Apuntes introducción a la Sociología (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la sociologia
Año del apunte 2013
Páginas 18
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

1.2.
Principals paradigmes i autors Què és un paradigma científic? Thomas Khun La estructura de las revoluciones científicas (1962): “Considero a los paradgimas como realizaciones científicas universalmente reconocidas que, durante un cierto tiempo, proporcionan modelos de problemas y soluciones a una comunidad científica”.
Exemples: - Copèrnic (“gir copernicà”) - Galileu - Newton - ...
Es poden tenir unes teories que fan pensar d’una manera, fins que algú demostra el contrari i provoca un trencament (aparició d’un nou paradigma).
I.
Funcionalisme o paradigma funcional II.
Teoria o paradigma del conflicte III.
Teoria o paradigma de l’acció o la interacció Tots tres apareixen alhora, és a dir, coexisteixen. Els autors tenen perspectives diferents de la societat.
Visions de la societat segons els diferents paradigmes teòrics Tipus de societat FUNCIONALISME Què manté unida la societat? Cohesió Autor Durkheim Parsons, Merton I.
CONFLICTE INTERACCIÓ Conflicte, tensió entre grups Marx Goldthrope Idees Weber Goffman FUNCIONALISME O PARADIGMA FUNCIONAL Basat en el supòsit teòric de que les societats són sistemes complexos que tendeixen a l’equilibri i l’estabilitat.
Visió de la societat: estable, regida per un consens moral.
Autors:   Originaris - Auguste Comte (1798-1857) - Herbert Spencer (1820-1903): “Darwinisme social” Clàssics - Emile Durkheim (1858-1917): “La divisió del treball social” (1893) - Talcott Parsons (1902-1979) - Robert K. Merton (1910-2003): “Funcions manifestes (òbvies) i latents (ocultes)” La societat és equilibrada si cadascun dels seus elements realitza la seva funció. Si hi ha un canvi, ella sola (la societat) es reequilibra i arriba de nou a l’harmonia.
Cada component té un lloc determinat. Cada individu se sent còmode en el seu lloc perquè sap què és el que ha de fer i, sap que la resta d’individu també farà el mateix que ell. Això provoca que tots els individus estiguin en harmonia i equilibri perquè creuen que cadascú d’ells té la seva pròpia funció, tal com coneix Plató.
Comparen els òrgans de qualsevol cos amb els òrgans socials, ja que tal com creia Durkheim: la divisió del treball social.
Exemple: - Universitat: té una funció visible, i una altra latent (oculta).
- Mitjans de comunicació: funció visible: informar; funció latent: transmetre una ideologia.
II.
TEORIA O PARADIGMA DEL CONFLICTE Basat en el supòsit teòric que les societats són sistemes desiguals, al dinàmica dels quals resulta de la confrontació d’interessos entre els diferents grups.
Visió de la societat: Desigual i desequilibrada, regida per la dominació dels uns sobre els altres.
Autors:  Karl Marx (1818-1883): “El capital” (1867-1894)  Ralf Dahrendorf (1929-2009)  John Golthrope (1935) La interacció entre els components no és harmònica, ni equilibrada. Cadascú defensa els seus interessos i es contraposa als altres. La posició social és conflictiva i confrontada.
Situació jeràrquica: uns dominen els altres. Aquesta lluita mútua (confrontació) és el que els manté units i crea un vincle entre ells.
Per definició, la societat és un conflicte.
 Goldthrope treballa el concepte de classe, ampliant el ventall de classes entre la població.
III.
TEORIA O PARADIGMA DE L’ACCIÓ O DE LA INTERACCIÓ SIMBÒLICA Basat en el supòsit teòric que els individus i els diferents actors socials doten de significat, amb la seva acció, la realitat social.
Visió de la societat: en procés de creació continua, basada en la interacció social.
Autors:  Max Weber (1864-1920): “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme” (1904-1905)  George Herbert Mead (1863-1931) No és ni la interacció ni el conflicte el que manté unida la societat, sinó les idees (estratificació social dinàmica).
L’individu té un paper important. És la interacció entre els individus el que defineix la realitat social. Les idees són les que els motiven a actuar tal i com actuen.
L’individu té un paper dins de la societat, que es crea i es transforma de forma continuada. Així van configurant la societat. Com entenem la societat, què pensem i, generant un cos de subjectivitat, es va modificant la realitat en un sentit o en un altre.
CONFLICTE INTERACCIÓ Desigualtat, estratificació Símbols, comunicació Integrats Coaccionats Creadors de significat Manteniment – ordre Consens Poder, autoritat Significats compartits Canvi social Previsible Permanent Continu Conceptes fonamentals Característiques dels individus FUNCIONALISME Funcions latents i manifestes, disfuncions Tots tres tenen una visió dinàmica de la societat, no és estàtica, sempre és canviant, tot i que el canvi és de naturalesa diferent: Funcionalisme És previsible que hi hagi disfuncions en la societat, gent que se surt del seu camí, l’únic que s'ha de fer és arreglar aquest desviament: recuperar l'equilibri a través d'alguna intervenció, (potser la societat s'ha transformat una miqueta però molt lentament).
