1r parcial - Biologia Animal (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Biologia Animal i Cel·lular
Año del apunte 2017
Páginas 38
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Resum dels temes 7-14 de Biologa Animal. Hi entren: mol·luscs, anèl·lids, nematodes, artròpodes, crustacis, hexàpodes equinoderms i cordats (1a part).

Vista previa del texto

Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 7- MOL·LUSCS POSICIÓ FILOGENÈTICA GENERALITATS: • Tipus animal més divers després dels artròpodes (4,8%) • Es coneixen més de 93.000 espècies actuals i 70.000 de fòssils • S’estima que queden la meitat per descriure • Marins, també d’aigües continentals i terrestres • És un dels grups animals amb major diversitat morfològica • La mida oscil·la entre algunes micres o pocs mil·límetres... Als 20 m del calamar gegant • 1m d’alguns Tridàcnids ORGANITZACIÓ CORPORAL • Metazous triblàstics insegmentats • Simetria bilateral • Protostomats • Celomats PARET DEL COS Formada per tres capes: • Cutícula (conquiolina) • Epidermis • Múscul 1 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm REGIONALITZACIÓ DEL COS: Cos dividit en quatre regions: Cap, Peu, Massa visceral i Mantell (closca) El cap - L’extrem anterior “explora” el medi - Acumulació: o D’estructures sensorials Þ CEFALITZACIÓ D’estructures alimentàries - Zona cefàlica reduïda (escafòpodes) - Fins i tot absent (bivalves) - Fusionada amb el peu (cefalòpodes) El peu - Expansió corporal en posició ventral (en la majoria de mol·luscs) - Molt musculosa - Forma una sola reptant ventral i aplanada - És ciliada i amb moltes glàndules mucoses La massa visceral - Òrgans interns al dors - Limita amb el peu ventralment - Amb el mantell dorsalment El mantell - Expansió laminar epidèrmica i cuticular de la paret dorsal del cos - En el seu interior hi ha músculs i canals hemolimfàtics - Apareix durant el desenvolupament embrionari - Origina un o dos lòbuls que recobreixen el cos à La - cavitat pal·lial Espai entre el lòbul del mantell i el cos Pot disposar-se formant uns Canals estrets o una o dues grans cambres Hi flueix l’aigua, gràcies als moviments ciliars o musculars (cefalòpodes) Allotja les brànquies o ctenidis Hi aboquen digestiu, excretor i gònades 2 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm à La - closca Exosquelet de carbonat càlcic Glàndules de la closca (dors del mantell) En la majoria de mol·luscs excepte els aplacòfors Molt variable en forma i en mida Poden tenir una closca desenvolupada Amb morfologies diverses.
o o o o o Bivalves à Formada per dues valves Poliplacòfors à Formada per vàries (8) plaques Cònica à Enrotllada formant una espiral (Cargol, gasteròpode) *Espiral plana à enrotllada *Poden tenir una closca vestigial o que no s’aprecia externament Ø Interna i calcària à sípia Ø Làmina interna còrnia, la ploma à calamar Ø Sense closca à pop espiral plana *FUNCIONS DE LES DUES ÚLTIMES: Þ Controla la flotabilitat Þ Secreció i reabsorció de gasos en els compartiments de la closca - Model bàsic de tres capes: o Periòstrac: capa proteica o 2 capes calcàries: cristalls de calci units per conquiolina § Externa o prismàtica: prismes de calci § Interna laminar o nacrada: secreció contínua, augmenta de gruix al llarg de la vida APARELL DIGESTIU: 1. Complet: - Tub obert per ambdós extrems - Orifici d’entrada (boca) - Orifici de sortida (anus) - Gran quantitat de glàndules - Cecs digestius glandulars 2. Ràdula - Estructura bucal dentada exclusiva dels mol·luscs 3 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm - En mol·luscs macròfags (desapareix en micròfags) - Serveix per raspar i arrencar partícules - Adaptada al tipus d’alimentació àParts: - Membrana radular: cinta corbada amb dents quitinoses - Odontòfor: cartílag sobre el que es disposa la membrana radular - Musculatura: o Odontòfor: mou l’odontòfor endavant i endarrere o Membrana radular: fa lliscar la membrana radular sobre l’odontòfor APARELL CIRCULATORI: obert Format per: • Cor septat (2 atris i 1 ventricle) • Vasos sanguinis • Sinus hemocèlics • Hemolimfa (“sang”) APARELL RESPIRATORI Òrgans respiratoris especialitzats • Brànquies bipectinades: a la cavitatpal·lial (Interntes/externes) • Pulmons: es perden els ctenidis, l’intercanvi gasós es dóna a la (en mol·luscs terrestres) ÒRGANS EXCRETORS: Metanefridis - Estructures tubulars parells (a vegades única) - Tub obert per ambdós extrems - Orifici d’entrada (nefrostoma) à celoma pericardíac - Orifici de sortida (nefridiòpor) à cavitat pal·lial - Filtra el líquid celomàtic *mirar foto ap. Aparell circulatori SISTEMA NERVIÓS - Ganglis cerebroides - Anell circumentèric - Cadenes longitudinals - Comissures transversals - Estructura en escala - Sense ganglis metamèrics Model de sist. Nerviós de protòstoms 4 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm ÒRGANS SENSORIALS Al cap s’hi concentren òrgans sensorials: § Mecanoreceptors à Tentacles cefàlics § Fotoreceptors Þ Ull camerular Þ ulls simples Þ tentacles òptics § Quimioreceptors Þ Rinòfors Þ Osfradis Epiteli sensorial de la cavitat pal·lial Proper a les brànquies Concentració de sediments Absència en pelàgics FUNCIONS VITALS 1) LOCOMOCIÓ Ø Reptació (ex: cargol, pop) o Formes bentòniques o terrestres o Moviment ondulatori del peu o Amb l’ajut de ventoses Ø Excavació o Peu comprimit en forma de fulla o Dirigit endavant Ø Natació o Expulsant aigua per les valves o Mitjançant ondulacions del mantell (sípia) o Natació per propulsió: La contracció muscular fa sortir aigua a propulsió pel sifó à En cefalòpodes (pop), el peu origina el sifó i una corona de tentacles 2) ALIMENTACIÓ à “Macrofàgica” - Les formes macròfagues fan servir la ràdula per arrencar partícules d’aliment - Dentició adaptada al tipus d’alimentació - Modificacions importants - Per perforar la conquilla de la presa, connectada a la glàndula de perforació - En forma d’arpó connectada a una glàndula de verí 5 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm à Alimentació suspensívora Ø Implica els ctenidis o brànquies Ø Atrapa les partícules en suspensió que hi ha en l’aigua circulant de la cavitat pal·lial Ø Els cilis ajuden al transport de les partícules fins a la boca Ø Bivalves (reducció i pèrdua de la ràdula) Ø Formes cavadores: sifons 3) REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT - Majoritàriament dioics (condició primitiva) - Hermafrodites (seqüencials i simultanis) - Gònades parells o única • Hermafrodites (un ovari i un testicle) • Hermafrodites (ovotestis) - Fecundació externa (desenvolupament indirecte) - Fecundació interna (mixt o directe) - Principalment ovípars (alguns ovovivípars) - Segmentació espiral - Desenvolupament directe, mixt o indirecte Larva trocòfora à Larva planctònica (o dins l’ou) à Típica d’anèl·lids i mol·luscs Larva velígera à Larva planctònica (o dins l’ou) à En molts grups de mol·luscs (gasteròpodes, bivalves) à Després de la trocòfora TIPUS 1) GASTERÒPODES - És el grup més divers de mol·luscs - Més de 70.000 espècies descrites - Molta diversitat de mides i de formes - Alguns no tenen closca externa, altres sí - Diversitat d’hàbitats (terrestres, marins, dulciaqüícoles) à La torsió del cos: • Rotació de 180º de la massa visceral, el mantell i la closca respecte el cap i el peu • Sempre en sentit antihorari • La cavitat pal·lial passa a una posició anterior • Els òrgans del costat dret passen al costat esquerre • El tub digestiu es flexiona i adopta forma de • La cadena nerviosa adopta forma de 8 • Sol succeir en dos etapes durant l’etapa de velígera: • Es desenvolupa un múscul asimètric que tiba de la part posterior del cos. Ràpid • Creixement diferencial dels teixits. Lent 6 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm à L’enrotllament • Gir helicoïdal de la closca i el cos que es dóna a l’estat larvari • És independent de la torsió à Grups de gasteròpodes Prosobranquis • Cargols marins i alguns dulciaqüícoles i terrestres. Respiració branquial (brànquies anteriors). Un parell de tentacles. Sexes separats (dioics) Opistobranquis • Bavoses marines, llebres marines. Principalment marins. Respiren per brànquies (posteriors, detorsió). 1 o 2 parells de tentacles. Monoics Pulmonats • Majoria de cargols terrestres. Respiren per pulmons. N’hi ha que tornen al medi aquàtic. 2 parells de tentacles. Són monoics (hermafrodites) • Alguns tenen interès veterinari: (Lymnaea) en cicles de paràsits, (Fasciola hepatica) 2) BIVALVES • Inclou musclos, ostres i cloïsses. Principalment marins.
Peu en forma de destral, que els serveix per desplaçar-se i enterrar-se.
• En alguns el mantell s'estén i forma dos sifons musculars llargs: FILTRADORS • La closca està formada per dues valves (d’aquí el nom).
Articulades per la xarnera. S’uneixen per la part dorsal mitjançant un lligament que tendeix a obrir les valves. Els músculs adductors al contreure’s tanquen les valves.
L’àpex és la part més vella de la closca (creixement concèntric) • Respiració branquial (amb funció de filtració). Circulatori obert. Sexes separats. Fecundació externa, s’alliberen els òvuls i l’esperma pel sifó exhalant. Espècies d’elevat interès comercial 3) CEFALÒPODES • Agrupa nàutils, pops, calamars i sèpies • El peu està modificat en un sifó i una corona de tentacles (envoltant la boca) situat en la regió del cap.
