Tema 4: Desenvolupament embrionari (ZOO) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Profesor F.G.D.P.
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 19/12/2015
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: Desenvolupament embrionari 1. Ontogènia És la història del desenvolupament d’un organisme a lo llarg de la seva existència (del ou fins que mor).
**Ou: òvul fecundat.
**Vitel: material nutritiu que manté en las etapes inicials del embrió, el qual se’n alimenta.
2. Processos de desenvolupament 2.1 Fecundació Unió de gàmetes per formar un zigot. Restaura el nombre de cromosomes diploide.
2.2 Segmentació Divisió cel·lular del zigot per mitosi. Converteix el ou (única cèl·lula gran) en moltes cèl·lules petites anomenades blastòmers. El tipus de segmentació estàn marcades per: -El tipus d’ou (quantitat i distribució del vitel·li) -Simetria del procés 2.2.1 Tipus d’ous Classificació dels ous en funció de la quantitat i disposició del vitel: -Isolecítics: poca quantitat de vitel, repartida de forma regular per la cèl·lula; dissolt al citoplasma.
-Heterolecítics: quantitat relativament petita de vitel, repartida en grumolls dins el citoplasma; no dissolt homogèniament.
-Telolecítics: molta quantitat de vitel que es concentra en un extrem.
-Centrolecítics: vitel concentrat al centre del ou.
2.2.2 Tipus de segmentació (tipus d’ou) El tipus de segmentació que es deu a ala quantitat i distribució del vitel: -Total o holoblàstica: típica dels ous que tenen poc vitel i en cada divisió participa tot el zigot. (ous isolecítics i heterolecítics) -Segmentació total igual: (alguns ous isolecítics/ invertebrats aquàtics i mamífers), tots els blastòmers tenen les mateixes dimensions.
-Segmentació total desigual: (es dóna en la majoria d’ous isolecítics i en tots els heterolecítics/ amfibis, anèl·lids i mol·luscos), els blastòmers tenen dimensions diferents.
-Parcial o meroblàstica: es dóna quan l’ou conté molt vitel i solament es divideix el pol animal, formant-se un petit casquet de cèl·lules sobre el vitel.
-Segmentació parcial discoïdal: (ous telolecítics/ aus, rèptils, majoria peixos). La divisió només afecta un disc citoplasmàtic pròxim al pol animal i la part inferior (pol vegetatiu) no es segmenta. A continuació es formarà un disc de blastòmers (blastoderma) a partir del qual es formarà l’embrió, que reposarà sobre la massa vitel·lina.
-Segmentació parcial superficial: (ous centrolecítics/ artròpodes). El nucli es divideix repetides vegades sense que apareguin límits cel·lulars definits dins de la massa vitel·lina, després, els nuclis emigren cap al citoplasma perifèric i es disposen formant una capa sincital, finament sorgeixen els límits cel·lulars que delimiten un blastoderma perifèric al voltant del vitel central no concentrat.
Discoblàstula 2.2.3 Tipus de segmentació (segons la simetria del procés) -Radial: és una segmentació indeterminada ja que totes les cèl·lules capten la mateixa informació (en primers estadis), el destí de les cèl·lules no està fixat => es podria separar una cèl·lula del conjunt i en resultarien dos individus que sobreviurien (iguals). EX: amfibis, equinoderms i cordats.
-Espiral: és una segmentació determinada ja que les cèl·lules reben informació diferent, totes les cèl·lules tenen ja una funció especifica des de l’inici. En aquest cas, si separem una cèl·lula del conjunt, la divisió s’atura i no sobreviurà res.
3. Processos del desenvolupament embrionari 1) El resultat de la segmentació és la mòrula (compacte), la qual forma un conjunt macís de blastòmers, distribuïts en forma de pilota. (tots els animals en tenim).
2) La blastulació és el procés de formació de la blàstula,(reorganització dels blastòmers perquè deixin una cavitat interna). La blàstula és un estat primerenc del desenvolupament embrionari dels animals en el qual mínim hi ha 64 cèl·lules. Posseeix un espai buit, el blastocel (compost per líquid blastocèlic). A més, aquesta té forma diferent segons el tipus d’ou del que partim.