Conflicte Tot i que sorgeixin problemes i, es solucionin, sempre sorgirà un nou problema.
Interacció La societat està canviant constantment, no a base de cops i revolucions.
Tipus de societat FUNCIONALISME CONFLICTE INTERACCIÓ Societat tradicional Grup dominant: noblesa Camp i agricultura molt important Solidaritat mecànica (consciència col·lectiva) Conflicte antic Estaments: no es podien alterar Valors tradicionals Religió, família, costums: marquen pautes vitals Individualitat en un segon pla Societat Moderna Sorgeix a partir de la industrialització, avenços alimentació, medicina...
Solidaritat orgànica (divisió del treball social) Conflicte de classes Més dinàmic: qui té la indústria i qui ven la seva força de treball Racionalització, eficiència, tècnica (Organització burocràtica, Estat modern) Organització burocràtica Regula el funcionament d'una manera molt procedimental, però alhora garanteix la legalitat de que tots seran tractats iguals, evitant l’abús d'autoritat, tot esta molt preestablert.
Estat modern Valors que són iguals per tots i per tothom, secularització.
Industrialització Divisió del treball, millora de les condicions de vida, creació dels estats-nació, urbanització de la població, etc.
Societat actual La globalització, les xarxes socials i la creixent urbanització han canviat la relació de forces.
1.3. Mètodes d’investigació sociològica Perspectives d’investigació sociològica (de menys vigent a més) I.
Humanisme L'objectiu no es el coneixement de la realitat social sinó la subjectivitat de l’experiència humana d'aquesta realitat.
La nostra experiència individual de la realitat. Aquesta perspectiva d’investigació no es molt comú, encara que avui dia han quedat "rastres" de l'humanisme.
II.
Realisme Sistema de postulats teòrics desenvolupats per entendre un problema determinat.
III.
Positivisme Sistema de proposicions lògicament interrelacionades que permeten explicar el món a partir de l’observació dels fets (de la realitat).
S. XIX El Realisme aplicava la lògica discursiva. El coneixement no venia de la observació directa, sinó d'altres fonts, per exemple els textos religiosos.
Plató Desenvolupament d’unes idees (no una investigació empírica). La filosofia es basa en mètodes realistes, és difícil fer una observació empírica de la idea.
Mètode positivista d’investigació sociològica Un mètode científic és el procés d’investigació que se segueix per arribar al coneixement. Necessariament ha de seguir les següents etapes: - Hipòtesis - Definicions operatives - Conceptualització (marc teòric) - Evidencia empírica - Models explicatius - Interpretació causal Relació de causa-efecte.
Tipus d’informació Tipus de dades Mètodes d’anàlisi QUALITATIU Exploratori No generalitzable, Inductiu Subjectiva Text, transcripcions Anàlisi del discurs Disciplines Antropologia, Publicitat Exemples Entrevistes, Grups de discussió, Observació participant Caràcter Abast QUANTITATIU Confirmatori Generalitzable, Inferencial, Deductiu Objectiva Bases de dades numèriques Estadística Sociologia, Ciència Política, Economia EXPERIMENTAL Recomptes, Registres, Enquestes *Nota: els sondeigs o baròmetres d’opinió combinen aspectes qualitatius i quantitatius.
Sembla que estem demanant una mostra qualitativa, però en realitat estem realitzant una mostra quantitativa.
Gran categoria d'enquesta. Es una eina hibrida. Informació subjectiva que poden quantificar i enumerar.
El qualitatiu no genera una informació representativa del seu conjunt, no és generalitzable i no és representativa.
OBTENCIÓ D’EVIDÈNCIA EMPÍRICA: TIPUS DE DADES  Qualitatives Dades no objectives, sinó subjectives: que opinen, que senten els individus.. També les objectives. No podem buscar la representativitat, és a dir, que un individu representi a tot un grup social. És molt habitual en mitjans de comunicació, encara que indueix a error, ja que s'ha de seleccionar a la gent de manera aleatòria.
- Enquestes en profunditat Seleccionar 1, 2 o 3 individus als que demanem que ens expliquin coses d’una manera lliure, els deixen xerrar. Plantejament inicial. Tècniques d’anàlisis del discurs.
- Enquestes semi-dirigides Hi ha una sèrie de preguntes que van guiant a l'entrevistat.
- «Focus grups» Grups de discussió. Hi ha un entrevistador/moderador i un grup de 10 persones, que parlen entre ells i desprès s'analitza la informació. Per exemple: estudis de mercat.
- Observació participant És molt pròpia de l'antropologia, gent que s'interessa per grups ètnics determinats, que creu que no es podria dirigir directament. Es demana convertir-se durant un període de temps, integrant-se en el grup, ja que hi ha processos socials que cal veure'ls.
 Quantitatives Les estadístiques permeten recollir informació objectiva, quantificable.
