Tema 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducción al sistema político
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. CULTURA POLÍTICA 1. CULTURA POLÍTICA Definició: Conjunt de creences, actituds, valors, ideals sentiments i avaluacions que predominen entre els ciutadans respecte al sistema polític del seu país i al paper que ells compleixen dins aquest sistema (L. Diamond).
o Elements cognitius: coneixements i creences.
o Elements afectius: sentiments.
o Elements avaluatius: valors, avaluacions.
2.
1.1.
• TRETS DE LA CULTURA POLÍTICA DELS ESPANYOLS ORIENTACIONS CAP AL SISTEMA POLÍTIC EN GENERAL Quina és la legitimitat de la democràcia? Prèvia: – Què és legitimitat? • capacitat d’un sistema polític per a generar i mantenir la convicció que les institucions polítiques existents són les més convenients per a la societat • Conjunt d’actituds positives cap a les institucions democràtiques, considerades la forma de govern més apropiada (Montero y Morlino) – Amb què no s’ha de confondre la legitimitat? • Eficàcia, rendiment o satisfacció de/amb un sistema polític – Com podem mesurar la legitimitat? • Analitzant amb dades d’enquesta les preferències dels ciutadans entre un sistema democràtic i un altre autoritari (reflecteix la incondicionalitat que conté el concepte) • Quina és la legitimitat de la democràcia? – Cas Espanyol: democràcia de nova creació amb condicions que posen a prova la seva legitimitat...
• Un dels règims autoritaris de més durada a Europa • Transició política: incertesa • Nova estructura territorial • Nou sistema de partits • En l’actualitat, la crisi econòmica més severa en dècades – ...tanmateix, legitimitat elevada i estable des de meitats dels 80 • avui prop del 80% d’espanyols prefereixen la democràcia com a forma de govern: similar a la resta d’estats occ i superior a la mitj Eur • L’any 80 una mica menys de la meitat dels espanyols preferia la democràcia a qualsevol altra forma de govern • Des de mitjan 80 (80-84 consolidació), suport generalitzat a la democràcia. Des d’aquest moment 4/5 espanyols prefereix la democràcia • Les bases polítiques i socials d’aquest suport s’ha anat diversificant (NS/NC) • El % d’espanyols que prefereixen formes de govern autoritàries ha romàs baix i ha decrescut • Ara bé, aquesta elevada legitimitat democràtica no vol dir...
– Satisfacció amb el funcionament de les institucions democràtiques (baixa) – Satisfacció amb els resultats d’aquestes institucions en cada moment donat (baixa) • Situació política • Situació econòmica – En aquestes parcel.les, descontent • 1990-2010. Tres nivells diferents d’adhesió popular: – Base de la gràfica • valoracions positives de la situació política i econòmica – sotmeses a factors conjunturals- • Pauta similar (mateixa estructura curvilínia) • Valors inferiors al 30% en la major part de la sèrie • Els espanyols que consideren que la situació política i econòmica és bona o molt bona mai no han superat el 40% • Des de 2008, només són el 5% (i això no ha afectat de moment a la legitimitat de la democràcia) – Centre de la gràfica • valoracions positives sobre el rendiment del sistema democràtic (molt i bastant satisfet) • Entre un 45 i un 75%, sempre superiors a les de la situació política i econòmica – Part superior de la gràfica • Recolzament a la democràcia com a forma de govern (legitimitat) • Valors al voltant del 80%, clarament superiors a les altres variables 1.2.
- ORIENTACIONS RELATIVES AL PROPI PAPER EN POLÍTICA Clara desafecció política: actitud general de distanciament, desconfiança o retraïment respecte a al sistema polític. Els assumptes polítics són vistos com una cosa llunyana, amb escassa importància i mancats de sentit.
- Cinisme democràtic / democratisme cínic? (cinisme: defensa coses clarament (moralment) indefensables. Exemple: un cínic en política, defensaria haver acceptat un suborn pel bé de la pàtria – ho defensa amb una mentida).
o Generacions socialitzades durant el franquisme:  La socialització va està marcada per:  La despolitització.
 La consideració d’allò polític com una cosa aliena i estranya (era dolenta per la pàtria).
 El paper de súbdit de la ciutadania respecte l’Estat.
