Mediti (métodes) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2015
Páginas 18
Fecha de subida 26/03/2015 (Actualizado: 26/03/2015)
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA EN PSICOLOGIA 1.1.1TIPUS DE CONEIXEMENT .
Metodologia: Obtenció del coneixement Vulgar, Filosòfic (No empíric)Tècnic.
Científic (Com i perquè funciona un fenomen científic o tècnic complementari) Formular lleis generals/mètode científic.
1.1.2 INVESTIGACIÓ CONEIXEMENT. ( Líneas generals de com conèixer) -GNOSEOLOGIA: ( Epistemologia) + Ontologia que és l’objecte de saber? ( Filosofia de la ciència) -METODOLOGIA: Establir procediments concrets per fer una cerca.
1.1.3 PROCÉS D’OBTENCIÓ DE CONEIXEMENT .
-DEDUCCIÓ: Del Pla teòric fins al empíric. (En la deducció es parteix d’una llei general de la qual obtenim/proposem conseqüències concretes que són contrastables.) -INDUCCIÓ: Del pla científic al pla teòric (Fer una llei general de un cas concret) -MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU És una conjunció de la deducció i de la inducció. Es basa en un anar i venir del pla empíric al teòric. La interacció entre ambdós plans és bidireccional.
FASES D’UNA INVESTIGACIÓ.
1 PROBLEMA: Concretar un problema, que em de tractar/Investigar.
2 OBJECTIUS: Com funciona això? Hipòtesis : Solució temptativa a un problema /Crec que funcionarà- Deriva de una teoria(Conjunt de hipòtesis contrastades) 3 DISSENY :Té 2 fases Pla d’investigació. Estratègia per obtenir dades que permetin contrastar la hipòtesi. Per poder-lo executar necessitem subjectes.
Pla de mostreig. És la manera com obtenir els objectes amb determinades característiques.
4 RECOLLIDA DE DADES: es fa amb diferents instruments(entrevistes, qüestionaris, analítiques, etc.) 5 ANÀLISIS DE DADES: S’utilitzen tècniques estadístiques per poder reduir la informació, crear models per extreure’n conclusions.
6 GENERALITZACIÓ: a partir dels elements de la mostra s’intenta generalitzar els resultats per exposar-los a la població.
1.1.3 PROCÉS D’OBTENCIÓ DE CONEIXEMENT.
CONEIXEMENT CIENTÍFIC.
CARÀCTER.
1Sistemàtic: Procés generalitzat/ 2 Empíric: Ha de ser contrastable/3 Teòric: Bases de la teoria/ 4 Replicable: S’han de poder repetir els passos amb els mateixos resultats.
Mites Infal·libilitat ( És provisional) Objectivitat( Un fet no és percebut per tothom igual, intersubjectivitat) Objectius Descriure: Anunciar una característica determinada.
Predir: A partir d’un fet esbrinar els fenòmens d’una altra.
Explicar: Poder donar motius per als quals es dona un fenomen.
Supòsits.
Realisme: Allò que estudia existeix.
Ordre.
Determinisme:Tot té una causa.
Causació finita: Cadenes causals/Sempre hi ha un origen.
1.1.4 AVALUACIÓ DE CONEIXEMENT Per què és posaven a prova de teories? Anar comprovant so les seves dades sn adequades les noves tècniques.
Dubtar d’allò establert/Examinar mitjançant procediments formals.
Discussió dels procediments d’avaluació.
-Verificació (Confirmació) -Falsificació: dades que refutin allò que es correcte.(+ Econòmic/A vegades + senzill) 1.2 PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA.
Escissió de la filosofia- Psicologia com a disciplina científica.
-Te un objecte de estudi propi.
-Empra el mètode científic.
Contrastació empírica.
Replicabilitat.
1.3 ELEMENTS I ORGANITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA.
1.3.1 NIVELLS I FASES DE LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA (FIGURA 1.4) 1.3.2 Teoria: Conjunt de hipòtesis (Contrastades)I relacionades que poden donar una explicació coherent de fenòmens.
Problema científic Pregunta que pot ser respondre amb mètode científic.
Ex: Per què hi ha diferencies en el rendiment acadèmic en nivells educatius superiors...
Hipòtesis Solució temptativa a un problema científic.
Ex: En nivells educatius superior el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de Eysenck ( Han de ser operatives per usar-les) Operativitzar Hipòtesis teòriques, general o de sistema(La Eysenck) Hipòtesis d’investigació: Persones més extravertides menys nota, introvertit mes nota.
