Tema 2: Teixit conjuntiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 Quim Martí – Despatx C2 – 111  No escriure al campus. Escriure al email.
TEIXIT CONJUNTIU El teixit conjuntiu esta englobat dins del teixit connectiu, no són sinònims, són coses diferents.
El teixit conjuntiu és una forma especialitzada del teixit connectiu.
GENERALITATS   Àmpliament distribuït per tot l’organisme.
Participa en diferents funcions: - Suport estructural d’altres teixit. Exemple: el teixit epitelial esta suportat pel teixit conjuntiu.
- Suport metabòlic d’altres teixits. El teixit epitelial és un teixit avascular, el teixit conjuntiu és el responsable d’aportar a totes les cèl·lules epitelial nutrients, gasos, hormones… - Defensives: participa en processos immunològics de manera bestial. La cèl·lula sanguínia per fer la seva tasca l’ha de fer en el teixit conjuntiu.
CONSITUCIÓ - Matriu extracel·lular molt abundant: hi ha molta matriu extracel·lular. Molt ric en tot un conjunt de molècules sintetitzades per un grup de cèl·lules.
Diferents tipus cel·lulars: moltes i molt variades La matriu extracel·lular La matriu extracel·lular del teixit conjuntiu esta formada per aquests tres items, i també ens servirà per estudiar els teixits connectius. Podem destacar: 1. Substància fonamental amorfa 2. Fibres: de col·lagen , elàstiques i reticulars.
3. Proteïnes Substància fonamental amorfa - - - Presenta la consistència d’un gel HIDRATAT, aigua, gràcies a que és una estructura hidratada puc transportar per difusió nutrients, hormones… a altres cèl·lules, com per exemple a cèl·lules del teixit epitelial. Si no estigues hidratat aquesta funció no podria donar-se.
Nutrició: participen en la nutrició d’altres cèl·lules, epitelial, cartilaginós… Presenta una marcadíssima metacromàsia: capacitat que tenen alguns colorants de tenyir estructures d’un color diferent a la que ells presenten. Exemple: el blau de metilè, té capacitat de tenyir d’un altre color diferent a blau. Aquesta característica s’anomena metacromàsia. Tenyeixen d’un altre color perquè tenim una gran quantitat de càrregues negatives (en la substància fonamental amorfa).
És una estructura PAS positiva, àcid periòdic – reactiu de Schiff. Tècnica citoquímica. Amb aquesta tècniques detectem sucres, glúcids. Per tant la substància fonamental amorfa és molt rica en glúcids.
Anna Jiménez Pouget - Histologia Tema 2 Constituïda per diferents glicosaminoglicans: que els podem categoritzar per dues famílies: Els sulfatats (condridín sulfat, queratàn sulfat, heparàn sulfat, dermatàn sulfat…) i els no sulfatats (àcid hialurònic). Els sulfatats tenen dues càrregues negatives (SO42-), i gràcies a aquestes tindrem metacromàsia. El blau de metilè aglutina càrregues negatives i aglutina les carregues negatives dels GAG, i mostra la metacromàsia. Si tinc una gran quantitat de càrregues negatives tindrem afinitat per càrregues positives, per l’aigua. Per això és una estructura molt hidratada, perquè té afinitat per l’aigua.
ORGANITZACIÓ ESPAIAL DELS GLICOSAMINOGLICANS Proteoglicans i glicosaminoglicans no és el mateix.
Del glicosaminoglicà no sulfatat (d’una molècula d’àcid hialurònic) penja una proteïna d’ancoratge o d’unió de la qual surt una proteïna central que és el lloc on hi ha ancorats els glicosaminoglicans sulfatats. Per tant aquí és on hi ha l’aigua dels teixit conjuntiu perquè és on hi ha les càrregues negatives.
Un proteoglicà és excloent l’àcid hialurònic, el glicosaminoglicà no sulfatat. Un proteoglicà és: la proteïna d’ancoratge + proteïna central + quantitat bestial de glicosaminoglicans sulfatats.
El conjunt, l’agrupació de proteoglicans, aquest conjunt formen una estructura nova, un AGRECÀ. Per tant, el conjunt de proteoglicans que no inclouen l’àcid hialurònic formen el agrecà.
