Metodologia bloc 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Metodologia Cientifica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 77
Subido por

Descripción

Apunts Jaume Farras Farras

Vista previa del texto

Metodologia científica-Criminologia M0 Anna Sánchez Martí 16/10/2014 Metodologia científica Bolcs 1 1.
1.1.
ELS FONAMENTS DE LES CIÈNCIES SOCIALS DE LA INVESTIGACIÓ HUMANA A LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA: Procés d’investigació Quan ens plantegem un problema d’investigació, sempre ens hem de fixar en els interrogants i ens hem de fer preguntes. Ens hem de fixar no en el que diu l’autor, si no en com argumenta, quines dades utilitza i quins son els seus criteris principals. Hem d’intentar veure com s’arriba als resultats, no quins son els resultats. Té molta importància el procés cap als resultats. El What es important, es el primer que ens hem de plantejar. En el manual de Ignasi Ponts, es on s’argumenta quan un treball d’investigació realment s’ha acabat. L’altre pregunta es el How, com cal fer-ho? Aquesta pregunta, comporta un altre pregunta: De quins mitjans disposem? En els processos de producció, apareixen els Controlers, son els que intenten controlar que en tot el procés de investigació tot funcioni correctament, de quina manera vas evaluant tot el procés pel quan està passant la investigació… També s’ha de programar a quanta gent pots arribar a investigar, la disponibilitat de les persones, els recursos humans i també els recursos econòmics. Tot procés de producció té uns costos tant humans com econòmics.
Si no es detallen molt bé les fases de tot el procés i s’interveixen hores i temps, no es podràn establir bé uns pressupostos de tota la investigació.
Ponts dedica un capítol a la Demanda, qui demana què? Fa referència a la demanda, com més concreta o delimitada sigui la demanda, millor. Ja que s’obtindran millors resultats i més específics.
1 Metodologia científica-Criminologia M0 Hem de tenir clar  Quin tipus de recerca s’ha de fer, negociar la investigació, els pressupostos finals, que es el que es vol saber exactament, veure com es descriu el programa, establir els objectius i saber que es vol fer de manera especifica i concreta.
Que comporta la demanda? Els objectius bàsics: definir les variables, els indicadors, establir els apartats en les enquesta, saber a qui s’ha d’entrevistar, elaborar les dades… es necessita també les opinions de les persones en societat (segons els seus rols socials, les dinàmiques de cada persona…), i també s’ha de tenir en compte les actituds.
A partir d’aquí, s’ha d’entrar en el gran debat. Les metodologies, les estratègies d’investigació social, els procediments i com cooperem per establir la nostre investigació. En aquest moment, s’han de codificar les dades i analitzar-les, per arribar a uns resultats concrets.
L’acció de les metodologies es molt important i quines son les tècniques per arribar a la informació desitjada son rellevants. Això ens porta a la paraula màgica: Disseny. Combinació de les tècniques i els mètodes. Aconseguir un disseny específic. Aquí s’introdueixen totes les variables, indicadors, (…). El disseny sempre s’ha de coordinar amb els treballs de camp, les matrius, el càlcul de producció, i finalment començar a establir uns primers resultats originals i anar avaluant-los constantment i explotant les enquestes.
+ Esquemes Ignasi Ponts “Esquema General del Procés de Recerca” 1.1.1. Coneixement i ciència Coneixement es aquell fet o informació adquirida per un ésser viu a través de l'experiència o l'educació, la comprensió teòrica o pràctica d'un assumpte referent a la realitat.