Mitjanant la notes de test per saber-ho. Les variables son: Rendiment acadèmic, introvertit o extravertit.
Hipòtesis quantificativa els subjectes d’estudi de una forma que no sigui ambigua (Mitjançant un criteri de mesura).Operatives.
Puntuació de l’ EPI(valor donat) Constructes(Tipus concret de variable) Variable no observable de forma directa que s’ha obtingut per generalització de variables particulars.(Si es parla de Constructe mes d’una variable a tenir en compte) Ex: Intel·ligència, extravertit/introvertit..
1.3.3 VARIABLES Atribut susceptible de prendre diferents valors que poden ser mesurats.
Ex: Ús de videojocs redueix les habilitats socials en els nens. (Habilitats socials nens/Ús de videojocs/Variables de context (Característiques dels nens, tipus de videojocs...) Operativització i mesura.
Operativització: Establir un criteri per mesurar una variable.
Tipus de variable Variables categòriques. Nominal(Sense ordre) –Binaria: Gènere.
-Politòmica: Aficions.
Ordinal(Ordenada): Nivell socioeconòmic.
Variables quantitatives:-Discreta(Recomptes): Nombre de Fills - Continua(Poden ser decimals): Pes.
Exemples: Variables Ús de videojocs Habilitats socials Operativització -Ús habitual de videojocs(Si/No) -Hores diàries invertides.
-Puntuació factorial estandarditzada de una escala de Ha. So. (-1,1) Classes de mesura -Categòrica Nominal Binaria -Quantitativa continua.
-Quantitativa continua 1.3.3 VARIABLES (2) NUCLI VS CONTEXT.
Variables de nucli: Variables que podem estudiar.(Explícita) Variable de context: No son l’objecte d’estudi però poden afectar els resultats (Implícites) També anomenades estranyes. El investigador a de tractar de controlar-les.
Existeixen de dos tipus. No confusionistes/ Confusionistes o emmascarades.
Ex- Ús de videojocs /habilitats socials (Nucli) Característiques nens/ Tipus de videojocs... (Context o estranyes) NUCLIS RELACIONALS O NO RELACIONALS Relacional: Més de una variable.
No relacional: Una variable.
Ex: L’ús de videojocs afecta les habilitats socials.... (més de una, relacional) Actitud dels estudiants cap a la selectivitat. (No relacional) (Actitud es un constructe) -El Estudiant que aprova la selectivitat tenen millor actitud davant les proves de la selectivitat que els que han suspès. Notes(aprovats/No aprovats) Actitud (Relacional) -El consum d’alcohol modifica el temps de consum. Alcohol/Temps reacció (Relacional) NUCLIS RELACIONALS SIMÈTRICS I ASIMÈTRICS Simètrics: Mateix estatus. Relació bidireccional V1<-->V2 Asimètric: Diferents estatus. Relació unidireccional. VI-->VD Variables independents: VI causa.
Variables dependents: VD efecte.
Ex: Ús de videojocs(VI) redueix habilitat social(VD) Asimètric Percepció de rics de associats al tabaquisme relacionat amb el consum de tabac.
(Simètric) 1.3.5RELACIÓ CAUSALITAT Hipòtesis: Si usa l’EAO (Ensenyament assistit per ordenador) é té millor nivell de matemàtiques?? VI: Mètode d’ensenyament VD:Rendiment en mates (Variables de nucli) Variables estranyes (s’han d’intentar controlar) Però la psicologia sempre és multicausal.
CRITERIS DE CAUSALITAT.
Com saber si V1 es causa V2?? Ha de complir 3 normes.
Associació: Relació o covariació entre V1(VI)V2(VD) Temporalitat: V1 ha d’anar precedit en el temps per V2.
Absència d’espurietat: (fictícies /Falses) No han d’existir causes de V2 Diferents de V1.
Variables confusionistes que Covarien amb la independent i afecta la dependent. (Z) Ex: Fotocopies.
Validesa d’ coneixement Correspondència entre el que volem estudiar i el que en realitat s’estudia.
Serveix per medir el que volem medir? Validesa interna : Control i les seves tècniques. Grau de confiança amb el que podem atribuir les variacions de VD a la VI.
A mes V confusionistes – Validesa interna.
Per guanyar en V int. Poder fer servir. Manipulació VI/ Aleatorització/Control V.