- Dades oficials Poden ser de recompte (estoc), per exemple, el cens de població, inventari Comptabilitzar tots els individus de la societat, o de registre (fluxe), dels esdeveniments, per exemple, cada cop que algú mor, neix, compra un pis, etc. Es combinen les dues dades i es creen taxes. Ho solen fer els organismes oficials.
- Enquestes Permeten recollir informació de la mostra de la població, tots els individus tenen la mateixa opció de contestar a l'enquesta, podent ser extrapolables. Poden ser: o Transversals o Longitudinals (retrospectives, de seguiment) Mètodes de recollida: telefòniques, enquestador, on-line.
Tipus de mostreig: aleatori, estratificat.
 Experimental Crear una realitat artificial per veure com actuen uns determinats elements en aquell context. És poc habitual per les dificultats de crear una realitat artificial i perquè la gent no s'hi presta voluntàriament. És bastant comú en psicologia social.
Exemple de fonts de dades quantitatives: - Recompte de població (cens) IPUMS - Enquesta transversal/seguiment Enquesta de població activa EPA - Registre de fluxe d'aconteixements Moviment Natural de la població - Enquestes d’opinió Eurobaròmetre Principals productors de dades estadístiques socials, econòmiques i demogràfiques oficials:  Institut Nacional d’Estadística (INE)  Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)  Eurostat Registre Administració i recull de cada esdeveniment.
2. Conceptes sociològics fonamentals 2.1.
Grup, procés de socialització, interacció social Grup social Conjunt d'individus en situació d’integració durable, conscient per part dels que hi participen i reconeixible per aquells que no pertanyen al grup.
El manteniment de la identitat i les fronteres dels grups necessita en ultima instancia de formes d'antagonisme i de conflicte.
La grandària (mida) sembla necessària per poder definir que és grup i que no ho és, per diferenciar categories o grups.
Hi ha de dos tipus:  Primari FAMÍLIA. Tendeixen a ser grups més petits, on els vincles són molt estables en el temps. Els grups primaris afecten a molts aspectes de la vida de l’individu. Les activitats amb la família són més freqüents i variades.
 Secundari Per exemple, els companys de feina. Afecten només a un sector de la vida de l’individu.
Es diferencien en funció de les relacions que s'estableixen: - Tipus (personal o instrumental) - Duració (llarga o curta) - Amplitud (activitats múltiples o restringides) - Percepció subjectiva (com un fi o com un mitja) La nostra relació amb els membres d'un grup por ser com una finalitat o com un mitja per a una altra cosa, no només utilitarista, serveixen per alguna cosa, per col·laborar. Hi ha altres vincles socials que tenen un sentit que s'explica per si mateix, ser membre del grup ja és en sí la finalitat.
Organitzacions formals Associació de persones que té uns objectius determinats i que funciona no de forma espontània, sinó seguint un esquema pre-establert.
Es poden considerar com a grups socials secundaris.
Els grups secundaris poden organitzar-se o no.
Acció social Comportament dels individus respecta a una situació en la que estan presents altres individus i al que atribueixen una significat objectiu. (Max Weber) En contraposició als comportament instintius, biològics o neurològics.
L'individu social ja no és un animal, de comportaments instintius queden pocs.
Som el que som degut a un procés de socialització o és un instint biològic? Posicions socials: Status i Rol - Status Conjunt de drets (recursos, beneficis) i honors que posseeix un individu en el marc de la seva societat.
Ordenables jeràrquicament.
Distinció entre:  Adscrits: Característiques pròpies de l'individu, que no les ha triat ni les pot canviar, per exemple, ser home o dona, títol nobiliari, raça, etc.
 Adquirits: L'individu ha fet alguna cosa per tenir aquests drets, els ha adquirit al llarg del temps, poden canviar i ser modificats.
En les societats manitocràtiques, les característiques adquirides de les persones, l'esforç, es allò que determina el seu status.
Hi ha societats en que l'edat també és un marcador d'status perquè pot estar associat a un gran respecte per la resta d'individus, a causa de l’experiència.
Són les característiques de cadascú les que determinaran els seus drets i honors. Segons la societat, l'status té unes característiques pròpies.
Hi ha societats en que les característiques adscrites són les que determinen les característiques adquirides.
- Rol Es refereix al comportament de l'individu que s'ajusta a unes normes segons el seu status. Conjunt coherent d'activitats normativament realitzades per un subjecte, que es deriven del seu status.
Els individus poden compatibilitzar diferents rols. El grau de compatibilitat i congruència entre rols varia en cada societat.
Enumereu els rols que vosaltres esteu exercint actualment: filla, germana, estudiant, neta, novia, amiga, cosina, veïna, neboda.
Socialització Procés mitjançant el qual, l'individu és absorbit per la cultura de la societat i incorporat com un membre constituent més.
Procés d’interiorització normativa, imaginativa i valorativa (S. Freud) = APRENENTATGE Garanteix la reproducció social. Per tal que la societat es perpetuï, els individus que s'incorporen aprenen, garanteix que continuï.
