sedueix-te per seduir (2012)

Apunte Catalán
Universidad Pere Tarrés (URL)
Grado Educación Social - 1º curso
Asignatura Fonaments
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 02/06/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SEDUEIX-TE PER SEDUIR No hi ha seducció que sigui efectiva que no comenci per un mateix. A qui hem d’agradar primer de tot és a nosaltres. Qui aconsegueix seduir-se a si mateix, és capaç de seduir als altres. Comencem a seduir-nos i a seduir quan descobrim la capacitat que tenim de viure i d’educar les nostres emocions i a partir d’elles crear en la nostra vida i en el nostre entorn el que fins aleshores no existía.
1. EDUCAR-NOS AL LLARG DE TOTA LA VIDA · El procés de desenvolupament personal no finalitza mai. Som persones constanment inacabades i necessitem estructurar de manera continuada totes les nostres dimensions.
. Educar-nos tota la vida no vol dir només rebre información Intel·lectual.
Significa convertir les nostres vivències en coneixement i aprendre noves maneres mé eficaces i gratificants de relacionar-nos, que ens permetin establir llaços d’afecte amb els altres i realitzar projectes comuns.
. Cal que siguem realistes. No es canvia res d’avui per demà.
2. MADURAR EMOCIONALMENT · Viure i educar les emocions ens pot conduir/apropar a un model millor de persona i de societat.
· Ens dirigeixen les emocions. Elles condicionen les nostres decisions i influeixen sobre els nostres pensaments. Però no podem concebre l’emoció desvinculada de la cognició. Necessitem l’ajut de la del coneixement perquè les emocions desemboquin en projectes vitals.
· Les nostres emocions són una font d’autoconeixement i alhora un estímul transformador.
3. DESBLOQUEJAR LA POR · La por ens acompanya d’una forma especial durant tota la nostra vida i intervé constantment en les nostres activitats i relacions. Per por deixem fer moltes coses o en fem d’altres que no volem i que havíem considerat impensables.
·La por paralitza el progrés personal i social, hi fa que les relacions representin un llast per tots els implicats, on predomina el descontentament sobre la satisfacció, l’individualisme sobre la col·laboració i l’immobilisme i la fugida sobre la creativitat i l’estimació.
4. LA COMPLEXITAT DE LA VIDA COM A REPTE · Tendim a moure’ns en un pensament per oposició a les nostres opinions i judicis sobre la realitat i les persones.
· Hi ha un decantament cap a la consideració absoluta de la realitat, de manera semblant a com des del coneixement científic es parla de vertader i fals.
· Les persones i la relitat social- la general i la que es produeix en el meu entorn immediat – tenen una gran complexitat.
5. L’APOSTA PER LA CREATIVITAT · Socialment ens trobem en un moment de canvi o de transició entre dues eres o etapes. Els models antics no ens serveixen i els nous encara no estan perfilats.
Hem d’aprofitar el desconcert que tota situació d’impasse comporta per fer una aposta per la creativitat i evitar la construcció de prototips de que ens aboquen al pensament únic i impedeixen la pluralitat d’alternative.
. La creativitat és trobar maneres noves i genuïnes de reconciliar el que sembla irreconciliable i de fer possible el que sembla impossible.
· La creativitat és el pont entre la realitat i la utopia.
6. SEGONES PARTS PODEN SER BONES · La perseverança és una virtut important sempre i quan no es converteixi en obstinació, i sol donar fruits saborosos, però només si arrela en una sensació profunda d’estimació i en l’actitud emocionalment calmada i ponderada que se’n deriva.
· Al llarg de la nostra vida ens serà inevitable i fins i tot necessari abandonar alguns dels projectes que en algun moment haurem encetat amb tota la il·lusió.
. No es veritat que les segones parts no puguin ser bones.