La closca pot ser externa i gran, interna o pot desaparèixer • Tots marins. Respiració branquial (2 brànquies). Circulatori tancat (elevat metabolisme). Ulls molt desenvolupats. Sexes separats, reproducció per espermatòfor que el mascle introdueix a la femella mitjançant l’hectocòtil. Tenen glàndula de tinta amb funció defensiva.
• Espècies d’elevat interès comercial 7 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 8 – ANÈL·LIDS POSICIÓ FILOGENÈTICA à Eumetazoa à Bilateria (triblàstic) à protostomia à Lophotrochozoa Metazous triblàstics veriformes: cos allargat i cilíndric, dividit en 3 regions: - Cap à prostomi i peristoma (boca) - Tronc - Pigidi (anus) Cos segmentat: nombre variable de metàmers Celomats típics: amb celoma desenvolupat.
- Com que són protòstoms el celoma es forma per esquizocèlia.
- Es divideix en septes. En cada metàmer hi ha dos cavitatsà cavitat celomàtica al costat dret i a l'esquerra. El celoma de dos metàmers contigus està separat per septes.
o Peritoneu parietal: Capa per dins de la paret que cobreix el celoma per l'exterior o Peritoneu visceral: Envolta el digestiu. Rcobreix internament el celoma ORGANITZACIÓ CORPORAL: la paret corporal està formada per 3 capes: • Cutícula: prima (mucopolisacàrids i escleroproteïnes) • Epidermis: epiteli monoestratificat columnar à D'una sola capa de cèl·lules • Teixit muscular: No hi ha musculatura obliqua. 2 capes: circular (externa) i longitudinal (interna) Hi apareixen quetes à D'origen epidèrmic, en forma d’espina, quitinoses i metamèriques (es troba en els diferents metàmers). Tenen un desenvolupament variable depenent del grup: han tingut una gran rellevància pel que fa a la classificació: alguns en tenen moltes, d'altres poques i alguns no en tenen.
à Aparell digestiu: complet.
- 3 regions: estomodeu (boca), mesodeu i proctodeu (anus).
- Presenta nombroses especialitzacions (en funció del grup): probòscide (faringe que permet capturar les preses amb "dents”), pap (per acumular/emmagatzemar el menjar), pedrer (triturar aliment, zona musculosa)… NO té estructures metamèriques. És rectilini (no presenta plegaments) à Aparell circulatori: tancat (A diferència dels mol·luscs, que el tenen obert, la sang va per vasos sanguinis) - Desenvolupat: Superfícies d’absorció (nutrients i gasos) localitzades. Depèn del tipus de respiració - Format per: Vasos dorsal (per sobre del digestiu) i ventral, Vasos d’origen metamèric (vasos sanguinis laterals que es troben els diferents metàmers) i “Cors laterals” (en tenen els més gruixuts; propers al cap, per propulsar la sang. La sang circula en sentit anterior pel vas sanguini dorsal i posterior pel vas sang ventral) 8 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Intercanvi de gasos a través del tegument corporal Intercanvi de gasos mitjançant estructures “especialitzades” Sense apèndixs Amb apèndixs: brànquies* Plexes capil·lars intraepidèrmics derivats dels Sortints corporals vascularitzats que augmenten la vasos sanguinis s2 d’intercanvi Poliquets i Oligoquets* Poliquets *Brànquies : Parts del cos que augmenten la superfície per realitzar intercanvi de gasos.
*Oligoquets: No tenen potes. La paret del cos funciona com un òrgan respiratori (intercanvi de gasos) à Sistema excretor: metamèric: Un parell de metanefridis per metàmer (Cada metanefridi filtra líquid de cada cavitat celomàtica. Un metanefridi es troba localitzat entre dos metàmers (travessa el septe)) • Nefrostoma ciliat: anterior al septe, entrada de líquid celomàtic • Túbul nefrític: creua el septe, reabsorció de substàncies • Vesícula: engruiximent, emmagatzematge • Nefridiòpor: lateroventral, expulsió à Sistema nerviós: hiponeure (a la part ventral). Format per: ganglis cerebrals dorsals, 2 cordons nerviosos ventrals, parells de ganglis metamèrics, comissures transversals. És escalariforme (forma d’escala) *Tendència evolutiva: En algunes espècies les cadenes es fusionen formant una única cadena à Òrgans sensorials: repartits pel cos (òrgans sensorials epitelials). Varien depenent del tipus de vida: • Mecanoeceptors: tot el cos, concentrats en apèndixs cefàlics ipodis (en poliquets, espècies més mòbils).
Presenten quetes • Fotoreceptors (estimulació per la llum): prostomials (ulls en poliquets), distribuïts pel cos (oligoquets), 2-10 ulls dorsals (hirudinis) • Quimioreceptors: repartits pel cos à Poliquet: moltes quetes. Tenen una regió cefàlica diferenciada on apareix apèndix amb funció sensorial.
Presenten apèndixs parells anomenats podis o parapodis, generalment amb moltes quetes; En cada metàmer, a la zona lateral, trobem podis on s'insereixen les quetes (“com pèls”) Són birramis: té dos podis, cada un d’ells amb 2 branquies à notopodi (dorsal) i neuropodi (ventral).
à Oligoquets: no tenen parapodis. Tenen poques quetes o sedes (generalment 4 parells per segment). El cap està poc diferenciat i tenen menys estructures sensorials. Són clitel·lats (tenen clitel: part més gruixuda. Format per una sèrie de metàmers amb funció reproductiva: secreten el capoll) à Hirudinis: sense podis ni quetes. Amb clitel. Cap poc diferencait i cos aplanat dorsalment. Tenen una ventosa bucal i una posterior. Ex: sangoneres.
Tenen un nombre fix de metàmers (33 o 34, depenent si es compte el prostomi). Segmentació externa secundària (NO correspon amb els matàmers).
Reducció dels septes.
9 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Tenen un celoma reduit (envoltant el circulatori), Cecs intestinals (Expansions amb funció d'emmagatzematge (sang)) i musculatura menys organitzada LOCOMOCIÓ à Poliquets: Errants i sedentaris. Relaxen i contreuen la musculatura de cada costat. Tenen un múscul longitudinal alternativament. Les quetes i els parapodis són punt de suport però també serveixen per excavar.
à Oligoquets: relaxen i contrauen alternativament. La musculatura circular i longitudinal de diferents grups de metàmers. Les quetes serveixen d’ancoratge al sòl. Reaccionen a estímuls mecànics (vibració) i químics per la localització de l’aliment. Són lucífugs (Fugen de la llum. Tenen fotoreceptors i quan detecten la llum s'enterren/amagen) El desplaçament es dóna per peristaltisme. Consisteix en què hi ha una contracció al terra de la musc long i de la circular. Quan es contrau la circular el volum de liq es manté ct i el metàmer s'allarga. quan es contrau la long el metàmer s'escurça i per tant aumgneta el diàmetre à Hirudinis : tenen 2 ventoses: bucal i posterior. Permeten la fixació per alimentarse i moure’s. Realitzen el moviment de tipus salmonera ALIMENTACIÓ Presenten estratègies diverses: - Depredadors (Tenen estructures per a capturar preses) à poliquets, oligoquets i hirudinis - Suspensívors (alguns desenvolupen corona per filtrar aigua (queden atrapades molècules de MO, fitoplàcton....)) à poliquets - Detritívors (S'alimenten de MO del terra)à oligoquets . Ex: cuc de terra - Paràsits à hirudinis (sangonera) REPRODUCCIÓ à Poliquets: generalment dioics. Òrgans reproductors temporals i senzills (No tenen òrgans repr diferenciats. Fecundació externa (En època repr el peritoneu produeix gàmetes que s'aboquen a l'exterior).
Desenvolupament indirecte (larva trocòfona à creixement teloblàstic) - Àtoc: porció sexualment immadura (no diferencia gàmetes) - Epítoc: porció sexualment madura (diferenciació de gàmetes) à quan arriba l'època de la fecundació els metàmers es trenquen i s'alliberen els gàmetes à Oligoquets: són hermafrodites simultanis (maduren alhora com mascles i femelles).
. Fecundació externa i creuada (L'autofecundació només es dóna en alguns grups d'animals paràsits que tenen dificultat per trobar parella) . Presenten clitel, que sagrea el capoll que recobreix els ous. El capoll rep l’esperma i els oòcits.
Desenvolupament directe.
10 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm es transmet l'esperma i la parella el guarda a l'espermateca. Hi entra en joc el clitel on s'hi forma el capoll (conj de metàmers més gruixuts), que secreta substàncies mucoses que formen el que es coneix com capoll que vaitja per moviments peristàltics cap a la part de davant. Els ous s'aboquen a l'interior del capoll i després l'esperma surt de l'espermateca cap a l'interior del capoll.
à Hirudinis: hermafrodites simultanis. Fecundació interna i creuada (òrgans copuladors o impregnació hipodèrmca*). Presenta clitel, que segrega el capoll que recobreix els ous. El capoll rep els zigots.
Desenvolupament directe.
*es dóna en salmoneres, plathielmints... l'esperma s'allibera en qualsevol part de l'altre individu i arribarà fins als òvuls (no hi ha còpula) CLASSIFICACIÓ: Classe Poliquets, Classe Oligoquets i Classe Hirudinis *Clitelats: grup monofilètic (poliquets i oligoquets) DIVERSITAT Poliquets: més de 10.000 espècies, principalment MARINS, 2/3 dels anèl·lids actuals, grup amb major disparitat.
Poliquets errants: reptants, cavadors actius, tubícoles que deixen els tubs per alimentar-se... à tenen vida més activa. Són pelàgics.