Estranyes (per evitar que es converteixen en confusionistes) Validesa externa : Capacitat de generalització dels resultats d’investigació. Grup reduït per passar a convertir-se en un grup més amplis. Representativitat/Mostratge Altres: Variable de constructe... etc.
Components de validesa: Representativitat+control.
Fiabilitat: Precisió amb la que estudiem una cosa de qüestió de grau.
Com obtenir un major grau de fiabilitat? Replicació (Repetir moltes vegades) A més replicacions més fiabilitat.
1.4 MÈTODES DISSENYS , TEMÀTIQUES DE INVESTIGACIÓ.
Experimental Màxim Control(V int)--------Mínim V Representativitat(V ext) Quasi-experimental Selectiva.
Observacional Mínim Control----------------Màxim Representativitat 1.5 DOCUMENTACIÓ.
1.6 CONSIDERACIONS ÈTIQUES EN EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ 1.7 LÒGICA DEL PROCÉS EXPOSITIU I L’INFORME D’INVESTIGACIÓ.
TEMA 2 Experiment= A laboratori?--> No.
No es pot replicar un experiment només amb la definició operativa de les variables.
2.1 CONCEPTES BÀSICS Per que hi hagi Causalitat ha de haver: Associació /Temporalitat/Absència d’espurietat.
TÈCNIQUES DE CONTROL (Per evitar espurietat) Variable confusionista: Altera dependent/Covaria independent.
CONSTÀNCIA: Mantenir els valors de la variable estranya.
Ex. Todos los grups =intel·ligència /=Nivell previ/= interès info...
= però no estrictament.
ASSIGNACIÓ ALEATÒRIA: grups equilibrats (Atzar) Mostra sigui petita menor igualtat/Mostra gran més possibilitats de igualtat.
A favor: Coneixement exaustivo. V estranya.
(AB No causa segura/Si causa probable) V. Confusionista: Relació de espurietat.
V no confusionista: No relació de espurietat.
V controlada: Variable controlada/No confusionista, o controlada(Mitjançant tècnica de control) 2.1.2CARACTERÍSTIQUES DELS EXPERIMENTS Estudiar relacions causals (Controls de V. Estranyes) Controlar V. Estranyes(Por no ser confusionista) Manipulació VI. Característiques específica /definitòria de mètodes experimentals Aleatorització.
Manipulació VI: L’investigador administra els valors que pren la VI per cada subjecte. Si no és pot manipular no experimental. Altre tipus de metodologia. Control de la situació/ Fer que la causa sigui anterior a la conseqüència.
Aleatorització.
Població. No aleatòria en experimentació.
Si aleatorització de la mostra.
ESTRATÈGIA DE COMPARACIÓ Intersubjecte: Condició experimental. A un grup o altre nivells de la VI de la VD.
Equilibrat.
Intrasubjecte: Ordre de presentació. Subjectes passen per tots els nivells de la variable.
Assignació aleatòria entre tots dos. Reequilibrat/Contrabalanç.
2.1.4 FONTS ESPECIALS DE ERROR Expectatives del experimentador: La expectativa del experimentador pot dur a error.
Pèrdua no aleatòria de subjectes: Subjectes que abandonen l’experiment sense previ avis Regressió a la mitjana: No tenir en compte els valors extrems. Ja que sols tornen a la mitjana.
2.1.5PROPIETATS QUE S’HAN D’EXIGIR ALS EXPERIMENTS.
Validesa interna.
Fiabilitat.
Sensibilitat: Instruments de mesura capaç de detectar els canvis que es realitzen en VD en conseqüència de VI.
2.2 DISSENYS INTRERSUBJECTE UNIFACTORIALS(UNA SOLO V) Caracteritzats per Presencia de una sola VI, i assignar a l’atzar els subjectes a una de les condicions experimentals. Important grups equilibrats.
Assignació aleatòria sense restriccions.
Grups de subjectes diferents només estan a un sol grup. EQUILIBRAT DE VI/VD.
Per assignació més precisa fer-ho amb blocs. BLOQUEIG.
Pot ser per de diversos subjectes per nivell i bloc(1) o d’un subjecte per nivell i grup.(2) Per això: Mesurar els diferents grups (Ex: Nivell previ matemàtiques: Fer examen) Agrupar segons puntuació. ( 5< o 5>) Posicionar individus en graus.
