Temes 2,3 i 4 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Temes 2,3 i 4: Estructura i funció dels procariotes TEMES 2, 3, 4: ESTRUCTURA I FUNCIÓ DELS PROCARIOTES PARTS DELS PROCARIOTES MEMBRANA PLASMÀTICA: És una bicapa fosfolipídica on els lípids es situen en forma de bicapa. A la membrana també hi ha proteïnes (transmembranals i perifèriques- a la superfície de la membrana).
Funcions de la membrana: -Barrera de permeabilitat: impedeix fugues del citoplasma i permet el transport de molècules fora i dins la cèl·lula -Encoratge de proteïnes implicades al transport, quimiotaxi, metabolisme… -Té capacitat de conservar energia en forma de protons (que poden ajudar al transport de membrana).
Tipus de transport a la membrana: Transport passiu: no hi ha consum d’energia ja que es sol fer a favor de gradient ( [+] [-] ): -Difusió passiva: es fa a través de la membrana -Difusió facilitada: les substàncies passen a través de les permeases.
Transport actiu: es consumeix energia ja que es fa contra gradient ( [-] -> [+]): -Transport simple: a través de permeases (utilitzant un gradient de protons) -Translocació de grup: utilitza una transmembranal que requereix una fosforilació de la substància.
-Transport tipus ABC: un enzim s’acobla a la transmembranal i entra la substància gastant ATP.
PARET CEL·LULAR: Està pràcticament present en tots els bacteris. És una estructura rígida que dóna forma a la cèl·lula, està formada de peptidoglicà.
El peptidoglicà és un polímer (macromolècula) format per cadenes llargues de 2 aminoàcids (glucosamina i muràmic) que s’uneixen per ponts peptídics. Al muràmic també hi troben tetrapèptids units.
El que uneix els tetrapèptids és un pentapèptid.
1 Temes 2,3 i 4: Estructura i funció dels procariotes L’ordre altern de la D i la L en els tetrapèptids dóna estabilitat a l’acció de les proteases que degraden les proteïnes.
 TINCIÓ DE GRAM Els bacteris que es tenyeixen de blau en la tinció de gram s’anomenen grampositius.
Els bacteris que es tenyeixen de rosa en la tinció de gram s’anomenen gramnegatius.
GRAMPOSITIUS: Tenen membrana i paret de peptidoglicà i cadenes d’àcid lipoteicoic i àcid teicoic.
GRAMNEGATIUS: Tenen membrana, una paret formada de peptidoglicà, un espai periplàsmic i una membrana externa, formada exteriorment per lipopolisacàrids i porines (proteïnes transmembrana) que permeten el pas de substàncies.
En la tinció de gram s’utilitzen 3 tints: 1.Violeta de genciana (es tenyeixen totes les cèl·lules de violeta) 2.Descolorant alcohol-acetona (només treu el tint a les gram- ja que el tint de genciana s’impregna molt bé al peptidoglicà) 3. Fucsina (no pot tenyir les cèl·lules liles però sí que tenyeix les cèl·lules descolorades, és a dir, les gram-) Funció dels àcids teicoics i lipoteicoics: -Punt d’unió dels bacteriòfags -Afinitat per unir-se als antibiòtics i a diverses estructures o superfícies.
-Dirigeixen la divisió cel·lular -Funció autolítica (capacitat de trencar la cèl·lula) -Reconeixement d’hostes -Homeostasi de cations El lipopolisacàrid Està dividit en tres parts: -Lípid A (endotoxina) -Core (polisacàrid) -O (regió més antigènica-- estimula la resposta del sistema immunitari) Funció de les porines ( Mirar diapositiva !!)  FUNCIÓ DE LA PARET (per als dos tipus de bacteris) 2 Temes 2,3 i 4: Estructura i funció dels procariotes -Protegeix de la pressió osmòtica.
 Un gram + sense peptidoglicà s’anomena protoplast. Un gram – sense peptidoglicà s’anomena esferoplast.
Els protoplasts poden sobreviure només en medis isotònics (mateixa concentració) CÀPSULA BACTERIANA: És una estructura polisacàrida (sucres), està per sobre la paret cel·lular i se sintetitza a l’interior de la cèl·lula i llavors s’allibera fora.
La càpsula és molt antigènica (estimula la resposta immunitària).