 Desinformació (no només en política, sinó també en altres aspectes) estesa.
- Com podem mesurar la desafecció (actitud de distanciament per part de la ciutadania respecte a la política)? De dues maneres: a) Interès per la política: nivells baixos (20%-30%) b) Eficàcia política subjectiva (possible pregunta d’examen) (percepció de l’individu de les seves pròpies capacitats per entendre la política i incidir sobre ella): baixa. Que pot ser:  Interna: la ciutadania té una percepció de baixa té una percepció d’escassa competència per influir.
 Externa: la ciutadania receptivitat d’institucions i actors als seus interessos.
a) Interès per la política: - Què mesura? Indicador que revela la mínima complicitat política necessària per a que existeixi un cert grau de competència política per part de la ciutadania (la competència per influir, si no hi ha interès, no hi ha capacitat per influir).
- Transició: elevat.
- Des dels anys 80, només entre un 20 / 30% dels espanyols afirmen que els interessa molt o bastant. Aquest % és la meitat del que presenten la major part de països de la UE.
- Des de 2008, repunt de l’interès per la política (caldrà veure si és conjuntural): alguns justifiquen que es per la crisi econòmica.
b) Eficàcia política subjectiva: Interna: escassa però tendència creixent  1980: 5 anys després de la Dictadura, només un 39% de persones es considerava competent/capaç d’influir.
 2010: només un 52% (poc més de la meitat) de persones es considera competent/capaç d’influir. 1a vegada des de la Transició que aquest % supera el 50%.
Externa: encara més escassa i amb tendència decreixent  1980: 5 anys després de la Dictadura, un 41% d’espanyols considerava que les institucions i actors del sistema polític eren receptius a les seves demandes/interessos.
 2010: 35 anys després de la Dictadura, un 24% d’espanyols considera que les institucions i actors del sistema polític no són receptius a les seves demandes/interessos.
Interna i externa: entre les més baixes de l’entorn europeu 1.3.
DISTRIBUCIÓ DE PREFERÈNCIES IDEOLÒGIQUES Què és l’escala ideològica? Escala que dibuixa una fractura (la fractura de classe).
- Conceptualització que redueix la complexitat del món polític.
- Indicador: autoubicació esquerra-dreta: • Posicions extremes: al voltant d’un 10% de l’electorat.
o Esquerra: entre 4 i 9%. Tendència lleugerament creixent 77-12 o Dreta: entre un 2 i un 4%. Tendència lleugerament decreixent 77-12 • Posicions majoritàries: entre un 40 i un 75% de l’electorat o Centre: entre un 22 i un 41%. Tendència decreixent 77-12 o Centre-esquerra: entre un 17 i un 35%. Tendència creixent 7712 • Centre dreta: entre un 8 i un 16%. Tendència decreixent 77-12 • Ns/Nc: percentatge elevat (entre un 12 i un 32%) i amb tendència lleugerament creixent 77-12 Conclusió: no hi ha diferències remarcables amb la major part d’estats de la UE.
4. IDENTIFICACIÓ NACIONAL SUBJECTIVA • Què és l’INS? – Indicador que mesura el reconeixement dels individus amb algunes comunitats, plantejant una escala que planteja dues identitats possibles i assumeix que no són necessàriament excloents.
– Predomina amb estabilitat la identificació dual (dues lleialtats territorials): o = entre un 49 i un 57% o Més espanyol: entre un 8 i un 11% o Més de la CCAA: entre un 10 i un 16% – La identificació excloent és minoritària: o Només espanyol: entre un 14 i un 19% o Només CCAA: entre un 5 i un 7% o Els que se senten només espanyols són més que els que se senten només d’una CCAA o Ara bé contrast o CM, CLL, Madrid, LR: més o només CCAA 5% o PB, Cat, Nav: més o només CCAA 40% Explica /descriu quins son els trets de cultura política dels espanyols. (possible pregunta examen).
