Apunts Teoria (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introdució al Dret
Año del apunte 2013
Páginas 18
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Introducció al Dret: Tema 1 Introducció: l'Ordenament Jurídic Anomenem ordenament jurídic al Dret d'un estat concret. O, dit d'un altre forma, al conjunt de normes jurídiques creades per òrgans competents -capacitades, amb la potestat per fer-ho- i que estan organitzades en una estructura jeràrquica -algunes són més importants que altres-. A més, aquestes normes volen regular-ho tot, és a dir, tenen una pretensió de completesa.
Com vam veure el trimestre passat, el Dret està organitzat en dues branques: Dret Públic Dret Privat Definició Branques Regula les relacions entre institucions Regula les o entre particulars i institucions particulars.
relacions Constitucional Civil Administratiu Mercantil Financer i tributari Internacional Privat Penal Laboral -contractació- entre Processal Internacional Públic Laboral -conflictes col·lectius, vaga...- El Dret Privat i el Dret Civil Distingim dos tipus de dret privat segons el seu àmbit de regulació: • Dret Privat General: Quan la norma regula una matèria molt amplia -vol abastar-ho tot-. Per exemple, el dret civil.
• Dret Privat Específic: Regula una matèria concreta. Per exemple, el dret mercantil.
La classificació anterior ens permet distingir les dues grans branques del dret privat: Dret Civil Dret Mercantil Tipus Dret privat general Regulació Regula la persona física -individu-, el Regula les relacions entre empreses seu patrimoni i béns, i els seus o empresaris.
estats -casat, divorciat...-.
Normes Dret privat específic - Codi Civil de 1889 - Codi de Comerç - Lleis especials.
- Lleis especials com les de - Codi Civil de Catalunya i altres lleis Societats Anònimes (SA)...
especials i territorials -pròpies d'un territori-.
Així doncs, podem establir que el dret civil és una branca del dret molt amplia ja que regula tots aquests àmbits: - Part general -Persona -Drets reals -Obligacions -Contractes -Família -Successions A més, un altre característica d'aquesta vessant és la supletorietat, en altres paraules, supleix la manca de regulació d'altres branques del dret. És a dir, quan no hi ha cap llei en les altres branques s'aplica el dret civil.
Per últim, podem dividir el dret civil segons el territori on s'aplica: • Dret Civil Estatal: S'aplica a tot l'estat.
• Dret Civil Territorial: S'aplica a una comunitat autònoma en particular, com Catalunya o Galícia. En cas de conflicte amb l'estatal, prevaleix el territorial.
El dret civil estatal reconeix l'aplicació de codis civils territorials i lleis especials allà on existeixin. Aquesta aplicació es basa parcialment en el ja anomenat principi de supletorietat.
Les Fonts del Dret i l'Organització Judicial Segons el codi civil, les fonts del dret són la llei, el costum i els principis generals del dret. Aquestes tres fonts són complementades amb la jurisprudència -que són conjunts de raons o arguments que serveixen per interpretar lleis i resoldre casos-. A Espanya existeixen dos tipus de jurisprudència: • Tribunal Constitucional: Totes les seves sentències són equivalents a una llei.
O sigui, sempre són vinculants.
• Tribunal Suprem: Crea jurisprudència quan passa el següent: ◦ Existència de dos casos similars resolts amb el mateix criteri.
◦ Només creen jurisprudència els casos on els criteris utilitzats han sigut molt importants per resoldre el cas o formular la sentència -és a dir, han estat raó decisiva o ratio decidendi-.
L'organització de les fonts del dret a Espanya -segons la Constitució- és la següent -de més important a menys-: • Tractats internacionals.
• Constitució.
• Lleis orgàniques -relacionades amb els drets fonamentals-.
• Lleis ordinàries.
• Reglaments.
Respecte a l'organització judicial, es distribueix en diverses branques: Civil Penal ContenciósSocial administratiu Jutjat de Primera Instància (JPI).
Divisions especials de família i mercantil.
Jutjat de Primera Jutjat de Primera Jutjat de Primera Instància(JPI).
Es Instància(JPI) Instància(JPI) divideix en instrucció i primera instància.
Audiència Provincial Audiència Provincial - - Tribunal Superior de Justícia (comú) -existeix Tribunal Superior de Tribunal Superior de a cada Comunitat Autònoma, ex: n'hi ha un a Justícia (TSJ) Justícia (TSJ) Catalunya, un a Galícia...Audiència Nacional Audiència Nacional Audiència Nacional Tribunal Suprem Tribunal Suprem Tribunal Suprem Tribunal Suprem Quant al procediment legal, existeixen tres parts: 1. Inici: Al JPI. Formules una demanda -si és penal- o denúncia/querella -si és civil-.
2. Recurs d'Apel.lació: A l'audiència nacional.
3. Recurs de Cassació: Al TSJ -si és dret autonòmic- o al suprem -la resta-.
Aplicació i Vigència de les Normes Les lleis, quan són dictades, NO entren en vigor de forma immediata sinó que succeeix el següent procés: • Es dicta la llei: per part de l'autoritat competent -parlament...• Promulgació i sanció: actes realitzats pel rei que no aporten res ja que són simples tràmits.
• Publicació de la llei: mitjançant les publicacions oficials com el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) o el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Període d'espera: La llei no entra en vigor immediatament sinó que triga un temps -vacatio legis-. Si no es concreta, són 20 dies.
• Entrada en vigor: després del vacatio legis.
Cal dir que les lleis només poden aplicar-se a situacions anteriors -només poden ser retroactives- quan són beneficioses.
• El Dret Subjectiu Anomenem drets subjectius a aquells atorgats per les lleis o normes jurídiques. Dit d'un altre forma, les lleis ens proporcionen drets, però també ens proporcionen el deure de respectar els drets dels altres. Per exemple, si jo compro una llauna de refresc, els altres no poden robar-la ja que és de la meva propietat -expressat de manera tècnica, tenen el deure de respectar el meu dret de propietat-.