El conjunt de proteoglicans s’anomena AGRECÀ, hi ha un proteoglicà que també s’anomena AGRECÀ, tenir cura amb això, que no indueixi a confusió! En general parlem de Agrecà com a conjunt de proteoglicans. Sinó diria: el proteoglicà anomenat agrecà… És una estructura altament marcada per la metacromàsia, PAS positiva i molt hidratada.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 2. FIBRES 2.1) LES FIBRES COL·LÀGENES (I) - - - - - Presents a tots els tipus de teixit conjuntiu Poden arribar a tenir de diàmetre fins a 10 micròmetres. Cauen dins del límit de resolució d’un microscopi òptic.
Són fibres acidòfiles: podem tenyir-les amb colorants àcids. Les fibres de col·lagen son proteïnes bàsiques, per això les puc tenyir amb un colorant àcid i en diem que són acidòfiles Presenten una marcadíssima birefringència: quan emetem un feix de llum una part de la llum travessa el cos i l’altre és reflectida, quan passa això parlem de birefringència.
Tenim una subestructura complexa, perquè presenta birefringència, i per això cal anar al microscopi electrònic, indica que les fibres de col·lagen estan formades per fibril·les (=microfibril·les) que presenten un diàmetre de 50 a 90nm (no les veiem amb el microscopi òptic). El conjunt de microfibril·les formen les fibres de col·lagen.
Les fibril·les són les responsables de la birefringència.
El M.E. també indica que les fibril·les (=microfibril·la) presenten una estriació transversal amb bandes denses que es repeteixen periòdicament cada 67 o 68 nm al llarg de la longitud d’una fibril·la. Una clara, una fosca, una clara, una fosca…sempre igual. De 67 a 68 nm és la que hi ha entre l’inici d’una banda fosca fins al final de la banda clara contigua/inici de l’altre fosca (fletxa vermella).
Les fibril·les estan formades per molècules de tropocol·lagen que presenta longituds de 280 a 300nm i diàmetres de 1.5 nm.
Cada una de les molècules de tropocol·lagen està constituïda per 3 cadenes polipeptídiques anomenades alfa (α) amb un pes molecular de 100.000 daltons.
Aquestes tres cadenes es disposen de manera semblant a l’espiral d’una llibreta.
Les molècules de tropocol·lagen es col·loquen separades entre elles i parcialment solapades entre elles formant una fibril·la. Quan utilitzem les sals de metalls pesats (com plom) per processar les mostres, el plom es posa en els espais buits que queden entre les molècules de tropocol·lagen. Originant les bandes fosques i clares alternativament.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 Quan escalfem les molècules de tropocol·lagen que les tinc congelades en un tub d’assaig les escalfo a 37.2ºC (temperatura del cos) em poden passar dues coses: 1. Que se’m situïn a l’espai d’aquesta manera tant ben solapada, parlarem aleshores dels col·làgens formadors de fibril·les: el I, el II, el III, el V i l’XI, que curiosament els tenim en els ossos (tipus I), tendons, lligaments i la còrnia. El tipus II en el cartílag, el nucli polpós, cos vitri. El tipus III en les fibres reticulars (pell, pulmons, melsa). El V en pulmó, còrnia i os. I el XI al cartílag i cos vitri.  COL·LÀGENS FORMADORS DE FIBRIL·LES O DE MICROFIBRIL·LES 2. Que mai formin fibril·les. Es disposen a l’espai formant altres estructures, però no formant fibril·les. Sinó formaran fibres de col·lagen com per exemple el col·lagen tipus IV.
2.2) LA FIBRA ELÀSTICA (I) - En el teixit fresc, si són abundants, confereixen a l’òrgan a on es localitzen una coloració groguenca. Per exemple, la carn esta formada de fibres elàstiques i en fresc, donen una coloració groguenca, el greix.
- Menys abundants que les fibres col·làgenes en el teixit conjuntiu.