Si es del tipus de bloqueig 2, tantes divisions com individus per nivell variable(Ex: 20 individus, 10 nivells, 1 EAO x nivell, 1 Trad. X nivell) Aquesta tècnica impedeix que variables estranyes es converteixin en confusionistes.
2.3 DISSENY ESPECIAL.
    Eliminació Constància Tècnica simple i doble cec Aparallement (cas particular: ús de bessons) no són específiques dels dissenys experimentals 2.2.4REPRESENTACIÓ ESQUEMÀTICA DEL DISSENY EXPERIMENTAL M. Ensenyament EAO Tradicional Disseny Intersubjecte.
2.3.1 DISSENY INTRASUBJECTE.
Passar tots el subjectes per tots dos grups assegurar homogeneïtat dels grups.
Important es l’ordre de presentació. Períodes de presentació equilibrats? Avantatges e inconvenients Intrasubjecte.
Avantatges: Grups equivalents(Els subjectes es controlen els mateixos, ja que son els mateixos per a tots els grups / menys subjectes, menys material Inconvenients: Efecte de persistència(L’efecte d’un tractament és mante quan s’aplica l’altre tractament)/ Efecte de període: Conjunt d’inconvenients que surten de la repetició de la VD(Practica, cansament, motivació...) per evitar això, utilitzar ...
CONTRABALANÇ: Tècnica de control dels efectes del període i la persistència que consisteix en la variació sistemàtica del ordre del odre de presentació dels nivells de la VI.
1 Genera les permutacions possibles tractaments o nivells de la VI 2 Assigna a l’atzar els subjectes a las seqüències de tractament (ordres de presentació seleccionada) Càlcul mitjançant K¡(ex: 3¡= 1.2.3=6) REPRESENTACIÓ INTRASUBJECTE VI A (valor mitjana) B C REPÀS 1Regresió a la mitjana: Aplicar control per evitar confusionistes. V estranyes no associades al subjecte. No sempre es pot produeixen el mateixos resultats, la regressió a la mitjana fa que els resultats s’igualin.
2 Expectativa experimentadors.
3 Pèrdua no aleatòria de subjectes.
Disseny factorial Quasi tot es multicausal visió més exhaustiva.
Diferencia de un disseny factorial d’un de blocs La variable que està bloquejada no es matèria d’estudi,sinó de control(disseny de blocs) En el disseny factorial totes les variables independents son matèria de estudi.
Avantatges de factorials sobre unifactorials Unifactorials- duplicació de la informació/pèrdua de informació.
Extensions dels dissenys factorials.
Més nivells/més variables independents/Incloure altre tipus de variables(que no tinguin manipulació o aleatorització) Una de les variables del disseny ha de ser manipulada i ha de haver estat sometida a un procés de assignació a l’atzar perquè sigui experimental.
CARACTERÍSTIQUES Condicions experimentals resultat de creuar els diferents nivells que tenen les VIs.
Notació número de nivells de la VI 1 x número de nivells VI 2 x Nº de nivell de la VI x...
Diferència entre un disseny factorial i un disseny de grups aleatoris amb blocs.
INTERACCIÓ: efecte conjunt de les variables independents.(influencia d’una de les VI sobre la VD en el estudi de la altre VI) Que informació es pot extreure de un disseny factorial? EFECTE PRINCIPAL: Efecte global de la VD en la VI(comparació de promitjos) EFECTE SIMPLE:Efecte de la VI sobre la VD tenint en compte els nivells de l’altre VI.(amb comparació de totes dues) Sol ser una diferencia entre els valors.
Sexe Home Doma Distracció Si No Si No 150 100 90 40 E. Simple de gènere no distracció: (100-40)=60 No interacció E. Simple de gènere distracció: (150-90)=60 E. Simple distracció Home: 150-100= 50 Si hi ha interacció E. Simple distracció Dona: 90-40= 60 E. Principal de distracció: (150-90/2)-(100-40/2)= 0 E. Principal de gènere: (150-100/2)-(90-40/2)=5 PER DETERMINAR CONCLUSIONS: A)QUANT HI HA INTERACCIÓ Efecte principal(però no sempre ha de parlar-se de efectes simples para completar la informació) B)LÍNEAS PARAL·LELES PERÒ PENDENT DEL MATEIX SIGNE Efectes simples del Gènere investigador: Es pot avaluar 2 efectes simples perquè només hi ha dos nivells de l’altre variable independent(Distracció) b) Quant no hi ha interacció. Efectes simples(Líneas paral·lels) c) Si pendent invertida no es pot concloure cap efecte principal.