Cal mencionar també que aquests drets poden ser reclamats judicialment. Seguint amb l'exemple anterior, si es vulnera la meva propietat, puc iniciar mesures legals contra els culpables.
Distingim dues classes de drets subjectius: Drets Reals Drets de Crèdit Es refereixen a una relació jurídica entre Es refereixen a una relació jurídica entre persona i cosa.
dues persones.
Confereixen un poder sobre la cosa, com Confereixen un poder sobre la conducta els drets de propietat.
d'algú, com el pagament d'un lloguer.
També podem classificar els drets subjectius segons la seva eficàcia: Drets Absoluts Drets Relatius S'apliquen a tothom, com els drets de S'apliquen a un individu en concret, com un propietat ja que si ets propietari, la resta ha deutor.
de respectar aquest dret.
Per últim, distingim tres elements del dret subjectiu: • Subjecte: Posseïdor del dret.
• Objecte: Sobre què o qui s'aplica el dret -una casa, un deutor...-.
• Contingut: Què ens permet fer aquest dret.
Límits del Dret Subjectiu El dret subjectiu té dos tipus de límits: • Límits substantius: Referits a les lleis.
◦ Acte Il·legal: Si fas quelcom il·legal, el teu dret no és vàlid. Per exemple, muntar un laboratori de droga a la teva propietat.
◦ Abús de Dret: Quan el teu dret viola el dels altres o els perjudica. Com a mostra, escoltar música sense auriculars a les 3 de la matinada.
◦ Frau de Llei: Fer una cosa prohibida emparant-te o camuflant-la amb una llei. Per exemple, vendre una mansió per un cèntim per evitar impostos.
• Límits temporals: Per garantir la seguretat jurídica, alguns drets tenen un termini de temps per ser exercits. Distingim dos situacions: Prescripció Caducitat Interrupció Sí -si reclames, comença de zero-.
el termini No -encara que reclamis, el termini NO comença de nou-.
Apreciable No -si et jutgen, has de dir que Sí -si et jutgen, el jutge s'adona que ha d'Ofici ha prescrit, sinó et jutgen igual-. caducat i anul·la el judici-.
El termini de caducitat i prescripció és diferent segons cada comunitat autonòma.
Introducció al Dret: Tema 2 Introducció: La Personalitat Entenem per personalitat la capacitat per tenir drets i obligacions. Només poden tenir personalitat: • Persones Físiques: Els individus.
• Persones Jurídiques: Ficció legal a la que el dret atribueix personalitat, com és el cas d'empreses o organitzacions.
En el cas de les persones físiques, la personalitat o capacitat jurídica s'adquireix en el moment de néixer. No obstant, és necessari una inscripció al registre civil perquè sigui oficial -ja que sinó aquella persona no “existeix” legalment-. Un cop inscrita, l'individu disposa de: • Domicili: Lloc on exercir els drets i obligacions.
• Nacionalitat: Relació jurídica entre la persona i l'estat, que determina quin dret o ordenament jurídic se li aplicarà a l'individu. Ex: Als noruecs se'ls hi aplica el dret de Noruega. Està regulat a l'article 17 del Codi Civil. Es pot adquirir mitjançant: ◦ Ius sanguini: o relació sanguínia, com ser fill d'algú del país.
◦ Ius soli: Per haver nascut al territori., • Veïnatge Civil: Determina quina llei regional o territorial se li aplicarà a l'individu.
Ex: La catalana, l'andalusa...Està regulat a l'article 14 del Codi Civil, i existeixen dues formes d'adquirir-lo: ◦ Adquisició Originària: Normalment s'adquireix el veïnatge civil dels pares; però si el seu veïnatge civil és diferent -ex: un andalús i un altre català-, el veïnatge civil serà el del lloc de naixement.
◦ Adquisició Sobrevinguda: Si vius durant més de dos anys en un lloc, pots fer una declaració expressa al registre civil per adquirir el seu veïnatge civil.
En cas contrari, si vius durant més de deu anys, l'adquireixes automàticament.
Tot i que la personalitat s'adquireix al naixement, un concebut -un individu que encara no ha nascut- té els drets que tenen les persones vives quan li són favorables. Per exemple, si ha d'heretar quelcom, al concebut se'l té per nascut i ho podria heretar. Per acabar, cal dir que la personalitat s'extingeix amb la mort.
La Capacitat Distingim entre dues menes de capacitat: • Capacitat Jurídica: Aptitud per posseir drets i obligacions, la tenen totes les persones.
• Capacitat d'Obrar: Aptitud per dur a terme eficaçment certs actes jurídics. Per exemple, un nen de 5 anys NO està capacitat per administrar el seu patrimoni.
No és igual per a tots.
Quan s'és menor d'edat, tens una capacitat d'obrar limitada ja que depens dels teus pares o tutors legals -que t'han de representar-. Tot i que un individu en la majoria dels casos té capacitat d'obrar plena en la majoria d'edat, als 18 anys, pot emancipar-se als 16. L'emancipació implica una major capacitat d'obrar ja que l'emancipat tan sols necessita demanar permís per demanar crèdits o gestionar béns immobles o d'alt valor.
Per contra, es pot limitar la capacitat d'obrar d'algú a través de la incapacitat, que pot ser total o parcial i només pot ser establida amb una sentència judicial. Les causes de la incapacitat poden ser una malaltia o una deficiència que impedeixin a la persona actuar raonablement.
La Representació És un supòsit en que la persona no actua per si mateixa, sinó que un tercer actua en el seu nom. Perquè sigui vàlida, el tercer necessita una autorització per fer-ho. La representació pot ser: • Directa: El representant actua en nom i interès de l'altre persona.
• Indirecta: El representant actua en nom de l'altre persona però en interès propi.
Associacions Són persones jurídiques sense ànim de lucre, és a dir, la seva finalitat principal NO és obtenir beneficis -no vol dir que no puguin realitzar activitats econòmiques- formades per tres o més persones per tal d'assolir un objectiu concret. La documentació necessària és l'acta de constitució i els estatuts. La responsabilitat és il·limitada -els socis responen dels deutes amb tot el seu patrimoni-.