- Presenten un diàmetre que pot oscil·lar entre 0.2 a 1 micròmetre. La podem veure amb el microscopi òptic. Puc veure una fibra elàstica solitària, 1 micra cau dins del límit de resolució, però quan tinc un feix encara es veu millor.
- Disposició:  En el teixit conjuntiu laxa les fibres elàstiques es ramifiquen. En el conjuntiu assoleixen la forma d’estructures bifurcades.
 En els vasos sanguinis es disposen formant làmines perforades (artèria aorta). Formen moltes làmines perforades, constituïdes de fibres elàstiques i estan perforades per permetre el pas de neurotransmissors.
 Disposades de forma paral·lela (lligaments). En els lligaments es disposen de forma paral·lela, no perforades.
LA FIBRA ELÀSTICA (II) Com millor s’estudien és mitjançant la microscòpia electrònica. El M.E. indica que les fibres elàstiques estan constituïdes per: - - Microfibril·les, no tenen res a veure amb les fibril·les o microfibril·les de les fibres de col·lagen. Envolten, estan rodejant l’elastina, i també poden estar immerses en aquest material amorf, l’elastina.
Un material amorf, l’elastina.
Els estudis bioquímic indiquen: Les microfibril·les són un grup de proteïnes d’estructura variable. Entre elles cal destacar a la fibril·lina i la fibulina (Glicoproteïnes) Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 CARACTERÍSTIQUES DE L’ELASTINA - L’elastina no és res més que una proteïna.
És insoluble en aigua, en àcids o en bases diluïdes.
No resulta afectada per digestions enzimàtiques És rica en desmosina e isodesmosina (és l’isòmer de la desmosina)  aminoàcids Presenta poca quantitat de lisines.
La elastina està constituïda per un conjunt de tropoelastina. (IMPORTANT) Si agafo UNA tropoelastina té una sèrie de característiques (1 SOLA, sinó no val el que explicaré ara): - És un polipèptid lineal d’uns 800 aa i un pes molecular de uns 72000 daltons És soluble en aigua i en àcids i bases dèbils.
És molt vulnerable a les digestions enzimàtiques Molt rica en lisina No presenta ni desmosina ni isodesmosina.
Tot un conjunt de característiques que estan enfrontades amb les característiques de l’elastina.
-      La molècula de tropoelastina presenta 2 dominis (2 parts) o segments que s’alternen al llarg de la seva cadena polipeptídica:  Domini en hèlix α  Domini hidrofòbic: és el responsable de les característiques elàstiques d’aquesta fibra. És el responsable que jo pugui estirar la fibra elàstica i torni a la seva posició inicial.
4 lisines de 4 molècules de tropoelastines DIFERENTS s’uneixen covalentment per formar una molècula nova la desmosina (gràcies a la lisinoxidasa (enzim)) i el isòmer, la isodesmosina (1% del pes sec de l’elastina). ARA tinc elastina, abans tenia una sola molècula de tropoelastina. Quan ajuntem molècules de tropoelastina i l’escalfem a 37.2º s’ajunten i perden la identitat, ja no són les mateixes, ara són una cosa nova, una fibra d’elastina.
L’elastina té unes propietats contradictòries amb el que presenta una sola molècula de tropoelastina.
Aquesta unió és irreversible, quan es forma l’elastina ja no es pot tornar a obtenir tropoelastina.
De la foto cada línia és una molècula de tropoelastina, i pel seu domini hidrofòbic es plega, es veu que falten unions perquè és en 2D, les altres tropoelastines estan per davant i per darrera.
La pèrdua d’elasticitat de la pell es perd amb l’edat i apareixen les arrugues.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 2.3) LA FIBRA RETICULAR - - Localització: sempre estan associades a vasos sanguinis i òrgans hematopoètiques.
Com per exemple: el pulmó, òrgans limfoides i vasos sanguinis. Òrgans que es pugin estirar i contraure.
Les fibres reticulars són molt primes Amb les tincions convencionals del laboratori no es tenyeixen aquestes fibres.
Però sí amb les impregnacions de sals de plata, impregnacions argèntiques.
Estan formades per col·lagen tipus III i també del tipus I.
