Embriologia del sistema craneofacial (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Canvis Biològics durant el Cicle Vital: Implicacions per a la Logopèdia
Profesor J.N.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Canvis biològics durant el cicle vital: implicacions per a la logopèdia Eunice Martínez Sintes Josep Nebot _____________________________________________________ periode prenatal desenvolupaements específics Craneofacial ________________________________________ Embriologia de la faringe,la cara,la boca,el nas,el paladar i la llengua.
Defectes congènits físics _______ BASES DEL DESENVOLUPAMENT CRANIOFACIAL La formació de les estructures craneofacial (també coll, des del punt de vista de l'embriologia) són el resultat de una sèrie d'interaccions entre teixits que té l'embrió. Quatre poblacions interactuen entre sí creant derivats: ectoderma (pell de tot el cos) somàtic cefàlic, neuroectoderma encefàlic (especialitzat en la formació del sistema nerviós central),mesènquima cefàlic i endoderma faringi.
Durant les setmanes inicials del desenvolupament embrionari les estructures que formaran part del coll estan encara formant part de l'estructura craneofacial, que posteriorment passaran a formar part d'àrees cervicals.
Es tracta d'estructures que es van desenvolupant gràcies al creixement d'estructures pròximes que les envolten.
Es van formant els arcs faríngics o branquials (panxes), que contenen les bosses faríngies (internes:endoderma), que queden separades per uns espais anomenats fenadures (hendidures) faríngies, que està cobert de l'ectoderma.
Hi ha el nucli mesodèrmic de l'arc faringi. Les bosses faríngies, internament estan recobertes de endoderma.
Membrana faríngea: quan la bossa i la fenadura estan molt a prop diem que es forma una membrana faríngia.
Aquesta té la representació dels tres fulls embrionaris (ectoderma, mesoderma- molt poc- i endoderma).
Quan el mesoderma creix i els fulls estan molt separats, ja no l'anomenem membrana. Per tant, la majoria de les membranes són transitòries.
La primera membrana faríngia forma la membrana del timpà (és la única constant) Canvis biològics durant el cicle vital: implicacions per a la logopèdia Eunice Martínez Sintes *Tall transversal APARELL FARINGI Branquial Comencen a construir-se una sèrie de parets que organitzen estructures que formaran l'aparell. Té estructures que es formen igual que les branques dels peixos, malgrat tenen altres funcions.
1. FENEDURES,BOSSES I MEMBRANES FARÍNGIES.
Desenvolupament i derivats Al pas de les setmanes la prolongació caudal es fusionarà amb la resta d'arcs faringis.
2. FENEDURES,BOSSES I MEMBRANES FARÍNGIES.
Defectes congènits físics En medicina, una fístula és una connexió o conducte anormal entre dues cavitats. Les fístules faríngies (FFs) comuniquen la cavitat interna (llum) de la faringe amb la cavitat externa (medi exterior). Per tant hi haurà un forat intern faringi i un extern cutani. Es pensa que es formen per trencament d’alguna membrana faríngia.
Quan el conducte anòmal està tancat per un dels seus extrems es diagnostica de sinus faringi (SF) : SF intern si està tancat l’extem extern o SF extern si ho està l’extrem intern. Es pensa que un SF intern respon a la persistència anòmala de part d’una bossa faríngia i un SF extern al manteniment anòmal d’una part d’alguna fenedura faríngia, i, en alguns casos, de part del si (sinus) cervical.
Quan als fons d’un SF s’acumulen secrecions pot formar-se una cavitat quística: llavors el SF es transforma en una FF interna o externa, segons el tipus de SF del que provingui.
Canvis biològics durant el cicle vital: implicacions per a la logopèdia Eunice Martínez Sintes fístula:dues cavitats connectades.
El mateix passa amb els sinus. Amb la formació d'un quist i la secrecció d'aquest provoquen dilatació. Poden acabar convertint-se en fístules.
3. ARCS FARINGIS: Desenvolupament Hi ha sis parells d'arcs faringis (Afs). Cadascú es forma per la proliferació del seu nucli mesodèrmic (mesenquimàtic) mesènquima/nucli mesodèrmic: les estructures encara són totes iguals i no s'han especificat.
Aquest nucli està cobert externament per ectoderma somàtic i internament per endoderma.
Cada AFs està temporalment separat dels altres veïns per una fenadura i una bossa faríngia, per la qual cosa mostren caràcter segmentari.
Els AFs 1,2,3,4, i 6 generen derivats al seu nucli mesodèrmic, abans de perdre el seu caràcter segmentari. Per això les estructures anatòmiques que en deriven estan ordenades caraniocaudalment. No hi ha derivats dels Afs 5. El nervi no és un derivat de l'arc, sinó que entra, és a dir innerva molt ràpidament l'arc faringi.
Aquest sistema organitza l'anatomia.
5. ARCS FARINGIS. Derivats esquelètics Canvis biològics durant el cicle vital: implicacions per a la logopèdia Eunice Martínez Sintes INNERVACIÓ Des de la regió del rombencèfal, CCN migren diferenciadaemetn segons de quins rombòmer (r) s'originen. Hi ha tres corrents de CCN que espressen patrons específics.
Hi ha diferents tipus d'elements mol·leculars que permeten que cada nervi s'innervi al lloc que li és correspost.
Canvis biològics durant el cicle vital: implicacions per a la logopèdia Eunice Martínez Sintes 6. ARCS FARINGIS. Derivats musculars Els derivats musculars provenen del Mesoderma paraxial no segmental (pot derivar en somites: ) 7. ARCS FARINGIS. Derivats vascualars Són artèries derivades dels arcs aòrtics.
(altres informacions) • Pericondri: teixit membranós que cobreix les barres de cartílag es poden transformar/derivar a través de diferents processos per segments.
• Transformació per inducció sobre el mesènquima adjacent i involució del cartílag. Formació d'ós per ossificació directa (de mesènquima a ós sense passar pel cartílag:funció de inducció, demostrar experimentalment la seva importància.(un és imprescindible, un indueix a l'altre a la transformació, però no es transforma a sí mateix).
Transformació per ossificació. Formació de d'ós per ossificació indirecta.(passant per cartílag) Persistència del pericondri. Formació de lligaments Persistència completa. Formació de cartílag.
Involució (desaparició) • • • • Informacions importants: 1. El primer arc es subdivideix en els maxil·lar i mandibular.
2. Que de cada cartílag o cartílags dels arcs faríngis hi ha derivats esquelètics.
3. Que hi ha derivats per ossificació directe de mesènquima.
...

Tags:
Comprar Previsualizar