Mondrian (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Mondrian  i  el  neoplasticisme   § Mondrian  parteix  d’una  formació  clàssica,  pintor  de  paisatges,  naturalista...   à   influència   de   l’avantguarda   francesa   (pintura   postimpressionistes   i   § § § § § § § fauvista)   Ràpidament  Mondrian  s’interessa  per  aspectes  simbolistes   Més  que  moviment,  hem  de  parlar  de  tendència   1908  Coneix  teosofia,  corrents  místiques...  teoria  anti-­‐materialista  à  canvi   important  en  la  seva  obra   Considerava  que  la  força  espiritual  de  l’ésser  humà  s’havia  perdut   Teosofia:   adopció   d’una   forma   de   vida   humana.   Creença   que   el   món   està   regit   per   unes   forces   (esperit,   Déu).   Ascetisme.   Mitjançant   la   meditació,   es   pot   arribar   a   una   purificació   de   l’esperit.   la   naturalesa   és   la   forma   de   l’esperit   (estudiant   la   naturalesa,   ens   podem   aproximar   a   la   naturalesa   còsmica).  Conceben  l’art  com  un  mitjà  més  per  tal  de  recuperar  l’harmonia   amb  l’ésser  suprem.  Nova  concepció  de  l’art.   Percepció   que   l’art   s’ha   allunyat   de   la   vida   à   cal   crear   un   art   que   s’apropi   a   la  vida   Mondrian,  influït  per  l’avantguarda,  posa  èmfasi  en  color  i  forma  (l’art  pot   tenir  una  harmonia  pròpia)   Sèrie:  Dunes,  Mondrian     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Reforça   la   creences   de   la   pintura   d’avantguarda   Trenquen   el   dogma   que   l’art   ha   de   ser   representació  del  món  empíric   Mondrian   pinta   elements   del   món   empíric   amb   llibertat  formal  i  conceptual   Representa   paisatge,   però   són   un   element   místic   (vol  representar  les  forces  que  governen  l’univers)   Representació  element  eteri  teosofia   Naturalesa  morta  amb  gerro  de  gingebre  I,  Mondrian   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ 1912  viatja  a  París.  Coneix  el  cubisme   1a  experimentació  amb  l’abstracció     No  hi  ha  profunditat  ni  perspectiva   Formes  geomètriques   Colors  freds  (influència  cubisme  analític)   Abstracció  en  el  sentit  de  simplificació   Encara  hi  ha  relació  figura-­‐fons   Poc  a  poc  es  deixa  de  distingir  elements  materials   (en  el  cubisme,  sempre  ens  podem  remetre  a  elements  empírics).  Realitza  el   mateix  quadre  3  vegades  à  cada  vegada  més  abstracte     § § § § § Títols   amb   referències   amb   el   món   empíric   à   improvisació,   composició   (simple   elaboració   de   l’artista)     Quadres   totalment   bidimensionals   (cap   element   que  doni  sensació  de  volum)     Trenca  relació  figura  i  fons  (Sèrie:  Arbres)   En  aquests  quadres  Mondrian  abstrau,  simplifica  i   generalitza.   Aquets   mètode,   però,   no   serà   el   que   desenvoluparà  en  obres  posteriors.   El   neoplasticisme   no   és   una   derivació   de   l’abstracció   primera.   Ajuda   Mondrian  a  experimentar.   Composició  10  en  Negre  i  Blanc,  Mondrian   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § § § -­‐ § §   Voluntat   que   l’espectador   no   s’acosti   a   l’obra   per   allò   que   les   formes   poden   representar,   sinó   a   través  d’una  consciència  plàstica   Ja  no  hi  ha  figures  geomètriques     Simplificació  màxima  de  color:  blanc  i  negre   Quadre   inspirat   en   un   cel   estrellat   amb   el   mar   a   sota:  línies  superiors  molt  més  curtes,  espai  entre   línies  superiors  més  reduït...   Punt   de   partida   del   seu   llenguatge   pictòric:   línia   horitzontal,   vertical   i   quadrats   S’inspira   en   una   imatge   del   món   empíric,   però   a   l’hora   de   parlar   de   l’obra   només  es  fa  referència  als  elements  plàstics   Aconsegueix   transmetre   mateixa   sensació   de   pau   i   tranquil·litat   del   cel   estrellat  (món  empíric)  tan  sols  amb  els  recursos  plàstics   Qui  parla  és  l’obra.  