Quan hi ha interacció efectes simples No hi ha interacció efectes principals EFECTE SOSTRE/ EFECTE TERRA No es pot assegurar la interacció perquè hi ha límits. EX: Notes de classe, sostre (10), terra (0) TIPUS DE DISSENYS FACTORIALS: INTERSUBJECTE/INTRASUBJECTE/MIXT.
INTERROGANT UN DISSENY FACTORIAL.
1 Factors (VI) que intervenen 2 Nivells dels factors? 3 Condicions experimentals? 4 Estratègia de comparació per a cada factor 5 Grups de subjectes 6 tècniques de control? 1)2 tipus de neurotransmissors /Ambient (tipus) Benzodacepina 2)2 neurotransmissors dosi alta/dosi baixa (Manipulada) 2 Ambients: Lliure accés joguines/No lliure accés de joguines (Manipulada) 3) 2x2 Mixt la primera Inter, la segona intra 4)Neurotransmissors (Intra)/Ambient (Inter) 5) 2 grups 6) Dos grups creats a l’atzar. La gàbia /la raça(Constància) VD: Ansietat/Agressivitat TEMA 3 D. QUASI EXPERIMENTAL Diferencies amb l’experimental.
Validesa interna?- Amenaces.
Característiques Quasi experimental Vs experimental Manipulació Si/Si Aleatorització No/Si MENYS VALIDESA INTERNA? Implica que tenim menys eines al nostre abast per controlar variables extranyes (control).
Àmbits: Entorns aplicats (Empresa/escola...) Fiabilitat: Valor de l’efecte d’una intervenció.
AMENACES A LA VALIDESA 1)VALIDESA DE CONCLUSIÓ ESTADÍSTICARelació causal entre T i R Reduir a una sola variable Funcional: Explica fins a cert punt cert grau d’error (Per les que no s’estudien) Si existeix relació probabilísticaT Causa de R/R no s’hagués pogut obtenir T.
2)AMENACES VALIDESA INTERNA Historia: Canvis en el context dels subjectes que participen en investigació entre les mesures (Pre - Post) Per evitar-la introduir grup quasi control Exercici 3.1 (pàgina 53) Augment del preu/No podem saber si l’augment del preu Influeix en les mesures.
Maduració: Canvis que es produeix en el propi subjecte entre mesura (pre -post) Edat mental (VD) Tractament? o maduració dels subjectes? Per evitar-la introduir grup quasi control Administració de proves: “Efecte de període” Canvis que és produeix pel fet d’administrar repetidament als subjectes.
Motivació/Pràctica/Cansament (Exemple 3) Instrumentació: Canvis en la calibració del instrumentació de mesura entre moments pre i post.(Exemple 4) Diferencia de calibració.
Regressió a la mitjana: Valors extrems, que poden entorpir. Explica la regressió a la mitjana.
(Exemple 5) Problemes de selecció: Al inici de la mostra els 2 grups de subjectes no son comparables. Més possibilita de aparèixer que en els experimitals ja que no hi ha assignació aleatòria, 3)VALIDESA DE LA INVESTIGACIÓ ADREÇADA(CONSTRUCTES) T i R representen els constructes de T i R? A)Operativització correcte del constructe.
B) Comportament dels subjectes.
Endevinació d’ hipòtesis -Subjectes es comporten segons l’ hipòtesis que creuen que tenen investigadors (Hawthorne) Artefactes del subjectes -Canvis en la resposta del subjecte pel fet de saber el subjecte que es investigats.
(Cooperadors/Entorpidora) “Shew you”- Reactivitat dels subjectes.
Artefactes del experimentador.
-Efectes biosocials del investigador. Característiques investigador alterin respostes dels subjectes.
-Expectatives de l’experimentador Alterar per voluntat o no 4) VALIDESA EXTERNA Depenent de les 3 anteriorsV. estadística/V. Interna/ V. Constructe.
Validesa de població: “De origen a la que pertany” Validesa ecològica: Altres contextos on es fa la quasi experimentals Validesa històrica: Generalitzable a altres moments.
TIPUS DE DISSENYS QUASI EXPERIMENTALS Nomenclatura On Observació(O1, O2..., On)// X Aplicació de tractament C Grup de quasi control o control no equivalent.