Els seus òrgans són: • Assemblea General: Formada per tots els associats, que tracta assumptes d'interès per l'associació, adopta acords i supervisa l'òrgan de govern.
• Òrgan de Govern: Està formada per una part dels socis i gestiona els interessos de l'associació. A més, per realitzar certes operacions pot necessitar l'aprovació de l'assemblea general.
Fundacions Són persones jurídiques sense ànim de lucre, és a dir, la seva finalitat principal NO és obtenir beneficis -no vol dir que no puguin realitzar activitats econòmiques- formades per un patrimoni determinat per tal d'assolir un objectiu concret. La documentació necessària és l'acta de constitució, el patrimoni inicial i els estatuts. A més, han d'anar al notari i fer una escriptura pública per inscriure's al registre de fundacions. La responsabilitat és il·limitada -els socis responen dels deutes amb tot el seu patrimoni-.
Els seus òrgans són: • Protectorat: Òrgan públic de vigilància i control que supervisa que la fundació compleixi amb els objectius establerts.
• Patronat: És l'òrgan de govern, qui gestiona la fundació i representa els seus interessos.
La Societat Civil És una persona jurídica amb ànim de lucre, en altres paraules, el seu objectiu principal és obtenir beneficis. Ha d'estar constituïda per dues persones com a mínim, la responsabilitat és il·limitada, no hi ha capital mínim, i per crear-la tan sols es necessita un contracte. A més, no hi ha òrgans ja que els socis administren la societat. Per últim, cal dir que les associacions, les fundacions i les societats civil són regulades pel dret civil.
El Registre Mercantil És la institució encarregada de fer publicitat o donar a conèixer la situació jurídica dels empresaris inscrits. D'aquesta forma, aspectes com la creació o la desaparició d'empreses, els comptes anuals...estan allà. Cal dir que és públic i tothom hi pot accedir si paga una quantitat concreta de diners.
El principal avantatge d'inscriure al registre és que t'atorga protecció ja que és oposable a tercers. És a dir, pots fer servir la informació per defensar-te en un judici.
Les Societats Personalistes En aquesta mena de societats, les persones són un element essencial i es necessiten dues persones per constituir-la. A més, cal fer una escriptura pública -anar al notari- i inscriure-la al registre mercantil. Distingim entre: • Societat de Responsabilitat Col·lectiva: ◦ La responsabilitat és il·limitada -els socis responen amb tot el seu patrimoni, és a dir, el fan servir per pagar els deutes-.
◦ Són personalistes: no es pot transmetre la participació -la teva propietat de l'empresa- sense el consentiment de la resta dels socis.
• Societat comanditària simple o per accions: ◦ Hi han socis col·lectius -amb responsabilitat il·limitada- i comanditaris -amb responsabilitat limitada-.
◦ Els socis col·lectius administren l'empresa.
◦ En les societats comanditàries per accions, has de comprar accions per poder participar a l'empresa o ser soci.
Societats Anònimes i de Responsabilitat Limitada Per constituir-les, cal fer un contracte i uns estatuts socials. A més, s'ha de realitzar una escriptura pública i cal dur a terme una inscripció al registre mercantil. Tot i que la responsabilitat dels socis en ambdós tipus de societats és limitada, si NO la inscrius al registre la societat és irregular i, per tant, la responsabilitat esdevé il·limitada. Cal diferenciar entre: • Societat de Responsabilitat Limitada (SRL): El capital mínim és de 3000€ i es divideix en participacions socials. A més, ha d'estar subscrit -preparat per aportar-lo- i totalment abonat -ha d'estar tot aportat-.
• Societat Anònima (SA): El capital mínim és de 60000€ i es divideix en accions.
A més, ha d'estar subscrit -preparat per aportar-lo- però només cal aportar o desemborsar un 25%.
En ambdues societats el soci té deure de fidelitat -no pot fer la competència a l'empresa, per exemple-. Pel que fa als seus drets, són el poder rebre beneficis -dividends-, a l'adquisició preferent d'accions o participacions -si algú vol vendre, el soci té prioritat- i votar i assistir a la junta general.
Els òrgans d'aquestes societats són: • Junta General: Pot ser ordinària o extraordinària, i s'ha de fer com a mínim un cop l'any. Els acords s'adopten per majoria i les seves funcions són: ◦ Aprovar les comptes anuals.
◦ Nomenar i fer fora als administradors.
◦ Modificar els estatuts -si s'escau-.
◦ Poder dissoldre la societat.
• Òrgan d'Administració: Els administradors són nomenats per la junta general i han d'estar inscrits al registre mercantil. Poden haver-hi un, diversos o un consell d'administració -almenys 3-, i poden ser mancomunats -actuen conjuntament- o solidaris -actuen individualment-. La seva funció és gestionar i representar la societat.
A més, tenen el deure de lleialtat i de secret, i han d'actuar com un “ordenat empresari” o un “bon empresari”. Per exemple, no poden endeutar-se molt.
La Responsabilitat dels Administradors Els administradors tenen responsabilitat quan es compleix el següent: • Acció o omissió: Quan han fet o han deixat de fer quelcom.
• Dany: Has perjudicat a algú.
• Causalitat: Hi ha d'haver una relació causa-efecte entre el fet i el dany.
• Dol o negligència: Tenies intenció de danyar.
Cal dir que el fet que l'acord o acte hagi estat autoritzat per la Junta General NO eximeix a l'administrador de la seva responsabilitat. Respecte a la reclamació o demanar responsabilitats a l'administrador, es segueix el procés següent: • Primer pot reclamar la pròpia societat.
• Després els socis que representin almenys un 5% del capital.
• Finalment els creditors.
La responsabilitat prescriu als 4 anys. Per últim, els administradors són responsables de dissoldre la societat quan convingui, i si no ho fan han de respondre de forma il·limitada als deutes de la societat.