A la seva superfície hi presenten glicoproteïnes, estan cobertes de glicoproteïnes, raó per la qual són PAS (+) i els hi permet fixar sals argèntiques, sals de plata, i gràcies a això les podem observar amb el microscopi òptic.
3.- Proteïnes - Fibronectina - Laminina - Entactina - Tenascina Quan anem a un tipus especialitzat de teixit les explicarem.
TIPUS CEL·LULARS que presenta el teixit conjuntiu El teixit conjuntiu esta replet de cèl·lules. Les hem de categoritzar en dues categories: A) Cèl·lules sèssils, fixes: pròpies del teixit conjuntiu - Fibroblast - Reticulars - Adipòcits (els podem trobar sempre en el teixit conjuntiu, però quan predomina de forma bestial els tipus cel·lulars d’adipòcits, m’he de referir a ells sota el nom de teixit adipós). Per això al proper tema estudiarem les agrupacions bèsties d’adipòcits.
- Mesenquimàtiques B) Cèl·lules mòbils, lliures: Provenen d’altres compartiments, migren per la sang i un cop en el conjuntiu fan la seva tasca.
- Macròfag - Mastòcits - Plasmòcits - Els estudiarem en el tema de teixit sanguini els neutròfils, eosinòfils, basòfils, monòcits i limfòcits.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 A) CÈL·LULES FIXES DEL CONJUNTIU, SÈSSILS: A.1) EL FIBROBLAST Encarregat de l’elaboració i el manteniment de la matriu extracel·lular Prové de les cèl·lules mesenquimàtiques Els fibroblasts es presenten sota dues formes. (ambdues transitòries). Una mateixa cèl·lula pot produir i deixar de produir i tornar-hi. Son intercanviables i transitòries en el temps.
Activa: en un moment determinat elabora components de la matriu extracel·lular.
Inactiva: en un moment determinat no elabora res de la matriu extracel·lular.
És l’encarregat d’elaborar la substància fonamental amorfa, les fibres de col·lagen i manté la matriu extracel·lular.
EL FIBROBLAST ACTIU - Són els que elaboren tots els components de la matriu - Morfologia cel·lular (a través de M.E.)  Té un nucli i 1 o 2 nuclèols.
 Tenen un aparell de Golgi molt desenvolupat.
 Són molt riques en cisternes del Reticle endoplasmàtic rugós i ribosomes lliures.
- El citoplasma del fibroblast actiu és una estructura basòfila degut a la presència de RER.
- Pot observar-se la presència de grànuls PAS (+) indicant la presència d’alguns components de la matriu extracel·lular, estructures delimitades per membranes.
- Les mitocòndries són llargues i nombroses, ja que necessitarà molta energia.
- Cèl·lula allargada amb prolongacions citoplasmàtiques, degudes a que elaboren matriu extracel·lular arreu d’ella.
- Presenten capacitat de moviment, es desplaça pel teixit conjuntiu. Té un desplaçament ameboide.
- Citoesquelet ben desenvolupat i de localització espacial ordenada. La disposició espacial de la matriu extracel·lular del teixit conjuntiu ve disposada per la disposició del fibroblast a l’espai, afavorint que el fibroblast es desplaci cap a una banda i això governa la disposició a l’espai de la matriu extracel·lular.
- No tenen capacitat de divisió, només mostren capacitat de divisió només en resposta a lesions en el teixit conjuntiu (hi ha d’haver tot un conjunt de gens que se silenciïn i altres que s’expressin).
EL FIBROBLAST INACTIU - No participa en l’elaboració de la matriu extracel·lular.
- Són cèl·lules fusiformes.
- El nucli i el nuclèol presenta de menor mida - L’aparell de Golgi també és més petit - Les mitocòndries són petites - Presenta poques cisternes del RER la qual cosa fa que el citoplasma sigui acidòfil, això és degut a la pèrdua de cisternes i de ribosomes lliures.
- Citoesquelet molt poc desenvolupat.
- No hi ha tantes prolongacions citoplasmàtiques i són més petites.