Que comparar A) Pre – post // B) X – C // C) A +B DISSENY PRE – POST UN SOL GRUP (pre experiment) O1 x O2Condició 1/Aplicació mesurar/Condició 2 DISSENY POST SIMPLE (2 GRUPS DIFERENTS) (pre experiment) Simultani(dividir en 2 un sol grup) 1) ----------- vol separar el grup control d’observació 1 i la observació 2 que es calcula al mateix temps que la 1.
2) Les dues observacions es mesuren al mateix temps.
De cohorts: (Cohorts: Generació, promoció) Dos grups diferent no podem assegurar equivalència. El cohorts han de ser consecutius La línea ondulada indica que el grup de quasi control ha de tenir dues característiques importants: Tenir la mateixa institució que el grup de tractament.
Han de pertànyer al cicle anterior al del grup de tractament.
Aplicar grup control per millorar validesa interna  Ajuda a evitar historia /Maduració.
DISSENY PRE -POST AMB GRUP CONTROL NO EQUIVALENT DISSENY PRE -POST AMB GRUP QUASI CONTROL AMB COHORT ANTERIOR.
De cicles institucionals. Valorar canvi relatiu. Més o menys petit que control? DISSENY NOMÉS POST AMB GRUPS DUPLICATS SIMULTANIS No possible mesura pre Comparació =O1X-O1C INCONVENIENTS PRE- POST No poder descartar la tendència prèvia.
No podem descartar regressió a la mitjana No podem descartar el caràcter cíclic Per evitar-ho aplicar més mesures temporals.
DISSENY DE SÈRIE TEMPORAL INTERROMPUDA SIMPLE externs o subjectes DISSENY DE SÈRIE TEMPORAL INTERROMPUDA AMB GRUP CONTROL NO EQUIVALENT Comparar dX- dC.
TEMA 4 GUIO DE LECTURA( PÀGINA 61) 1 Concepte mostra representativa Subconjunt de població amb semblances a la població que representen.
2 Tres processos de afixació Simple /Proporcional/Òptim 3 Diferencia entre estrat i conglomerat Conglomerat: Conjunt de persones que s’utilitza per reduir costos Estrats: Subnivells de una variable per conèixer millor aquestes 4 Qüestionari i entrevista estructurada.
Preguntes tancades(Qüestionari), preguntes obertes. entrevistador (Entrevista) 5 Desitjabilitat Social Respostes esbiaixades, “Per culpa de lo que es desitjable socialment més probable en entrevista que no en qüestionari) 6 Dos dissenys que requereixen enquestar la mateixa gent més d’un cop Panel i Cohort ESTUDI Assignatura caire <<Científic- tècnic>>(VI)  Més rendiment en mètodes d’investigació.(VD) VI: No manipulada/No aleatoritzada.
No manipulació (VI) menys Validesa Interna.
MÈTODES SELECTIUS ( No estudien relacions causals) Dissenys de enquesta(enquesta o qüestionari) Dissenys ex post facto DISSENY OBSERVACIONAL Mitjançant observació (estudis descriptius, no manipulació del context) CONCEPTE BÀSIC Estratègia particular del mètode científic que ens proposa obtenir informació quantitativa, adreçada a la resolució de problemes de diferent naturalesa.
Descripció( Alguna característica d’una població) Covariació( Cas concret de variació 2o més variables , relació) Predicció(A te més d’un valor de a quin valor te B?) Causació(Experiment- quasi experiment, A causa de B? )Més difícil concluir menys eines de validesa interna ENQUESTA: Interrogació general sobre un gran conjunt d’aspectes –actuals passats o futurs- amb l’objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible.
EX POST FACTO: Contrastar hipòtesis causals malgrat que la Variable Independent no es pot manipular. Única forma de contrastar la relació causal si Variable independent no manipulada ENQUESTA Objectius: Conèixer les característiques d’una població mitjançant un conjunt de preguntes.
COM? Recollida dades Entrevista /Qüestionari.
Importància de la representativitat: Important tècniques de mostratge.
Cal recordar: “Tècniques mostratges” MOLT IMPORTANT PERÒ NO ESPECÍFIC DE ENQUESTA TOTES METODOLOGIES (JA QUE VALIDESA EXTERNA MOLT IMPORTANT) TÈCNICA DE RECOLLIDA DE DADES (PROBLEMA) NO ES ESPECÍFIC DE L’ENQUESTA.
Metodologia d’enquesta: Te els instruments d’entrevista i qüestionari.
Fa servir aquests instruments no determina que sigui metodologia d’ enquesta.