Poliquets sedentaris: s’alimenten de matèria orgànica. Només surt l’extrem cefàlic dels tubs o galeres on viu. Són detritívors: Arenicola, detritívors selectius: Terebella, Filtradors: Sabellidae (té corona de tentacles peristomials bipinnats per filtrar partícules d’aliment en suspensió) Oligoquets: més de 6.000 espècies. Aquàtics (majoria dulciaqüícoles) i terrestres. Detritívors. Importància en aquariofília i aqüicultura d’aigua dolça. Tenen gran importància ecològica i en el medi edàfic: tenen paper important en el cicle de reciclatge dels aliments: descomposen materoa org. airegen el sòl, li donen estructura... a més, són usats com bioindicadors de contaminació.
Hirudinis: grup poc divers (500 espècies). Terrestres i aquàtics (majoria dulciaqüícoles). Són paràsits (hematòfags) o predadors. Són espècies d’interès mèdic. Ex: sangonera (Hirudo medicinalis): s'utilitzava a nivell mèdic per fer sagnies: es creia que moltes malalties eren degudes a un excés de sang i s'usaven sangoneres per a treure sang. En la saliva tenen substàncies anticoagulants que permeten regular el reg sanguini (amputacions). Alhora, també, poden ser vectors de patògens 11 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 9: NEMÀTODES SINAPOMORFIES ECDISOZOUS • Cos recobert per una cutícula de tres capes que canvien durant el procés d’Ècdisi • Muda controlada per l’Ecdisona (una de les ppals hormones que intervé en aquest procés) • Absència de cilis i pèrdua també de la musculatura ciruclar GENERALITATS • “Cucs rodons”: cilíndrics, aprimats de la punta. la secció transversal es veu com una rodona • De 100 micres a 6 metres • Gran diversitat (més de 28.000 espècies descrites). S’estimen entre 100.000 i 1.000.000 • Formes de vida lliure i paràsits à paràsits d'animals o de plantes (citoparàsits) i viuen dins de la terra en el substrat i s'alimenten de la saba picant les arrels de manera que transmeten virus/bacteris o fongs de manera que maten les plantes (pèrdues de cultius) • Greus repercussions sanitàries i econòmiques CARÀCTERS • Metazous triblàstics blastocelomats • La cavitat general del cos és un blastocel que persisteix en l’adult • Pedomorfosi • Actualment es considera que deriven de veritables celomats: en l'actualitat, sembla que provenen d'animals celomats però q han perdut el celoma i la cavitat que s'observa provindria del blastocel embrionari: ACELOMAT à PSEUDOCELOMAT à CELOMAT • Cos vermiforme de secció circular i insegmentat • Cefalització poc marcada, però amb cervell anterior • Amb simetria bilateral • Cua postanal per darrere l’anus Paret corporal à Cos recobert per la cutícula: està desenvolupada i forma un esquelet extern. És una capa acel·lular d'origen epidèrmic i està composada bàsicament per col·lagen i queratina. En alguns és llisa però d'altres poden arribar a formar anells (NO METAMÈRIC). Creix a base de mudes à 4 estadis “larvaris” (juvenils). Permet la protección en endoparàsits i formes terrestres.
• Epidermis cel·lular o sincítica à en molts casos forma un sinci; el citplasma de totes les cèl·lules és continu.
Cèl·lules no separades (és com una gran cèl·lula amb multitud de nuclis). Forma els cordons. Inclouen nervis (dorsal i els ventral). Inclouen els canals excretors (laterals) • Capa muscular gruixuda (4 quadrants). Músculs connectats amb els cordons nerviosos mitjançant braços musculars*. Només musculatura longitudinal** 12 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm *les fibres musculars emeten una mena de braços que van fins les nervioses per fer la unió neuro-muscular (en la resta d'animals és al revès) **la musculatura circular es perd. La musculatura longitudinal permet que quan es contrau la cutícula formant un mov ondulatori a la paret del cos.
• Blastoceloma ple de líquid. Conté la resta d’òrgans que ocupen la major part de l’espai intern (el blastocel queda reduït a petites cavitas) Digestiu: complet: boca (estomodeu) i anus (poro cloacal en mascles) Alimentació:estructures bucals diverses: llavis, espines, dents, mandíbules… en disposició radial. L’estilet s’usa per clavar a l'arrel i xuclar a la saba.
- Llavis (<6) - Òrgans sensorials: papil·les i amfidis - Esòfag musculós (faringeà caràcter taxonòmic per identificar diferents grups i espècies ja que presenta morfologia variable): recobert de cutícula - Llum triradial Circulació i intercanvi de gasos: Sense estructures especialitzades. A través de la paret corporal per Difusió. El blastoceloma funciona com a circulatori Excreció: Estructures exclusives del grup (no homòlogues a altres protonefridis).
Anell nerviós. Successió evolutiva en els diferents grups. Tenen 1 o 2 cèl·lules glandulars (renetes: s'uneixen i desemboquen a un porus excretor. S'allarguen formen uns canals en forma de H o Y i recorren els cordons laterals de l'epidermis).
Desemboquen en un porus migventral Sistema Nerviós • Gangli cerebroide: anell periesofàgic + ganglis associats • Cadenes nervioses pels cordons longitudinals à Ventral: principal (motora i sensorial); Dorsal (motora); Laterals (sensorials) • Comissures laterals Òrgans Sensorials • Mecanoreceptors: Papil·les i Setes à més abundants • Quimioreceptors: Amfidis (parells i cefàlics) i Fasmidis (part posterior, valor taxonòmic) • Fotoreceptors (no abunden): Formes de vida lliure. Ocels anteriors Aparell reproductor: Majoritàriament dioics. Dimorfisme sexual (femella més gran).
- Femelles: 1p ovaris, 1p oviductes, 1p úters, desemboquen per gonòpor à vulva (engruiximent). És independent de l’anus - Mascles: 1-2 testicles tubulars, espermiducte, vesícula seminal. S’uneix al tub digestiu (porus cloacal) i porta l’espícula (estructures que entren i surten que ajuden a subjectar la femella en el moment de la còpula) 13 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Còpula: El mascle enrotlla l’extrem posterior al voltant del gonòpor de la femella. introdueix l’espícula i allibera l’esperma. Fecundació interna Desenvolupament: zigot embolcallat. És directa (juvenil, parlem de larva). Es fan 4 mudes, per tant parlem de creixement discontinu, sol donar-se al medi extern.
ESTRATÈGIES I CICLES VITALS Nematodes zooparàsits - Cucs intestinals (Enterobius vermicularis). És monoexè (1 hoste)Els ous són molt petits i volàtils, entren a l’interior del cos amb les mans brutes, aliments, pols, etc. Les femelles a l’interior de l’home dipositen els ous a l’anus. Com que produeixen coïssor, al rascar-se els ous es dispersen per l’aire. Tenen un cicle bàsic i un desembolupament directe amb 4 estadis larvaris à la forma infectiva són els ous. Si no hi ha higiene es pot donar la transmissió. Afecta especialment a nens perquè la transimissió és més fàcil. A l'intestí s'aparellen sexualment.
- Cuc gran del budell (áscaris lumbricoides): Monoexè. Són molt primes però molt llargues. Les femelles poden arribar als 40 cm de longitud. Quan les larves surten a l’intestí, aquestes van migrant per tot el cos fins que són adultes, quan tornen a l’intestí. Els adults es troben a l'intestí, produeixen ous, s'eliminen per l'excrement i les larves es troben en els ous. Els ous ingerits es colisionen a l'intestí formant larves 3 que van al criculatori i passen als pulmons, on apareixen larves 4 que emigren cap a la tràquea i d'aquí novament a l'intestí (digestiu) o Ascaris megalocephala a l’intestí dels èquids.
o Ascaris suum a l’intestí dels porcs.
o Toxocara canis a l’intestí dels gossos.
- Triquina (Trichinella spiralis): Cicle vital heteroxè: hi ha diversos hostes. Els adults són paràsits intestinals. S'aparellen sexualment a l'intestí i les femelles dipositen larves que travessen la muscosa intestinal i passen al circulatori, a través del qual arriben a la musculatura on s'enquisten. Les larves quan són ingerides surten del quist i afecten novament a l'intestí.
- Filàries. Cicle heteroxè (hoste definitiu: persones; intermediari: insecte). Viuen en el teixit subcutani. Aparellament sex. Es produeixen microfilàries que són xuclades pel mosquit, on hi passen vàries etapes (L1à L2...).Quan l'insecte és infectiu transfereix larves 3 que passaran a larves 4. Provoca: o Elefantiasi: inflamació desproporcionada de les extremitats.
Obturen els vasos limfàtics que provoca la inflamació o Principal causa de cegesa: cegesa del riu. Les filàries poden penetrar al teixit de l'ull Anisakis simplex: Cicle heteroxè; l’hoste intermedi o paratèmic (no necessari per al cicle) és el peix i l’hoste definitiu són els mamífers.