- Són formes intercanviables en el temps, un inactiu pot ser actiu més tard… Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 ELABORACIÓ DELS COMPONENTS DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR ELABORACIÓ DELS GLUCOSAMINOGLICANS SÍNTESI DE L’ÀCID HIALURÒNIC Recordar que l’àcid hialurònic (compost per disacàrids) no forma part dels proteoglicans. El fibroblast actiu sintetitza la molècula d’àcid hialurònic, el problema és que aquest pot ser diverses vegades més gran que el fibroblast, per això la síntesi la fa a trossos. Sintetitza tots els components per fer la molècula, els expulsa a fora i un cop allà va sintetitzant la molècula a trossos. Una molècula orientada en sentit , vol dir que el fibroblast actiu s’ha estat desplaçant cap , ja que a mesura que es desplaça va sintetitzant i deixant enrere la molècula d’àcid hialurònic.
SÍNTESI GLUCOSAMINOGLICANS SULFATATS Alhora, paral·lelament a la formació de l’àcid hialurònic, va elaborant els glicosaminoglicans sulfatats, que em formaran juntament amb la proteïna d’unió i la proteïna central un proteoglicà, està elaborant un proteoglicà, i l’elabora a “bulto” a l’interior de la cèl·lula, un cop elaborat, l’aboca a l’exterior, i un cop a l’exterior, el proteoglicà s’uneix a la molècula d’àcid hialurònic.
El fibroblast actiu elabora tot el proteoglicà a seu interior. En l’elaboració d’aquest proteoglicà, necessitem els nuclèols i les cisternes del RER i els ribosomes per elaborar la part proteica del proteoglicà, la proteïna d’unió i la proteïna central.
Com uneix el fibroblast els glicosaminoglicans sulfatats (disacàrids) a la part proteica del proteoglicà? Hi ha un mecanisme que depèn de l’existència de serines en la cadena central, en la proteïna central hi ha una successió d’aminoàcids, doncs en els llocs on hi ha serines s’hi uniran els glicosaminoglicans sulfatats. Les serines estan separades en l’espai de tal manera que permeten que cada x nm d’espai en la cadena s’hi uneixi un glicosaminoglicà sulfatat. Les serines no estan disposades de manera aleatòria a l’espai.
Ara que el fibroblast ja ha elaborat tot proteoglicà, l’aboca de cop a l’exterior i aquest proteoglicà recent sintetitzat s’ancora a la molècula d’àcid hialurònic, la qual va fent a trossos i alhora. Cada fibroblast forma 1 agrecà.
La disposició a l’espai de la matriu extracel·lular del teixit conjuntiu (per exemple la disposició d’un agrecà) està relacionada amb el moviment espacial del fibroblast actiu.
ELABORACIÓ DE LA FIBRA DE COL·LAGEN (I) Serveix tant pels col·làgens formadors de fibril·les com els no formadors. I per la formació de la fibra de col·lagen pot estar implicat més d’un fibroblast.
Quan el fibroblast elabora les molècules de tropocol·lagen les elabora igual que sintetitzés una proteïna. Les elabora i en cada extrem hi té un pèptid senyal. Com que una molècula de tropocol·lagen té 3 cadenes α hi haurà 6 pèptids senyals. Aquesta molècula no s’anomena molècula de tropocol·lagen sinó que s’anomena de procol·lagen, perquè és soluble amb aigua, Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 amb els “líquids” de la cèl·lula, líquids tissulars. La molècula de procolagen és soluble en aigua gràcies als pèptids senyals. Aquestes molècules de procolagen un cop s’aboquen a l’exterior se’ls trenca aquests pèptids senyals (cercle vermell), els perdem, ara parlem de una molècula de tropocol·lagen i són insoluble en els líquids tissulars.
Hi ha diverses malalties autoimmunes que el que fan que a dins del fibroblast es trenca el pèptid senyal, per tant dintre del fibroblast hi ha tropocol·lagen que es insoluble, per tant rebenta el fibroblast.
A.2) CÈL·LULES RETICULARS (la formació és la mateixa, és col·lagen del tipus I i III) - - - Localitzades en el teixit i òrgans limfoides. Són cèl·lules hematopoètiques Presenten similitud amb els fibroblasts. Una cèl·lula reticular és igual que un fibroblast però implicat de forma exclusiva a elaborar aquells components de les fibres reticulars.