Agents de socialització: - Família - Escola - Grups socials - Mitjans de comunicació Etapes de socialització al llarg del cicle vital: - Infància - Adolescència - Edat adulta - Vellesa Resocialització total Organitzacions totals (PRESÓ).
Societat i cultura Dilema És propi dels humans generar cultura, o també la tenen altres especies? Sense cultura no hi ha societat.
L'home és un esser social.
La vida en societat no és patrimoni exclusiu dels humans.
La vida en societat dels humans és diferent a la dels animals perquè genera cultura.
2.2.
Cultura Definició sociològica i no circumscrita:  Conjunt de creences, actituds i objectes materials que constitueixen el mode de vida d'una societat i orienten els comportaments dels seus integrants així com les seves consciencies.
 Valors que comparteixen els membres d'un grup, normes que acaten i béns materials que produeixen/i utilitzen. (A. Giddens)  Conjunt de costums, coneixements, objectes i comportaments apresos i transmesos socialment.
Objectes: mòbils, maquina de vapor, cotxe, etc.
La cultura evoluciona, molts cops a través d'innovacions, com la tecnologia.
La diferencia de cultura entre països distants ha disminuït a causa de l'impacte de la globalització, ja que homogeneïtza la cultura, a través dels mecanismes de comunicació. Aspectes com la religió són més irrellevants.
La cultura, segons la societat, juga un paper diferent per a cada individu.
Components de la cultura: Coneixements i conductes socialment apresos i transmesos - Símbols - Llenguatge - Valors i creences (concepcions anhelades de la realitat) - Normes - Cultura material i tecnologia Tota la gamma de codis que fem servir son expressions de cultura, per exemple, somriure, llenguatge gestual, etc.
Dimensions: - Comunitària La cultura com a univers de participació horitzontal: crea comunitat.
Exemple: cultura dels estats nacionals, que comparteixen elements culturals.
Lògica més propera al funcionalisme, la cultura és un element cohesionador.
- Jeràrquica La cultura com a univers estructurat verticalment: lògica de dominació.
Exemple: la colonització, s'imposa una cultura, processos d’evangelització, etc.
És un element que serveix per imposar comportaments, valors, dels grups superiors als grups amb una situació d'status inferior.
- Dinàmica La cultura com a realitat canviant, resultat de la tensió entre comunitat i dominació: font d’innovació.
Exemple: contacte entre cultures, arribada d’immigració, transforma la cultura que rep la cultura exterior.
Interacció social, la cultura és una cosa que sorgeix de la interacció constant dels individus.
Dins d'uns mateixa societat, poden conviure diferents cultures - Diversitat cultural  Cultura popular i cultura elitista Antigament, les classes altes podien llegir, tenien més coneixement, mentre que les classes baixes es regien pel folklore, etc. Actualment aquesta situació es veu atenuada gràcies a la cultura de masses, ja que la tecnologia fa que tothom pugui arribar a la cultura compartida, la informació a l'abast de tothom.
 Subcultures i contracultures Poden haver-hi grups subculturals que tenen una cultura pròpia sense que necessariament generi conflicte a la cultura general. Per exemple, els gitanos, mantenen formes culturals molt específiques que defineixen els seus valors, dins d'una cultura majoritària del país. La contracultura pretén trencar i transformar la cultura general, per imposar la nova cultura, fan servir símbols diferents, llenguatge. Per exemple, el moviment hippie, tenien una definició de valors diferents i allunyada de la norma i posaven en contradicció i reivindicaven el sistema majoritari.
- Etnocentrisme vs. relativisme cultural  Etnocentrisme La cultura pròpia és superior o millor a la resta de cultures.
 Relativisme cultural Tota cultura és valida, igualtat cultural, no hi ha diferències de cultures més vàlides que altres, millors o pitjors. No es poden jerarquitzar les cultures.
Els Drets Humans són un punt intermig, ja que diu que totes les cultures són vàlides, però que han de garantir uns mínims als components de la societat.
- Canvi cultural 2.3.
Normes socials, control i desviació Conformitat social Acatament de les normes socials. Comportament que s’ajusta a la norma.
Consens social Acord afirmatiu en matèria normativa o cognitiva que genera un estat de solidaritat entre els membres de la societat.
Normes socials La conducta humana és bàsicament normativa.
Les institucions socials transmeten, a través del procés de socialització, les normes socials que determinen el comportament.
Les normes estan marcades per les institucions socials.
Fem el que dicta la norma, perquè la hem interioritzat, i no la sentim com una norma imposada.
Les societats desenvolupen elements de cohesió, o sanció, per empènyer els individus a comportar-se d'acord amb la norma.
Permeten el control social, en la seva doble dimensió: conformitat + coherció.
Control social Forma de pressió social informal i difusa que té com objectiu evitar la conducta desviada.
La resposta a la desviació reforça les normes i fomenta la cohesió social.