3) La gastrulació és una etapa del desenvolupament embrionari que té com a objectiu la formació de la segona capa de l’embrió. El tipus de gastrulació que podem trobar són diferents segons el tipus de blàstula de la que partíem: (EX: celoblàstula - a través d’una invaginació de les parets de la blàstula). Es forma la gàstrula, que està formada per diverses estructures: -L’arquènteron és una cavitat embrionària que s’obre a l’exterior a través del blastòpor que prefigura la futura llum del tub digestiu.
-El blastòpor que és l’obertura que es forma en el arquènteron durant el desenvolupament embrionari d’un organisme.
-Dues capes embrionàries: -Ectoderma: capa exterior -Endoderma: capa interior.
Hi ha organismes que són diablàstics, s’han quedat en aquesta etapa del desenvolupament embrionari com les meduses o els pòlips.
En la filogènia tradicional (no acceptada actualment) el numero de capes embrionàries (organisme diablàstic/triblàstic) era un dels factors que consideraven en la divergència evolutiva, però no ho és.
4) Aparició de la tercera capa embrionària (mesoderma) El mesoderma és propi de les espècies triblàstiques, ja que no només posseeixen l’ectoderma i l’endoderma, sinó que també posseeixen aquesta tercera capa el mesoderma. Aquesta es pot crear mitjançant dos processos: -Esquizocelia: es forma a partir de la migració de cèl·lules de l’ectoderma a l’endoderma.
- Enterocèlia: apareix a partir d’una invaginació de l’endoderma. Es formen bosses que passen a ser la nova capa.
5) Origen de la primera obertura embrionària en animals bilaterals amb tres capes embrionàries. Podem distingir entre organismes: -Protòstoms, si el blastòpor al desenvolupar-se l’individu dóna lloc a la boca i l’anus es forma posteriorment.
-Deuteròstoms, si el blastòpor al desenvolupar-se l’individu dóna lloc a l’anus i la boca es forma posteriorment.
En la filogenia actual (basada en dades moleculars) aquest aspecte si que és té en compte alhora de classificar la divergència evolutiva.
6) Organogènesi És el conjunt de canvis que permeten que les capes embrionàries (ecoderma, endoderma i mesoderma) es transformin en els diferents òrgans que conformen un organisme.
**Gens homeòtics: propis de l’expressió genètica del desenvolupament embrionari (el regulen). Gens que controlen el desenvolupament corporal general de l’embrió, asseguren que les diferents estructures (ales, potes...) es desenvolupin en el lloc correcte. La seqüència de gens homeòtics els compartim amb gran mesura entre els animals, són molt conservadors entre tots els animals perquè tots passem pels mateixos estats embrionaris.
4. Models en relació a les cavitats del cos El celoma és la cavitat general secundària del cos plena del líquid que es forma en l’interior del mesoderma. Les seves característiques generals són (celoma): -Els òrgans estan disposats pel celoma suspesos. Es troben distribuïts més estables en un lloc propi. Això permet que els animals siguin de formes més grans i complexes.
-Proveeix d’un esquelet hidrostàtic que permet que la musculatura es pugui moure si l’organisme no posseeix ossos. Això succeeix ja que la musculatura pressiona l’esquelet i aquest s’allarga (provocant moviment) (celomats i pseudocelomats) -Consta d’un tub digestiu musculós.
-Els mesenteris resulten un lloc idoni per la xarxa de basos sanguinis.
El celoma es pot segmentar, cosa que s’anomena metameria. D’aquesta manera es disposa d’una repetició seriada de les unitats corporals al voltant de l’eix longitudinal. El segments, anomenats metàmers, poden ser repetició de qualsevol tipus de sistema. Hi ha alguns organismes que si que ho tenen segmentat perquè tenen celoma i per tant tenen diferents espais, però hi altres que son anellats que simplement tenen repeticions dels òrgans en cada part però si no tenen celoma no conta com a segmentació.
Es pot diferenciar entre: -Celoma: cavitat tancada que envolta tots els òrgans.
-Acelomat: aglomerat de cèl·lules que es pot col·locar en el blastoderma i cobrir el blastoderm.
-Pseudoceloma: cavitat no celòmica, d’origen blastocèlic. No envolta tots els òrgans, només l’ectoderma, pel que aquests estan dintre de la cavitat moventse lliurament.
MODELO CELOMADO 5. Resum desenvolupament embrionari Blàstula   Fecundació   Segmentació   Morula   Gàstrula     Mesoderm   ...