La  tela  i  el  títol  (cap  element  exterior)   “El  món  modern  ha  provocat  escissió  entre  ésser  humà  i  harmonia  còsmica)   à  Mondrian  pretén  que  l’espectador  la  recuperi  a  través  de  l’art   Gramàtica  totalment  pictòrica.  Únicament  parla  amb  formes  i  colors     Torna  a  Holanda  amb  la  intenció  de  retornar  a  París,  però  esclata  la  1a  GM   Theo  van  Doesburg:  seguidor  i  divulgador  neoplasticisme   “Aquesta  pintura  és  un  assoliment  extraordinari”,  Van  Doesburg     Mondrian   ha   aconseguit   transmetre   sensació   de   pau   únicament   amb   recursos  plàstics:  línia,  color,  forma   Pintura  pura:  únicament  formada  per  forma  i  color   Teosofia:   l’ésser   humà   es   pot   purificar   oblidant   el   materialisme   (simplificació)   Composició  de  línia   -­‐ -­‐ -­‐ 1a   obra   en   la   qual   les   formes   i   els   colors   són   utilitzats   a   partir  d’una  harmonia  pròpia.  Idea  d’autosuficiència     Ja  no  es  refereix  al  món  empíric  ni  com  a  inspiració   Creença   que   formes   i   colors   poden   transmetre   una   idea:   harmonia  perduda   Composició  en  color   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Introdueix  el  color   Ascetisme.  Purificació  de  l’esperit   No   només   vol   purificar-­‐se   ell,   sinó   també   l’espectador.   Vol   que  la  seva  pintura  serveixi  per  a  la  purificació     Sensació   que   el   marró   està   per   sobre   del   rosa;   blau   per   sobre  marró.  Certa  il·lusió  òptica.  En  realitat,  és  tot  un  pla.   Elements  del  cubisme.   Mondrian   arribarà   a   una   purificació   de   formes   i   de   l’espai   pictòric   Encara   podem   distingir   relativament   figura   i   fons.   Cert   paral·lelisme  amb  el  món  real   Composició,  Mondrian   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Tot  i  que  hi  ha  certa  sensació  d’espai  (colors  càlids  i  freds),   és  a  partir  d’una  característica  intrínseca  de  la  pintura   Puresa  plàtica  à  puresa  còsmica   Simplificació  colors:  colors  primaris   Els   colors   es   van   modificant:   no   és   el   mateix   pintar   un   quadrat   groc   al   costat   del   negre   que   del   vermell.   Introdueix   varietats  en  el  color   Primer  distingeix  línies  à  després  són  totes  iguals   Se  simplifica  progressivament  el  nombre  de  quadrats   El  blanc  tindrà  un  paper  fonamental:  el  buit,  el  no-­‐color...  Els  rectangles  de   colors  van  quedant  als  marges   El  principi  general  de  l’equivalència  plàstica   -­‐ -­‐       Equivalent  plàstic  de  l’harmonia  universal   Equilibri   a   partir   d’elements   plàstics:   línies   rectes,   cada   color   té   un   impacte   diferent  en  l’espectador  i  per  això  ocupen  espais  de  mides  diferents...   Text  Mondrian   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Creu  que  el  món  empíric  no  ofereix  la  possibilitat  de  transmetre  els  ideals   de   puresa,   harmonia...   à   perquè   és   un   món   en   què   domina   el   caos,   dóna   molta  importància  a  allò  material...   Fa  referència  a  qüestions  universals.  També  Kandinsky   En  l’obra  de  Mondrian  no  trobem  signes  de  la  seva  individualitat.  Fins  i  tot   ha  desaparegut  la  pinzellada   Kandisnky:   ascetisme   líric.   Els   sentiments   són   fonamentals.   Mondrian,   en   canvi,   apel·la   a   una   despersonalització   de   l’art.   Creu   que   el   capitalisme   ha   portat  el  caos  a  la  humanitat   L’obra  de  Mondrian  és  volgudament  racional,  reflexiva   S’ha  d’arribar  a  l’harmonia  a  partir  de  l’abstracció,  meditació....   