TEMA 4. PART 2: Eleccions i sistemes electorals 1. INTRODUCCIÓ • Eleccions democràtiques: tècnica específica emprada per a elegir els representants que ocuparan càrrecs públics (governants) – Els representants ho són per delegació dels ciutadans – Els representants estan subjectes al principi de responsabilitat política • • Tres funcions: – Produeixen representació – Produeixen govern – Produeixen legitimitat Sistema electoral: “conjunt d’elements continguts a la normativa electoral que, amb eficàcia directa, condueixen a la conversió de les preferències electorals (vots emesos) en quotes de poder institucionalitzat (escons o càrrecs electius)”. Vanaclocha – Sistema: interdependència d’elements – La transformació d’un element pot fer canviar les funcions o conseqüències del sistema • Cas espanyol: sistema o sistemes? • Elements d’un sistema electoral: - El nombre total de representants a elegir. Ex: CD, 350.
o A més representants totals a l’elegir, més proporcionalitat - Circumscripcions electorals: unitats d’acumulació dels vots i d’elecció dels representants. Ex: CD, província.
o A menys circumscripcions, més proporcionalitat - Nombre de representants/circumscripció: Ex: CD, 2+variable.
o A més representants/circumscripció, més proporcionalitat - Forma de candidatura A) llistes tancades/obertes B) Llistes bloquejades/desbloquejades • La barrera electoral: nombre mínim de sufragis per a obtenir representació.
o Quan més alta sigui, més desproporcionalitat • La fórmula electoral : mètode matemàtic per a l’assignació d’escons.
o Majoritària: la candidatura que obtingui més vots guanya tota o la major part de la representació. Obté una representació d’escons més que proporcional en relació als vots. Ex. Senat.
o Proporcional: relació proporcional entre nombre de representants i vots obtinguts per cada candidatura. Ex: D’Hondt.
Sistema electoral proporcional Llista Vots Escons totals (17) %Vots %Escons A 8000 8 47,06% 47,06% B 5000 5 29,41% 29,41% C 3000 3 17,65% 17,65% D 1000 1 5,88% 5,88% Sistema electoral majoritari Llista Vots Escons totals (17) %Vots %Escons A 8000 12 47,06% 70,59% B 5000 5 29,41% 29,41% C 3000 0 17,65% 0,00% D 1000 0 5,88% 0,00% Exemple d’aplicació de la fórmula d’Hondt (6 escons) Llista Escons Vots 1 2 3 4 A 5 20.000 20.000 10.000 6.666,67 5.000,00 4.000,00 3.333,33 B 1 5.000 5.000 2.500 1.666,67 1.250 1.000 833,33 C 0 3.000 3.000 1.500 1.000,00 750 600 500 D 0 2.000 2.000 1.000 666,67 400 333,33 500 Exemple d’aplicació d’una fórmula majoritària (6 escons) Llista Escons Vots A 6 20.000 B 0 5.000 C 0 3.000 D 0 2.000 5 6 Elements configuadoradors i efectes polítics de les eleccions Congrés Senat Autonòmiques Municipals Parlament Europeu 350 208+variable Variable Variable segons població 50 Província Província Província Municipi Espanya Llistes tancades i Llistes tancades i bloquejades bloquejades N. de representants Circumscripció electoral Llistes Forma de la tancades i llistes candidatura bloquejad obertes es Barrera legal Fórmula electoral Llistes tancades i bloquejades 3% No n'hi ha 3 o 5% 5% No n'hi ha D'Hondt Majoritària D'Hondt D'Hondt D'Hondt Elements configuradors i efectes polítics de les eleccions a les CG El CD no és un reflex gaire exacte de l'electorat espanyol. Elements: • Cambra petita: 350 diputats • 52 circumscripcions (a més districtes, menor proporcionalitat) • Atribució inicial de dos escons/província (afavoreix les menys poblades) • • Dimensió de les circumscripcions variable: – 30 districtes petits (fins a 5 escons): elegeixen el 33% de diputats.
Efecte majoritari (concentració) i sobrerrepresentació – 6 districtes grans (10 o més escons): elegeixen el 33% de diputats. Efecte proporcional (fragmentació) – 16 districtes mitjans (de 6 a 9 escons): elegeixen el 34% de diputats.