- 14 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 10 – ARTRÒPODES ORGANITZACIÓ CORPORAL • Protostomats, triblàstics: tenen celoma • Simetria bilateral • Cefalització accentuada: cap ben desenvolupat, especialment en els insectes que el tenen separat • Cos segmentat, amb metàmers agrupats en regions funcionals • Revestit d’una cutícula molt desenvolupada • Creixement a base de mudes • Apèndixs articulats mitjançant la membrana articular (resilina) Metamerització (*METÀMER: unitat estructural del cos que es repeteix al llarg del cos) A nivell extern à exosquelet + 2 apèndixs A nivell intern: • Un parell de ganglis nerviosos (per metàmer) units per una comissura transversal • Dos sacs celòmics en estat embrionari) • Feixos (conjunt de fibres musculars)de musculatura dorsiventral à els animals que tenen exosquelet no tenen musculatura contínua: no es pot produir canvis en la paret del cos perquè es rígida • Un ventricle amb un parell d’ostíols (=orificis) Tagmatització (* els metàmers tendeixen a formar tagmes, regions més grans. Ex: l'aranya té dos tagmes) • Agrupació de metàmers en regions anatòmiques funcionals (tagmes) Diferenciació dels metàmers (segmentació heteròmera) • Implica: Pèrdua de la segmentació externa (apareixen estructures que la tapen) Modificació dels apèndixs (s'unifiquen per realitzar funcions concretes) Paret del cos • Cos revestit per una cutícula esclerotitzada (endurida) de 2 capes • Constituïda principalment per quitina i proteïnes (exosquelet); també intervenen altres substàncies: proteïnes, carbonat càlcic (crustacis) • El tegument dels artròpodes està constituït per 3 capes: Cutícula, epidermis, membrana basal 15 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm à Cutícula: Formada per 2 capes principals: Ø Epicutícula (externa) Ø Procutícula: més gruixuda, està a sota • Exosquelet dur dividit en peces: les esclerites. En cada metàmer n’apareixen 4à CARÀCTER EXCLUSIU CONSEQÜÈNCIES DE TENIR EXOSQUELET: Ø limita el crreixement: no pot créixer lliurement estant en un esquelet dur i rígid (no pot deformar el cos) Ø Limita la movilitat - L’existència d’un exosquelet rígid no extensible impedeix el creixement continu - Per créixer s’ha de canviar l’exosquelet vell per un de nou més gran à ècdisi (MUDES) à La muda o ècdisi • Controlat per l’ecdisona • Consta de 3 etapes: Premuda (1), muda (2) i postmuda (3), en què es dóna un enduriment de la nova cutícula perquè quedi més desenvolupada (abans no ho fa, l'animal està molt indefens) • Intermuda: Període de temps entre mudes consecutives 1) la cuticula vella es desprèn de l'epidermis. Aquesta produeix els enzims que degraden la cutícula vella fins que està molt gastada.2) En aquest moment l'animal agafa aigua i aire, s'infla i trenca la cuticula vella per unes zones on és més prima. 3) Quan la cutícula vella es trenca, l'animal es desprèn d'ella i en surt apèndixs articulats à sinapomorfia • Els problemes de mobilitat es resolen per l’aparició dels apèndixs articulats...
• Articulacions: zones membranoses i elàstiques à resilina: proteïna EXCLUSIVA que dona flexivilitat a la cutícula de les articulacions • Un parell d’apèndixs per metàmer, un a cada costat del pla de simetria • En posició lateroventral • Evaginacions del cos on hi penetren músculs i nervis • Formats per artells (anells articulats) units per còndils. Cada artell està recobert per un anell de cutícula • Per dins s’hi insereixen els músculs estriats (antagònics) • Artells units per la membrana articular • Cutícula elàstica (resilina) que permet el moviment *MEMBRANA ARTICULAR (zona més clara) permet el moviment d'una cutícula respecte l'altra Cada apèndix s'especialitza per realitzar funcions concretes de manera que poden ser més eficients.
16 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Tipus morfològics : Morfologia variada, dos tipus bàsics: • Unirrami à Un eix simple, regió proximal coxopodi, regió distal o telopodi.
Propi de Quelicerats, miriàpodes i hexàpodes.
• Birrami à Regió proximal protopodi o simpodi, dues branques: - interna o endopodi - Externa o exopodi Propi de: Crustacis i trilobits Tipus funcionals: • Elevada plasticitat à gran diversitat d’apèndixs amb diferents funcions: excavar, caminar-córrer, saltar, subjecció (ex: poll, paràsit extern), nedar… • Apèndixs locomotors à modaliitats d’alimentació (especialmente en insectes): triturador, xuclador, llepador, picador… ORGANITZACIÓ CORPORAL INTERNA Aparell digestiu • Rectilini • Longitud variable segons el tipus d’alimentació • Entre el vas dorsal i la cadena nerviosa ventral • S’hi diferencien tres regions: Estomodeu, mesodeu i proctodeu Intercanvi de gasos Tipus de respiració - Cutània: es dóna a través de la paret del cos; la cutícula no pot ser gaire gruixuda - Branquial (en artròpodes aquàtics) - Traqueal: tràquees o dendotràquees (tràquees en forma d'arbre perquè són tubs que es ramifiquen i penetren en els teixits. Es comuniquen amb l'exterior a través d'orificis) Aparell circulatori • Hemocel dividit: sinus • En el si pericàrdic hi ha el cor (format per ventricles metamèrics que quan es contrauen fan que la hemolimfa circuli i torni a entrar a través dels ostíols): - Contráctil - Ostíols L’hemolimfa circula lliurement per les cavitats (si) Òrgans excretors • Eliminen substàncies de rebuig (filtren l’hemolimfa) • Intervenen en la regulació osmòtica à Nefridis: estructures d'origen metamèric que no es troben en tots els metàmers formant glàndules. Per tant són metamèrics i están reduïts a apèndixs concrets 17 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm • Tubs de Malpighi: sacs que desemboquen al digestiu (entre mesodeu i proctodeu). Surten junt amb els excrements - No metamèrics (no mesodèrmics) - Tubs prims i cecs - Entre el mesodeu i el proctodeu - Desemboquen en el digestiu Aparell reproductor • Tres parts principals: gònades, gonoductes i gonòpors • Vesícules, glàndules i estructures associades • Genitalia Els apèndix formen genitalis (masc o fem): masc à tenen apèndix per subjectar femella i ajuden en la còpula fem à ovipositor, per dipositar els ous (sota terra, amagat a la fusta, sota fulles, en hostes en el cas de paràsits...) Sistema nerviós • SNC ganglionar i hiponeure (forma d’escala o via de tren) • Està format típicament per: - 2 ganglis per metàmer - 2 cadenes nervioses longitudinals paral·leles - Una comissura transversal per metàmer En disposició ventral respecte el digestiu excepte els ganglis que formen el cervell Òrgans sensorials (sensílies) • Mecanoreceptors: sedes tàctils • Quimioreceptors: olfactoris i gustatius • Fotoreceptors: Ulls simples/ocels o ulls compostosà organizat per centenar d’ommatidis. Per dins de cada faceta (cel·la similar a la còrnia) hi ha un con crital.lí (cristall que concentra la llum cap a una direcció). En el rabdoma es troba en la part central de la ommatidis, que porta pigments fotosensibles.
FUNCIONS VITALS Locomoció • Mitjançant els apèndixs • Mecanismes molt diversos • Tipus especial: el vol (en insectes alats).
Alimentació • Estratègies molt diverses à depredadors, florícoles, omnívors, herbívors, filtradors, paràsits… • Utilitzen els apèndixs bucals (molt modificats) 18 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Reproducció • La majoria són dioicsà fàcil que presentin diformisme sexual.
• Algunes espècies partenogenètiques (reproducció sexual) • Amb desenvolupament: àDirecte: l'individu juvenil és semblant a l'adult, simplement ha de créixer à Mixt: fecundació interna però després de l'ou surt un individu diferent a l'adult. En diferenciem 2 tipus: Þ Hemimetàbol: tenen una metamorfosi incompleta (l'individu que surt de l'ou difereix en alguns aspectes que s'aniran desenvolupant a mida que creix i fa mudes) à canvi gradual Þ Holometàbol: metamorfosi completa. Individu totalment diferent (larva). En lúltim estadi larvari donarà lloc a la pupa: fase immòbil que pateix un procés de metamorfosi del qual en surt un individu adult.
ÈXIT ADAPTATIU I DIVERSITAT: Els artròpodes actuals es poden dividir en 4 grans grups: 1) Quelicerats (aràcnids i merostomats) à Organització corporal: Tagmosi. Tenen prosoma (tagma anterior) i opistoma (tagma posterior. S'hi poden diferenciar el metasoma,cos, i el mesosoma, cua) - Prosoma o 6 parells d’apèndixs multiarticulats i unirramis.
o Primer parell d’apèndixs: quelícers (o quelífors).
o Segon parell d’apèndixs: pedipalps (o palps).
o 4 parells de potes marxadores à Locomoció: Principalment terrestres (excepte merostomats i picnogònids). Tenen formes marxadores.
Algunes aranyes poden saltar (Salticidae: tenen la capacitat de saltar. entra hemolimfa (sang del circulatori obert) a pressió en les potes) i els xifosurs poden nedar à Alimentació: - Formes depredadores: Capturen a les preses amb quelícers (per ingerir verir) i pedipalps. Tenen digestió externa, ingestió de líquids. Tenen formes altament especialitzades. Alguns generalistes (Limulus). Molts aboquen enzims per digerir prèvimanet la presa i després la xuclen.
Presenten estratègies de caça molt diverses: • A la carrera • A l’aguait • Mitjançant teranyines - Formes detritívores i herbívores.