7. ADMETRE LA NECESSITAT D’ESTIMACIÓ ·La necessitat de l’altre no l’hem de viure com una debilitat, sinó com la més rica en possibilitats de totes les necessitats humanes.
· La necessitat humana essencial és la necessitat d’estimació.
· Però, aquesta necessitat, tot i ser la més imperiosa i també la més entranyable que tenim, é molt sovint la que més ens costa d’admetre.
8. LA MEVA MAJOR RIQUESA ÉS L’ALTRE · El valor més gran que tinc no és allò que sé, allò que sé, allò que faig o allò que tinc. Ni tan sols allò que sóc. És allò que sóc capaç de compartir.
· La identitat personal l’anem conformant a través de tots els altres que deixem penetrar en nosaltres. Per això hem afirmat abans que sense “tu” no sóc ningú.
· Cada relació ens fa ser alguna cosa que si no mai hauríem estat.
9. LA CALIDESA DEL CONTACTE · L’emoció no es pot viure desvinculada al cos.
· La relació entre el benestar emocional i el benestar corporal és estreta.
· El benestar corporal s’icrementa amb la calidesa que ens proporciona el contracte afectuós amb els altres, i més quan aquesta calidesa es tradueix en una sensació tàctil especialment agradable.
10. CONSTRUEIX UN PROJECTE VITAL · Contruir significa idear i realitzar projectes però en un sentit dinàmic i no estàtic.
· La dialèctica del desenvolupament personal, a través de noves experiències, coneixements i sentiments, fa avançar el sentit que jo atorgo a la vida i em permet de donar una resposta més aprofundida i globalitzadora.
· El realisme orientat i interpretat és a la base del projecte vital.
11. SINGULARITAT I SOCIALITZACIÓ · Les emocions ens donen la valoració del que passa al nostre entorn. En funció de les emocions la realitat es fa significativa per a mi, la visc d’una forma personal, diferent de com la viuen els altres.
· El progrés de la societat depèn de les aportacions singulars dels seus membres.
12. ACTITUD RESPONSABLE DAVANT DEL CONFLICTE · El conflicte és inherent al dinamisme de la vida i inevitable en les relacions humanes.
· El conflicte no l’hem d’entendre com un fracàs o a un contratemps, sinó com una ocasió d’aprendre a relacionar-nos d’una altra manera i una oportunitat de contruir equilibris més consistents.
· No serà mai un obstacle que no poguem superar si l’afrontem amb una actitud responsable.
13. CIÈNCIA I HUMANISME · L’educació de les emocions reuneix els requisits per convertir-se en un pont o nexe d’unió entre ciència i humanisme.
· Ciència i humanisme han de trobar un punt de fusió, i no pas esdevenir la primera exclusivament un instrument al servei del segon.
· La neurociència està posant de manifest que aquesta actuació <<freda>> i desafectada no acustuma a ser eficient de cara al benestar de les persones i dels grups socials dels quals aquestes formen part.
14. RECUPERAR EL DIÀLEG AMB LA NATURA I L’ART · La natura i l’art són dos fonts poderoses, complementàries i inesgotables d’emocions.
· La llum, els colors i les formes que percebem i configuren els nostres paisatges i ambients habituals ens condicionen i afecten el nostre estat d’ànim.
· Hem de recuperar l diàleg amb la natura perquè entre nosaltres i ella hi ja una connexió molt estreta.
15. COMPROMESOS AMB LA DIGNITAT · La dignitat és un principi fonamental que implica respecte i admiració per la vida, i consideració i estimació per tots els éssers vius, sigui quin sigui el nivell maduratiu o d’evolució en què aquest es trobin.
· És incompatible amb el menyspreu d’un mateix i de l’altre. La humiliació o l’ofensa de l’altre no hi pot haver mai res que les justifiqui. Les pròpies tampoc.
· El compromís de cada persona amb la dignitat de la vida humana és un dels valors ètics cap el qual hauríem d’encaminar la vivència i l’educació de les emocions.
...