Introducció al Dret: Tema 3 El Contracte: Definició i Requisits Bàsics Anomenem contracte a un acord de voluntats dirigit a crear obligacions entre les parts del contracte. Dit d'un altre forma, és un pacte voluntari entre diverses persones que estableix uns deures concrets o unes accions que has de complir -obligacions-. A causa de l'anterior, el contracte es considera una font d'obligacions.
Perquè un contracte sigui vàlid, s'han de complir tres requisits bàsics: • Consentiment: Les diverses parts han d'acceptar el contracte. Tot i així, existeixen certs supòsits o situacions que anul·len el consentiment, anomenades vicis del consentiment: ◦ Error: Si es produeix algun error, no és consentit. Per exemple, si no entenies el que signaves.
◦ Violència: Si s'empra la força, el contracte NO és voluntari.
◦ Intimidació: En cas d'amenaces, el contracte NO és voluntari.
◦ Dol: Si es produeix un engany, no hi ha consentiment.
• Objecte: Sobre què es contracta. Per exemple, una màquina, un terreny...L'únic límit existent és que no es pot contractar sobre alguna cosa fora del comerç dels homes, com pot ser un extraterrestre.
• Causa: La finalitat o objectius de l'acord. Distingim entre: ◦ Contractes onerosos: Quan la fita és l'intercanvi d'objectes, com una compravenda.
◦ Contractes onerosos: Quan la fita és l'altruisme, com pot ser una donació.
El Contracte: Eficàcia i Altres Conceptes Existeixen certs conceptes bàsics relatius als contractes: • Celebració: La signatura o establiment del contracte. Tot i que la forma més comuna de realitzar un contracte és per escrit, els contractes també poden ser orals.
• Existència o perfecció: El contracte existeix, és a dir, la llei té constància del mateix, ja que ha estat presentat davant un notari.
• Validesa: Un contracte és vàlid quan no vulnera cap llei.
• Eficàcia: Un contracte és eficaç quan es compleix. A més, el contracte només té efecte sobre les parts contractants. Dit d'un altre forma, no pots imposar el contracte a algú que no l'ha acceptat.
Distingim entre dos tipus de circumstàncies temporals: ◦ Termini: Quan a partir d'un dia concret es comença a complir el contracte, com en el cas d'una compravenda.
◦ Condició: El contracte es compleix depenent de si succeeix un determinat fet o no. Distingim entre: ▪ Condició Suspensiva: El contracte tan sols es compleix si succeeix quelcom.
▪ Condició Resolutòria: El contracte tan sols es compleix si NO succeeix quelcom Per últim, cal dir que els individus disposen d'un gran ventall de possibilitats a l'hora de dur a terme un contracte, atès que els únics límits existents són la llei, la moral i l'ordre públic.
Ineficàcia Contractual Un contracte és ineficaç quan no produeix els efectes que estava destinat a produir, ja sigui perquè el contracte és invàlid -vulnera la llei- o perquè es rescindeix o s'anul·la. En el cas de la invalidesa, distingim entre: • Nul·litat: Pot ser deguda a que el contracte no té tots els elements necessaris o a que es contrari a la llei, la moral o l'ordre públic. Si un contracte és declarat nul, és com si no hagués existit mai.
Qualsevol que hi estigui interessat pot demanar la nul·litat d'un contracte, en el cas que es produeixin les condiciones esmentades. A més, no prescriu mai, de tal forma que no existeix un període límit per exercitar aquesta acció.
• Anul·labilitat: Pot ser deguda a que dins el contracte hi han vicis del consentiment o a la manca de capacitat d'obrar d'una de les parts. Si un contracte s'anul·la, és com si no hagués existit mai.
No obstant, a diferència que en la nul·litat, hi ha un termini de capacitat de 4 anys i existeix la possibilitat de validar-lo.
Respecte a la rescissió, tot i que un contracte sigui vàlid, si causa algun perjudici l'afectat pot optar per anular-lo. Uns possibles exemples serien els celebrats durant un concurs de creditors o els celebrats pels tutors si fan perdre el valor de quelcom en més d'un 25%.
Compliment Un contracte s'ha complert quan es lliura la cosa o es presta el servei que figurava com a objecte de l'acord. Existeixen, però, diversos substituts o subrogats del compliment: • Compensació: Dos deutes mutus o recíprocs es compensen. Com a mostra, si jo dec 10 a A i A em deu 10 a mi, s'anul·len els dos deutes i és com si ens haguéssim pagat mútuament.
• Dació en Pagament: Pagues amb un bé, com pot ser un habitatge. Només és possible si el creditor ho accepta.
• Condonació: Et perdonen el deute.
Incompliment Un contracte s'incompleix quan el deutor no realitza allò estipulat al contracte o quan ho du a terme però no es correspon amb el que s'ha signat. En cas d'incompliment, la part afectada pot reclamar al deutor. Distingim dues situacions segons la mena d'incompliment: • Mora: Si trigues més del compte a complir el contracte i el deutor et demanda, ets un morós.
• Incompliment definitiu: Ja sigui perquè el termini era essencial al contracte -s'havia de fer x dia- o per una impossibilitat sobrevinguda, que no té per què ser culpa de l'incomplidor. Per exemple, si encarregues un quadre a un pintor i aquest mor.
En cas d'incompliment, es produeix el procés següent: 1. Acció d'Incompliment.
2. Acció Resolutòria: Després de reclamar, es restitueixen les prestacions, per exemple, et tornen els diners.
3. Indemnització per Danys i Perjudicis: En cas que l'incompliment sigui susceptible de ser sancionat. El dany es determinarà després de patir-lo -ex post- i es poden utilitzar dues eines per mesurar-lo: a) Interès contractual positiu: Es pren com a referència la situació en la que estaria el perjudicat si s'hagués complert el contracte. És la més habitual.
b) Interès contractual negatiu: Es pren com a referència la situació en la que estaria el perjudicat abans de celebrar el contracte. També s'anomena responsabilitat precontractual.
4. Aplicació de l'Article 1111 del Codi Civil: Si els tres passos anteriors NO funcionen, existeixen dues últimes accions a dur a terme: a) Acció Subrogatòria: Si a l'incomplidor li deuen diners, pots cobrar-los en lloc seu.
b) Acció Pauliana: Si ha donat quelcom, tens dret a reclamar-ho.