- Formes paràsites hematòfagues: presenten peces bucals modificades à Reproducció • Sexes separats i dimorfisme sexual • Elaborats rituals d’aparellament • Fecundació interna • Directa (transferència directa de l'esperma a les vies genitals de la femella per mitjà de la còpula) o indirecta (alguns produeixen espermatòfors: estructura per introduir l'esperma a la femella) • Ovípars o ovovivípars • Cura parental, desenvolupament directe o mixt 19 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm RELACIONS FILOGENÈTIQUES Picnogònids (aranyes de mar, exclusivament marins) Quelicerats Eucalicerats à merostomats (xifosurs) àAràcnids (escorpins, aranyes, àcars,…) Aràcnids à Escorpins (Scorpiones) Morfologia externa - Prosoma: amb escut dorsal (ulls) • Cos dividit en à Mesosoma (cos) - Opistosoma (clarament diferenciats) à Metasoma (cua) • Tèlson (agulló): porta la glàndula del verí à Aranyes (Aranae) Morfologia externa • Divisió clara dels dos tagmes à Prosoma: L’escut prosòmic cobreix tot el prosoma (8 ulls) à Opistoma: insegmentat en fileres, on trobem les fúsules, que secreten les ceres de les teranyines *externament no s'observen els metàmers ni en el opistosoma ni en el prosoma. Apareix estructura escut dorsal: la disposició dels ulls s'usa per a classificar famíles d'aranyes • Estrangulació evident: pedicel à Àcars (Acari) Morfologia externa • Cos petit i insegmentat externament, no s’observen els metàmers • Unió total entre Prosoma i Opistoma • Sense estrangulació entre ambdós tagmes • Regions anatòmiques: - Gnatosoma (peces bucals) - Idiosoma (“cos) • Quelícers i pedipalps molt Rostre modificats • Solen anar fusionats formant el rostre • Hipostoma: subjecció Rostre • Hectoparàsits hematòfags de vertebrats • Vectors de nombroses malalties (virus, protozous, fongs i bactèries) Ornithodoros • Baixa especificitat d’hoste *Exemples: - Paparra à dura (ixiòdids): tenen una estructura endurida, l’escut à tova (argàsids) - Sarciotes scabiei: àcar que viu a l'interior de la pell produint la sarna (patologia a la pell) - Dermatophagoides: Poden produir alèrgies 20 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 11: CRUSTACIS ORGANITZACIÓ CORPORAL à Tagmosi: Cos dividit en tres tagmes – Cèfalon, pereion (constitueixen cefalotòrex) i plèon à Cèfalon: constituït sempre per 5 metàmers més l’àcron: • Àcron: ulls compostos pedunculats • Metàmer antenular: primer parell d’antenes antènula • Metàmer antenal: segon parell d’antenes • Metàmer mandibular: mandíbules (peces endurides per triturar aliment) • Metàmer maxil·lular: primer parell de maxil·les • Metàmer maxil·lar: segon parell de maxil·les à Escut cefàlic: Tergites cefàliques formant un escut cefàlic • Fusió de les plaques tergals del cèfalon • Estructura típica de crustacis • Closca: escut cefàlic més desenvolupat à les tregítules es fusionen formant escut cefàlic, en d'altres pot formar una closca ben desenvolupada (llagosta, escamarlà, gamba) i cobreix bona part de l'animal • Desenvolupament variable depenent del grup à Perèiron: Nombre de pereiòmers variable depenent del grup • Segon tagma corporal • Funcions de locomoció, alimentació intercanvi de gasos • Ona maxilògena (maxil·lípedes) à els apèndix no són locomotors sinó que serveixen per l'alimentació i van a la boca à Plèon: format per un nombre variable de metàmers més el tèlson • Tagma posterior • Funcions de locomoció (natació) i intercanvi de gasos: generalment els apèndix són en forma de fulla, aplanats que serveixen per nedar • Tèlson desenvolupat en alguns grups à Apèndixs: • Nombre variable d’apèndixs multiarticulats típicament birramis. Hi ha una part basal: protopodi i el telopodi.
• Elevada plasticitat • Atenent a la forma i consistència: Fil·lopodials: tenen forma de fulla, serveixen per nedar. en alguns casos també serveixen per l'intercanvi de gasos - Estenopodials: més cilíndrics i durs, serveixen per caminar pel fons. normalment desapareix l'hexopodi à Cutícula: • En els grans decàpodes pot formar un exosquelet endurit (alguns tenen cèl·lules pigmentàries que els donen coloracions) • Estructura típica • Amb dipòsits de CaCO3 • Amb cromatòfors a l’epidermis 21 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm • Sense capa de ceres (impermeabilitza el cos de l'animal) FUNCIONS VITALS Locomoció à Natació: tenen apèndixs birramis fil·lopodials, pereopodis o pleopodis. Prsenten moviment metacrònic postero-anterior i moviment de fugida (decàpodes) à Marxa: Apèndixs estenopodials i pereopodis. Gir: moviments més curts en un costat à Salt (amfípodes) Alimentació Estratègies diverses: • Suspensívors: petits organismes de la columna d'aigua o Pereiòmers “plomosos” o Formes mòbils i sèssils • • • • Detritívors: pasturen la sorra Depredadors: capturen les preses amb apèndixs quelats Carronyers Paràsits Reproducció • Sexes separats (alguns hermafrodites). Comportaments de festeig. Fecundació interna. Desenvolupament molt variable: Directe o mixt: amb diferents fases larvàries àLarva naupli GRUPS D’INTERÈS Malacostracis • Crustacis d’interès comercial: Cl. Malacostracis • Grup de crustacis més divers, 42.000 espècies • 19 metàmers (5+8+6) à Decàpodes Morfologia externa • Mida gran • Pereopodis 1-3: maxil·lípedes • Pereopodis 4-8 diferenciats en potes marxadores de tipus estonopodial • Pereopodis 4 sovint formant una pinça potent (quela) • Closca desenvolupada. Recobreix tot el perèion 22 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 12: HEXÀPODES CARÀCTERS GENERALS -TAGMATITZACIÓ: agrupació funcional de metàmers 3 tagmes diferenciats: • cap: funcions sensorials i d’alimentació • tòrax: hi trobem apèndix locomotors • abdomen: presenta funcions vitals de l’animal (digestió, excreció, reproducció...) -APÈNDIXS à presenten 6 potes articulades (3 parells apèndixs locomotors). Cada una és de caràcter unirrami i es troben en cada un dels metàmers que formen el tòrax.
Cada pota està formada per 6 artells (peces de les potes): Coxa (Anterior, s’articula al cos de l’animal), Trocànter, Fèmur (molt desenvolupat), Tíbia, Tars, Petars à La forma dels artells té importància taxonòmica.
MORFOLOGIA EXTERNA Cap Format per 6 metàmers més una peça anomenada àcron. Divisió del cap en dos regions diferents amb diferents funcions: - procèfalon: funció sensorial o àcron: segment que porta els ulls compostos i els ocels o metàmer pre-antenal: NO apèndixs o met. Antenal: només 2 antenes o metàmer intercalar: NO apèndixs - gnatocèfalon: funció alimentària. Format per: o Met. Mandibular: porta mandíbules o Met. Maxil·lar: porta maxil·les o Labial: llavi (en posició ventral) Cutícula: forma exoesquelet o càpsula cefàlica. Els 6 metàmers i l’àcron no es poden diferenciar per la cutícula (exoesquelet). S’hi diferencien les sutures, que delimiten plaques de cutícula (no corresponen a metàmers) à apèndixs del cap: -Antenes: la seva morfologia s’usa com a caràcter taxonòmic. Funció sensorial: tàctils (detecten vibracions), químics (feromones...). Morfologies variades: és important la posició. Estan formades per 3 artells: • Escapus : s’articula amb el cap • Pedicel: surt de l’escapus (petit), intermig • Flagel: molt llarg, pot estar subdividit en diferents peces que reben el nom d’antenòmers. És una peça multiarticulada -Ap. Bucals - Mandíbules (x2): trituració de l’aliment, escleoritzades i musculades: tenen molta força per triturar - Maxil·les (x2): participen en l’alimentació; funció sensorial (palp) - Llavi: peça única de la part ventral que cobreix la boca. Té un parell de palps sensorials Els aparells bucals es poden modificar. Tipus: • Mastegador 23 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm • • • Tallador-llepador (abelles) Esquiritrompa: les maxil·les estan modificades en forma de tub per poder accedir al nèctar de diferents flors (papallones) Picador-xuclador (mosquits) Tòrax: 2n tagma corporal. funció locomotora. Compost per 3 metàmers: • Prosotòrax (Anterior) • Mesotòrax • Metatòrax - El tòrax presenta esquelet desenvolupat. Intervé en la fixació de la musculatura de les potes i les ales.
- En cadascun d’aquests metàmers hi ha un parell de potes - Tipus bàsic locomotor à marxador. Altres: » Saltador: ortòpters, sifonàpters. Fèmur molt desenvolupat per allotjar la musculatura » Prènsil: mantoïdeus. Típicament el primer parell però també el segon o el tercer » Cavador: alguns ortòpters, coleòpters » Nedador: alguns heteròpters i coleòpters » Netejador: en himenòpters per netejar el pol·len que els queda fixat (abelles) - Ales: no són apèndixs. En els adults el tòrax porta dos parells d’ales (pterigots). Típicament un parell d’ales al Mesotòrax (ales mesotoràciques o tegmines) i un al Metatòrax (ales metatoràciques). Evaginacions del tegument (dues capes de cutícula que entren en contacte) localitzades dorsolateralment à Estructures membranoses amb esquelet de suport: Porten conductes hemolimfàtics, nervis, tràquees. Hi ha venes longitudinals i venes transverses. L’espai entre venes: cel·les. Totes aquestes venes i cel·les reben noms diferents. La disposició de les venes té importància taxonòmica Abdomen: 11 metàmers + tèlson La part terminal de l’abdomen pot patir la telescopització (reducció de m7-m10).
Els metàmers mantenen l’organització externa típica → tergita, esternita i 2 pleurites, que porten els espiracles 3 Parts: à Pregenital: formada pels 7 primers metàmers homogenis sense estructures destacables (sense apèndixs en l’adult) à genital: metàmer 8 i 9. El gonòpor desemboca entre el 8 i el 9 en les femelles i en el 9 als mascles. Pot tenir apèndixs modificats que formen la genitalia o terminalia, la regió genital (externs i visible o interns).
» En les femelles està formada per 3 parells de valves (anterior o ventral m8, interna i dorsal m9) à ovopositor. L'ovipositor es pot modificar i desenvolupar un agulló que s’associa a una glàndula de verí. Funció defensiva → himenòpters » Mascle: presenta estructures internes que és l’òrgan copulador o edagus i estructures de subjecció (paràmers) à postgenital : metàmers 10 i 11 + tèlson . El metàmer 10 és reduït i porta un parell d’apèndixs, els cercs. El metàmer 11 està modificat: presenta una sèrie de plaques: epiprocte (dorsal), paraproctes (esternals). Aquest pot transformar-se en un filament terminal à paracerc LOCOMOCIÓ Es poden moure de 2 maneres: Marxa: per donar estabilitat. Usen dos potes d’un costat i una de l’altre costat, de manera que forma un triangle que l’estabilitza (marxa típica dels hexàpodes).
