Tema 5 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 30/01/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

DRET DE FAMILIA TEMA 5: Els règims de comunitat de béns 5.1. El règim de comunitat de béns en el CCCat En el règim econòmic (voluntari) de comunitat de béns, els guanys obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges i els béns als quals confereixin aquest caràcter, esdevenen comuns (art. 232-30 CCCat).
Són béns comuns: art. 232-31 CCCat.
a) Els béns als quals els cònjuges confereixin aquest caràcter en el moment de convenir el règim o després (en el Codi de Família de 1998 passaven a ser-ho tots els béns privatius).
b) Els guanys obtinguts per l’activitat professional o pel treball de qualsevol dels cònjuges.
c) Els fruits i les rendes de tots els béns, si no hi ha pacte en contra.
d) Els béns adquirits per subrogació real d’altres béns comuns.
e) Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol dels cònjuges.
Són béns privatius: art. 232-32 CCCat.: són els béns propis de cada cònjuge, és a dir, els que no són comuns (sentit contrari de l’art. 232-31): a) Els béns que tenia cada cònjuge en començar el règim i els seus subrogats. Els béns que té cada cònjuge abans de la comunitat i que no els ha transferit a aquesta, és a dir, en cas de silenci, els béns es queden com a béns privatius. Però els beneficis obtinguts d’aquesta propietat seran un bé comú.
b) Les indemnitzacions per danys personals, exceptuant el cas de lucre cessant (substitueix el salari) perquè és un bé comú ja que es consideraria el sou per un treball (ex. en cas d’accident la indemnització serà un bé privatiu, però si aquesta es de per vida ja que la persona no pot tornar a treballar es considera un equivalent al sou del treball).
c) Els béns d’ús personal (ex. la roba, joies...) i els estris necessaris per l’exercici d’una professió (ex. els estris que necessita un metge en la seva consulta són béns privatius).
Règim jurídic: Hi ha tres masses patrimonials: béns privatius de A, béns privatius de B i béns comuns.
Els cònjuges són cotitulars sobre la massa comuna [comunitat germànica: no és una comunitat romànica pro indivisa (cadascú pot vendre la seva quota), la germànica no es projecta individualment sobre cada bé, sinó que sobre tot el patrimoni, no es pot vendre la quota (ex. cada cònjuge té el 50% d’un pis, no pot vendre la seva part, s’ha de vendre en conjunt o si es vol vendre una part ha de ser amb l’autorització de l’altre cònjuge)] que es caracteritza perquè no hi ha quotes que recaiguin sobre cada bé.
L’administració, en defecte de pacte, correspon a tots dos cònjuges conjuntament. En determinats supòsits s’admet l’actuació per un de sol (ex. un dels cònjuges pot anar al supermercat sense l’autorització de l’altre i comprar, són coses d’interès familiar/ en el cas que un dels dos sigui incapaç, no cal l’acord amb el tutor per decidir) (art. 23233.2): - Contraure obligacions a càrrec de la comunitat i disposar de béns comuns per pagar despeses familiars.
Manca de capacitat.
Impossibilitat de gestió conjunta.
Actes concrets amb justa causa si el cònjuge s’hi nega.
Juntament amb el patrimoni comú, com hem vist, poden coexistir béns privatius (art.
232-32) respecte dels quals cada cònjuge té l’administració i la lliure disposició dels seus.
Dels deutes per a atendre despeses familiars, en responen front a tercers creditors: (art.
232-35) - Solidàriament els béns de la comunitat i els del cònjuge deutor: d’un deute contret per un dels cònjuges haurà de respondre solidàriament el patrimoni del cònjuge que ha contret l’obligació i el patrimoni comú solidàriament; vol dir que l’agència de viatges (creditora) pot adreçar-se contra un (el deutor), o contra els dos cònjuges (el patrimoni comú).
- Subsidiàriament els de l’altre cònjuge: en cas d’insolvència del cònjuge que ha contret l’obligació, en cas que no arribi el patrimoni comú, subsidiàriament es pot dirigir a l’altre cònjuge.
Això no s’ha de confondre amb el fet que el patrimoni comú es fa càrrec de les despeses familiars (art. 232-33.2).
Extinció i liquidació (art. 232-36): Causes vinculades a les vicissituds del matrimoni: - La nul·litat o la dissolució del matrimoni (divorci o mort) o la separació judicial.
Pacte dels cònjuges pel qual estipulen en capítols matrimonials un règim diferent.
Causes d’extinció que requereixen resolució judicial (a petició d’un dels cònjuges): - - - Separació de fet per més de 6 mesos per la via de facto el matrimoni passa a viure separat, no han interposat cap demanda de separació de matrimoni i per tant el regim de comunitat segueix vigent. En el supòsit que un dels cònjuges vulgui que cessi aquesta situació de comunitat (i per tant, demanar el divorci), ha d’estar sis mesos de separació de fet amb l’altre cònjuge.
Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del deure d’informar-lo de les seves activitats econòmiques s’estableix un deure d’informar de què s’està fent, encara que siguin béns privatius, ja que potser s’està duent a terme una administració poc apropiada dels béns privatius que pot tenir risc.
Gestió patrimonial irregular o supervisió d’alguna circumstància personal (ex.
incapacitat) o patrimonial (pel concurs v. art. 77.2 LConc) en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció ex. incapacitat - d’un dels cònjuges/ un dels cònjuges té deutes que poden gastar tots els béns comuns.
Embargament de béns comuns en el supòsit de l’article 232-34.2 (deutes per raó de la tinença de béns privatius).
Fase de liquidació Extingit el règim, s’entra en la fase de liquidació, que acaba amb l’adjudicació dels béns que integraven el patrimoni comú d’acord amb les regles següents (art. 232-38): - - Divisió dels béns comuns entre els cònjuges a parts iguals, llevat que s’hagi convingut una altra cosa.
Si l’habitatge conjugal i els seus mobles d’ús ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge supervivent pot demanar que li sigui atribuïda la propietat d’aquests béns en pagament de la seva quota (pagant la diferència de valor, si escau).
Cada cònjuge pot recuperar els béns que eren de la seva propietat abans de l’inici del règim de comunitat i subsisteixin en el moment de l’extinció.
5.2. El règim de la societat de guanys en el CCEsp (régimen de gananciales) És el règim legal supletori en l’àmbit del Codi civil (art. 1316 CCEsp): En el règim civil espanyol, qui no ha pactat un règim concret en capítols se’ls aplica el règim de guanys.
Comporta que els cònjuges facin comuns els guanys obtinguts per qualsevol d’ells constant matrimoni des del moment de pactar el règim (no des de que es va celebrar el matrimoni, ja que es pot haver celebrat amb un altre règim i que es canviï després), i els dividiran per meitat en dissoldre’s el règim (art. 1344 CCEsp).
Béns “gananciales” i béns privatius. Càrregues i obligacions del patrimoni de guanys Hi ha un patrimoni comú del que en resulta una comunitat germànica i els patrimonis privatius dels cònjuges.
*Béns “gananciales” (art. 1347 CCEsp) - Els derivats del treball o la industria de qualsevol dels cònjuges.
- Fruits, rendes o interessos tant dels privatius com dels “gananciales”.
- Adquirits a títol onerós a costa del cabal comú.
- Adquirits per dret de retracte de caràcter “ganancial”, malgrat ho fossin amb fons privatius, cas en el qual neix un crèdit contra la “sociedad de gananciales”.
- Les empreses i establiments fundats durant la vigència de la societat per un cònjuge a càrrec dels béns comuns.
- Els dret d’usdefruit o de pensió d’un dels cònjuges forma part dels seus béns privatius, però les pensions, fruits o interessos que es meritin constant matrimoni són “gananciales”.
- Els guanys del joc (art. 1351 Ccesp) i d’altres causes que eximeixi'n la restitució (ocupació, troballa etc.).
- Els béns donats o deixats en testament als cònjuges sense designació de parts (art. 1353 Ccesp).
- Els cònjuges de mutu acord poden atribuir la condició de “gananciales” als béns adquirits a títol onerós constant matrimoni, siguin quina sigui la procedència del preu (art. 1355 Ccesp).
*Béns privatius (art. 1346 CCEsp) - Els béns i drets de cada cònjuge que li pertanyessin al començar la societat.
- Els adquirits després a títol gratuït (v. 1353 Ccesp).
- Els adquirits a costa o en substitució de béns privatius.
- Els adquirits per dret de retracte –legal o convencional- pertanyent a un dels cònjuges (encara que ho siguin amb fons comuns –aleshores neix crèdit).
- Els béns i drets patrimonials inherents a la persona i els no transmissibles inter vivos. [aliments, pensions, etc.] - El rescabalament per danys a la persona d’un dels cònjuges o als seus béns privatius.
- La roba i objectes d’ús personal que no siguin d’extraordinari valor.
- Els instruments necessaris per exercici professió o ofici (encara que ho siguin amb fons comuns –aleshores neix crèdit per la societat).
- Els béns adquirits a termini per un cònjuge abans de començar la societat, encara que part del preu aplaçat es pagui amb diner “ganancial”. S’exceptua l’habitatge i l’aixovar familiars, que pertanyen en pro indivís a la societat i al cònjuge en proporció a què ha pagat cadascun (art. 1357 Cccesp).
