entrevista (tema 5) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura avaluació psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: L’ENTREVISTA Concepte, avantatges i limitacions L’entrevista és una tècnica d’avaluació o exploració psicològica que precedeix a qualsevol modalitat d’intervenció o de presa de decisions.
És el sistema d’interacció mitjançant el qual es realitza tot el procés d’avaluació-intervenció.
Dues persones poden tenir la mateixa experiència i percebre-la de forma diferent. El significat que donem a l’experiència personal depèn del sexe, l’edat, la ètnia, classe social i les idees personals i culturals. Totes aquestes variables s’han de tenir en compte a l’hora de realitzar una entrevista.
Per a poder parlar d’entrevista es requereix: - Una relació entre persones (dos o més de dos) - Una via de comunicació simbòlica bidireccional, preferentment oral - Uns objectius prefixats i coneguts, al menys, per l’entrevistador.
- Una assignació de rols: relació interpersonal asimètrica.
Durant el transcurs de l’entrevista, s’han de tenir en compte diferents aspectes comunicatius: - Aspecte motor: fa referència als gestos, el contacte ocular, etc. És a dir, com es comunica i ens ho explica.
- Aspecte paralingüístic: es refereix al to de veu, la rapidesa, tot el que té a veure amb la parla.
- Relacions espacials: són les relacions espacials entre un i l’altre interlocutor. La distància, proximitat, com seu, etc.
AVANTATGES - Possibilitat de mantenir una relació interpersonal - Flexibilitat - Poder dur a terme una observació - S’obté molta informació - Avaluar a persones que no poden ser avaluades amb altres tècniques INCONVENIENTS - Elevat cost tant de temps com d’esforç - Poden existir biaixos de diferent naturalesa i interferir negativament en la qualitat de la recollida d’informació - Baixa fiabilitat i validesa Classificacions de les entrevistes Segons els seus objectius A) Entrevistes d’investigació B) Entrevistes interventives Segons la seva estructura A) Entrevista no estructurada Una entrevista no estructurada és una entrevista on existeix un gran marge per formular les preguntes i per respondre per part de l’entrevistat. És a dir, no té una pauta de preguntes a seguir l’entrevistador ni res concret que hagi de respondre l’entrevistat.
L’entrevistador és el menys directiu possible, fent que l’individu s’expressi lliurement.
Avui en dia, és un concepte límit i casi inexistent. És difícil que un entrevistador actuï sense esquemes, al menys implícitament, i sobretot quan es tracta de tasques d’avaluació.
B) Entrevista semiestructurada L’entrevistador segueix una sèrie d’esquemes encara que ni el text ni la seqüència de les preguntes està prefixada.
El principal avantatge és que permeten que l’entrevistat expliqui el que ell creu que és més interessant a destacar.
C) Entrevista estructurada El disseny de la pregunta està prefixada fent possible la codificació de les respostes així com el seu posterior anàlisi. És a dir, l’entrevistador té una pauta amb TOT el que ha de dir i també amb les opcions de resposta del pacient.
Un dels seus avantatges és que assegura que la informació requerida queda coberta sense ometre cap informació i que són relativament fàcils a dur a terme sense gaire entrenament.
Biaixos i recomanacions Què podria provocar el biaix de la informació? - Reforçar poc a l’entrevistat Utilitzar reforços indiscriminats No especificar i concretar la informació recollida Ser passiu durant la entrevista Excés de directivitat - Abordar àrees que creïn molta angoixa a l’entrevistat Voler preguntar moltes coses alhora Passar per alt la comunicació no verbal Interrompre al entrevistat inoportunament Criteris per incrementar la qualitat de la informació - Especificar clarament les fonts d’informació Definir suficientment els termes per assegurar la consistència del seu ús Donar orientacions per determinar la presencia o absència de signes o símptomes específics Especificar quines preguntes s’han de fer per arribar a determinar si els criteris per a un diagnòstic estan o no presents Recollir informació en un format tal que els diagnòstics puguin fer-se de manera lògica.
La concordança entre avaluadors augmenta si - Hi ha accessibilitat als aspectes a avaluar Un fet pot objectivar-se davant la subjectivitat dels fets L’entrevista té major estructuració i els entrevistadors tenen més experiència Les dades són objectives o s’utilitzen criteris durs i no davant d’impressions subjectives La informació requerida és més neutral o trivial, és menys distorsionada, és a dir, tot el contrari que la informació afectada per criteris de desitjabilitat i acceptació social.
L’entrevista és estandarditzada Les preguntes són del mateix tema S’avaluen fets davant de percepcions La informació basada en el present és més fiable que la basada en el passat Les dades dirigides personalment a l’entrevistat són més fiables que les considerades neutres.
La informació qualitativa és més fiable que la informació quantitativa referida a la freqüència.
La objectivitat millora si...
- Estructurem preguntes i respostes Utilitzem categories de registres definits Ordenem les respostes en esquemes i pautes Unifiquem el judici de diferents entrevistadors, és a dir, tots “ho veiem” igual S’entrena per registrar i utilitzar la entrevista La validesa millora si...