Les bactèries amb càpsula solen ser mes infeccioses i a més són més difícils de fagocitar (els macròfags no poden detectar els receptors dels bacteris ja que la càpsula els amaga).
La càpsula també protegeix contra la deshidratació i les substàncies tòxiques o detergents.
GLICOCÀLIX: Alguns bacteris el poden tenir juntament amb la càpsula o no. El glicocàlix se sintetitza fora del bacteri a partir de substrats extracel·lulars i enzims bacterians. Té funció d’adhesió, de retenir aigua i nutrients i protecció a l’acció dels anticossos. També té dificulta l’accés als anticossos.
FLAGELS: Són estructures de naturalesa proteica, la seva estructura fibril·lar està composta per subunitats de la proteïna flagel·lina que es situa dins el flagel fent un espiral i el flagel creix pel forat que deixa la flagel·lina. El cos basal (nucli del flagel) s’enganxa a la membrana i a la paret i permet el moviment i control del flagel. El cos basal, fet de proteïnes, està format per l’anell M (que fixa el flagel i està a la membrana), l’anell S (que té mobilitat i permet la rotació) i el colze.
Els gram- tenen l’anell P a més a més, fixat al peptidoglicà i l’anell M fixat a la membrana exterior.
En canvi, els gram+ tenen el cos basal diferent i no tenen ni anell P ni L.
Les proteïnes mot (presents a l’anell S) generen l’energia necessària perquè el flagel es mogui.
Gràcies als flagels els bacteris també poden tenir quimiotàxia (donada per receptors del flagel i que permet als bacteris apropar-se o allunyar-se de diferents substàncies).
Hi ha tres situacions del flagel: polar monotrica (un sol flagel), polar lotrofica (més d’un flagel en un sol pol), polar amfotrica (un flagel a cada pol) i peritrica (molts flagels al voltant del bacteri).
3 Temes 2,3 i 4: Estructura i funció dels procariotes COSSOS D’INCLUSIÓ: Són acumulacions d’alguna substància a l’interior del bacteri que serveixen com a mecanisme de reserva, alguns exemples són: -L’acumulació de polihidroxialcanoats (PHA) -L’acumulació de polifosfats (serveixen al bacteri com a reserva energètica) -Acumulació de grànuls de sofre (en els bacteris fotosintètics) -Acumulació de vesícules de gas que serveixen als bacteris aquàtics regular l’alçada en funció de la llum, els nutrients...
PILIS I FÍMBRIES: Són estructures proteiques,tubulars, buides i rígides més petites que els flagels.
Les fímbries són molt antigèniques i tenen capacitat d’adhesió a les superfícies (com les mucoses).
Els pilis tenen la capacitat de servir de via per passar material genètic d’un bacteri a un altre durant la conjugació.
ESPORES (o endòspores): Són formes de resistència. Alguns bacils gram+ tenen la capacitat de formar esportes quan les condicions són adverses (manca d’aigua, de fonts de nutrients...). Les espores són una forma de diferenciació cel·lular i estan formades per la còpia completa del material genètic del bacteri, per alguns ribosomes, per sistemes enzimàtics, el citoplasma deshidratat i envoltes concèntriques que fan a l’espora molt resistent, sobretot als agents físics i químics.
Les espores es troben en un estat de repòs metabòlic (estat latent), tenen forma circular o oval i poden tenir diferents disposicions. Els bacteris que més solen fer espores són els Bacillus i Clostridium.
 Formació de les espores (ampliat als apunts) 1.Còpia i condensació del DNA 2.Invaginació 3.Formacio de les estructures concèntriques 4.Maduració 5.Lisi de la cèl·lula (mor) i alliberament de l’espora Segons on es disposi l’espora dins el bacteri quan s’està formant distingim diferents tipus: -Endòspora central 4 Temes 2,3 i 4: Estructura i funció dels procariotes -Endòspora subterminal -Endòspora terminal -Endòspora terminal amb l’esporangi inflat FORMES DIFERENCIADES: En aquest cas una cèl·lula del filament es diferencia en un heterocister (en els cianobacteris per exemple, algunes es fan impermeables a l’oxigen) BACTERIS QUE FORMEN COSSOS FRUCTÍFERS (MIXOBACTERIS): En aquest cas alguns bacteris fan cossos fructífers que tenen diferents parts de diferents bacteri que fan diverses funcions i s’organitzen con un organisme pluricel·lular.
5 ...