Formen un xarxa: quan es disposen a l’espai formen una xarxa.
Entre cèl·lules hi ha unes ralles que son les fibres reticulars que ells han format, també estan a l’espai formant una xarxa. I al mig, en els forats blancs tinc els pares, avis i besavis de les cèl·lules sanguínies, els precursors cel·lulars de les cèl·lules sanguínies, dels neutròfils, dels basòfils… Participen de la elaboració de les fibres reticulars.
A.3) CÈL·LULES MESENQUIMÀTIQUES Són els precursors cel·lular dels fibroblast. Són típiques de l’embrió CÈL·LULES MESENQUIMATOSES: Quan l’embrió es fa gran, ja no són cèl·lules mesenquimàtiques, sinó que s’anomenen cèl·lules mesenquimatoses, i són precursores de nous fibroblast. És la mateixa cèl·lula però en diferents moments de la vida d’un individu.
Morfològicament són molt semblants als fibroblast inactius.
Cèl·lules molt indiferenciades: es consideren cèl·lules mare, poden donar lloc a molts tipus cel·lulars. (tant les mesenquimàtiques com les mesenquimatoses).
Tot i tenir menys activitat que un embrió, persisteixen i donen lloc a noves cèl·lules, per exemple una persona gran segueix renovant eritròcits, plaquetes, glòbuls blancs… Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 B) CÈL·LULES LLIURES DEL CONJUNTIU, NO SÈSSILS: B.1) EL MACRÒFAG o L’HISTIÒCIT Arriba d’un altre indret per fer la seva tasca.
- Mida: oscil·la entre els 20-50 μm Morfologia molt variable Marcada motilitat ameboide Nucli excèntric i en general sense nuclèols, és a dir que no té capacitat de síntesi.
Només fa aquella tasca, no sintetitza res, hi ha una gran diferenciació Presència en el citoplasma de lisosomes, fagosomes i fagolisosomes. Aquests enzims hidrolítics són una herència dels seus precursors cel·lulars.
Lisosomes: enzims Fagosomes: allò que la cèl·lula ha interioritzat ho fagocita. És una estructura que la cèl·lula ha fagocitat.
Fagolisosoma: és un fagosoma on hi ha abocat els enzims hidrolítics abocats en els lisosomes.
Aparell de Golgi molt desenvolupat, RER (és una herència que ell té) Patrullen el teixit conjuntiu, es van movent pel conjuntiu perquè tenen la capacitat de ventilar-se tots els components del conjuntiu que estiguin danyats. Fagociten tot el que es troben danyat. També poden fagocitar els bacteris, virus, fongs que hagin fagocitat el conjuntiu.
Presenten gran capacitat de fagocitosi Origen: ULL! Els precursors cel·lulars dels macròfags estan a la medul·la òssia. De la medul·la òssia, deixen descendents, i els únics que ara ens interessen són els: MONÒCITS, els quals abandonen la medul·la òssia i donen voltes pel torrent circulatori, i en resposta a una infecció o un traumatisme en el conjuntiu, abandonen el torrent circulatori i migren cap al conjuntiu, allà finalitza la seva diferenciació, i quan ha acabat el seu cicle de diferenciació, ARA hem de parlar de MACRÒFAGS.
El precursor cel·lular del macròfag és el monòcit i darrere del monòcit hi ha els de la medul·la òssia, són els de la medul·la òssia els que elaboren els enzims hidrolítics, i els descendents són els que es troben els enzims hidrolítics.
De macròfags hi ha dues categories: en un òrgan o teixit determinat sempre trobarem els residents i els lliures: Residents: els que sempre hi són, sempre estan en l’òrgan.
Lliures: hi ha un reclutament de nous macròfags, quan arriben nous macròfags per ajudar a combatre alguna infecció arriben els macròfags lliures.
