Apunts Economia i instruments analítics per l'estudi del Dret Tema 8 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8 – POLÍTICA MONTERÀRIA: 1. POLÍTICA ECONÒMICA: -Decisions que pren l’Estat per a intervenir en l’economia del país a fi d’aconseguir uns objectius que poden ser: • Mantenir l’estabilitat de preus • Plena ocupació • Creixement econòmic 1.1 TIPUS DE POLÍTICA ECONÒMICA: -Monetaria: Quantitat de diners en circulació, tipus d’interès.
-Fiscal: Impostos, despesa pública -Exterior: tipus de canvi, exportacions, importancions -Rendes: preus, salaris 2. EL DINER: 2.1 ALTERNATIVES AL DINER: -Barata (trueque): • Limitació: exigeix doble coincidencia de desitjos.
• Comerç és més difícil 2.2 FUNCIONS DEL DINER: -Mitjà de canvi: facilita les transaccions.
-Unitat de compte: patró convingut de valoració -Dipòsit de valor: permet transferir poder adquisitiu del present al futur.
(LIQUIDITAT: facilitat de transformar un actiu en mitjà de canvi. El més liquid: diner).
2.3 TIPUS DE DINERS: -Diner-mercaderia: mercadería amb un valor intrínsec (lingote de oro) -Diner fiduciari: manca de valor intrínsec, però s’utilitza com a diner per decret governamental.
• Bitllets del nostre moneder • La seva acceptació depende les existències i la convenció social del govern.
o Targetes de crèdit vs. Dèbit.
2.4 DINER, DEL PATRÓ-OR... AL PATRÓ-DÒLAR: -L’emissió de diner per part dels bancs centrals d’alguna manera estaba regulada i limitada per l’oferta d’or.
-Hi ha hagut diferents sistemes monetaris que s’han anomenat sistemes de “patró or” des de l’antiguitat.
-Les monedes estaven recolzades per una certa quantitat d’or que representava un tipus de canvi constant entre elles.
-Breton Woods (1994).
-Acord: la Reserva Federal o els bancs centrals dels diferents països es comprometien a vendre or a un preu fix.
-Canvi dòlar vs. Or i resta de monedes vs. Dòlar estaria fixat: canvi dòlar vs. Resta fix.
-Objectiu: prevenir una expansió inflacionària de l’oferta monetària i mantenir un valor fix de les monedes entre elles.
2.5 QUANTITAT DE DINER: -Diner circulant a l’economia.
-Té una gran influencia en les variables econòmiques.
-Què és la Q de diner? Com sabem quant diner hi ha a l’economia? • Efectiu • Dipòsists (com els contes corrents) • Xecs • Actius financers 2.6 QUI POSA EL DINER EN CIRCULACIÓ? -Bancs centrals: entiats autoritzades legalment per a emetre diners, és aidr, per a crear Base Monetària (BM).
• Regula i supervisa el sistema financer.
• Actua com a prestamista en última instancia.
• Política monetària: control de l’oferta monetària per part de les autoritats montàries del banc central.
• Perquè ho fan els goberns? -Bancs comercials: reben dipòsits i fan prèstecs a particulars i empreses.
  2   2.7 MANDAT BCE: -Estabilidad de precios: el objetivo del eurosistema: El objetivo principal del SEBC (Eurosistema) será mantener la estabilidad de precios. Sin perjuicio de este objetivo, el SEBC (eurosistema) apoyará las políticas económicas generales de la Unión con el fin de contribuir a la realización de los objetivos de la Unión establecidos.
-Treaty on European Union states the objectives of the Union ara a high level of employment and sustainable and non-inflationary growth.
-Estabilidad de precios: definición: la estabilidad de precios es define como un incremento interanual del Índice Armonizado de Precios de Consumo (IAPC) para la zona del euro inferiror al 2%. El Consejo de Gobierno se propone mantener las tasas de inflación en un nivel inferior, aunque próximo, al 2% a medio plazo.
2.8 RESPONSABILITATS BCE: -Article 105.2 Treat establishing the European Community: • Definició i implementació de la política monetària de la zona euro.