Com la societat s'organitza per confirmar el compliment de la norma.
Agents o mecanismes de control:  Conformitat Interiorització de les normes mitjançant processos de socialització i aprenentatge.
 Coherció Protecció de les normes. Capacitat sancionadora i punitiva (incentius, reconeixements, marginacions, etc.). Per exemple, el sistema penal i jurídic és una forma institucionalitzada de control.
Desviació social Transgressió de normes socials establertes. Les conductes desviades, per tant, són relatives a cada societat.
Aquestes normes poden ser formals o informals, són relatives a cada societat. La desviació és específica de cada cultura i cada societat.
Delicte/Delinqüència Transgressió d'una llei (forma de desviació); acte punible en una societat determinada.
Només quan aquesta norma està formalitzada a través d'una llei parlem de delicte, aquest acte és punible en aquesta societat, ja que viola una llei, el delicte és una forma de desviació social.
Estigma Marca social que té connotacions negatives i que serveix per definir els individus.
L’estigma social reforca els risc de la desviació social.
Aquell que s’ha desviat en algun moment, li queda una marca, i un cop s’ha estigmatitzat, pot tornar a reincidir.
Exemple: romanesos, tots són delinqüents, perquè uns quants ho han sigut, haver passat per la presó, etc.
La desviació segons els paradigmes sociològics 1. Teories funcionalistes Anòmia 2. Teories interaccionals Etiquetatge 3. Teoria del conflicte Desigualtat + 4. Teoria del control Les teories busquen causes socials de comportaments individuals.
Teories funcionalistes Anomia Durkheim La desviació com a reacció a un conflicte normatiu o, fins i tot, a un buit normatiu. Hi ha dos normes que prevalen però sembla impossible complir-les les dues perquè es contradiuen.
Merton Reutilitza el concepte d'anomia en la seva definició d’innovació (com a forma de desviació).
L'anomia és un mecanisme que té la societat per evolucionar o arribar a l'equilibri.
La desviació té la seva pròpia funció dins de la dinàmica social. Permet la innovació i la superació dels conflictes normatius.
La desviació és un impuls necessari per crear noves normes quan les velles no serveixen o per quan la societat s'ha transformat de tal manera que les normes ja no serveixen. És la manifestació a través de comportaments concrets de la necessitat d'una nova norma.
L'anomia és la font de la innovació. Autorregulació del sistema per alertar d'un problema normatiu.
Teoria de la desviació de Merton Mecanismes institucionals ACCEPTA REBUTJA ACCEPTA CONFORMITAT Fins legítims/mitjans lícits INNOVACIÓ Fins legítims/mitjans il·lícits REBUTJA RITUALISME Fins il·legítims/mitjans lícits RETRAÏMENT Fins il·legítims/mitjans il·lícits Nous objectius culturals + Nous mecanismes institucionals= REBEL·LIÓ LEGITIMITAT Ajust a un dels valors imperants en una societat. No és legal, és social i moral. No està reconegut per la ciutadania.
LICIT No contravé cap norma. És legal.
En la conformitat l'individu que no té cap percepció que hi hagi aquesta diferència entre valors vs. oportunitats i utilitza mitjans lícits per assolir fins legítims.
El ritualisme que rebutja els objectius culturals, ha renunciat a perseguir allò que regeix el seu comportament, però no vulnera cap norma establerta. Ex: Aquell que va a treballar i que en el seu exercici laboral és impecable, però no té cap convenciment que a través d'aquest lloc de treball, no creu que serveixi per a alguna cosa, no comparteix els valors de l'empresa. Ajustament mecànic a les normes.
En la innovació, l'individu persegueix un objectiu legítim, però per aconseguir-ho ha de fer servir uns mitjans il·lícits. Per exemple, l’evasió fiscal.
En el retraïment no hi ha voluntat de transformació. Marginació, submón, vivint al marge del que està establert, però sense cap aspiració de transformar la societat en el seu conjunt. Individus al marge de com funciona la societat.
La rebel·lió aspira a transformar els mecanismes institucionals.
Els individus reaccionen de determinada manera perquè hi ha un desajust entre el que la societat vol per a ells, i la seva capacitat per aconseguir aquests objectius per vies legítimes o il·legítimes.
Teoria del control de T. Hirschi (1969) - Les relacions socials fortes fomenten la conformitat. En societats molt cohesionades en que els vincles són intensos, els individus es protegeixen a sí mateixos de la desviació del delicte, ja que se’ls integra més en el grups de referència. La norma la senten més seva i l'acaten.
- Una estructura d'oportunitats favorable ofereix més avantatges a la conformitat. Societats igualitàries, menys diferències per raons d'estatus.
- Una implicació intensa en activitats socials inhibeix les conductes desviades. Individus participatius en el consens social.
- Les creences i valors afins a la cultura establerta, redueixen el risc de desviació.
El control en societat garanteix l'ajust a les normes, i es pot aconseguir per vies coercitives.