Altres: saltar (saltamartí, puçaà orthoptera), lliscar sobre l’aiga (sabaterà Heteropta), nedar (Coleptera) 24 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Vol: major mobilitat. Ha fet possible la gran radiació adaptativa i diversitat d’aquest grup. Ho fan gràcies a una musculatura associada a les ales; músculs directes (unir base de les ales amb la part interior del tòrax de manera que fan que es puguin moure) però els més evolucionats usen músculs indirectes (deformen els metàmers del tòrax de manera que permet el moviment de les ales) » » » » Les ales són batudes traçant un vuit Hi ha moviments en sentit vertical i de rotació Molt costós energèticament Pot ser extremadament ràpid, maniobrable i versàtil à vols molt complexos (poden quedar-se quiets sobre una flor p.e) REPRODUCCIÓ Majoritàriament diocs. Alguns hermafrodites (funcionals o no). La reproducció sol ser sexual, però hi ha casos de partenogènesi Fecundació interna: - Directa: el mascle té una genitalia per poder copular.
- Indirecta: a través dels espermatòfors que diposita el mascle al substrat i són recollits per la femella Ovípars però també hi ha casos d’oviparisme i viviparisme.
DESENVOLUPAMENT I METAMORFOSIS -Els hexàpodes no insectes i els insectes no alats (apterigots)à desenvolupament simple/directe: postembrionari ametàbol: de l’ou surt un individu semblant a l’adult però més petit (juvenil) -Els insectes alats (pterigots) à desenvolupament metàbol o indirecte: ha de patir canvis per arribar a l’adult (el trobem a hexàpodes amb ales). Tipus: - Hemimetàbol: de l’ou surt una nimfa que adquireix caràcters de l’adult (o imago) progressivament, al llarg de les diferents mudes. No hi ha canvis sobtats, falten bàsicament les ales funcionals i les estructures sexuals. En els canvis funcionals es parla de metamorfosi incompleta - Holometàbol: la larva no té res a veure morfològicament amb l’estat adult. S’alimenten de coses diferents. La metamorfosi és el conjunt de canvis del metabolisme, morfologia interna i externa.
Es dóna en l’esta de pupa (estat immòbil en el qual no s’alimenta).
DIVERSITAT 1M d’espècies aprox d’insectes à 70% de la diversitat animal (falta per descriure entre 3-100M d’espècies) Coleòpters (escarbats) à 350mil espècies (3%) FILOGÈNIA Molt emparentats amb els crustacis (s’haurien originat a partir d’un grup de crustacis). Els hexàpodes es consideren crustacis terrestres voladors.
Crustacis à fromen grup parafilètic Grups d’hexàpodes: -Entognats: més primitius -Insectes à 3 subclasses: - Arqueognatas (1ordre) - Zygentoma (1 ordre) - Perigots (SÍ ales) (2 infraclasses) o Palaeopteres: libèl·lules (2 ordres) o Neopteres (26 ordres) 25 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm SISTEMÀTICA Dintre del Subtipus Hexapoda (hexàpodes) hi ha dos grans grups als quals donem categoria de classe: •Cl. Entognatha (entògnats) •Cl. Insecta (insectes) à CLASSE INSECTES O. Blattodea “ cucarachas” - Vulgarment s’anomenen paneroles - Insectes terrestres de cos deprimit - Cap subtriangular molt mòbil, ulls grans, i antenes llargues - 1er parell d’ales endurit (tegmines), i 2on parell membranós - Dimorfisme sexual: mascles alats, femelles braquípteres o àpteres - Insectes terrestres que es desplacen a gran velocitat - Viuen en llocs humits i foscos. Hi ha espècies antròpiques - Representen plagues importants O. Isoptera à termita - Són insectes socials , 4 castes diferenciades: reproductors primaris, reproductors secundaris, obrers i soldats - Cos de color blanquinós o groguenc de mida mitjana - Són les termites o tèrmits, viuen en termiters - Són lucífugs i només surten a l’exterior els sexuats durant el vol nupcial - S’alimenten de fusta (xil·lòfags) gràcies a l’acció de microorganismes simbionts degradadors de la cel·lulosa (greus problemes en construccions) - Els reproductors porten dos parells d’ales iguals (iso, igual; ptero, ala) - Obreres i soldats són àpters O. coleopteres à escarabats - Grup d’insectes més divers - Se’n coneixen unes 350.000 espècies - Estructura bàsica: dos parells d’ales o mesotoràciques (1r p.): endurides, per protecció à formen els èlitres o metatoràciques (2n p.): membranoses, per volar - La majoria són terrestres però hi ha bastantes espècies aquàtiques - Larves amb càpsula cefàlica dura O. Diptera (di: dos, tera: ales à 2 ales funcionals) à mosques, mosquits - Cosmopolites i ubics - Les metatoràciques es modifiquen i originen uns òrgans per l’equilibri: balancins o halteris à per modificar direcció, fer maniobres... (caràcter taxonòmic) - Grup molt divers amb unes 150.000 espècies descrites fins al moment - L’alimentació també és molt diversa. Hi ha formes fitòfagues, omnívores, depredadores, hematòfagues, carronyeres - Moltes espècies d'interès veterinari i mèdic à Sub. O. Brachucera: antenes curtes – mosques, tàvecs à Sub. O. Nematocera: antenes desenvolupades – mosquits, flebotoms - - Espècies hematòfaguesà causants de molèsties i vectors de nombroses malalties •Glossina sp. (mosca tsé-tsé) à tripanosoma •Phlebotomus sp.; Lutzomvia sp. à leishmaniosis •Culicoides sp. à llengua blava •F. Culicidaeà Dengue, Rift Valley, Malaria,...
Espècies paràsites: • Miasis : Cochliomya homnivorax, Oestrus ovis, Gasterophilus sp, Philornis sp.
26 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm - Espècies sapròfagues: vector mecánic d’amebes, bacteries, fongs •Musca domesticaà amibiasis, gastroenteritis,...
O. Siphonapteres à “puces” - Insectes petits de 1 a 6 mm - Són formes paràsites d’aus i mamífers - Aparell bucal picador-xuclador (hematòfagues) - Tenen saliva anticoagulant - Són àpters, no tenen ales - Hi ha espècies amb especificitat d’hoste, altres no - Són vectors de malalties i patògens (mixomatosi en conills, pesta en humans, cestòdes) - Hi ha al voltant de 3.500 espècies O. Anoplurs à “polls” - Insectes petits, de 0,5 a 10 mm - Són formes paràsites i hematòfagues de mamífers - Hi ha al voltant de 3.500 espècies - Cos deprimit molt esclerotitzat. Amb apèndixs modificats per la subjecció - Els ous es fixen als cabells (llémenes) - Són àpters - Són transmissors de malalties (febre de les trinxeres: bactèria Bartonella quintana O. Himenoptera à formigues, abelles, vespes - Voladors molt actius, tot i que hi ha formes àpteres - Tenen ales membranoses, d’aquí el seu nom - Grup molt divers, amb gairebé 300.000 espècies - L’ovopositor es pot transformar en un agulló - Hi ha espècies amb diferents graus de socialització Algunes desenvolupen veritables societats O. Heteroptera à bernats pudents (gl. Pestilents), les xinxes i els sabaters - Insectes petits, de 0,5 mm a 1 cm - El primer parell tenen la part anterior coriàcia i la posterior membranosaà hemèlitres - És un grup divers, amb unes 40.000 espècies descrites - Tenen un estilet desenvolupat (aparell bucal picador-xuclador) - La majoria de les espècies s'alimenten de fluid vegetals però alguns són hematòfogues - Alguns transmissors de malalties: (Rhodnius sp. à malaltia de chagas (tripanosoma) - Dipetalogaster maxima à pressa de mostres de sang de manera no invasiva ("chinche" que pot arribar a extreure 1ml de sang) 27 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 13 – EQUINODERMS Molt emparentats amb els cordats: deuteròstoms (Blastopor à anus). Segmentació radial. Celoma per entrocèlia.
Els deuteròstoms es singularitzen per sinapomorfies: característiques exclusives d’un grup.
SINAPOMORFIES DEUTERÒSTOMS - Segmentació del zigot: divisió radial (igual que els cordats): la cèl·lula es divideix en plans paral·lels i simètrics; indeterminada: totes les cèl·lules són totipotents, no tenen un teixit o òrgan determinats.
- Formació del celoma: celomats. Aquesta cavitat ha permès un augment de la mida. Es forma per enterocèlia: el mesoderma es forma a través d’una evaginació de l’endoderma.
- El blastòpor origina l’anus i la boca es forma a posteriori per neoformació.
CARACTERÍSTIQUES - Cos no metamèric (no segmentat) - Simetria pentaradial secundària en adults (pentàmera); el cos es pot dividir en 5 radis ambulacrals a través dels quals s’organitza el sistema intern. Simetria radial en larves.
- NO cefalització - No tenen part anterior ni posterior.
- Eix oral-aboral: Tenen regió oral (sobre substrat) i aboral (on s’obre l’anus) - Pell amb espines (d’aquí el nom). Són part de l’endosquelet dèrmic: de natura calcària, d’origen mesodèrmic format per ossicles que formen espines o plaques per protegir el cos de l’animal.
- Cos recobert per epidermis. En els eriçons de mar els ossicles no s’uneixen entre ells de manera que cal una musculatura per donar forma.
Aparell aqüífer (sinapomorfia): - Tenen un sistema hidràulic per desplaçar-se. Consta d’una sèrie de canals d’origen mesodèrmic (derivats del celoma), amb connexions entre ells, situats al voltant dels seus sols ambulacrals (radials i ventrals). Estan plens de líquid i acaben en unes expansions que són peus ambulacrals, connectats per una ampolla musculosa que els permet la mobilitat (quan s’expandeix, s’omple de líquid), captura de l’aliment, excreció i intercanvi gasós.