Exemple Activitat amb qüestionaria i no metodologia de enquesta.
Tipus informació/Si/No Intersubjecte.(VI) Magnitud de l’ interval (VI)/ VD: Valoració del temps Mixt 3x2 primer factor Intersubjecte Tot i que hi ha un qüestionari, Metodologia experimental.
TÈCNIQUES DE SELECCIÓ DE PERSONAL Procurar agafar mostra sense biaix (Representativa població). Factors per evitar el biaix(No representativa) Mida de la mostra:Mida de la població/Variabilitat de lo ue estem estudiant/Error de predicció que estem disposats a assumir (Perquè es treballa amb relacions estadístiques) Mostratge: Procediment per seleccionar la mostra 2 tipus: Aleatori( Probabilístic)/ No aleatori( No probabilístic) 1)Població: Conjunt de tots els elements sobre els que volem obtenir informació.
Normalment ELEMENT = INDIVIDU. Però no sempre.
2) Marc mostralLlista actualitzada de totes les unitats de mostratge/que permet identificar i mostrar aquestes unitats de mostratge. Unitat de mostratge.
Agrupacions de subjectes que en serveixen com a un (per conglomerats) 3)MostraConjunt de elements,(uns 100 elements, depenent de la mostra i el estudi) 4) Elements: Extrapolar a tota la població d’origen.
PROBABILÍSTIC Tos els elements de la població tenen la mateixa probabilitat de formar part de la mostra. Més representatiu M. ALEATORI SIMPLE( M.A.S) Es relacionen elements aïllats de tal forma que tots els elements de la població tenen la mateixa probabilitat de formar part de la mostra. Bàsic pro molt laboriós (Depenent de la població) Per tal de reduir costos en el M.A.S utilitzem un altre tipus.
M ALEATORI ESTRATIFICAT Quan se sap que és revelant per l’objecte d’estudi, 1 o varies variables queden representades a la mostra. (Subdividir per exemple Homes/dones. Diferents estrats) 1ºPas segmentar la població: Es gran grups homogenis anomenats estrats corresponents a cadascun dels nivells d’aquesta variable.
2ºMostratge aleatori: Dins de cada estrat.
3º obtenir número representatiu de persones.
QUE NUMERO DE PERSONES DINS DE CADA ESTRAT? Depenent de l’afixació Simple: Mateix numero de subjectes de cada estrat(No més útil) Proporcional: Distribució mostra en % igual que la població.
Optima.: Nº de subjectes per estrats s’estableix a partir e la variabilitat que presenten el estrats en relació a la Variable d’interes.
Aporten més elements estrats menys homogenis/Aporten menys elements estrats més homogenis.
MOSTRATGE PER CONGLOMERATS.
No elements aïllants sinó grups de elements (anomenats conglomerats) però en aquest cas partim de conglomerats grans i en cada etapa reduïm a més petits.
EspanyaC.AutonomaCiutats-->Barris... (Més econòmic) Diferencies entre estrats i conglomerats.
Mostratge U. de mostratge Estrats Conglomerats Element (persones) Conglomerat (grup persones) Variabilitat intra grupal(dintre) Petita (1 Sol grup) Gran (molts grups diferents) Variabilitat intergrup (dintre Gran Petita NO PROBABILÍSTIC (NO ALEATORI) Mostres accidentals Es seleccionen els subjectes que és tinguin més a mà(Alumnes per un professor, Assajos pilots) Mostres a propòsit Les unitats mostrals s ‘inclouen si compleixen requisits determinats per un expert.
TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES Administració de preguntes i recollida de informació.
QÜESTIONARI: Nombre de preguntes predeterminat així com l’ordre/ Més freqüent.
/Resposta tancada/Autoadministrats/Més facilitat de reducció.
Correu: Massiu, econòmic. Lliurament personal: Més preguntes respostes, preguntes ordenades...
ENTREVISTA: Administrada x algú /Fa falta algú/Preguntes tancades o obertes/ No estructurades(No predeterminat)/Només idees principals d’allò a preguntar/Nº de preguntes predeterminat /com s’ha de preguntar/Ordre.
Personal: No definit/Més probabilitat de respostes esperades Telèfon: No més de 3 minuts (temps definit) /Més gent / Més econòmic.