Una bona socialització, des de petits, i que continuen socialitzant-se dia a dia. Els mecanismes 1, 3 i 4 son propis de la socialització. Caràcter preventiu del control.
Aquells que han tingut una socialització més dèbil i menys intensa, seran els que desprès tindran un major risc/més oportunitats de delinquir.
Teories interaccionistes Etiquetatge Principal exponent: Howard Becker (1963).
És en la interacció directe entre individus quan s'adonen que s'han desviat. Un individu és vist pels altres i li fan conèixer que el seu comportament està desviat. Pot ser que l'individu acabi sentint-se obligat a continuar comportant-se d'aquella manera.
La desviació és producte de la interacció social en el que es construeixen i defineixen les conductes desviades.
Cap acte és intrínsecament desviat o normal. Qualificar a un individu de "desviat" reforçarà la seva conducta desviada. Part de la relació de l'individu té a veure en com el tractaran i com actuaran la resta d'individus amb ell.
Un càstig pot incentivar més delicte.
Estadístiques sobre delinqüència i victimització: - Oficials Registres policials i judicials - Sociològiques Qualitatives (percepció de la seguretat) i quantitatives (enquestes de violència de gènere) Relació de les teories sociològiques de la desviació amb temes criminològics:  Anomia Repressió/punició  Etiquetatge Reincidència  Teoria del control Prevenció Temes rellevants en sociologia: - Delinqüència i gènere - Sistemes de prevenció - Sistemes de repressió - Sistemes de rehabilitació i reinserció 2.4.
Institucions socials Agents o conjunt de pautes que estructuren o regulen el comportament humà en un àmbit determinat (equivalent a l'instint pels animals).
N'hi ha que regulen l'esfera privada i d'altres l'esfera pública.
Exemples d'institucions socials: família, educació, religió, política, economia, mitjans de comunicació, etc.
Tipus d'institucions  Primàries Tenen incidència en l'esfera pública de la societat (educació, política, economia...)  Secundaries *Atenció! La distinció entre esfera pública i privada no sempre és neta i clara.
Tenen incidència en l'esfera privada (família, religió...)  Totals Aquestes impliquen un procés de "re-socialitzacio" o "d’alternació" (P.L. Berger).
Exemple: presó, convents...
Es caracteritzen per: o Separació contundent entre l'interior i l'exterior o Regulació rígida de les relacions interior-exterior o Ús d'uniformes L'estada en aquestes institucions pot ser temporal o indefinida i l'entrada voluntària o obligatòria.
Exemples d'institucions (primàries) - Economia Institució que organitza la producció, la distribució i el consum de béns i serveis.
- Política Institució que distribueix el poder, que estableix les prioritats de la societat i que pren decisions al respecte.
- Educació Institució que permet la transmissió dels coneixements, de les qualificacions laborals, de les normes i els valors culturals.
- Mitjans de comunicació Visions segons els diferents paradigmes sociològics:  Funcionalisme - Agents de socialització i transmissió cultural.
- Garants del control social i reforçador de les normes socials.
- Adjudiquen estatus i promou el consum.
- Ofereixen informació.
- Tenen capacitat de mobilització.
 Interaccionisme - Defineixen la realitat.
 T. del conflicte - Eina al servei dels grups dominants que son qui controlen aquests mitjans de comunicació.
- Transmissió de la ideologia dominant.
- Consideren la propietat i els interessos particulars dels mitjans.
- Sistemes de filtratge de la informació.
- No transmeten informació de manera neutral, sinó de manera determinada per transmetre els objectius dels grups dominants.
Exemples d'institucions (secundàries) - Religió Institució que agrupa les creences sobre allò sagrat i pràctiques que se'n deriven.
- Família Institució que agrupa els individus en un grup primari basat en les relacions de parentiu (marcades per la consanguinitat, l'afinitat (parella) o l’adopció).
És la que regula les relacions que han de tenir aquests individus entre ells.
Visions de la família segons els paradigmes sociològics:  Funcionalisme: - Principal agent de socialització.
- Regulador de l'activitat sexual.
- Garant de la reproducció sexual.
- Ofereix seguretat material i emocional als individus.
 T. del conflicte: - Regulen la distribució de la propietat a través dels sistemes hereditaris i reforcen la desigualtat social.
- Marquen la relació de poders entre gèneres: patriarcat.
- Regulen les relacions entre races i ètnies amb les pràctiques matrimonials: endogàmia (unió entre membres d'un mateix grup) vs. exogàmia (unió entre membres de diferents grups).
 Altres: - Interaccionisme.
- Feminisme.
- Intercanvi social.
3. Estudi en profunditat d’una institució social: la família Família Institució secundària que agrupa els individus en un grup primari basat en les relacions de parentiu (marcades per la consanguinitat, l’afinitat (parella) o l’adopció).