• Operacions als mercats internacionals • Manteniment i gestió de les reserves de la zona euro (portfolio mamagement).
• Assegurar el bon funcionament del sistema de pagaments.
2.9 RESPONSABILITATS ADDICIONALS BCE: -Emissió de moneda ! dret exclusiu.
-Estadística ! cooperación amb BCN’s.
-Estabilitat financera i supervisió del sistema bancari.
-Cooperació internacional i Europea.
3. OFERTA MONETÀRIA (OM): (BM= base monetària) -OM = BM + diner bancari • BM = diner creat pel Banc Central • DB = creat pels bancs comercials -OM = quantitat total de diners en circulació   • OM = BM + préstecs • OM = efectiu + dipòsists • OM = efectiu + reserves + préstecs 3   3.1. EL PAPER DELS BANCS COMERCIALS: Supòsit 1 ! Si coeficient de Reserves és del 100%.
-Bancs comercials no poden crear diner.
-Banc Central és l’únic que pot crear diner.
• BM1 = diner creat al período 1 • BM2 = diner creat al período 2 -Els bancs només són institucions dipositàries de reserves. Donen seguretat als que volen dipositar l’efectiu.
Supòsit 2 ! Si sistema de reserves fraccionàries.
-Bancs comercials sí poden crear diner.
-Els bancs no només són institucions dipositàries de reserves -Utilitzen part de les reserves per a donar crèdits.
3.2 SISTEMA BANCARI DE RESERVES FRACCIONÀRIES: -Suposem coeficient de reserves = 10% -Fracció dels dipòsists que tenen els bancs com a reserves.
  4   3.2.1 MULTIPLICADOR MONETARI: -Depósito original = 100.00 euros -Préstamos banca A = 90.00 (= 9 x 100.00 euros) -Préstamos banca B = 81.00 (= 9 x 90.00 euros) -Préstamos banca C = 72.90 (= 9 x 81.00 euros) -Y así de un banco a otro… -hasta que el dinero bancario total creado a partir del depósito original de 100.00 euros asciende a 1000.00 (= 1 / 0.1 100.00 dólares).
-La suma de BM i diner bancari és l’oferta monetària (OM).
-El multiplicador monetari (mm) indica la Q de diner bancari que el sistema bancari és capaç de generar per cada euro de reserves: • • Si R=coeficient de reserves, el mm és la inversa de R o Mm = 1 / R o A l’exemple mm = 1 / 0,1 = 10 Significa que cada euro de reserves en genera 10 euros de diner.
3.2.2 EQUILIBRI AL MERCAT DE DINER:   5   3.3.3 EFECTES DE L’EMISSIÓ DE MONEDA: 4. INSTRUMENTS DE CONTROL MONETARI: -Operacions de mercat obert: compra – venda de bons de l’Estat.
-Reserves obligatòries: quantitat minima de reserves que han de tenir els bancs per a garantir els dipòsits.
-Taxa de descompte: tipus d’interès dels préstecs que concedeix el banc central als bancs comercials.
4.1 OPERACIONS DE MERCAT OBERT: -Compravenda de títols de deute públic (bons) a canvi de diner.
• Si compra bons, entrega diner a canvi: posar diner en circulació ! augmenta la BM del sistema.
• Si vens bons, rep diner a canvi: retira diner en circulació ! disminueix la BM del sistema.
4.2 COEFICIENT LEGAL DE CAIXA: -Un banc central pot obligar als bancs comercials a mantenir un coeficient de Caixa mínim: • Quan augmenta el CLC, els bancs poden prestar una part menor dels seus dipòsits i disminueix l’OM.
• Quan disminueix el CLC els bancs poden prestar una major part dels seus dipòsits i augmenta l’OM.
  6   4.3 TAXA DE DESCOMPTE: -És el tipus d’interès (intercanvi) al que presta el Banc central als bancs comercials.
• Quan augmenta el tipus de descompte els bancs redueixen els seus préstecs i l’OM disminueix.
