Tema 5 - Els límits de l’economia de mercat (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Incluye la clase práctica

Vista previa del texto

Marc López Ch.
Tema 5: Els límits de l’economia de mercat Limitacions/fracassos del mercat Tractarem d’aquestes a la part de macroeconomia: • La inestabilitat dels cicles econòmics • La distribució desigual de la renda (eficàcia versus equitat) Equitatà Societat justa, igualitària Eficiènciaà aprofitar la màxima rendibilitat del recursos per obtenir els màxims beneficis 5.1 Altres fracassos del mercat • Existència de béns públics o socials • Externalitats • Competència imperfecta Bens públics o socials • El mercat no subministra suficient quantitat per cobrir tota la demanda social. Per exemple, si cadascú vetllés pel seu propi interès no hi hauria carreteres. Son bens no rendibles per un inversor particular però si al conjunt de la societat.
• Problema del consumidor aprofitat (free-rider. consumidor que no paga).
• L’Estat subministra productes que tenen aquestes dos característiques anterior: producció pròpia (justícia, política, exercit, educació, ...), adquirint-lo a empreses pricades i distribuintlo gratuïtament (enllumenat, carreteres, ponts, etc.) subvencionant-ne parcialment l’adquisició (sanitat, habitatges socials).
1 Marc López Ch.
Característiques dels béns • Un bé excloïble si qui l’ofereix pot evitar els consumidors aprofitats.
Consumidor aprofitat o paràsit es el que no paga el consum perquè no pot ser exclòs del consum • Un bé és rival en el consum si no es pot consumir per més d’una persona • Un bé és no rival en consum si pot ser gratuït per més d’una persona alhora.
Excloïble No excloïble Rival en consum No rival en consum Béns privats, aliments, Monopolis naturals, roba, habitatge patents, TV per cable Béns públics no purs Béns públics purs Recursos comuns Far Pesca Embassament Muntanyes veïnals Policia (bolets) aqüífers Per exemple, si deixem que un bosc sigui explotat i els bolets siguin tots agafats, l’any que be aquest recurs s’haurà exhaurit.
5.2 Els bens públics o socials • Béns privats: excloents i rivals • Béns públics: béns en les que el cost d’estendre l’ús a una persona addicional és 0, i no es pot excloure a ningú del seu consum. Es aquell el consum del qual per part d’una persona no es redueix la qualitat disponible dels altres.
2 Marc López Ch.
• Béns públics purs: no excloents i no rivals (fars, carreteres, el clima).
Només podem ser oferts a tothom o a ningú ja que no hi ha rivalitat en el consum.
• Béns públics no purs: pot existir certa rivalitat, per exemple educació no tots els alumnes poden aconseguir beca. El cas de la congestió (béns públics particularment rivals): aules i carreteres.
Reducció de la satisfacció per congestió. Recursos comuns: The tragedy of the commons.
5.3 Les externalitats Sorgeixen quan la producció o el consum d’un bé afecta directament a consumidors o empreses que no participen en la compra o venda, i quan aquests no es reflecteixen totalment en els preus de mercat.
Exemple: contaminació (negatiu), soroll d’un avió (negatiu), si munten un hotel davant del teu bar, molts clients vindran (positiu).
Externalitat negativa • Quan una acció privada té efectes col·laterals negatius o perjudicials sobre d’altres persones • Costos interns (el suporta l’empresa al fer l’activitat) i els costos externs • Cost extern és el cost d’una activitat econòmica que reclau sobre les persones diferents de la que fan l’activitat • Exemples: contaminació, tabac, aeroports • Les externalitats negatives fan que els mercats produeixin una quantitat més gran de la que és socialment desitjable.
3 Marc López Ch.