Sistemes familiars    Tipus de parentiu - Consanguinitat: Uneix a les persones amb un vincle de sang - Afinitat/polític: Uneix a les persones amb un vincle matrimonial - Adopció/civil: Uneix a les persones amb un vincle de filiació Tipus de família - Nuclear: Format per un matrimoni i la seva descendència - Extensa: Format per un matrimoni, la seva descendència i altres parents.
Sistemes de descendència - Sistemes patrilineals: El parentiu es transmet per via paterna (per exemple, els països en els que l’únic cognom que es te es el del pare).
- Sistemes matrilineals: El parentiu es transmet per via materna (per exemple, la transmissió de la condició de jueu).
- Sistemes bilaterals: El parentiu es transmet per ambdues vies.
 Pautes residencials - Patrilocalitat: La nova unitat familiars viu amb o prop de la família del marit (sistema català).
- Matrilocalitat: La nova unitat familiar viu amb o prop de la família de la muller.
- Neolocalitat: La nova unitat familiar no s’instal·la a viure ni amb la família del marit ni amb la de la muller (més propi de famílies actuals).
 Matrimoni Relació sancionada legalment que engloba la cooperació econòmica i l'activitat sexual entre dos o més individus.
Només aquests que han sigut reconeguts per les autoritats poder ser qui es casin.
 Pautes matrimonials - Monogàmia/Poligàmia: Matrimoni entre nomes dues o més de dues persones.
- Endogàmia/Exogàmia: Matrimoni entre individus d'un mateix grup social o de diferent grup social.
Elements de modernització de les famílies  La influència dels grups familiars sobre les decisions individuals s'afebleix = major llibertat individual.
 S'imposa la lliure elecció dels cònjuge o la parella (eliminació dels matrimonis concertats).
 Reconeixement dels drets de la dona i la seva capacitat de decisió en l’àmbit domèstic.
 Majors nivells de llibertat sexual.
 Ampliació dels drets dels infants (protecció dels drets).
 Acceptació creixent de les relacions homosexuals.
 Afebliment dels vincles legals i reconeixement dels vincles de fet (parella sense sancionament legal = matrimoni, però que es comporten com a tal).
Transformacions recents a Espanya - Nupcialitat o Disminució o Endarreriment o Difusió de les parelles de fet o Diversificació del tipus d’unió i formes de celebració - Fecunditat o Baixa fecunditat persistent o Endarreriment de la fecunditat o Augment de la fecunditat fora del matrimoni - Tipus d’unions o Ruptures: Divorcis i separacions o Diversificació de les unions i mercat matrimonial - Mida i estructures de les llars - Repartiment de les feines domèstiques - Diversificació de les trajectòries/seqüències vitals i familiars "Endarreriment del calendari de: matrimoni, emancipació, finalització dels estudis..." Vivim en un règim de baixa fecunditat persistent, el nombre mitjans de fills per dona està per sota de l'1,5, de manera estructural.
La gent cada cop té els fills més tard, està relacionat amb la quantitat de fills? Els fills poden tenir-se fora del matrimoni.
Abans els fills fora del matrimoni eren il·legítims, estaven mal vistos.
Fins a quin punt ha deixat de ser important això? Determinants de les transformacions recents  Demogràfics - L'allargament de l'esperança de vida comporta un endarreriment dels calendaris.
- L'envelliment de la població comporta canvis en les estructures de les llars i en les relacions intergeneracionals.
 Socials - Canvis en els valors i les aspiracions tendents a un major individualisme.
- Canvis en la relació de costos-beneficis de les decisions reproductives.
Augmenta el marge d'individualitat. L'individu es defineix cada cop més per el que sent ell mateix, que pel que els altres volen que senti i sigui.
Passem d'un esquema en el que els fills eren una inversió, eren una font directe en l'economia familiar.
Actualment la formació educativa s'allarga, els costos de mantenir una criatura han augmentat exponencialment.
No només són els costos directes (sanitat, escola, etc.), també són costos indirectes (l'exercici laboral es ressent per la condició de mare, pot interferir en la jornada, s'interromp el treball, etc.).
A la gent, racionalment, no li surt a compte, no li convé tenir fills.
Gairebé s'ha eradicat la mortalitat infantil (canvi en la supervivència dels fills).
Per què a passat això? Què implica que això hagi passat? Trajectòries vitals Abans estava molt clar l'ordre dels fet de la vida, estava establert, igual que les edats per a produir-se aquests fets.
Actualment no estan definits l'ordre dels fets.
Hi ha entrades i sortides en el mercat laboral. No hi ha una sola parella per a sempre, cada cop hi ha més d'una parella. Trajectòria nupcial més accidentada.
També la reproducció, poden aparèixer abans del matrimoni, durant, amb una primera i amb una segona parella, etc.
Hi ha diversificació d'opcions. Més transicions. Som més diferents els uns dels altres. És enriquidor socialment.
Cohabitació Parelles estables que no estan constades en lloc, però que viuen junts.
La gent es casa menys perquè hi ha més cohabitació.
Living Apart Together Parelles que no conviuen junts, cadascú a casa seva.