• Quan disminueix el tipus de descompte els bancs augmenten els seus préstecs i l’OM augmenta.
4.4 INSTRUMENTS DE CONTROL… IMPERFECTE: -Decisió de les famílies i empreses sobre quina quantitat dipositar als bancs.
-Decisió dels banquers sobre prestar diners.
-Paper important de la situació econòmica i les expectatives.
-El banc central pot incidir però no determinar l’OM 5. VELOCITAT DEL DINER: -Cal tenir en compte que diner en circulació NO és = a Quantitat física circulant (diner bancari vs. Diner físic).
-Els diners físics s’utilitzen per a fer més d’una transacció.
-La velocitat és el nombre de “mans” per les que passa un bitllet / moneda: nombre de transaccions que ha fet.
6. TEORIA QUANTITATIVA DEL DINER: -S’utilitza per a explicar el nivell de preus a ll/t.
-Considera que la quantitat de diner de l’economia determina el valor del diner.
-Augmenta la quantitat del diner = baixa el valor del diner = augmenta el nivell de preus.
6.1 EQUACIÓ QUANTITATIVA DEL DINER: -Relaciona l’OM amb el valor dels béns i serveis d’una economia.
-OM * V = P * Y • OM = oferta monetària • V = velocitat de circulació del diner • P = nivell de preus • Y = producció de béns i serveis -4 euros * 1 = 2 euros * 2 taronges ! Si fixem el preu necessitem 4 e. en circulació.
-8 euros * 1 = 4 euros * 2 taronges. ! si fixem l’OM el preu s’adaptarà.
-Per tant, si OM tendeix a créixer, el nivell de preus també creixerà.
  7   -A ll/t com que V i Y es consideren factors fixos, que no depenen del nivell de preus, si creix OM = creix P.
-La variació de preus dependrà de la quantitat de diner en circulació.
-Per això, els preus de la major part de béns i serveis pugen durant un període llarg de temps, a causa de que hi ha molts diners en circulació.
7. LA INFLACIÓ: -La inflació és l’augment de la major part o de tots els preus de béns i serveis de l’economia de manera continua al llarg d’un període de temps.
-La deflació és l’estat contrari: disminució contínua del nivell de preus al llarg del temps.
7.1 COSTOS DE LA INFLACIÓ: -Redueix el poder adquisitiu: encara que, és això del tot cert? No, en la mesura que la inflació dels preus es reflecteixi també en la inflació de les rentes (ingressos).
-Costos de menú: costos de modificar els preus.
-La inflació distorsiona els preus relatius, i pot donar lloc a l’assignació insuficient dels recursos.
-Crea distorsions fiscals: exemples son els impostos sobre els guanys del capital, i sobre els interessos nominals que generen els estalvis. Estan gravats per impostos que no tenen en compte que si bé aquestes fonts de renta augmenten amb la inflació, també simultàniament augmenta el cost de la vida.
-Confusió i incomoditat: la inflació modifica el valor del diner, que és la unitat de compte de l’economia utilitzada per expressar els preus i registrar els deutes.
-Un cost especial d’una inflació imprevista: redistribucions arbitràries de la riquesa. Les variacions imprevistes dels preus redistribueixen la riquesa entre deutors i creditos.
  8   7.2 QUAN EL BANC CENTRAL NO ÉS INDEPENDENT...
-La hiperinflació és l’augment de la major part o de tots els preus dels béns i serveis de més d’un 50% al mes.
-Quan el govern financia sistemàticament la seva despesa a través de l’emissió de diner, el preu augmenta indefinidament.
7.3 I PER AIXÒ...
-El articulo 108 del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea dispone que: “En el ejercicio de sus facultades y el desempeño de las funciones y obligaciones que les asignan el presente Tratado y los Estatutos del SEBC (Eurosistema)... ni el BCE ni los bancos centrales nacionales, ni ninguno de los miembros de sus órganos rectores, podrán solicitar o aceptar instrucciones de las Instituciones y organismos comunitarios ni de los Gobiernos de los Estados miembros, ni de ningún otro órgano.
  9   ...