- Donem aclaracions Fem servir un llenguatge comprensible i clar Facilitem diverses alternatives de resposta Les preguntes són concretes sobre esdeveniments precisos i intervals concrets Fem servir criteris durs Detectem i neutralitzem tendències de resposta Assegurem la confidencialitat Evitem suggerencies directes Possibilitem la contrastació de respostes amb altres fonts Per a poder obtenir informació de més qualitat podem...
- Demanar la descripció d’un dia o d’un esdeveniment concret Contrastar aspectes verbals i no verbals Reservar un temps per a discutir buits o inconsistències Informar de que una conversa ajuda Adequar el llenguatge a la situació i al nivell Fer servir un estil directe Fer servir bateries de preguntes davant preguntes aïllades El procés de l’entrevista clínica Un procés d’entrevista clínica implica: - Objectius i metes: s’han de tenir clarament formulats perquè això ajuda a que es cobreixi la informació rellevant a l’entrevista.
- Cuidar l’ambient físic: Es suggereix una habitació tranquil·la, confortable i lliure de distraccions. Això facilita la concentració i atenció i dóna èmfasi a la sensació de confidencialitat.
- Establir un bon “Rapport”: El rapport és el sentiment mutu de confiança i respecte entre l’entrevistador i l’entrevistat. Un bon rapport facilita la cooperació i la motivació de l’entrevistat. Per a facilitar-lo es recomana comentar l’objectiu de l’entrevista i explicar com es desenvoluparà.
- Conducta verbal i no verbal: és important atendre a les dues. S’ha de manejar el coneixement de les variables de criteri. Per anar bé s’hauria d’examinar la informació prèvia amb la que compta l’entrevistat.
- Planificació: s’ha de planificar l’entrevista fent un esbós que consideri el temps limitat del que es disposa i un temps per poder fer aclaracions.
Les finalitats d’una entrevista poden ser: - Diagnòstiques: pretenen establir un diagnòstic dins de l’àmbit clínic, es solen integrar dins d’un procés d’avaluació més ampli.
- Orientatives o consultives: donen respostes a demandes sobre temes concrets - Terapèutiques: tenen per objectiu aconseguir un canvi i unes estratègies concretes.
Enfocament longitudinal: El curs de l’entrevista 1. Inici - Introduir l’entrevista amb una breu presentació - Clarificar el motiu de consulta - Intentar anivellar - Com es durà a terme l’entrevista i la seva confidencialitat - Iniciar l’exploració considerant l’autocompetència del clínic 2. Cos - Fase inicial: oberta i facilitadora - Fase mitjana: d’especificació i clarificació de tòpics - Fase final: de confrontació i síntesi 3. Mètode - Hipotètic: descripció topogràfica de les conductes problemàtiques i d’allò que les acompanya.
- Deductiu: consisteix en inferir conseqüències - Experimental-contrastació: Arrepenjar-se en informació complementària 4. Registre - Simultani - Immediatament posterior - Forma mixta 5. Terminació - Fer un resum de la informació obtinguda junt amb l’entrevistat - Orientar la conversa cap al futur - Finalitzar la conversa en un moment positiu Àmbits d’aplicació: l’entrevista de selecció El procés d’avaluació psicològica pot estar orientat cap a diferents finalitats. Quan la finalitat és realitzar un procés de selecció de personal, l’objectiu serà escollir el millor candidat per a cobrir un lloc de treball determinat. Aquest lloc de treball ha de ser descrit a través d’un perfil profesiogràfic, que comprendrà les característiques del mateix i servirà de referent per a jutjar els diferents candidats. Aquest perfil ha de contemplar dades sobre: - Objectiu del lloc de treball Funcions generals a desenvolupar Tasques principals i específiques Posició en l’organigrama i nivell d’autoritat Nivell de responsabilitat Persones al seu càrrec i nivell de les mateixes Estil de lideratge requerit Treball en equip Actituds recomanables Aspectes d’intel·ligència més destacables Recursos disponibles Confidencialitat de la informació a manejar Nivell salarial Oportunitat de promoció i desenvolupament Requisits de formació Experiència en quant a duració i nivell de responsabilitat Després de realitzar la descripció del lloc de treball, hem d’iniciar la recollida d’informació dels diferents candidats. L’entrevista de selecció és una de les tècniques de recollida d’informació utilitzades al llarg del procés. En funció dels subjectes que participen en l’entrevista, i dels rols que ocupen cada un d’ells, podem distingir entre: entrevistes individuals, entrevistes en grup i entrevistes de tribunal. Independentment de la modalitat, en l’entrevista de selecció solen reproduir-se una sèrie d’etapes: 1. Previ a l’entrevista: S’ha d’analitzar el CV del candidat, detallar els punts sobre els que s’ha de obtenir informació i delimitar l’entorn físic on es realitzarà l’entrevista.