ELABORACIÓ DEL FORMULARI DE L’ENTREVISTA O DEL QÜESTIONARI Criteris per la correcta redacció de les preguntes Tipus de preguntes 1)Segons forma de resposta(oberta/tancada) 2)Segons la naturalesa de la pregunta(fets/opinió/d’identificació) 3)Segons funció en qüestionari(Substantives(Allò investigat) Filtre(bifurcar les que venen a continuació) Control(fidelitat de les anteriors) 4)Segons la seva finalitat(directa o indirecta) COM REDACTARBreus i fàcils d’entendre/ Allò que és rellevat/Ordenació de temes menys a més complexitat/ A qui va dirigit?, vocabulari adaptat: Paraules no equivoques; no preguntes negatives/ TIPUS DE DISSENY DE ENQUESTA Tranversal Mostra s’estudia en un sol moment la variable o variables a estudiar (transversal solo 1) Foto a la població.
Longitudinal L’estudi que es vol descriure no restringit a un sol moment , sinó que s’estudia a més d’un moments com evoluciona, com canvia...
3 tipus de longitudinal: Poblacions (Mostratge successiu de grups i subjectes diferents) Diversos transversal, mostra diferents –Diferents moments.
Ex 1º grup 2003- 2º grup 2008 (Igual qüestionaris, diferents gent, evolució de la gent) Disseny de panel Diversos transversals amb la mateixa mostra., tomats a diferents moments.
Ex1º gruo al 2003—2ºgups al 2008.....
Estudia evolució del mateix grup y entre cohorts (generacions/promocions universitàries), o de individus(Si es representativa,poblacional) Dissenys de cohorts Diversos de panel( més d’una mostra y evolució d’aquests grups) De diferents generacions(20/30/40...) Diferència entre(inter) cohorts, diferències en un mateix cohort(Intra), evolució de cohorts.
DISSENYS “EX POST FACTO” Relacions causals sense manipulació de VI, ni assignació a l’atzar. (Menys potencial de validesa interna) -Un esdeveniment que ja s’ha donat -La hipotètica causa- Ja s’ha donat(VI) Anomenada variable de exposició VI: Causa/Exposició. VD:: Conseqüència/Resposta.
-En altres: S ha donat la causa i la conseqüència. Però s’hi s’han donat les dues/ No podem assegurar l’ordre, la temporalitat.
TIPUS DE DISSENYS “EX POST FACTO” 1 DISSENY ETIOLÒGIC DE COHORTS S `ha donat causa. VI o d’exposició, però no conseqüència. Té més validesa interna que altres “ex post facto” -Buscar el nivell crític d’allò que volem estudiar, e ignorant aquells subjectes que tinguin aquell nivell crític en (VD) Exemple: “Abús d’alcohol ajuda a crear Alzheimer” VD Crític: Subjectes amb alzheimer, ja no interessen per investigació.
VD No crític: Subjectes que no tenen alzheimer.
Un cop feta aquesta divisió, portar un seguiment durant un temps prudencial, estudiant subjectes alcohòlics(VI E) i subjectes no alcohòlics (VI NE).
Després d’això fer un recompte de quants Exposats presenten Valors crítics i valors no crítics e igualment per als No exposats.
Inconvenient: No útil per a malalties que poc habituals Avantatges: Temps d’estudi assegura que causa abans que conseqüència.
2 DISSENY DE CASOS I CONTROLS Fenòmens que es donin molt poquet(estranys) És comença al revés(Retrospectivament) VDc, VDnc, es selecciones els subjectes segons el seu nivell crític i s’observa si apareix la variable de exposició en la seva historia, o sigui s’ha donat la causa i la conseqüència.
Avantatges: Útil per malalties poc habituals Inconvenients: No es pot assegurar, en la gran part de casos, que causa abans que conseqüència.
3 DISSENY TRANSVERSAL ANALÌTIC Sense temps entre mitges, relacions simultànies i causals.
Té molt poques eines de control a seguir, massa restringit. A més es pot confondre amb un transversal de enquesta.
Tècniques de control per ”ex post facto” Constància/Simple cec/Doble cec/Eliminació/Bessons DIFERÈNCIES ENTRE ENQUESTA I “EX POST FACTO” ENQUESTA ASPECTE PRIORITARI Representativitat TIPUS VALIDESA Interna CRITERI DE CLASSIFICACIÓ Temporalitat “EX POST FACTO” Control Externa Variable de selecció DISSENYS E. transversal/ E. longitudinal/ Longitudinal de poblacions/ Panell/Cohort Etiològic de cohorts/Casos i controls/Transversal analític ...

Tags: