ORGANITZACIONS INTERNACIONALS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura DERECHO INTERNACIONAL DEL TRABAJO
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

RÈGIM INTERNACIONAL DEL TREBALL  ORGANITZACIONS INTERNACIONALS: Són uns ens que creen els estats per la solució d’uns problemes comuns de diverses naturaleses y múltiples classes.
Apareixen al S.XIX amb celebracions internacionals i amb l’aparició de problemes tècnics. Al S.XX es crea la Societat de Nacions i la OIT, amb això a nivell de treball, la societat es comença a moure.
Després de 1945 ens trobem amb diverses organitzacions internacionals. Aquestes organitzacions han permès que els estats s’agrupin i debatin sobre els problemes globals.
Tenen la categoria de dret internacional i estan protegides per una sèrie d’immunitats.
 Tenen uns trets característics: - Composició interestatal.
- La seva base es convencional, és a dir, es creen per uns tractats internacionals.
Tenen la capacitat de tenir una voluntat diferent a la dels estats, és a dir, tenen una personalitat jurídica pròpia.
 Àmbit d’aplicació: - Caràcter universal (el seu àmbit es tot el món) - Caràcter regional (àmbit limitat a una zona determinada)  Tipologies diferents: - Fins generals el tema és molt general (ONU) - Fins específics temes concrets (OIT)  Organització de cooperació i integració: - Cooperació es basa en diversos estats que creen la organització per cooperar. Cada estat té un vot. No afecta en la seva sobirania.
- Integració (UE) cedeixen a la organització una part de la seva sobirania, per tant la organització té cert poder.
 Segons el tipus d’organitzacions, hi ha dos tipus de resolucions: - Els que fan referencia a un àmbit intern són les que regulen la seva pròpia normativa i aspectes normatius. Trobem un president + secretari general (són els que donen la cara). És una normativa obligatòria.
1 - Competència normativa externa es manifesta cap a l’exterior a través de tres mitjans: o Decisions obligatòries (són una minoria).
o Recomanacions intersubjectives (les adopten la majoria de les organitzacions internacionals). No generen per si mateixes una obligació, són orientatives.
Poden crear seguiment, és a dir, si no es segueix, s’ha de justificar el motiu de per que no s’ha complert.
o La preparació de textos internacionals (la pròpia organització pot fer un text perquè les altres organitzacions l’apliquin o bé promoure una conferencia on els estats elaborin el text i l’aprovin).
Aquestes normes s’apliquen als SUBJECTES DE DRET INTERNACIONAL.
 ESTATS És el creador i el destinatari de les normes.
 ORGANITZACIONS INTERNACIONALS Són associacions voluntàries d’estats amb unes finalitats concretes on queden recollides a un tractat internacional i formada d’uns òrgans per exercir les seves competències.
Plenari (deliberen mitjançant l’assemblea) Òrgans Restringit/ Executiu (consell) Administratiu (el formen els funcionaris, treballadors) L’organització té personalitat jurídica pròpia, diferent a la que tenen els estats individuals (OTAM, OMS...). És permanent i té una seu on s’estableix.
Exemples d’organitzacions internacionals: - OIT Organización Interrnacional del Trabajo ONU Organización de Naciones Unidas OMS Organización Mundial de la Salud OMPI Organización Mundial de la Propiedad Intelectual UNESCO Organización de las Naciones Unidas para la Educación Ciencia y Cultura Els acords es poden acordar: - Per majoria simple Mitat + 1 dels membres - Per unanimitat Tots estan d’acord - Per majoria qualificada 2/3 parts - Per consens Ningú està en contra, per tant s’ha d’arribar a un acord negociant. Si hi ha un país membre en contra bloqueja la negociació.
2 Les organitzacións s'agrupen en: Universals (tot el planeta) Regionals (una part del planeta) General (el tema és molt general) Sectorial (temes concrets) Cooperació (els estats es reuneixen, les organitzacions cooperen, però qui pren les desicions finals són els estats) Coordinació (les organitzacions poden condicionar la voluntat i poden influeciar) Integració (UE) 3 ...