- Les noves subscripcions o participacions socials subscrits com a conseqüència de la titularitat de béns privatius (art. 1352 Ccesp).
La presumpció de ganancialitat: es presumeixen “ganancials” els béns existents en el matrimoni mentre no es provi que pertanyen privativament a un dels dos (art. 1361 CCEsp) (art. 1324 sobre prova ente cònjuges).
Despeses a càrrec dels “gananciales” (art. 1362 CCEsp): - - Sosteniment de la família, alimentació i educació dels fills comuns (o d’un de sol si conviu a la llar) i les atencions de previsió adequades a les circumstàncies de la família.
L’adquisició, tinença i gaudi dels béns comuns.
L’administració ordinària dels béns privatius de qualsevol dels cònjuges, necessàries per obtenir rendiment. (recordem que els fruits són comuns).
L’explotació regular dels negocis o l’exercici de la professió, art o ofici de cada cònjuge.
Les quantitats donades o compromeses per ambdós cònjuges de comú acord (art.
1363 CCEsp).
Les obligacions extracontractuals d’un cònjuge derivades de l’actuació per a la comunitat, llevat dol o culpa (art. 1366).
Allò perdut i pagat en deutes de joc, si són moderats (art. 1371); si es perdut i no pagat, responen només els béns privatius seus (art. 1372).
Gestió i administració. La responsabilitat davant tercers.
En primer lloc regeix el que acordin els cònjuges en capítols, i en altre cas, la gestió i disposició dels “gananciales” es conjunta. Això es matisa, però, segons el tipus d’acte: - Actes a títols gratuït, llevat liberalitats d’ús, sempre han de ser conjunts (art.
1378). (ex. regals d’aniversari...) Actes a títol onerós, la manca de consentiment pot ser suplerta pel jutge (art.
1377). Ídem pels actes d’administració (art. 1376).
Hi ha uns actes que la llei autoritza a realitzar un cònjuge tot sol: 1384; 1385.2; 1386; 1387 CCEsp. En determinats casos també ho pot decidir el jutge (art.
1388).
Els cònjuges poden disposar “mortis causa” de la seva participació en el patrimoni ganancial (art. 1379 CCEsp). Si el que disposa són béns concrets que finalment no li han estat adjudicats, s’entén un llegat de valor (art. 1380).
Responsabilitat de la societat de “gananciales” (art. 1365 CCEsp): Directa: els “gananciales” responen directament en front del creditor dels deutes per un cònjuge: - - En l’exercici de la potestat domèstica o de la gestió o disposició dels “gananciales” (ex. compres diàries, roba...). Cal relacionar-ho amb l’art. 1319.2 CCEsp.
En l’exercici ordinari de la professió, art o ofici o en l’administració ordinària dels propis béns. Si un és comerciant s’ha d’estar al CoCo.
Contrets conjuntament per ambdós o per un amb consentiment de l’altre, encara que no sigui per despeses familiars (art. 1367).
Subsidiària: Si els béns privatius no són suficients el creditor pot demanar l’embargament dels “gananciales” (art. 1373 CCesp); embargament que pot comportar la dissolució de la comunitat, passant a separació de béns.
Dissolució de la societat de guanys. Comunitat posterior a la dissolució. Liquidació.
Causes de dissolució (art. 1392 CCEsp) - Dissolució o nul·litat del matrimoni.
Separació judicial.
Pacte d’un altre règim econòmic.
També es dissol per resolució judicial, a sol·licitud d’un dels cònjuges, en els casos previstos a l’art. 1393 CCEsp.
Comunitat posterior a la dissolució: En el temps que va des que es dissol fins que acaba la seva liquidació hi ha una comunitat de béns, que té un règim diferent al que regia durant el matrimoni. Els comuners poden ser els cònjuges o el cònjuge vidu i els hereus de l’altre cas de dissolució per mort.
S’apliquen supletòriament les normes de la comunitat hereditària.
A partir de la dissolució, les obligacions contretes pels cònjuges van a càrrec dels patrimonis privatius.
Liquidació: 1. Formació d’inventari: fixació d’actiu i passiu (art. 1396), taxació de béns i acaba amb l’adjudicació.
2. Pagament dels deutes de la comunitat.
3. Les indemnitzacions i les reintegraments a cada cònjuge es posposen als creditors de la societat (art. 1403).
4. Un cop efectuades aquestes operacions de deducció, queda el romanent líquid que s’ha de dividir per meitat entre els cònjuges (art. 1404).
Els béns s’han d’adjudicar mantenint la major igualtat possible (art. 1410), però amb un cert dret de preferència sobre determinats béns (art. 1406): ús personal, explotacions professionals que hagués portat amb el treball, l’habitatge habitual, en cas de mort, (amb reintegrament en diner si escau).
...