Tema 3. La malaltia i els seus períodes evolutius (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura PMOS I
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PMOS I Tema 3. La malaltia i els seus períodes evolutius Concepte de salut i malaltia - Salut és un estat de benestar físic, mental i social de l’individu (declaració d’Alma Ata, 1978).
- No és sols l’absència de malaltia - És una qualitat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa.
- OMS: Salut és la condició o qualitat de l’organisme que expressa el seu adequat funcionament sota unes condicions genètiques i ambientals donades.
- Malaltia és tota situació que comporta una pèrdua d’aquest estat de benestar global o funcionament normal de l’individu.
- És una manera anormal de viure.
El malalt i la malaltia - S’ha de diferenciar entre la persona malalta i el procés de la malaltia.
- No sempre un malalt expressa de la mateixa manera les característiques d’una mateixa entitat nosològica.
- No s’ha de pensar que tots els signes i símptomes d’una malaltia estiguin present en tots els malalts ni en tot moment.
- Cada malalt té una forma de reaccionar davant la malaltia que pot fer variar la intensitat dels símptomes i l’evolució cronològica de la seva intensitat.
- Condicionants de la malaltia: - Primaris: Genètics i constitucionals (no modificables) - Secundaris o adquirits (factors de risc) - modificables - Experiència de malaltia - És la vivència d’un procès que implica canvis o modificacions d’un estat previ.
- Es divideix en cinc etapes: - Fase I: en la que s’experimenta el símptoma - Fase II: en la que s’assumeix el paper de malalt - Fase III: en la que es pren contacte amb l’agent de salut - Fase IV: en la que el malalt es fa dependent del servei de Salut - Fase V: en la que té lloc la rehabilitació o recuperació o acceptació de l’estat de malaltia si aquest és crònic.
Aspectes de la malaltia - Causes -> Etiologia - Mecanismes -> Patogènia - Trastorns funcionals -> Fisiopatologia - Manifestacions subjectives -> Símptomes (el que expressa el malalt (febre, dolor abdominal…)) - Manifestacions objectives -> Signes (el que es veu en l’exploració) - Lesions provocades -> Anatomia patològica - Evolució temporal -> Patocronia (fases temporals de la malaltia) 15 PMOS I Patocrònia Estudia les diferents fases de l’evolució temporal de la malaltia, analitzant les seves característiques i situacions.
Segons el temps tenim malaltia aguda, subaguda o crònica.
- Malaltia aguda: el seu curs és inferior a 15 dies - Malaltia subaguda: curs entre 15 dies i 3 mesos - Malaltia crònica: curs superior a 3 mesos. En algunes malalties el període cronicitat comença als 6 mesos.
Períodes de la malaltia - Incubació: període des de que un agent causal incideix en la persona fins la primera manifestació. S’anomena també període de LATÈNCIA.
- Pròdroms: són els primers símptomes, habitualment inespecífics, de manifestació de la malaltia.
- Fase clínica: apareixen les manifestacions clíniques de la malaltia (símptomes i signes).
- Fase d’ACMÉ: és la fase àlgida més rellevant de les manifestacions clíniques.
- Declinació: fase en la qual les manifestacions clíniques van disminuint progressivament.
- Convalescència: període posterior a la malaltia, sense manifestacions clíniques actives, però en el que encara no s’ha recuperat l’estat de salut.
Períodes de la malaltia II Prepatogènic: abarca el període fins quan el malalt i l’agent patogènic entren en contacte - Hi ha risc d’emmalaltir - No hi ha símptomes (període subclínic) - Per exemple: el tabac i l’hoste fumador: contacte sense malaltia Patogènic: el malalt ja ha entrat en contacte amb l’agent patogènic i apareix la malaltia.
- Període subclínic: la malaltia no és percebuda. Pot haver-hi lesions encara no percebudes pel malalt - Període clínic: hi ha signes evidents, objectivables - Període de resolució: la malaltia pot evolucionar cap a curació, cronicitat amb o sense seqüeles i mort (èxitus vitae) Empitjorament d’una malaltia En qualsevol període la malaltia pot complicar-se o empitjorar i s’anomena: - Exacerbació: quan s’empitjora en fase d’acmé.
- Recorrència: quan s’estava millorant i es torna a empitjorar.
- Recaiguda: quan s’estava convalescent i es torna a empitjorar.
- Recidiva: quan s’està ja en fase de salut però es torna a emmalaltir.
- Co-morbiditat: aparició d’altres malalties relacionades en el curs evolutiu de la malaltia principal.
- Seqüeles: lesions residuals que persisteixen com a conseqüència de la malaltia.
Història natural de la malaltia La història natural d’una malaltia es defineix com la seqüència d’aconteixements que ocorren en un organisme des de que es produeix l’acció seqüencial de les causes components fins que es desenvolupa la malaltia o evoluciona cap a un desenllaç, que pot ser curació, cronicitat o mort.
És com evoluciona la malaltia sense intervenció mèdica.
16 PMOS I El curs clínic és el que descriu l’evolució de la malaltia sota tractament i control mèdic.
La epicrisi és la descripció o relat final de com acaba una malaltia.