A més, cal dir que existeix una clàusula penal, que es pacta en els contractes i estableix una quantitat de diners a pagar en comptes de la indemnització per danys i perjudicis.
Garanties Personals Entenem per garantia els drets addicionals al dret de crèdit que serveixen per assegurar el compliment de l'obligació. Per exemple, si demanes un préstec i dius que si no pagues podran quedar-se uns terrenys, aquests són una garantia. Distingim entre: • Garanties Reals: Sobre coses -terrenys...-.
• Garanties Personals: Sobre les conductes de les persones.
Un tipus especial de garantia personal és la fiança, on el fiador es compromet a pagar si el deutor no ho fa. Les fiances poden ser convencionals, legals o judicials, i tenen les característiques següents: • Subsidiarietat: NO pots reclamar directament al fiador, sinó que el creditor ha d'intentar que el deutor principal pagui. Si la fiança és solidària, sí que pots reclamar al fiador directament • Accessorietat: Quan el deute ja s'ha pagat, s'extingeix la fiança.
• Constitució de forma expressa: El fiador ha de dir expressament que ho vol ser.
La Compravenda En aquests contractes, una part entrega una cosa i l'altre li paga una quantitat de diners a canvi. Els seus trets són els següents: • Dóna lloc a una relació obligatòria.
• Consensual: Ha de ser voluntari i consentit.
• Bilateral i recíproc.
• Onerós: Es produeix un intercanvi.
• No exigeix una forma concreta.
L'objecte de la compravenda ha d'existir, ha de ser concret i ha de ser legal. A més, el preu s'ha de poder determinar. Al seu torn, cal dir que només poden celebrar una compravenda els menors emancipats i els que tinguin plena capacitat d'obrar.
En quan a les obligacions, el comprador ha de pagar l'import acordat en el moment i lloc establerts mentre que el venedor ha d'entregar la cosa -ja sigui de forma real o simbòlica, com les claus d'un habitatge- en el moment, lloc i les condicions estipulades.
Cal dir que el venedor ha d'informar dels defectes o vicis ocults que tingui la cosa, sempre que siguin greus. Si no ho fa, el comprador podrà optar entre desistir del contracte, abonant-li les despeses -acció redhibitòria-, o rebaixar la quantitat proporcional del preu -acció quanti minoris-.
La Compravenda de Consum Un producte o servei és conforme quan: • S'ajusta a la descripció realitzada pel venedor.
• És apte pels usos ordinaris o extraordinaris que volia el comprador. Per exemple, si el consumidor volia una cafetera per fer infusions i ho ha dit al venedor, la cafetera ha de poder-se fer servir per infusions.
• Posseeix la qualitat i les prestacions habituals.
Es produeix manca de conformitat si: • És desconeguda pel consumidor.
• No ve derivada per un mal ús del producte.
• Incompleix alguna de les condicions de conformitat.
En cas de manca de conformitat, es presumirà que ja existia abans que el consumidor l'adquirís. A més, el consumidor pot reclamar al venedor per tal que aquest la solucioni.
Les possibles solucions han de ser gratuïtes i, per ordre de prioritat, són: • Reparació o Substitució: Opcions prioritàries.
• Rebaixa del preu: Quan no siguin possibles les dues anteriors.
• Resolució del contracte -s'anul·la el contracte-.
Cal mencionar que quan resulti impossible o molt car de reparar, s'optarà per substituir el producte o per un altre opció, malgrat que el propietari vulgui la reparació. Al seu torn, es pot demanar també una indemnització per danys i perjudicis. Respecte al període de garantia, són 2 anys per productes nous i un per productes de segona mà.
Al seu torn, existeix el dret de desistiment, que, en certs casos, permet al consumidor deixar sense efecte el contracte sense donar cap explicació, sempre que ho anunciï.
També pot exercir-lo quan s'arribi a un acord entre ambdues parts.
A més, no es pot penalitzar l'ús d'aquest dret imposant costos al consumidor. El termini per exercir el dret anterior són 7 dies laborables -des de el moment de l'entrega, el dia de l'entrega no compta- si l'empresari ha informat i 3 mesos si no ha informat -des de el moment de l'entrega, el dia de l'entrega no compta-.
Finalment, cal dir que no s'han de negociar totes les clàusules dels contractes ja que existeixen unes clàusules generals que s'incorporen a certs contractes genèrics, com els de la llum o el gas. Si una clàusula és abusiva o ilegal, es declararà nul·la i serà com si no s'hagués posat.
La Responsabilitat Civil: Definició i Tipus Segons l'article 1902 del codi civil: “Qui, per acció u omissió, provoqui un dany a un altre a causa de la culpa o negligència, ha de reparar el dany causat”. És a dir, la responsabilitat civil es fonamenta en el fet que, si realitzem quelcom i originem un dany, hem de compensar a l'afectat. Existeixen diversos tipus de responsabilitat civil: • Responsabilitat Contractual: Que deriva de l'incompliment d'un contracte. En altres paraules, si no complim un contracte hem de reparar el dany causat per la nostra acció.
• Responsabilitat Extracontractual: Que prové d'altres actes. Per exemple, si originem un incendi en una propietat privada, hem de reparar els danys causats al seu propietari. Aquesta mena de responsabilitat està regulada pels articles 1902 del Codi civil i successius.
• Responsabilitat Civil Derivada de Delicte: Si, a més de provocar un dany, el que hem fet és considerat un delicte, estem davant aquest tipus de responsabilitat. Per tant, a més de reparar el dany causat, se'ns aplicarà el Codi Penal.
• Responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública: Si l'Estat provoca un dany a causa del funcionament de l'administració, ha de reparar-lo.