Busca  principis  plàstics  universals:  colors  purs,  línies...     Antropologia  de  l’art.  L’art  està  associat  a  una  cultura  específica.  Mondrian,   però,   aspira   a   un   art   universal   que   transmeti   harmonia.   Per   això   despulla   els  seus  arts  d’elements  subjectius   La  recerca  de  l’harmonia  és  cognitiva,  mentre  que  la  recerca  de  Kandinsky   és  més  emocional   Mondrian  aspira  a  una  aproximació  calmada  i  reflexiva.  Kandinsky,  però,   vol  emocionar-­‐nos.  Mondrian  ha  emocionat  l’emoció   L’home   modern   té   una   consciència   diferent.   Totes   les   expressions   vitals   assumeixen  una  aparença  diferent,  més  abstracta   L’art  s’expressa  com  a  pura  creació  estètica   L’artista   percep   l’abstracció   de   l’emoció   de   bellesa.   Es   mou   cap   a   allò   purament  universal   Un   pintor   naturalista   sempre   assenyala   cap   a   allò   particular   i   dissimula   allò   universal   Abstracció   de   la   forma   i   el   color.   Línia   recta   i   color   primari   (recursos   plàstics  universals)   L’art  de  la  pintura  és  l’expressió  més  consistent  de  la  relació  pura.  Cada  art   té   la   seva   particular   expressió.   Totes   les   arts   no   són   capaces   d’expressar   amb  la  mateixa  consistència  determinades  relacions   La  pintura  és  l’art  més  purament  plàstic  (música  lligada  al  so,  la  literatura   lligada  a  la  paraula  à  allò  particular...)   La   relació   equilibrada   expressa   de   la   manera   més   pura   la   universalitat,   l’harmonia,  la  unitat  inherent  de  l’esperit   En  la  naturalesa  tota  relació  està  governada  per  una  altra  relació  superior:   la   dels   extrems   oposats.   Aquesta   és   la   relació   més   equilibrada,   ja   que   expressa  la  relació  de  l’oposició  extrema  en  completa  harmonia   En   el   Neoplasticisme   el   nexe   entre   l’esperit   i   la   vida   no   es   pot   trencar.   Reconciliació  de  la  dualitat  matèria-­‐ment   Abandonar  la  individualitat  à  consciència  universal  à  art  més  pur   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La   consciència   d’una   època   determina   l’expressió   artística.   L’expressió   artística  reflecteix  els  coneixements  d’una  època   Nous  recursos  (neoplasticisme)  à  nova  visió   Els  recursos  plàstics  han  d’estar  en  consonància  amb  el  que  expressen   S’obre   un   món   de   bellesa   universal   sense   abandonar   allò   universalment   humà   (a   tracés   de   l’expressió   directa   del   que   és   universal,   és   expressió   d’allò  subjectiu  i  individual)   Paradoxa  de  l’art  abstracte   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L’obra   esdevé   vida.  L’experiència  que  tenim  davant  l’obra  és  anàloga  a  la   que  tenim  a  la  vida  (teosofia).  Recuperar  l’harmonia  art  à  harmonia  vida.   SI  l’obra  és  reeixida,  desapareix  l’obra,  l’experiència  de  la  qual  deixa  de  ser   estètica  per  passar  a  ser  vida.   Tot   i   que   l’art   contemporani   aspirava   acostar   l’art   a   la   vida,   cal   un   coneixement  teòric  per  entendre-­‐les  i  actualment  són  forà  incompreses   Si  es  recuperés  la  força  còsmica,  l’art  ja  no  seria  necessari   Profetisme.  Futur  millor  (Mondrian  i  Kandinsky)   Broadway  Boogie-­‐Woogie,  Mondrian   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐       Ha  estat  llegida  com  una  inspiració  de  Manhattan  (llums   de  Times  Square...)  à  no  es  pot  llegir  així   S’inspira   en   NY   com   quan   contempla   el   cel   estrellat.   Però  l’obra  no  representa  NY,  sinó  la  calma  i  l’harmonia   No  es  pot  fer  una  lectura  naturalista.  No  hi  ha  elements   referencials   Representació  de  l’experiència   ...