Presentació epidemiològica de la malaltia D’acord a la seva presentació, propagació, al seu control i erradicació, es classifiquen en: - Esporàdiques: aparició ocasional no agrupada - Endèmiques (enzooties): incidència crònica persistent en una àrea determinada.
- Epidèmiques (epizooties): aparició en brots de molts malalts en un àrea determinada.
- Pandèmiques : amb gran difusió mundial, molt extensa i amb gran nombre d’afectats.
- Comunitària: el malalt adquireix la malaltis en el si de la comunitat o població on viu, en el seu propi medi habitual.
- Nosocomial: quan el malalt adquireix la malaltia en una estada a un centre assistencial o sanitari.
- Importada: quan la malaltia procedeix d’un altre país o territori amb característiques epidemiològiques diferents del propi.
Malaltia orgànica vs funcional - Trastorn orgànic: aquell en el què es pot objectivar la base patològica de l’alteració per proves demostrables (p.e estudi anatomopatològic o identificació microbiològica de l’agent infecciós).
- Trastorn funcional: aquell en el que s’altera el normal funcionalisme d’un òrgan o sistema però sense que es pugui objectivar dades patològiques que ho demostrin. Es basa en una apreciació subjectiva dels símptomes.
Pràctica clínica Clínica: és l’activitat que realitza el metge juntament al malalt per ajudar-lo a recuperar la salut o alleugerar-lo. Comporta una relació metge-malalt.
Es basa en evidència científica reflectida en protocols, guies o algoritmes. Es realitza amb mètode científic.
Es composa de 3 parts: - Diagnòstic: recollida de dades clíniques (anamnesi, que li passa? des de quan? i a que ho atribueix el malalt? ,símptomes), exploració física (signes), exploracions complementàries (analítiques de laboratori, proves d’imatge com radiologia , ecografia, TC, RNM, PET, gammagrafia).
- Pronòstic - Tractament.
Si no es pot alleujar la malaltia, s’ha de consolaar el malalt i acompanyar-lo.
Diagnòstic Consisteix en identificar la malaltia o malalties que pateix el malalt partint de la seva observació cuidadosa.
- Simptomàtic: valora sols la presència de símptomes - Sindròmic: valora la presència de signes i símptomes - Clínic: es basa en dades d’anamnesi i exploració - Etiològic: delimita la causa de la malaltia - Diferencial: desllinda les diferents malalties possibles dins d’un quadre clínic comú.
17 PMOS I - Ex-juvantibus el que es fa per corroboració evolutiva posterior.
- Necròpsic: el que es fa per estudi d’autòpsia del malalt quan ha mort.
Pronòstic És la previsió del futur pròxim i remot del malalt.
QUOD AD VITAM: valora l’esperança de vida QUOD AD VALETUDINEM: valora la possibilitat de recuperació funcional SEQÜELES: lesions residuals després de la malaltia Graus de pronòstic: lleu, greu, molt greu (gravíssim), funest o infaust (mortal), reservat (situació en que no es pot establir un pronòstic) Tractament Mesures encaminades a curar o paliar la malaltia - Simptomàtic: p.e donar antitusígens per la tos - Sindròmic: tractar la HTA amb hipotensors - Etiològic: tractar la causa de la malaltia. P.e donar un antibiòtic específic enfront d’una pneumònia pneumocòcica - Invasiu: el que requereix fer mesures d’intervenció - Mèdic vs quirúrgic - Paliatiu: busca alleugerar els símptomes per evitar el patiment del malalt quan no es pot curar - Complementari: aporta aspectes col·laterals al tractament. P.e rehabilitació, suport psicològic, dieta Prevenció Mesures encaminades a evitar l’aparició de la malaltia o a evitar les seves conseqüències: - Prevenció primària: aquella que es dirigeix al període prepatogènic de la malaltia. P. e la vacunació de la grip evita el contagi a nous malalts.
Inclou les mesures a aplicar en el període d’inducció de la malaltia. Tenen com objectiu actuar sobre les causes components per a evitar l’aparició de nous casos.
- Prevenció secundària: actua en el període patogènic suclínic. Inclou les mesures a aplicar en el període de latència de la malaltia, quan encara aquesta no s’ha expressat. El seu objectiu és el diagnòstic precoç i tractament subsegüent.
- Prevenció terciària: es realitza des del període patogènic clínic en endavant. Inclou les mesures a aplicar tant en el període simptomàtic de la malaltia com en la seva fase de seqüeles. Comporta mesures de tractament agut i rehabilitador.
Medicina basada en l’evidència Corrent científico-ideològica actual basada en que: - les decisions clíniques han d’estar suportades per dades objectives, especialment provinents d’estudis clínics controlats randomitzats.
- s’utilitza tant per a processos diagnòstics com per a tractament.
- un 18% de tractaments administrats en un hospital encara estan exents de suficient evidència - existeixen graus d’evidència (I-IV) : I - poca evidència, IV - molta evidència 18 PMOS I - dels graus d’evidència se’n deriven nivells de recomanació (A,B,C): A- recomanable, B- poc recomanable, C - no recomanable Network medicine Metabolic network -> disease network -> social network Molecular network -> Organ network -> diseasome (malaltia) 19 ...

Comprar Previsualizar