La ciència – Scientia  Coneixement – Es el conjunt de coneixements estructurats sistemàticament. La ciència es el coneixement obtingut mitjançant l’observació de patrons regulars, de raonaments i de la experimentació d’àmbits 2 Metodologia científica-Criminologia M0 específics, a partir d’aquí, s’elaboren preguntes, es construeixen hipòtesis, es dedueixen principis i s’elaboren lleis generals i sistemes organitzats per mitjà d’un mètode científic. Actualment s'entén per ciència un conjunt de coneixements racionals, certs o probables, que obtinguts de manera metòdica poden ser comprovables i estan sistematitzats orgànicament fent referència a objectes d'una mateixa naturalesa, els continguts de la qual són susceptibles de ser transmesos. "Una ciència és una disciplina que utilitza el mètode científic amb la finalitat de trobar estructures generals (lleis).
1.1.2. A la recerca de la realitat: Tradició, autoritat i ciència Tradició és cadascun d'aquells acords que una comunitat1 considera dignes de constituir-se com una part integral dels seus usos i costums. La tradició sol versar genèricament sobre el coneixement i també sobre principis o fonaments soci-culturals selectes. El canvi social altera el conjunt d'elements que formen part de la tradició.
Autoritat és el nivell de primacia que es reconeix en la influència.
1.1.3. Classificació de les ciències  Ciències formals: El seu objecte d'estudi, per tant, són constructors conceptuals o formes: càlculs, nombres, raonaments, teories. No fan cap referència a la realitat empírica. Exemples d'aquest tipus de Ciència són la lògica i la matemàtica, que integren aquest grup.
 Ciències fàctiques: Les Ciències Fàctiques empren conceptes, que els seus referents són coses, objectes, processos o fets que refereixen a la realitat empírica. Les Ciències Fàctiques es divideixen en Ciències Naturals i Ciències Socials.
S'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació.
 Ciències naturals: L'objecte d'estudi de les Ciències Naturals és el món material. Acudeixen al mètode experimental, a l'experiment, a l'observació, a la quantificació.
Exemples de Ciències de la Naturalesa són la física, la química, la biologia (…).
 Ciències socials: 3 Metodologia científica-Criminologia M0 Les Ciències Socials s'ocupen de l'home i de totes les seves produccions simbòliques: les obres d'art, els documents històrics, institucions socials.
Exemple de Ciències Socials són la història, la sociologia, la ciència política, el dret, la sociologia, l'antropologia, la psicologia.
1.2.
ELS PARADIGMES DE LA RECERCA SOCIAL.
1.2. Els paradigmes de la recerca social.
 Paradigma: modelo de recerca social Para empezar, se debería tener claro el concepto de que la ciencia social es y ha sido una ciencia multiparadigmático. Esto quiere decir que existe una multiplicidad de formas de contemplar y conceptualizar la realidad social y de acceder. Esto nos lleva a hablar del pluralismo metodológico en sociología . A pesar de ello , es fundamental saber que los paradigmas no constituyen el determinante único de la elección de los métodos. Se han de mezclar y acomodar los atributos de los diferentes paradigmas para lograr la combinación que resulte más adecuada al problema de investigación y los medios con que se cuenta en las diferentes fases de la investigación. A continuación mencionaremos las características principales de algunos paradigmas que se pueden emplear para hacer una búsqueda social.
1. Paradigma constructivista: El constructivismo propone un paradigma donde el proceso de enseñanza se percibe y se lleva a cabo como un proceso dinámico, participativo e interactivo del sujeto, de modo que el conocimiento sea una auténtica construcción operada por la persona que aprende (por el "sujeto cognoscente"). Como figuras clave del constructivismo destacan principalmente Jean Piaget y a Lev Vygotski. Piaget se centra en cómo se construye el conocimiento partiendo desde la interacción con el medio. Por el contrario, Vygotski se centra en cómo el medio social permite una reconstrucción interna.