Efecte proporcional corregit (entre majoritari i excepte a proporcional) • Barrera legal: 3% (escassos circumscripcions grans) • Fórmula electoral: D’Hondt • Llistes tancades i bloquejades efectes reductors Resultats: – Cambra poc fragmentada: pocs partits amb representació parlamentària – Sobrerrepresentació del partit més votat – La dimensió reduïda de les circumscripcions perjudica els partits petits i mitjans d’abast estatal i afavoreix els implantats a les circumscripcions mitjanes i petites Diputats Població N habs/Diputat • Prov Sòria 2 95.223 47.612 Prov Barcelona 31 5.529.099 178.358 Donats aquests resultats, aplicació de la fórmula d’Hondt en una província que té assignats 2, 6 i 12 diputats.
Efectes proporcionals/majoritaris? Partits guanyadors/perdedors? • Senat. Doble composició: – 208 senadors elegits directament (representació personal) – Resta: elegits per les AL de les CCAA (1 per CA i un més per cada milió d’habs, representació territorial) • Circumscripció: província • Llistes obertes • Sense barrera legal • Fórmula electoral: majoritària (vot plural limitat) • Resultats: – Atorguen a les forces polítiques guanyadores una representació en escons més que proporcional en relació al % de vots Elements configuradors i efectes polítics de autonòmiques • Trets comuns (tendència a reproduir el sistema del CD): les eleccions – Circumscripció electoral: província (a 13 de 17 CCAA) – Predominen les circumscripcions mitjanes o grans (56), per davant de les petites (8) – Nombre d’escons variable: Les CCAA amb més habs tenen parlaments amb escons – Atribució d’escons/circumscripció: combinació del criteri territorial i proporcional (nombre fix inicial d’escons i el resta en proporció als habs) – Barrera legal: 3% o 5% – Fórmula electoral: D’Hondt – Llistes tancades i bloquejades – Resultats: • Sistemes electorals més proporcionals que els CD (districtes més grans) • – Considerable desproporció i concentració del vot Calendaris electorals separats (PB, Catalunya, Galícia Andalusia) Elements configuradors i efectes polítics de les eleccions municipals • Circumscripció electoral: terme municipal • Nombre de regidors variable: • – 5 (fins 250 residents) – 25 (entre 50 i 100 mil) – 25 + un per cada 100mil+ més un si el nombre és parell Fórmula: – Sistema majoritari (fins 250 residents): vot plural limitat (4 de 5) – Sistema proporcional (resta) • Barrera 5% • Llistes tancades i bloquejades • Resultats: – Primacia partits grans – Sobrerrepresentació del partit més votat i Elements configuradors i efectes polítics de les eleccions l Parlament Europeu • A Espanya li corresponen 50 diputats • Sistema electoral: fixat pels estats • – Sense barrera electoral – Districte únic – Fórmula d’Hondt – Llistes tancades i bloquejades Resultats: – Efectes proporcionals Rendiment del sistema electoral • • Ha contribuït a consolidació de la democràcia – Ha impedit una excessiva fragmentació partidista – Ha possibilitat la representació dels partits d’àmbit autonòmic Ha generat més governabilitat que representativitat – Dóna lloc a governs monocolors, forts i estables (ex.transforma les majories relatives relatives en absolutes) – • Invita al vot útil o estratègic ...però és el menys proporcional de tota Europa – Privilegia els partits grans i perjudica als petits o amb l’electorat dispers (PCE, AP 77-82, CDS, IU) – Propostes de reforma • Incrementar diputats • Reducció a 1 el mínim inicial d’escons • Una altra fórmula electoral Comportament electoral • Història electoral: preferències moderades i centristes (centre-esquerra o centre-dreta).
Polarització baixa de (preferències centristes) • Fractura esquerra-dreta i centre-perifèria • Participació electoral baixa • Nivel de fragmentació baix les preferències electorals • Alta concentració del vot (els dos partits més votats reben el 70% dels vots) • Volatilitat alta • 1977 i 1979: UCD (166 i 168) • 1982, 1986, 1989, 1993: PSOE (202, 184, 175, 159) • 1996, 2000: PP (156, 183) • 2004,2008: PSOE (164, 169) • 2011: PP (185) • 2015: PP(123) 4.EL SISTEMA ELECTORAL I ELS RESULTATS ELECTORALS • Preguntes d’estudi – Quins són els elements configuradors del sistema electoral? – Descriu les característiques del sistema electoral de les eleccions al Congrés dels Diputats – Quins són els principals resultats del sistema electoral espanyol – Quins són els elements característics del comportament electoral de l’electorat espanyol? ...