Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Exclusió Social i Criminalitat Urbana
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 49
Subido por

Vista previa del texto

Exclusió social FUNCIONAMENT DE L’ASSIGNATURA Hem d’apropar-nos als problemes socials de manera científica, trencament amb el coneixement quotidià, des de una perspectiva crítica.
Dinàmiques que aborda la nostra societat la exclusió social i com ho vincula a la victimització.
TEMES A TREBALLAR (Treball individual + presentació col·lectiva (15%) -> “identificar els punts calents, els debats”.
     Sensellarisme / indigència urbana Prostitució al carrer Bandes juvenils Remenadors/ recicladors d’escombrerias Interacció entre immigració i delinqüència Seminari + 2 classes pel treball: El treball és la base de la assignatura. Revisió bibliogràfica dels temes proposats. Opinar en base al que hem llegit.
Tres elements: coneixement folk (opinió pública) + coneixement acadèmic (més important) + polítiques públiques (què és el que proposen) + conclusió (pp + coneixement acadèmic i opinió pública).
1 Exclusió social SESSIÓ 1 La problematització de la pobresa. Modernitat i pobresa urbana.
Què és l’exclusió social? Hi ha col·lectius que...
 No encaixen en les dinàmiques de la societat  No tenen accés a les institucions socials (organismes que dins de la societat permeten articular la pròpia vida quotidiana: família, estudis, etc.) i de l’Estat.
 Estan exclosos del mercat de treball Quins factors condueixen a l’exclusió social?       Reproducció intergeneracional Addiccions / mala salut Economies de la marginalitat (hi ha un element de classe important).
Les activitats que serveixen per guanyar-se la vida lligades a la marginalitat són elements d’exclusió i es problematitzen (prostitució, mendicitat, etc.).
Exemple: la mendicitat constitueix un problema davant el qual es realitza una intervenció de neteja de l’espai públic perquè aquestes activitats perjudiquen a la ciutat en la seva competició amb altres ciutats.
Formació Abans era vista com un factor de protecció davant de l’exclusió social, tot i l’existència d’un efecte de selecció, ja que aquestes persones tenen una xarxa de protecció social molt forta.
Però la societat ha canviat i la formació no té la mateixa rellevància.
Capital social (relacionat amb la reproducció intergeneracional i les xarxes de relació).
Fa referència a la capacitat per mobilitzar recursos en un moment complicat de la vida: capacitat individual, familiar, social.
D’altra banda, la dissidència política (moviment feminista, moviment LGTB, etc.), constituïda per moviments que reivindiquen la diferència El concepte d’exclusió social L’exclusió social es un fenomen que resulta de totes les situacions derivades dels factors esmentats anteriorment: mercat de treball, accés a l’habitatge, salut, etc.
La multidimensionalitat del concepte d’exclusió social, més enllà de debats acadèmics i ideològics, ha legitimat que fos substituint el concepte de pobresa en les institucions europees. En la definició adoptada per part d’aquestes Exclusió social Marginalitat Pobresa 2 Exclusió social institucions, es considera l’exclusió com la falta de participació en la vida econòmica, social, política i cultural, i l’allunyament de la forma de viure majoritària de la societat de referència.
Origen El concepte de “exclusió social” va sorgir als anys 70 (anteriorment, tot era considerat pobresa) a l’entorn acadèmic i activista francès. El Moviment ATD Quart Món, compromès amb la defensa dels col·lectius subproletaris, utilitzava aquest terme per fer referència a la situació de marginació dels beneficis del creixement econòmic en què es trobaven els grups “tradicionalment pobres” o els “pobres de sempre”.
Mesura de la pobresa Les Nacions Unides mesuren la pobresa de forma absoluta a partir d’un llindar de pobresa vàlid per a tots els països (1.25$ pobresa extrema; 2.25$ pobresa). Partint d’aquest indicador, cada cop hi ha menys persones pobres perquè disminueix el nombre de persones per sota del llindar.
Però la pobresa és un fet social relatiu, no absolut (depèn de factors econòmics, culturals, socials i polítics). Per tant, s’ha de mesurar com un factor relatiu, ja que el llindar de pobresa absoluta està desvinculat de la cobertura de les necessitats bàsiques.
La Modernitat L’edat moderna comença amb les Revolucions liberals (Revolució francesa, Revolució nordamericana), la Revolució Industrial i l’expansió geogràfica (a causa de les necessitat productives). En l’àmbit polític, es produeixen diversos canvis:  Instauració de nous valors: pas d’una teocràcia a la secularització de l’Estat.
 Creació d’un nou model polític: l’Estat. Organització del món en estats, és a dir, l’estat com a unitat política.
 Assalarització: treballar a canvi d’un salari.
 Desigualtats de facto davant la llei.
Durant aquest període, no disminueix la pobresa, sinó que els individus s’incorporen a l’activitat industrial.
La Modernitat genera canvis socials que fa que sorgeixin noves disciplines, com és el cas de la sociologia, que neix de la preocupació per la modernitat.
3 Exclusió social Pobresa, exclusió social i underclass A partir del procés de modernització, va començar la preocupació per la pobresa. Els pares/mares de la sociologia van dedicar part del seu treball a la pobresa urbana dels primers obrers de la Revolució Industrial.
Funció social de la pobresa En l’època feudal els pobres eren les persones que no podien treballar al camp (a causa de ferides de guerra, malformacions, malalties, etc.), les que havien perdut les terres, les que no tenien relació de vassallatge amb ningú, les dones que s’havien quedat soles i sense estatus de ciutadà, els nens orfes, etc.
En aquest període, els pobres donaven l’oportunitat de que les persones redimissin els seus pecats a través de la caritat. Els pobres tenien la funció social de mostrar el bon camí, ja que eren el mitjà a través del qual les persones mostraven la seva bondat (s’havia de ser bo de manera desinteressada amb els pobres). Per tant, la pobresa era una situació tolerada des de la caritat cristiana.
En canvi, amb la industrialització canvia la funció social de la pobresa. La Revolució Industrial i el desenvolupament del capitalisme impulsen l’ètica del treball (“El treball dignifica”, “Ganarás el pan con el sudor de tu frente”), que porta a terme una agressiva campanya per inculcar als nous obrers i obreres industrials que la dignitat humana neix de l’esforç i del treball.
Aquesta nova ètica del treball serveix per criminalitzar a les persones no productives des del punt de vista industrial. La pobresa es problematitza a partir de la modernització, es converteix en un problema social que cal gestionar. Aquesta gestió es porta a terme mitjançant l’ètica del treball i això té com a conseqüència polítiques públiques molt agressives.
Exemple: En alguns punts d’Espanya sorgeixen les “Casas de arrepentidas” com a resposta a la necessitat de netejar el carrer. En el cas de Regne Unit, es creen les Workfare, que són el germen de les presons.
Càstig A l’edat mitjana, el parricidi o regicidi -que eren els delictes més greus- eren castigats públicament amb un suplici molt llarg. En el cas dels petits delictes, es matava directament al culpable.
Per tal d’humanitzar el càstig, es va fer més ràpid passant del suplici o penjament al tall del cap del culpable, que era una feina més ràpida i neta.
La presó es una institució social que neix quan la modernitat ja està força avançada.
Actualment, la presó és considerada com a mecanisme de contenció de la marginalitat (la majoria dels empresonats ho estan per delictes contra la salut pública i delictes de furt o robatori).
LLEGIR -> Vigilar y castigar de Foucault 4 ...