La Responsabilitat Civil: Acció u Omissió i Negligència El primer requisit o pressupòsit perquè existeixi responsabilitat civil és l'acció u omissió. Dit d'un altre forma, hem d'haver realitzat una acció o no haver-la fet -omissió-. A més, l'acció o la omissió han d'haver estat voluntàries, és a dir, érem conscients que les fèiem. Com a mostra, si no hem apagat correctament una barbacoa al bosc i es cala foc, l'acció de no apagar-la correctament és la omissió.
L'exemple anterior es tracta d'una omissió negligent, en altres termes, podríem haver predit el resultat de la omissió i, per tant, haver evitat el foc. La llei considera un acte negligent en base a un nivell de preocupació general o “de sentit comú”.
Malgrat això, existeixen estàndards professionals -com el de diligència mèdica, que indica el nivell de preocupació d'un metge. O sigui, si no hem pres un determinat nivell de preocupació, som negligents.
En cas que la negligència sigui comuna, es pondera quina part de la culpa tenen ambdues parts i s'indemnitza en conseqüència.
La Responsabilitat Civil: Dany i Causalitat El segon requisit o pressupòsit perquè existeixi responsabilitat civil és el dany. El dany pot ser patrimonial -sobre un bé- o personal o moral -insults, vexacions...-. No obstant, només els danys antijurídics o els que la víctima no tingui el deure de suportar són considerats com a tals. És a dir, si existeix consentiment o un estat de necessitat -en una detenció policial, per exemple- no és considerat un dany.
A l'hora de valorar els danys, es té en compte cada cas, ja que no és el mateix trencar la cama a un administratiu que a un jugador de futbol. Per tal que el criteri sigui homogeni, en cada cas la llei assigna un barem o forquilla -interval- d'indemnitzacions.
Per últim, s'ha de provar la causalitat, o sigui, l'existència d'una relació causa-efecte entre l'acció u omissió i el dany. Cal dir que es considerarà com a causa aquell fet que hagi estat més determinant en la producció del dany. A més, es prohibeix el regrés, o el fet d'estirar la causa fins a límits absurds. Per exemple, no pots culpar a una persona per ser la mare d'un criminal.
Finalment, en certs casos existeix la responsabilitat objectiva, en la que el causant respon pel sol fet de l'existència d'una relació causa-efecte. Aquest pot ser el cas dels accidents de trànsit o dels danys provocats per l'administració pública.
La Responsabilitat Civil derivada de Fets Aliens Tot i que segons l'article 1902 del codi civil, qui provoqui un dany per acció u omissió ha de reparar-lo, en certs casos això no és cert. Per exemple, en el cas dels menors d'edat o incapacitats, els seus tutors o pares responen pels seus actes. La responsabilitat anterior és la responsabilitat per fets comesos per un altre, i està regulada a l'article 1903 del codi civil.
Aquesta mena de responsabilitat s'origina arran d'una relació de control o dependència entre dues persones, que està contemplada quan un individu (A): • Reguli el temps i lloc de treball d'un altre (B), així com les vacances.
• Tingui funcions de control, direcció i/o supervisió.
• Posi a disposició d'un altre mitjans de treball i instruments necessaris.
• Assumeixi riscos econòmics i financers de l'activitat que l'altre realitza.
En conseqüència, si, en els supòsits anteriors, l'altre individu (B) provoca un dany; serà A qui assumeixi la responsabilitat sempre que compleixi el següent: • Grau de coincidència de l’activitat que causa el dany amb l’activitat encomanada • La seva previsibilitat en cas de dol o engany • Que succeeixi en un espai i temps proper al de l’activitat encomanada Tot i que sigui A qui assumeixi la responsabilitat en un primer moment, després pot reclamar a B el dany causat. Ja que segons l'article 1904 del Codi Civil: “Qui paga el dany causat pels seus empleats pot reclama'ls-hi després”.
La Responsabilitat Civil: Altres Casos En el cas d'accidents de trànsit, com hem dit anteriorment, la responsabilitat és objectiva. Per tant, si existeix una relació causa-efecte, cal reparar el dany. A més, l'assegurança és obligatòria i, en cas que el cotxe no estigui assegurat, el propietari rep una sanció i el cotxe queda precintat. Si el vehicle té assegurança però és robat, el responsable de l'accident és el lladre.
Respecte als danys derivats de productes defectuosos, el responsable és el productor; tot i que primer el consumidor ha de reclamar al venedor. Si s'escau, aquest demana explicacions a l'intermediari i, finalment, l'intermediari reclama al productor. Els defectes més comuns són els següents: • De Fabricació: El disseny o la composició del producte no es correspon amb el previst. Com a mostra, roba que es trenca molt fàcilment.
• De Disseny: Quan el dany es podria haver evitat realitzant un disseny alternatiu.
Per exemple, joguines per nadons amb peces molt petites amb les que es podrien ofegar.
• En les Instruccions: Les instruccions són errònies o incompletes.
En la responsabilitat per productes defectuosos, és el productor qui ha de provar que el dany no és culpa del productor. Tanmateix, no serà responsable si encara no hi havien els coneixements científics necessaris per eludir el dany.
Introducció al Dret: Tema 4 Conceptes Previs Abans d'explicar què són els drets reals, cal definir uns conceptes previs. En primer lloc, diem que aquesta mena de drets són erga omnes ja que tothom ha de complir el teu dret. En el cas del dret de propietat, un individu no pot usar un objecte teu si no li dones permís; si ho utilitza NO està respectant o complint el teu dret i pots reclamar.
El registre posseeix una funció declarativa, és a dir, declara que quelcom ha passat.
Per exemple, si vens un habitatge i inscrius la venda, el registre dona publicitat que el fet s'ha produït. Cal insistir en el fet que el registre NO valida la venda, ja que aquesta s'origina independentment que s'inscrigui al registre o no; l'únic que fa el registre és anunciar-la.
L'única excepció a l'anterior és el cas de les hipoteques, que han d'estar inscrites al registre per poder existir. És per això que, només en aquest cas, el registre també té funció constitutiva.