Internalització d’externalitats negatives • Alteració dels incentius per tal que les persones i les empreses tinguin en compte els efectes externs dels seus actes • La intervenció de l’Estat en el marc de les externalitats: obté informació (sobre per ex. contaminació), identifica els agents que la causen, mesura l’impacte. I a partir d’aquí: poden establir llindars màxims (amb seccions per sobrepassar la quantitat), poden establir impostos, o poden concedir llicències per contaminar, o poden establir prohibicions.
• Salut o Impostos sobre manejar que conté més del 2,3% de greixos saturats (Dinamarca) o Impostos sobre el tabac Externalitats positives • Quan una activitat provada genera efecte col·laterals positius sobre d’altres persones • Edicació, I+D, spill-overs (efecte difusió) • Les externalitats positives fan que el mercat produeixi una quantitat menor que la socialment desitjable i, per tant, serà una quantitat ineficient.
• Subcidiar l’activitat que genera les externalitats positives per tal que se’n produeixi una quantitat superior.
Competència imperfecta • Si los mercados funcionaran con competencia perfecta daría lugar a situacions de máxima eficiencia, al permitir el acceso a los consumidores a precios bajos, al estimular la innovación, al facilitar la entrada a nuevas empresas,...) • Pero la mayor parte de los mercados funcionan con competencia imperfeta y el Estado interviene en defensa de la libre competencia: Comisión Nacional de libre competencia 4 Marc López Ch.
Clase práctica 01/04/16 –no entra en 1r parcial- La demanda Cantidad que los consumidores están dispuestos a comprar.
Factores de la demanda a) Precio del bien b) Precio de otros bienes: complementarios (impresora y cartuchos), sustitutos (marcas blancas y productos originales) c) Ingreso d) Gustos /preferencias Función demanda D(x) = f[P(x), P(n-x), R, G i C] Leyenda P(X)= precio bien n-x : precio de los otros bienes (bien seleccionado-otros bienes) R=renta G=gustos C=factores coyunturales Nos indicaría que la cantidad demanda por un consumidor depende de los factores anteriores.
-Individual: -Mercado: de todos los consumidores La representación gráfica es simple ya que solo trabajamos con dos variables. Estudiamos como los valores del precio aumentan con la demanda. Cuando aumenta el precio disminuye la cantidad.
5 Marc López Ch.
Función de demanda (individual o mercado) Conclusión gráfico: +precio –demanda Desplazamientos de la curva de demanda Cuando la curva de demanda se desplaza o cambia: Hay que distinguir entre movimientos a lo largo de la curva (disminuye la cantidad demandada, pero la curva no se desplaza). La disminución del precio provoca un aumento de la demanda.
6 Marc López Ch.
àDesplazamiento de la curva +(à) -(ß) -Disminución del precio del bien que hay sustitutivo (izquierda) -Aumento precio de un bien complementario (izquierda) -Ingreso -¡Precio del bienà movimiento a lo largo! -Gustos preferencias (hacia izquierda) Por ejemplo, si aumenta el precio de un bien sustitutivo, cambio a otro (caféàté) o disminuyo el precio de un bien complementario.
La oferta Cantidad que están dispuestos a vender los productores.
Factores de la oferta a) El precio del bien o servicio b) Precio de factores c) Tecnología d) Estragia (cuando hay una limitación de una oferta se aumenta el precio y de esto se puede beneficiar una empresa para su estrategia empresarial) Función de oferta: individual y mercado O(X)=f[P(x), C(x), T, E] Leyenda C: costes T: Tecnología Factores E: estrategia 7 Marc López Ch.
Un desplazamiento de la curva se produce por un cambio en los factores (de la fórmula) +(à) -(ß) Menos costes de producción Mas costes de producción Menos precio factores Más precio de factores 8 Marc López Ch.
El punto de equilibrio A partir del gráfico de la oferta y demanda.
Fórmulas de demanda -Exceso de demanda Precio bajoà D>0 la cantidad de demanda es más grande de la ofrecida. Se encuentra por debajo del punto de equilibrio.
-Exceso de oferta Precio altoà D<0 la cantidad de demanda es menor de la ofrecida. Se encuentra por encima del punto de equilibrio.
9 ...

Comprar Previsualizar