- Intervé també en la captura de l’aliment - Pelicerals: espines amb valves mòbils que permeten defensar-se o netejar-se Alimentació: - Digestiu complet: anus (es troba dorsalment) i la boca (en posició ventral). Axial o fent voltes (amb expansions radials) - Alimentació diversa: Carronyers, dentrívors, depredadors, suspensívors...
Sistema nerviós: difús, sense cervell. Amb anell circumoral i nervis radials (controla peus ambulacrals).
Sistema excretor: no té òrgans especialitzats.
Circulatori: obert, reduït 28 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Reproducció: - Dioics (en alguns casos hermafrodites). Presenten grans gònades disposades radialment: en època reproductiva es fan extremadament grans (hipertròfia).
- Fecundació externa: la fecundació es realitza a la columna d’aigua - Desenvolupament indirecte: les larves (simetria bilateral) pateixen una metamorfosi i passa a tenir una simetria pentàmera à cicle pelàgic-bentònic - Pot haver reproducció asexual per fragmentació. NO confondre amb autoregeneració - Gran poder d’autonomia i regeneració.
Diversitat: - Asteroïdeus: estrelles de mar - Ofiuroïdeus: Efiures o estrelles fràgils - Holoturoïdeus: Pepinos de mar à tendeixen a tenir una simetria bilateral - Crinoïdeus: llirs de mar à l’anus ha desaparegut - Equinoïdeus 29 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 14.1 – CORDATS Grup germà dels equinoderms. Tot i les diferències morfològiques, compartim una sèrie de trets: SINAPOMORFIES DELS DEUTERÒSTOMS: - Segmentació radial del zigot: de manera paral·lela als eixos entre els dos pols de la cèl·lula. També és indeterminada: cèl·lules totipotents - El blastòpor origina l’anus Celomats: el mesoderma i el celoma es formen a la vegada per enterocèlia: evaginació de l’endoderma.
Cordat: el nom fa referència a una de les sinapomorfies. Grup de metazous, triblàstics, celomats, deuteròstoms, simetria bilateral amb presència d’una corda dorsal o notocordi.
4 CARÀCTERS FONAMENTALS (sinapomorfies) Natocorda/cordó dorsal - Vareta prima d’origen mesodèrmic - Posició dorsal (foto 1) però si la mirem respecte la cadena nerviosa la trobem de manera ventral - Propietats elàstiques. Composat per: part interna formada per un nucli de cèl·lules plena de líquid que es troba tant a l’interior com a l’exterior (permet resistència hidràulica). Envoltant el nucli de cèl·lules trobem un teixit fibrós i més externament una beina elàstica à flexible i incompressible Funcions: - Inserció muscular - Esquelet intern: funcional en precordats - Locomoció per ondulació de l’animalà cadena flexible: gràcies als músculs es pot doblegar (flexible), i incompressible per resistència hidrostàtica.
- Estructura embrionària en els vertebrats (suport sobre el que creix l’embrió). En el desenvolupament embrionari és substituïda per la columna vertebral (La funció l’agafen les vèrtebres). En els mamífers adults queda reduïda al nucli polpós dels discs intervertebrals Fenedures faríngies: evaginació de l’ectoderm i endoderm. Sèrie longitudinal d’obertures paral·leles a la paret de la faringe (tub digestiu). Hi ha un flux unidireccional de l’aigua per poder filtrar l’aliment (bocafenedures).
En un primer moment (en la faringotrèmia) serveixen per l’alimentació ja que els precordats són suspensívors (filtradors). Hi ha una associació secundària de les brànquies a les fenedures, de manera que es substitueix el moviment ciliar per un de muscular més eficientà Apareixen durant el desenvolupament embrionari, per invaginació de l’ectoderm i evaginació de l’endoderm. En peixos i amfibis aquàtics persisteixen; en vertebrats terrestres, en canvi, no s’arriben a obrir Tub nerviós dorsal: cordó nerviós dorsal epineure. Els cordats són epineures: el cordó nerviós està en posició dorsal. Està buit, ple de líquid.
D’origen endoderm: invaginació de les cèl·lules de la placa neural.
30 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm Cua post-anal à prolongació del cos més enllà de l’anus. Alguns autors no ho consideren sinapomorfia. Ve de l’escola americana (la podem considerar als nematodes, que té una musculatura pròpia) - Extensió de l’aparell locomotor. Formada per la notocorda i la musculatura corporal (metamèrica) 5è CARÀCTER Endostil o glàndula tiroides: a la base de la faringe. En els protocordats segrega un mucus encarregat d’agafar les partícules alimentàries. Algunes cèl·lules sintetitzen substàncies iodades.
En vertebrats superiors deriva en la glàndula de tiroides, que intervé en la regulació hormonal.
SUBFILUMS: SubTipus Urocordats SubTipus cefalocordats SubTipus Vertebrats à grups parafilètics: protocordats SUBTIPUS UROCORDATS à”tunicats” Aquest animal comença a la cua Cos recobert per túnica: teixit que té elements com la cel·lulosa (origen ectodèrmic) La sinapomorfia de cordats la trobem a les larves: notocordi, fenedures faríngies, endostil, tub nerviós dorsal, cua post-anal...
àAlimentació: - Filtradors molt especialitzats à suspensívors. Es crea un corrent gràcies als cilis. L’aliment queda retingut a les fenedures faríngies gràcies al mucus de manera que passa a l’estómac, intestí i finalment a l’anus. L’aigua surt pel sifó atrial.
à Reproducció: - Solen ser hermafrotides (gònades masc. I fem úniques). Aboquen gàmetes a través del sifó exhalant.
Fecundació externa - Reproducció asexual: gemmació (especialment en individus colonials). En la fecundació del zigot, surt una larva amb les propietats de l’adult en la columna d’aigua que pateix un fototropisme negatiu i va al fons, on pateix una metamorfosi retrògrada: hi ha parts del cos que s’eliminen (cua, natocorda) i pateix uns canvis morfològics de manera que i perd part de les propietats.
à Diversitat - Apendiculàries: També anomenades larvacis. Solitaris. Formen part del plàncton. Semblant a la larva dels ascidiacis - Tilacis: vida planctònica. Inclou pirosòmids, doliòlids i salpes - Ascidiacis: adults bentònics. Solitaris i sèssils.
SUBTIPUS CEFALOCORDATS -Adults: presenten les 5 sinapomorfies dels cordats -Faringe: presenta fenedures verticals paral·leles que serveixen per la filtració de l’aliment. Està perforada (no forma cistell branquial): l’aigua la travessa i les partícules alimentàries queden fixades al mucus 31 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm segregat per l’endostil. à són filtradors (cirrus bucal). L’aigua i el mucus es desplacen per moviments ciliars. Aigua à faringe – fenedures – atri – exterior (atriòpor) -Nerviós dorsal desenvolupat amb una dilatació anterior -Cua post-anal associada a feixos per la natació -Sistema circulatori complex i tancat -NO sèssils però viuen al bentos (ensorrats) -Dioics: sexes separats.
-Deixen anar els gàmetes que s’aboquen a l’exterior a través de l’atriòpor: fecundació externa.
- Desenvolupament postembrionari directe: sense larva. El juvenil és semblant a l’adult, més petit i amb gònades immadures.
Amfiox (Branchiostoma lanceolatum )à més estudiat SUBTIPUS VERTEBRATS ORIGEN: provenen d’un organisme similar a un cefalocordat; es tractava d’un prevertebrat suspensívor que creava el flux de l’aigua a través d’una faringe ciliada. D’aquí es passaria a un vertebrat suspensívor en el que s’ha substituït per una faringe muscular de manera que el flux de l’aigua passa a través d’un corrent muscular. Més endavant, apareixen les mandíbules, que dóna lloc a uns vertebrats amb la capacitat d’alimentar-se de partícules més grans (raspat) ORGANITZACIÓ CORPORAL Tegument: capa que recobreix l’organisme i el protegeix. Té origen mixt (ecto i endo). 4 capes: o Epidermis (ectoderma) o Membrana bassal (mixt) o Dermis (mesoderma) o Hipodermis (mesoderma): formada per unes cèl·lules que acumulen líquid -Origina fàneres (estructures externes), que poden tenir diversos orígens: o Derivats epidèrmics (escates de rèptils, dents còrnies, pèls, plomes,ungles, urpes, peülles, banyes, becs...) o Derivats mixtes (epidermis i dermis): escates de peixos, dents veritables, radis de les aletes...
Sistema esquelètic à Crani - Estructura de cartílag i os que envolta i protegeix l’encèfal i els òrgans sensorials - Certes estructures del crani s’originen per les cèl·lules de la cresta neural (exclusives de vertebrats) VERTEBRATS = CRANIATS à columna vertebral: - Part de l’esquelet axial que engloba la cadena nerviosa - Funcionalment substitueix al notocordi - Formada per unes peces anomenades vèrtebres (Separades pels discs intervertebrals). Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, dos arcs (neutral i hemal) per on circulen vasos sanguinis, i l’apòfisis (espines) - Els primers vertebrats no tenien vèrtebres ben desenvolupades - Notocordi reforçat (elements vertebrals envoltant el notocordi) - Vertebrats posteriors o Vèrtebres ben desenvolupades 32 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm - o La columna assumeix la funció de suport i locomoció o El notocordi perd importància (redueix) Diferents vèrtebres segons la posició. S’hi associen costelles i estèrnum.
à Esquelet apendicular - Format per cintures i ossos apendiculars - Format bàsicament per cartílag o os de cartílag - Pot incorporar-se os dèrmic (cintura escapular) - Es divideixen en dues series: o Cintura i extremitats pectorals o Cintura i extremitats pelvianes - Dos tipus d’extremitats: o Aletes (vertebrats pisciformes) o Quiridi (tetràpodes) Sistema digestiu -Tub digestiu: Cavitat bucal. Faringe. Canal alimentari: Esòfag, estómac, intestí (prim i gruixut) i cloaca/anus -Les glàndules digestives: Glàndules orals (salivals). Fetge. Pàncrees Sistema respiratori - Brànquies (peixos, larves d’amfibis i alguns amfibis) → expansions epidèrmiques molt irrigades d’aspecte laminar - Pulmons (tetràpodes i en peixos). En tetràpodes: • apareix la laringe i tràquea •compartimenten els pulmons: augmenta la superfície d’intercanvi Sistema circulatori - Simple (peixos): la sang fa tot el recorregut passant un cop pel cor. En sortir del cor la sang passa per els òrgans respiratoris, d’aquí al cos i torna al cor.