Els Drets Reals Anomenem drets reals als drets subjectius -atorgats per la lleis- sobre les coses o els objectes. Com hem dit, tenen eficàcia erga omnes, en altres paraules, poden ser defensats davant qualsevol persona que els vulneri. Cal distingir aquests drets dels drets de crèdit: Drets Reals Drets de Crèdit Es refereixen a una relació jurídica entre Es refereixen a una relació jurídica entre persona i cosa.
dues persones.
Confereixen un poder sobre la cosa, com Confereixen un poder sobre la conducta els drets de propietat.
d'algú, com el pagament d'un lloguer.
Eficàcia erga omnes, podem defensar-lo Només tenim poder sobre l'altre part. Per contra tothom.
exemple, no podem reclamar a Y un préstec de X.
Tothom qui posseeixi personalitat jurídica pot tenir drets reals. A més, podem posseir drets reals sobre tot tipus de béns tret dels que estiguin fora de comerç, com les estrelles o els metres cúbics d'aire.
Tipus de Drets Reals: El Dret de Propietat Distingim dos tipus de drets reals: • Dret de Propietat: Dret real il·limitat, ens permet fer el que vulguem -tret de coses il·legals-.
• Drets Reals Limitats.
L'article 33.1 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la propietat privada que, segons l'article 348 del Codi Civil és “el dret a disposar i gaudir d'una cosa sense més limitacions que les estipulades a les lleis”.
No obstant, l'anterior no és ben bé cert ja que l'article 33.2 de la Constitució fa èmfasi en la funció social d'aquest dret, de tal forma que l'article 33.3 estableix que: “Ningú podrà ser privat dels seus béns i drets excepte per una causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i complint allò estipulat a les lleis.” Així doncs, les úniques restriccions al dret de propietat són la utilitat pública i les lleis.
Amb el dret de propietat podem: • Gaudir del Bé: Utilitzar-lo i obtenir els seus fruits -mitjançant el lloguer o l'ús del bé-.
Transferir el Bé: Podem vendre'l o donar-lo.
Accions Reivindicatòria i Negatòria: La primera permet reclamar si algú et roba el bé o se l'apropia. I la segona permet reclamar si algú intenta restringir el seu dret de propietat.
Existeixen, però, certs límits a les facultats anteriors: • Límits al Dret de Gaudi: Tot i que pots utilitzar el bé, no pots molestar als veïns o emetre sorolls o fums forts. Per exemple, no pots escoltar música a un volum alt a las 3 de la matinada.
A més, les normes urbanístiques poden restringir el teu dret.
• Límits al Dret de Disposició o Transmissió: En el cas dels habitatges de protecció oficial, existeixen límits temporals. L'altre cas són les prohibicions voluntàries, per exemple, pots donar el bé.
• • Drets Reals Limitats Els classifiquem en tres categories: • De Gaudi: ◦ Usdefruit: Dret a usar i obtenir els fruits d'un bé aliè. Per exemple, en el cas de les vídues, és habitual que el marit transmeti al pis al fill/a però atorgant-li l'usdefruit a la vídua.
◦ Ús i habitació: El mateix que l'usdefruit però amb una habitació.
◦ Servitud: Fet imposat sobre un immoble en benefici d'un altre immoble propietat d'un altre persona. Com a mostra, si existeixen dues finques, A i B, una al costat de l'altre i des de la A no hi ha accés a laa carretera, B ha de deixar passar al propietari de a per la seva finca.
◦ Superfície: Dret de construir quelcom i tenir la propietat d'un bé durant un temps. Per exemple, si es construeix un immoble en un sòl i el tens durant 10 anys; tens un dret de superfície.
◦ Vol: El mateix que l'anterior però tenint el dret per sempre.
• De Garantia: ◦ Hipoteca: Quan un bé immoble és garantia d'un préstec. És a dir, si no pagues, el creditor pot iniciar un procediment judicial i quedar-se el bé per així cobrar el deute.
◦ Penyora: El mateix que l'anterior però amb un bé moble -que es pot moure-.
• D'Adquisició: ◦ Tempteig: Dret a comprar amb preferència un bé en les mateixes condicions.
Per exemple, si A vol vendre per 100€ i B té un dret de tempteig, B tindrà preferència a comprar per 100€.
◦ Retracte: Dret a recuperar un bé, si ja ha estat venut, en les mateixes condicions. Per exemple, si A ha venut per 100€ i B té un dret de retracte, B podrà recomprar per 100€.
Adquisició dels Drets Reals Els drets reals poden obtenir-se de dues maneres: • Adquisició Originària: L'adquireixes tu.
◦ Ocupació de béns abandonats o sense propietari.
◦ Usucapió: Adquisició de drets reals pel pas del temps. És a dir, si creus que una cosa és teva i passen 10 anys, es converteix en la teva propietat. No obstant, la possessió ha de ser: ▪ En concepte d'amo: No la pots obtenir si no actuaves com si fossis el propietari.
• ▪ Pública: De cara a tercers actues com si fos teu.
▪ Pacífica: No has d'haver emprat la força.
▪ Ininterrompuda: Han de ser els anys seguits.
Adquisició Derivativa: L'adquireixes a través de tercers.
◦ Per llei: Usdefruit i altres.
◦ Per donació: Et donen el bé.
◦ Per contracte: Per exemple, una compravenda.
◦ Per successió: Hereves el bé.
Pèrdua dels Drets Reals Pots perdre el teu dret real en els següents casos: • Quan el transmetes.
• Quan perds el bé.
• Quan renuncies al dret.
• Consolidació: Quan l'usufructuari i el propietari són la mateixa persona, per exemple.
• Expropiació forçosa per part de l'administració.
Registre de Propietat És el registre on s'inscriuen fets i contractes relatius als drets reals. Com hem dit, tret de la hipoteca, el registre té una funció declarativa. A més, funciona per finques o habitatges i no per persones, en altres paraules, cada finca té un foli on anotem tot allò relatiu a la mateixa.
La finalitat del registre és protegir als qui confien en ell, el que anomenem concepte de tercer hipotecari. Com a mostra, si A ven una casa B però la transacció no s'inscriu al registre; i A la torna a vendre a C i aquesta vegada sí s'inscriu; el propietari serà C. B l'únic que podrà fer és reclamar a A als diners, però mai podrà ser propietari de la finca.