Tant els residents com els lliures sempre estan a la medul·la òssia. Quan han acabat de fagocitar engeguen un programa d’apoptosis i desapareixen del mapa. O es pot donar que en el conjuntiu vagin per un vas limfàtic fins a un gangli on seran destruïts.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 B.2) MASTÒCITS Presenta entre 20-30 μm de diàmetre Són cèl·lules ovalades de nucli esfèric de localització aproximadament central El citoplasma presenta una gran quantitat de grànuls de 0.3 – 0.8 μm de diàmetre. Es poden veure amb el M.O Els grànuls presenten una marcada metacromàsia i són basòfils A la superfície cel·lular hi ha receptor per a l’IgE. Tenen proteïnes estructurals capaces de reconèixer les immunoglobulines E  responsables de les al·lèrgies. Quan les proteïnes entren en contacte amb una immunoglobulina E fa que el contingut d’aquests grànuls s’alliberi a l’exterior, i això comportarà que comencem a ofegar-nos, gratar-nos… Origen: Al principi es creia que aquestes cèl·lules degut a la seva semblança morfològica provenien de basòfils, però NOOOO, se sap que aquesta cèl·lula té precursors cel·lulars a la medul·la òssia. I els seus antecessors són els que van donar els grànuls al mastòcit, és una herència. Aquesta cèl·lula per fer la seva tasca ha d’estar en el conjuntiu.
Els grànuls tenen una marcada metacromàsia i són basòfils, això vol dir que les molècules que té al interior tenen moltes càrregues negatives: ◊ Heparina: té una gran quantitat de càrregues negatives, per això fa que alguns colorants facin metacromàsia ◊ Histamina B.3) PLASMÒCITS És una cèl·lula que per fer la seva tasca ha de localitzar-se en el conjuntiu Són cèl·lules ovalades amb diàmetres que oscil·len entre 10 a 20μm Presenten un nucli ovalat o esfèric de localització excèntrica… la seva cromatina té forma de roda d’una carreta, o bici i a l’eix hi ha el nuclèol i els radis serien la diferent disposició de la cromatina.
La cromatina nuclear presenta una disposició molt concreta: cromatina densa en forma radial Citoplasma és ric en cisternes de RER (encarregat d’elaborar molts anticossos, es comporten com a factories d’immunoglobulines, síntesi d’immunoglobulines). Tenen un citoplasma basòfil perquè el puc tenyir amb colorants bàsics, és a dir el citoplasma és molt àcid perquè hi ha molts ARN que s’estan transcrivint.
No presenta grànula de secreció El seu origen també esta en la medul·la òssia, el precursor cel·lular elabora limfòcits i el limfòcit B surt a la sang, torrent circulatori, quan el limfòcit B contacta amb un antigen, sinó no val, comença el seu procés de diferenciació, i el procés de diferenciació implica obligatòriament migrar en el teixit conjuntiu, i en el conjuntiu tenim Anna Jiménez Pouget - Histologia Tema 2 limfòcit B on passa a plasmoblast i de plasmoblast a plasmòcit. I en el conjuntiu farà la seva tasca, d’elaboració d’anticossos. La diferenciació és dóna des de limfòcit B en el teixit conjuntiu a plasmoblast i plasmòcit! Els limfòcits B tenen una capacitat moderada per fer anticossos, en fan però moderadament, el plasmòcit és el que té la gran capacitat d’elaborar anticossos per un tub contra l’antigen determinat. De limfòcit B a plasmòcit la capacitat per sintetitzar anticossos va augmentant.
Precursor de la medul·la òssia  elabora  limfòcits B  pel torrent circulatori, elaboren anticossos però pocs  contacte amb un antigen, migració cap al conjuntiu on inicia la diferenciació  plasmoblast  en el teixit conjuntiu, elabora una mica més d’anticossos  diferenciació  PLASMÒCIT  síntesi d’anticossos a MOGOLLÓN.
CLASSIFICACIÓ DEL TEIXIT CONJUNTIU - Depenent de l’abundància relativa de cèl·lules, fibres i substància fonamental amorfa tindrem:  Teixit conjuntiu laxa  Teixit conjuntiu dens (regular: hi predominen les fibres respecte a les cèl·lules i de la matriu amorfa i irregular)  Teixit conjuntiu elàstic Teixit conjuntiu laxa - Distribuït per aquelles zones de l’organisme que no requereixen una important resistència mecànica (sistemes respiratori i digestiu).