2. Desenvolupament: Iniciar la interacció amb una presentació, especificar el motiu de l’entrevista i descriure breument el lloc de treball. Després d’establir un bon rapport, procedir a la recollida d’informació mitjançant preguntes preferiblement obertes. És important prestar atenció tant a la comunicació verbal com a la no verbal del subjecte, la qual pot ajudar a detectar possibles incoherències en les seves respostes. Un cop acabem el cos central de l’entrevista, hem de tancar-la explicant al candidat els passos que es realitzaran pròximament.
3. Posterior a l’entrevista: s’ha de registrar la informació facilitada pel candidat, sense descuidar les anotacions que haguem realitzat durant el transcurs de l’entrevista.
Les entrevistes de selecció de personal solen respondre a una certa estructuració. Els temes tractats amb major freqüència són: - Expectatives del lloc de treball Raons per a presentar-se al lloc Formació Experiència professional Ambient familiar i social Aspectes a detectar per observació Dimensions actitudinals i d’intel·ligència Habilitats de comunicació durant una entrevista - Atendre: Mostrar atenció mitjançant la nostra conducta verbal i no verbal (postura pròxima, contacte ocular estimulador, silencis breus i curts, evitar moviments distractors).
Tot això per a poder reconèixer la informació important i escoltar de manera activa sense importar la complicació emocional.
- Entendre: o Assignar el sentit convenient al que es diu o Buscar un propòsit aparent, els punts fonamentals i la informació de suport en el discurs de l’altre o Fer preguntes per a obtenir informació concreta o Realitzar paràfrasis per a solidificar la comprensió o Buscar significats en allò no verbal - Rememorar: significa retenir la informació.
o Repetir la informació clau per a recordar-la millor o Prendre bones notes: encara que en la majoria d’interaccions personals no és apropiat aprendre a prendre bones notes, és imprescindible per a poder retenir la informació. Prendre notes és un recurs per a refrescar la informació i alhora ens obliga a tenir una escolta activa.
- Analitzar de manera crítica: Separar els fets reals de les inferències. També s’han d’avaluar les pròpies inferències.
- Respondre de manera empàtica: proporciona declaracions de suport i consol. Ofereix interpretacions alternatives. Per a això, és important saber preguntar.
- Preguntes obertes: Les preguntes s’han de formular de forma clara i d’una en una. S’ha d’evitar l’ús de judicis o valoracions i/o suposicions. També s’ha de dosificar la informació rellevant o superficial per a identificar informació important i a partir d’allà, concretar i anar delimitant aquesta informació.
- Preguntes de continuació: s’ha de reprendre el marc de referència i ampliar la informació, no ha de ser tant oberta però tampoc tancada. S’ha de reprendre el que diu, ampliar-ho i concretar-ho.
o Concretar frequencia i duració o Clarificar pensaments, sentiments, comportaments, duració e intensitat dels símptomes.
o Deixar que el subjecte o informador defineixi, que ell doni la resposta.
- Preguntes per a concretar: Són preguntes tancades que permeten limitar la possibilitat de resposta. Són adequades quan volem precisar el diagnòstic i al descriure la simptomatologia en la recollida del motiu de consulta. Haurem de saber fer una bona combinació i formular-les d’una en una sense sobreposar-les.
També és fonamental saber escoltar, entre les habilitats d’escolta més importants es troben: - Parafrasejar: consisteix en exposar de nou el missatge utilitzant les nostres paraules per a indicar el significat que nosaltres rebem. Després d’un missatge hem de saber resumir el que hem escoltat. La paràfrasis centra la seva atenció en el contingut i/o en els sentiments del missatge.
- Reflexar sentiments: ens permet empatitzar. Hem d’estar atents a la conducta no verbal del pacient, a la seva postura, veu, gestos, expressions de la cara, tremolor de la veu, etc.
Reflectim segons el que ens diu per a que es doni compte de que l’entenem. Reflectim els seus sentiments i el fem conscient d’aquests. “veig que et fa sentir malament...”.
Es pot millorar el sentiment: adherència terapèutica. El problema deixa de ser problema quan el pacient veu una solució.
- Resumir: Unir mínim tres idees. L’objectiu és comprovar si l’hem entès i estructurar el diàleg ordenant-lo per temes principals. Per exemple: escola, casa, estat d’ànim. Al tancar una àrea: “vostè m’ha dit això, això i això. Hi ha alguna cosa més?”. Així dones la oportunitat de que et doni més informació.
- Sol·licitar feedback: els objectius serien indagar si ens ha entès bé, comprovar el que pensa i consensuar entre els dos. Quan ho fem? o Al donar informació i establir contacte inicial: “si et sembla bé, farem dues sessions d’avaluació...” o Al reaccionar a preguntes del pacient: “I tu què opines sobre això?” o Al final de l’entrevista: “m’he expressat bé?” o Volem comprovar la seva comprensió: “li sembla bé? Hi està d’acord?” - Sintetitzar: és una habilitat reguladora, consisteix en ordenar el diàleg i dirigir. És una habilitat composta, ho farem a través del parafreig, resum, etc.
o “D’acord, molt bé, però jo t’he preguntat...” o “Molt bé, però, tornem al que li havia preguntat...” L’entrevista diagnòstica en salut mental ...