Introducció al Dret: Tema 5 Marc Regulatori La llei bàsica dels concursos de creditors és la 22/2003 del 9 de juliol, que estableix la creació dels jutjats mercantils i la figura dels concursos de creditors. Aquesta llei reforma una matèria molt antiga, que encara estava regulada pel Codi de Comerç de 1885 i lleis del 1922.
Tanmateix, la llei 22/2003 ha estat reformada en dues ocasions. Primer, pel Reial Decret Legislatiu 3/2009 del 27 de març, que agilitza el procediment del concurs de creditors. I després per la llei 38/2011 del 10 d'octubre; que és la que estudiarem i la llei actual.
Funció del Concurs El punt de partida és l'article 1911 del codi civil que estableix que: “Del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes, presentes y futuros. “ El concurs té tres funcions bàsiques: • Funció solutòria: O el pagament als creditors. Es fonamenta en el par condicio creditorum, que estipula que tots els creditors de la mateixa classe reben un mateix tracte.
• Funció de Conservació de l'Activitat Empresarial: Intenta que l'empresa segueixi amb l'activitat, ja sigui renegociant el deute o amb la venda de la unitat productiva -de tota l'estructura productiva-.
• Funció de Càstig del Deutor: Es dedica a veure si el concurs és fruit de la situació econòmica -fortuït- o de males pràctiques empresarials -culpable-, com la comptabilitat en b. No és la finalitat principal del concurs.
Cal dir que el concurs és un procediment d'execució col·lectiva, és a dir, agrupa totes les demandes individuals dels creditors sobre l'empresa en la figura del concurs.
Presupòsit Objectiu i Legitimació Perquè es declari el concurs, cal que el deutor sigui insolvent. Segons la l'article 2.2 de la llei concursal: “Se encuentra en estado de insolvencia el deudor que no puede cumplir regularmente sus obligaciones exigibles. “ O sigui, si no paga per altres motius NO és insolvent. A més, ha de pagar amb els ingressos que proporciona l'activitat habitual de l'empresa i no venent actius que usi com màquines. Per últim, la insolvència s'ha de comprovar en el moment de pagar i no abans, és a dir, no pots dir tres anys abans que ets insolvent.
Pel que fa a la legitimació, el concurs pot ser voluntari si el demana el deutor en una situació d'insolvència actual o imminent; o necessari si ho demana el creditor en una situació d'insolvència actual. El deutor ha de presentar el concurs en un termini de dos mesos des de el moment de la insolvència.
Article 5.bis Llei Concursal Amb aquest article, el deutor pot presentar al jutjat un escrit de comunicació per informar sobre l'inici de negociacions per assolir un acord de refinançament o obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni. El termini per fer això és de 3 mesos de negociacions i un mes addicional per presentar el concurs.
Declaració de Concurs i Obertura de la Fase Comú El concurs es declara a través d'un auto judicial, que té els efectes següents: 1. Supressió -substitució de gerent o administrador- o intervenció de les facultats d'administració i disposició del deutor.
2. Nomenament d'una administració concursal amb un sol membre i publicació del concurs al BOE -Butlletí Oficial de l'Estat-. A partir d'aquí es segueix el següent procés: 1. Comunicació dels crèdits per part dels creditors en el termini d'un mes.
2. Publicació de l'informe provisional.
3. Fase d'impugnacions.
3. Punt d'inflexió per a la comunicació dels crèdits.
Per tant, el procés de la fase comú és el següent: • Declaració del Concurs i emissió de l'Auto.
• Publicació al BOE.
• Un mes per comunicar crèdits.
• Informe Provisional.
• Fase d'impugnacions.
• Text Definitiu.
Classificació dels Crèdits Distingim dues classes de crèdits: • Crèdits Concursals: Anteriors a la declaració del concurs. N'hi han de diversos tipus: 1. Crèdits amb privilegi especial: Amb garantia real -drets sobre béns-.
2. Crèdits amb privilegi general: com 1. Sous fins a un límit (triple del salari mínim interprofessional).
2. 50% dels crèdits tributaris i amb la seguretat social.
3. 50% dels crèdits del creditor que va demanar el concurs.
3. Crèdits ordinaris: Resta de crèdits.
4. Crèdits subordinats: Que s'han comunicat tard o són de familiars del deutor, administradors o socis.
• Crèdits contra la Massa: Posteriors a la declaració del concurs i amb prioritat absoluta de cobrament per tal d'incentivar que l'empresa continuï amb la seva activitat malgrat estar en concurs.
Primera Opció: Liquidació Després de la fase comú, la primera opció és la liquidació. En aquesta via, es comptabilitza tot el patrimoni de l'empresa i s'elabora un pla de liquidació o de venda. Amb els diners resultants d'aquest pla es paguen als creditors segons l'ordre explicat anteriorment. A més, segons l'actiu que es vengui, caldrà autorització judicial o no -les existències no, la maquinària sí-.
Un altre opció, que s'intenta prioritzar sempre, és la venta de la unitat productiva o estructura productiva. Aquest mètode consisteix en vendre tot allò necessari per l'activitat de l'empresa a un altre societat per tal de continuar amb l'activitat.
Segona Opció: Conveni És la solució negociada del concurs, requereix que com a mínim els creditors que representin un 50% del deute l'aprovin. A més, també necessita aprovació judicial.
Tanmateix, existeixen certs límits, com el fet que la quitança o l'impagament NO ha de ser superior al 50% del passiu i l'espera ha de ser inferior als 5 anys; excepte en el cas d'empreses d'especial rellevància. Al seu torn, existeix la possibilitat, com hem vist, de presentar una proposta anticipada de conveni amb un termini que va des de la sol·licitud del concurs fins al final de la comunicació de crèdits; però també requereix l'aprovació dels creditors amb un 50% del deute.
Per últim, si incompleixes el conveni has d'anar a la liquidació.
...