1. Dret penitenciari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Dret penitenciari: I. Concepte; II Establiments penitenciaris Què és el Dret penitenciari? Està format per un conjunt de normes jurídiques que regulen l'execució de les penes i mesures privatives de llibertat. Vol dir que tot el que té a veure amb les normes de determinació de la pena queda fora, el dret penitenciari té lloc a partir de la existencia de una sentència ferme. Te a veure amb la execució amb les penes i mesures privatives de llibertat. Les altres mesures i penes que no són privatives de llibertat, no podem ficarr-les en el dret penitenciari. En la regulació de les mesures de seguretat, també és dret penitenciari (penologia).
Té autonomia respecte el Dret penal per tres motius bàsics; té fonts diferents a les del dret penal; perqué l'objecte de la seva regulació també és diferent (l'objecte del dret penitenciari es l'exercici penitenciari i en el nucli d'aquesta execució es troba la subjecció de relació especial que descriu el posicionament jurídic de les persones que etren al centre penitenciari respecte l'administració penitenciaria, fet que crea certs drets i deures); també té una jurisdicció específica, diferent del dret penal. Dins de l'ordre penal hi ha una jurisdicció que és la penitenciaria i contribueix a l'autonomia del dret penitenciari respesta el penal.
Quines són les seves fonts? Lleis: -LO 1/1979, de 26 setembre, general penitenciaria -Codi Penal quan està regulant la llibertat condicional o els periodes de seguretat de tercer grau o mesures de seguretat.
Reglaments: -Reial Decret 190/1996 de 9 de febrer.
-Reial 1201/1981 art 108-111 i 124 -Reglament dels serveis de presons, Decret de 2 de febrer de 1956 art. 65-73 Competències autonòmiques: -art. 11.1 Lo4/1979, 79 LOGP i RD 3482/1983 -Decret de la Generalitat de Catalunya 329/2006, pel que s'aprova el Reglament d'Organització i Funcionament dels Serveis d'Execució Penal a Catalunya.
Altres fonts: -Jurisprudència del TC -Jurisprudència del TEDH -Regles de NNUU en matèria de prevenció del delicte i tractament dels delinqüents -Regles del consell d'Europa en matèria penitenciària. ( en particular la recomanació del 2006 del consell de Ministres) -Instruccions, ordes de serveis, circulars SGIP i SSPRJJ. (no són normes jurídiques, però regulen la vida dins de les presons i els seus drets, tenen un impacte molt directe en les presons i en la Criminologia).
Jurisdicció propia Jutjat de vigilància penitenciària ( regulat art.76 a 78 LOGP) controla l'execució de les penes privatives de llibertat, no tant de les mesures; en segon lloc controla la legalitat de l'activitat penitenciària ( respecti la llei), en tercer lloc i més important, és el garant últim dels drets dels interns: Art 76.1 LOGP: el juez de Vigilancia tendrá atribuciones para hacer cumplir la pena impuesta, resolver los recursos referentes a las modificaciones que pueda experimentar con arreglo a lo prescrito en las Leyes y reglamentos, salvaguardar los derechos de los internos y corregir los abusos y desviaciones que en el cumplimiento de los preceptos del régimen penitenciario puedan producirse.
Quins són els principis rectors del Dret penitenciari? Són principis que han d'inspirar al legislador i en la pràctica de l'activitat penitenciària.
Principis informadors del Dret penitenciari  Principi de legalitat ( art 3.1 i 2 CP; 2 LOGP) Té moltes dimensions. En matèria penitenciària es projecte en forma de garantia executiva, el que significa que només es pot executar una pena o una mesura de seguretat segons allò que està prescrit en la llei, en el reglament que la desenvolupa i en virtut d'una sentència ferme dictada per el jutge o Tribunal competent.
 Principi d'intervenció judicial (art 3.2 CP; art 94 LOPJ). En l'execucio de les penes privatives de llibertat i en les mesures de seguretat privatives de llibertat, té lloc sota supervisió judicial.
 Principi de ressocialització (art 25.2 CE; art 1 LOGP). Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat, estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treball forçat.
