humanidad auque con el descubrimiento de los antibióticos se decantó un poco hacia el lado humano. Es probable que en el dos mil cincuenta la lucha contra los microorganismos esté bastante más adelantada que en la actualidad. Sin embargo, paralelamente a la aparición de nuevos antibióticos aparecen resistencias bacterianas a los mismos por lo que se precisará un gran esfuerzo para nuevos desarrollos farmacéuticos. En lo que respecta a la perdida de diversidad animal y vegetal, la cosa será muy diferente. Las grandes selvas como la amazónica o la indonesia, estarán bastante más reducidas. En la actualidad se reducen a un ritmo alarmante. Por ejemplo de la extensión que tenía la selva amazónica antes de la explotación humana solo quedan tres cuartas partes. De todas formas esta situación se verá un poco amortiguada ya que cada vez es mayor el número de gente que recicla, es mayor el control sobre actividades ilícitas como la tala ilegal de árboles y hay una concienciación social cada vez más importante por parte de los grupos ecologistas.
Los que si que sufrirán serán los animales. Algunos autores creen que el nivel de extinciones es de cuatro especies hora, y de estas cuatro una es o un reptil o un anfibio.
Este nivel de extinción no se daba desde que se extinguieron los dinosaurios y los grandes reptiles hacia finales del cretáceo. Aunque no se pueda demostrar con total seguridad es evidente que esta extinción es causa de la acción humana. Tenemos gran número de especies animales que están en peligro de extinción o bien porque destrozamos su ecosistema (como es el caso de pequeños reptiles) o bien pos su caza descontrolada como la ballena azul (Balaenoptera musculus) o el Lince Ibérico (Lynx pardinus). Y aunque hagamos muchos esfuerzos para evitar su pérdida, muchos de estos animales son ahora mismo joyas vivas del pasado. Su extinción es casi inevitable, si no se hace algo a gran escala.
DEMOGRAFÍA ECONOMÍA Y POLÍTICA La tensión demográfica en un escenario futuro tiende a subir, puesto que es evidente que la población mundial va en ascenso.
Según McNeill (2000) el futuro será incierto y caótico en cuanto a política y economía. Pero tenemos otro autor de prestigio que nos habla de un futuro económico posible y necesario. En su libro El Planeta Nuestro Cuerpo, Toledo nos dice la necesidad de integrar los costes medioambientales en la economía. Yo pienso que en un futuro se tendrán en cuenta la mayor parte de los costes medioambientales, puesto que las administraciones habrán pagado suficientes reparaciones de los daños causados como para despreciarlos. En lo que respecta a política solo puedo añadir que habrá un capitalismo verde, en los senados y parlamentos habrá representares de partidos verdes que evitarán grandes atropellos a la salud de nuestro planeta.
BIBLIOGRAFÍA Bibliografía escrita - Titulo: Algo nuevo bajo el sol: Historia medioambiental del siglo XX.
- Autor: John R. McNeill Año de 1ª publicación:2000 - Editorial: AlianzaEnsayo - Titulo: El planeta nuestro cuerpo: La ecologia, el ambientalismo y la crisis de la modernidad - Autor: Martí Boada y Víctor M. Toledo - Editorial: cFe Bibliografía electrónica - http://www.google.com - http://www.el-mundo.es/noticias/2000/graficos/julio/semana2/poblacion.swf - http://www.un.org/spanish Bibliografía que aunque no sale directamente me ha ayudado ha hacer el escenario - Titulo: Primavera silenciosa - Autor: Rachel Carson - Editorial: Crítica ...