- Si un òrgan té canvis de volum en l’espai tindrà teixit conjuntiu laxa.
- Presenta una marcada vascularització (+ vasos sanguinis, limfàtics i terminals axònics) i molts terminals nerviosos - Les fibres de col·lagen són primes i estan distribuïdes en totes les direccions de l’espai.
- Aquesta variant de conjuntiu esta caracteritzada perquè hi ha una gran quantitat de cèl·lules, de tot tipus de cèl·lules i poques fibres de col·lagen i primes.
Teixit conjuntiu dens - Hi predominen les fibres sobre les cèl·lules. Tinc molt poques cèl·lules i mogollón de fibres.
- En funció de com estan distribuïdes a l’espai aquestes fibres tinc dos tipus: el irregular i el regular Irregular: - Localitzat, per exemple, a la dermis i formant càpsules al voltant dels òrgans (envoltant-los) - Caracteritzat per trobar moltes fibres col·làgenes agrupades en feixos, en totes les direccions a l’espai, aleatòries, a l’atzar.
- Les fibres col·làgenes són més gruixudes que en el conjuntiu laxa - Exemple: la pell de qualsevol mamífer.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 Regular: - Esta localitzat en diferents indrets com en els tendons, lligament, etc… - Les fibres estan disposades en una sola direcció de l’espai, perquè es troben en òrgans que només responen a forces tractores en una única direcció de l’espai.
- Hi ha poques cèl·lules, i moltes fibres en una única direcció de l’espai.
- Quan es localitza en els tendons, els fibroblast es denominen tendinòcits - Les fibres col·làgenes es disposen de forma paral·lela, posades una al costat de l’altre i fortament empaquetades, una al costat de l’altre.
- Exemple: tendó de rata.
Tendó Lligament TEIXIT CONJUNTIU ELÀSTIC - Format per feixos paral·lels i agrupat de fibres elàstiques (elastina, tropoelastina…) - El diàmetre d’aquestes fibres pot ser elevat.
- Els feixos es mantenen units mitjançant teixit conjuntiu laxa.
- És en aquest conjuntiu laxa on hi trobem els fibroblasts.
- Entre feix de fibra elàstica i feix de fibra elàstica hi trobo teixit conjuntiu laxa, on hi trobaré moltíssimes cèl·lules i molt poques fibres de col·lagen.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 2 Entre el teixit epitelial i el conjuntiu s’estableixen relacions: RELACIONS EPITELI – CONJUNTIVES (molt important) - - Superfície externa del cos: l’epiteli de revestiment es diu epidermis (teixit epitelial pla estratificat situat en la superfície externa del cos), quan ens parlen de la dermis (no és més que el teixit conjuntiu que hi ha per sota d’un epiteli), el conjunt d’epidermis + dermis es coneix com a PELL.
Cavitats:  Obertes: digestiu, respiratori, vies orinaries… l’epiteli de revestiment de les cavitats obertes rep el nom d’epiteli. El conjuntiu que hi ha sota d’aquest epiteli rep el nom de Corion, només puc parlar de Corion en el tracte digestiu, respiratori… i el conjunt del revestiment i el subjacent rep el nom de Mucosa.
 Tancades:  Celòmiques (Pleura, pericardi - part del cor), l’epiteli de revestiment es diu Mesoteli i el conjuntiu que hi ha sota s’anomena Capa submesotelial i el conjunt és una Serosa.
 Cardiovasculars, l’epiteli de revestiment s’anomena Endoteli, el conjunt que hi ha per sota s’anomena Capa subendotelial i si és un vas sanguini el conjunt s’anomena Intima, i si és el cor s’anomena Endocardi.
Superfície corporal externa Tancades Cavitats Obertes Celòmiques (pleura, pericardi) Cardiovasculars Epiteli de revestiment Conjuntiu subjacent Unió epiteli-conjuntiu Epidermis Dermis Pell Epiteli Còrion Mucosa Mesoteli Capa submesotelial Serosa Endoteli Capa subendotelial Intima (només si és un vas sanguini) Endocardi (si és el cor) ...