 Principi d'humanitat de les penes (art 10 i 15 CE). Consagra la dignitat de la persona com a valor de la persona i la prohibició dels tractes inhumans i degradants i de la tortura. És important perqué ha de garantir que l'execució penitenciària respecti la dignitat de les persones i no constitueixi un tracte inhumà o degradant. Té una rellevància pràctica molt directa quan una persona en un centre tancat alega davant d'un jutge o tribunal que una pràctica concreta penitenciària violenta la seva dignitat i constitueix un tracte inhumà i degradant.
Què són els establiments penitenciaris? L'establiment penitenciàri on té lloc aquesta separació de la societat, que és la pena de presó. Cada sistema penitenciari qu hi ha hagut té una estructura i arquitectura pròpia.
Allò que ha de inspirar el tancament de les persones és la rehabilitació i perqué això sigui així necesiten una arquitectura normalitzada que combina espais per la relació individual, la relació col·lectiva..
-L'arquitectura com a reflexe de les finalitats de la presó -El sistema d'individualització científica. En el nostre sistema l'arquitectura està molt pensada per ressocialitzar en termes teòrics. Ve marcada per dos condicionants fonamentals; la forma de cumpliment que regula la LOPG (sistema d'individualització científica (quan entra a la presó es fa un estudi de les seves cirumstàncies i s'el situa en un grau de determinació determinat ( 1er, 2n o 3r grau) estan vinculats a models de vida dins de la presó. Es revisa periòdicament i es flexible, depèn de les condicions de la persona. Tot el que li pasa dins de la presó a una persona depèn d'aquest sistema d'individualització científica. Per aixó ha de dotar-se a les presons de característiques per els tractaments de les persones, les condicions...
L'arquitectura com a reflexe de les finalitats de la presó.
-Principi de separació (Regles Mínimes de Ginebra, art. 16 LOGP) Quan es persones entren a un centre penitenciari, han de ser allotjats físicament en establiments diferents segons les seves característiques individuals. En funció del sexe, de la edat, dels antecedents penals, del motiu de la detenció i en funció del tractament que se li aplicarà. Insipiren al legislador penitenciari -> sigui quin sigui el lloc on ingresi la persona, de forma inmediata cal procedir a la seva separació en funció d'uns criteris.
Als homes de less dones cal separar-les, les persones sentenciades (condemnades) a les que estan en presó preventives (presumpció d'inocència) i dins d'aquests dos grups entre primaris i reincidents. Cal separar també joves (dels 18 als 21 i en situacions concretes fins a 25 anys) d'adults. També s'han de separar les que tenen enfermetats físiques o mentals, dels que no les tenen. Les persones que cometen delictes dolosos de les que les cometen per imprudència.
Condiciona l'arquitectura.
-El concepte d'establiment penitenciari (art. 10.1 Reglament Penitenciari). Defineix l'establiment penitenciari com una entitat arquitectònica, administrativa i funcional que té una organització propia. Estan formats per unitats, móduls i departaments.
Parlarem d'un edifici, d'una organització administrativa i d'una funció.
Disposicions generals  L'administració penitenciària fixa la ubicació evitant desarrelament (art.12 LOGP). Ha de pensar on situarà en el mapa aquestes centres penitenciari intentant evitar el trasllat de les persones, és a dir, que els centres penitenciaris estiguin propers d'on procedeixen les persones que tanquen.
 Infraestuctures bàsiques (art 12 LOGP). Deuran (estan obligats a..) tenir un conjunt de dependències de serveis idonis de dormitoris individuals, enfermeries, escoles, bibliotecas, instal·lacions esportives i recreatives, etc.. Volen que sigui possible que hi hagi una vida col·lectiva organitzada i una adecuada classificació de les persones.
 Consagra el principi cel·lular (art 19 LOGP i art 13 Reglament). També hi ha un imperatiu, estan obligats: tots els interns s'allotjaran en cel·les individuals.
En cas de insuficiència temporal d'allotjament o indicació del metge o de l'equip d'observació i tractament, es podrà recórrer a dependències col·lectives. En aquests casos, els interns seran sel·leccionats adequadament.
-> No es cumpleix pràcticament mai, es podria discutir i es discuteix si aixó és bo pel benestar de les persones o no (no dormir sols).
...