- Doble (tetràpodes): la sang passa dos cops pel cor per fer el circuit complet.
33 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm TEMA 14.2 – PEIXOS Aparició de mandíbules à dóna diversitat als grups de vertebrats.
Peixos: alguns tenen mandíbules però d’altres no à Els peixos no tenen una categoria taxonòmica; és un grup parafilètic: inclou classe de agnathat o gnatostomata no tretàpodes CLASSIFICACIÓ SuperClasse Agnatha à Sense mandíbules SuperClasse Gnatostomata à Amb mandíbules SUPERCLASSE AGNATHA Sense mandíbules. Sense aletes parells (la majoria). Endosquelet format per os, cartílag i conjuntiu (notocordi molt desenvolupat). Dues classes: • Mixins • Petromizòntids à Classe Mixins: - Boca molt discreta, en la part anterior, te un llengua ple de dentricles à té tentacles bucals sensorials.
- Ulls vestigials à animals amb molt mala vista.
- Tacte i olfacte més desenvolupats.
- No ha tingut mai vertebrars. (SÍ crani: craniats) - SÓn animals carronyairesà Desgarrar aliment mitjançant la llengua que té unes pinces que s'adhereixen a la superfície. à fa un nus en el seu cos que a mesura estira el nus per zona de cap.
à Classe Petromizòntids • Un orifici nassal • Ulls desenvolupats • Vèrtebres rudimentàries • Boca circular amb denticles cornis, a la boca i a la llengua, totes iguals; molts recanvis → paràsits •7 parells de fenedures branquials (entra i surt l’aigua) • Aleta dorsal * viuen en mar però puja als rius per reproduir-se à anandroms: pot aguantar be diferent concentració de sals.
34 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm APARICIÓ DE LES MANDÍBULES 1. Àgnat primitiu amb arcs branquials de suport a les fenedures faríngies 2. Forma intermitja amb anell bucal (migra cap a la boca i forma anell bucal) cartilaginós i arcs branquials 3. L’anell bucal s’articula i apareix una musculatura que permet el moviment (l'anell bucal s'articula amb el primer ( disposició ventral respecte el crani, desenvolupament de musculatura associada que permet el moviment) SUPERCLASSE GNATOSTOMATA (no tetràpodes) • Tenen mandíbules • Dos series de membres parells (aletes o extremitats) • 2 membres pectorals • 2 membres pelvians • Endosquelet ossi o cartilaginós ben desenvolupat • SuperClasse Gnatostomata no tetràpodes = “peixos”. Dos grans grups: - Classe Condrictis à tauró - Classe Osteïctis à molta diversitat à Classe Condrictis Té mandíbules molt potents. La mandíbula superior es pot desplaçar endavant i la mandíbula inferior adopta una posició de 90º respecte el mandíbula superior. Esquelet cartilaginós. Òrgans sensorials molt desenvolupats (molt bon olfacte, també permet detectar el camp elèctric mitjançant uns òrgans sensorials: ampolla de lorenzini).
Té 2 parells d’aletes parelles. No tenen bufeta natatòria i tenen un fetge molt voluminós.
Dos subclasses: • Elasmobranquis (taurons i rajades) • Holocèfals (quimeres) à Classe Osteïctis: tenen teixit ossi. 2 parells d’aletes parelles, subjectades per cintures esquelètiques.
2 subclasses: • Actinopterigis (peixos d’aletes amb radis) • Sarcopterigis (peixos d’aletes lobulades) à anomenat tmb peixos pulmonars. Pot ser ancestre de tetràpode.
TEGUMENT - Agnats amb epidermis molt gruixuda, sense estrat corni i amb moltes glàndules mucoses unicel·lulars. No presenta faneres (ESCATES), secreta mUcus que protegeix el cos d'animal.
- Gnatostomats no tetràpodes amb escates (derivats ectomesodèrmics) Tipus d’escates: - escates placoidees: cartilaginoses. Són escates que presenta placa basal que s'envolta a la dermis d'animal i sobresurten en forma d'espina i la part que surt esta recobert d’esmalts = dentines.
Aquestes escates son homòlogues als dents humans. Té punxes cap a exterior: són grans depredadors, i per tant aquestes punxes eviten la turbulència de l’aigua 35 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm - - - ganoidees: peces òssies no teleòsties. Tenen forma de rombe, estant l’una al costat de l’altra sense superposar-se. Són molt pesades, en la part interior estan formades per os i quan surt a fora es recobreix per esmalt (llamat ganoina: color grisencs).
Cicloidees: peces teleòsties. Escates de creixement concèntric. Es pot estimar l’edat dels peixos amb ajuda d'aquestes escates. Menys aliments: hi ha menys diàmetre entre una circumfera i l’altra ( poc gruix) à època de hivern. Més aliments: hi ha mes gruix entre una capa i altra. Escates molt flexibles.
Ctenoidees: peces teleòsties. la banda que surt cap a l’exterior presenta espines. La trobem en peixos poc evolucionats, que viuen en la columna de aigua à grans depredadors. = evita la turbulència.
SISTEMA ESQUELÈTIC EL CRANI -Poc desenvolupat en agnats: •Mixins à conjunt de barres cartilaginoses i coberta fibrosa •Llampresesà cartilaginós més desenvolupat + cistella branquial -Caixa craniana generalment tancada en gatostomats.
COLUMNA VERTEBRAL - Absent en mixins i poc desenvolupada en llampreses (cartílags dorsals à arcs neurals) - En gnatostomats no tetràpodes: cos vertebral desenvolupat envoltant el notocordi, amb arc neural i hemal.
- 2 tipus de vertèbres: troncals (davant anus) i caudals (darrera anus) - La columna vertebral acaba a l’aleta caudal. 3 tipus: •Heterocerca: columna cap a dalt, lòbuls assimètrics (típic en taurons) • Dificerca: columna recta, lòbuls simètrics que acaben en punxa (típic de peixos pulmonars) • Homocerca:columna cap a dalt però lòbuls simètrics ESQUELET APENDICULAR -Agnats: sense cintures ni apèndixs parells -Gnatostomats: no tetràpodes amb aletes parelles associades a les cintures: pectorals i pelvianes (parelles) Estan formades per elements endosquelètics à Bassals (articulen amb les cintures)i Radial (peces intermèdies). I dèrmics à Radis 36 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm -Condrictis: •Aletes pectorals grans per millorar l’estabilitat. No solen anar unides a la columna •Aletes pelvianes mes petites i en els mascles originen el pterigopodis (òrgans copuladors, fecundacio interna) - En osteïctis: •Actinopterigis amb aletes de base estreta i ventall format per radis dèrmics •Sarcopterigis amb aletes lobulades (origen del quiridi/extremitats en tetràpodes) à Altres aletes: SISTEMA DIGESTIU No hi ha glàndules salivals. Faringe desenvolupada amb fenedures. Esòfag curt (zona cervical poc desenvolupada). Intestí més o menys rectilini, sense diferenciació entre intestí prim i gruixut Hervívors vs carnívors: hervivors te intesti mes llargs que els carnivors.
Boca: SISTEMA RESPIRATORI • Brànquies: Expansions epidèrmiques d’aspecte filamentós o laminar . Molt vascularitzades, amb una xarxa de capil·lars desenvolupada. Sostingudes pels arcs branquials • Es necessita un flux d’aigua a través de les brànquies. Aquest flux es dóna per un sistema de bomba doble à Bucal i opercular o vàlvules branquials 37 Biologia animal-1r parcial | Júlia Subirós Calm àEn elasmobranquis: • Les obertures branquials comuniquen independentment a l’exterior (no hi ha opercle) •A la part lateral als taurons (pleurotremata) •A la part ventral a les rajades (hipotremata) •Tenen un orifici darrera l’ull anomenat espiracle (prové de la primera fenedura faríngia) » » Taurons: l’aigua entra per la boca i surt per les obertures branquials. Per l’espiracle pot entrar i sortir aigua Rajades: l’aigua entra per l’espiracle. La boca es troba en posició ventral (formes bentòniques) à En osteïctis: • Les brànquies es troben a l’interior d’una cambra, tapada per una peça òssia, l’opercle •Estan formades per: •Arc branquial de suport •Lamel·les primàries •Lamel·les secundàries •L’aigua entra per la boca i surt per l’opercle o les obertures branquials •L’aigua circula en sentit oposat a la sang: SISTEMA CONTRACORRENT (La sang sempre troba una aigua amb un contingut d’oxigen més elevat) En osteïctis ancestrals apareixen uns diverticles a la zona ventral de l'esòfag amb funció d’intercanvi de gasos (pulmons). Dues línies evolutives: Àgnats, Condrictis i Osteïctis Organització bàsica i adaptacions estructurals i funcionals •En tetràpodes es retenenà funció respiratòria •En peixos ossis passen a una posició dorsal à control de la flotabilitat - En sarcopterigis (dipnous) à funció respiratòria i flotabilitatà peixos pulmonats En actinopterigis à bufeta natatòria (funció hidrostàtica). Dos tipus: o Fisòtoms: bufeta connectada al digestiu o Fisoclists: la bufeta perd la connexió amb el digestiu SISTEMA CIRCULATORI • Cor de dues cambres, atri i ventricle •Circulació simple: la sang fa tot el recorregut passant un cop pel cor •En sortir del cor la sang passa per les brànquies, d’aquí al cos i torna al cor 38 ...

Tags:
Comprar Previsualizar