Factors explicatius de la baixa fecunditat persistent - Endarreriment del calendari - Restriccions estructurals i institucionals - Canvis en els valors relacionats amb la família i els nivells de fecunditat desitjada Hi ha legislacions que faciliten la compaginació laboral i familiar, protegir a la dona en el mercat de treball en el moment que decideix ser mare.
A part dels recursos, hi ha famílies que no volen tenir fills de manera voluntària, no ho consideren prioritari.
La gent vol tenir menys fills que abans, hi ha més dificultats per tenir-los, i es té menys temps per tenir-los.
El fet de viure més anys dilata totes les etapes. Afecta als països que han experimentat un augment de la longevitat.
A l'Àsia i a l'est d'Europa hi ha restriccions estructurals que dificulten la possibilitat de tenir fills, degut al treball, per exemple.
De fons, hi ha un canvi en les preferències de les persones, de voler tenir fills o no. Fan un balanç de costosbeneficis. Diversificació de les opcions vitals.
El nombre de persones que no tenen fills al llarg de la seva vida reproductiva ha augmentat i ho continuarà fent en un futur, degut a les estructures del treball, els pocs recursos, i el temps, i d'altres que no han volgut tenir fills.
La fecunditat desitjada es una variable que es fa servir en els estudis, que va variant al llarg de la vida dels individus.
IDH combina factors econòmics, socials i sociodemogràfics.
Els fills passen a ser més costosos i aporten menys a la unitat familiar.
L'IDH està relacionat amb el nombre de fills, ja que com més alt és l'IDH, menys fills es tenen, però arriba un punt en què és tan elevat, que els fills no surten tant costosos, i torna a augmentar el nombre de fills en països amb un IDH molt elevat.
Per altra banda, l'activitat de les dones (treball) també esta relacionat. L'any 1970 les dones que treballaven eren les que menys fills tenien, però l'any 1996, canvia al contrari, les dones que més treballen són les que més fills tenen. Cada vegada és més difícil que una família funcioni amb un sol ingrés de diners, és necessari que la dona també treballi, perquè sinó no hi ha ingressos suficients per poder formar una família. Famílies de doble ingrés.
CANVI SOCIAL mercat (de treball/economia) - estat (poder/politics) - família La política i l'economia regulen la vida privada de les persones.
S'ha de tenir en compte que és el que regula l'Estat i com interfereix el treball.
El canvi demogràfic pot tenir efectes en la família, l'economia, i possiblement, sobre la política.
Canvis econòmics i demogràfics entre l'esfera productiva (mercat) i l'esfera reproductiva (família). Hi ha unes relacions en la seva intersecció: - Mercat de treball - Dependència econòmica - Pautes familiars - Rols de gènere Tant homes com dones conviuen igualment entre totes dues esferes. Volen coses diferents a les que volien abans i es relacionen de manera diferent.
Hi han hagut canvis que han transformat l'esfera productiva, reproductiva i la seva intersecció que han modificat les seves relacions. L'envelliment demogràfic es un gran canvi que te molt a veure amb la resta d'esferes socials.
La nostra economia s'ha desindustrialitzat (deslocalització de les activitats industrials a altres països on son mes eficients amb costos mes baixos), i s'ha terciaritzat (sector dels serveis).
La base de la distribució és que els pes demogràfic de determinades edats ha canviat. Els naixements han disminuït i el nombre de les persones grans han augmentat a causa de: - Caiguda fecunditat - Augment de la longevitat Tenim estructures més envellides.
Conseqüències en les dinàmiques familiars i en l'economia: les generacions més joves s'hauran de fer càrrec de les persones grans. Han d’augmentar els nostres recursos per poder mantenir a les persones velles. No significa que tinguin més necessitats, vivim més anys però amb més qualitat, disminueixen les infermetats. Reorientació de la protecció social, abans potser protegien més als nens, però al no haver-hi tants, el focus d’atenció passen a ser les persones grans. Augmenta el percentatge de persones en el que nens que neixen tenen els avis vius, i la relació avis-néts, s'allarga més anys. Els avis són els que estan assumint la cura dels seus néts, són els que faciliten la incorporació al treball de moltes dones.
L'envelliment de l'estructura sempre es pensa que suposa una carrega per a les persones adultes, però és realment el que ajuda tant a l'edat mitjana, com als més joves.
MERCAT DE TREBALL La inactivitat són aquelles persones que no tenen treball ni el busquen. En la nostra societat són els nens fins als 16 anys, i els jubilats.
Enquesta de població activa.
Segons el cicle econòmic es bascula entre la inactivitat i la activitat, tant ocupats com desocupats.
Podem calcular la dependència econòmica: - Dependència infantil: nombre de nens per cada ocupat.
- Dependència adulta: nombre d'adults, tant inactius com aturats, per cada ocupat.
- Dependència vellesa: nombre de jubilats per cada ocupat.
Es veu afectada pels cicles econòmics i per l'atur. La dependència infantil ha disminuït perquè el nombre de nens ha baixat.
...