2. Paradigma de investigación postpositivista: El paradigma postpositivista es una versión modificada del positivismo. Es crítico realista, lo que significa que la realidad existe pero no puede ser completamente aprehendida por nosotros. La realidad social existe fuera de nosotros. Esta es manejada por leyes naturales que pueden ser comprendidas solamente en forma incompleta. De esto se desprende que, aunque existe un mundo real manejado por causas naturales, es imposible para los humanos 4 Metodologia científica-Criminologia M0 poder percibirlo en su totalidad debido a que sus mecanismos intelectuales y sensoriales son imperfectos. Intervencionista y manipulador : se trata de una metodología que permite controlar y medir mejor las relaciones entre variables , empleando muestras , cuantificación y análisis cuantitativo. Se le considera en lo metodológico como una modificación al positivismo en su proceder experimental y manipulativo.
3. Paradigma crítico: Es realista histórico: la realidad social debe estar conformada por las categorías de los factores sociales, políticos, culturales, económicos , étnicos y de género, y luego debe ser redefinida en una serie de estructuras naturales e inmutables. Es subjetivista, es decir , rechaza la neutralidad de la ciencia.
Pretende que las personas implicadas se comprometan e impliquen en el proceso de investigación, propiciando un diálogo dialéctico intersubjetivo.
1.3. Khun i els paradigmes de les ciències (definició).
La estructura de las revoluciones científicas (1962) es la obra magna de Thomas Kuhn y uno de los textos fundamentales de la filosofía de la ciencia.
En este libro se propone un modelo explicativo de la ciencia no como acumulaciones una encima de la otra sino como un paradigma dominante en cada época , por lo que se liga la ciencia a su contexto histórico.
Dio a paradigma su significado contemporáneo cuando lo adoptó para referirse al conjunto de prácticas que definen una disciplina científica durante un período especificado de tiempo. El mismo Kuhn prefería los términos ejemplar o ciencia normal, que tienen un significado filosófico más exacto. Sin embargo, en su libro define a un paradigma de la siguiente manera:  lo que se necesita observar y escrutar  el tipo de interrogantes que se supone que debe formularse para encontrar respuestas en relación al objetivo  cómo se han de estructurar estos interrogantes  cómo se han de interpretar los resultados de la investigación científica "Considero a los paradigmas como realizaciones científicas reconocidas universalmente que, durante cierto tiempo, proporcionan modelos de problemas y soluciones a una comunidad científica" 1.2.2. Tres qüestions de fons: Ontologia, epistemologia i metodologia.
 Ontología: es una rama de la metafísica que estudia "el estudio del ser".
Significa estudio, discurso, ciencia, teoría. La ontología es una parte o rama de la filosofía que estudia la naturaleza del ser, la existencia y la 5 Metodologia científica-Criminologia M0 realidad, tratando de determinar las categorías fundamentales y las relaciones del "ser en cuanto ser". ¿Existe Dios? ¿Existen entidades mentales, como ideas y pensamientos? ¿Existen entidades abstractas, como los números? La ontología nos dice que de las entidades que existen, que forzosamente han de pertenecer a una de dos categorías dadas: Entidades concretas o entidades abstractas. Por ejemplo, los conceptos, conjuntos o números, a menudo son interpretados como entidades abstractas, mientras que astros, ríos, montañas o personas son interpretados como entidades concretas.
 Epistemología: es la rama de la filosofía cuyo objeto de estudio es el conocimiento. La epistemología, como teoría del conocimiento, se ocupa de problemas tales como las circunstancias históricas, psicológicas y sociológicas que llevan a la obtención del conocimiento, y los criterios por los cuales se le justifica o invalida, así como la definición clara y precisa de los conceptos epistémicos más usuales, tales como verdad, objetividad, realidad o justificación. La epistemología encuentra ya sus primeras formas en la Grecia Antigua, inicialmente en filósofos como Parménides o Platón.
 Metodología: La metodología en las ciencias sociales es el conjunto de procedimientos racionales que se utilizan en ciencias sociales con el objetivo de obtener explicaciones veraces. La suma de métodos empleados para obtener conocimiento científico de los hechos sociales abarca una serie de procedimientos de recogida de datos, cuya naturaleza condiciona también los métodos de análisis. Se emplean la observación y la experimentación comunes en otras ciencias, pero gozan de mayor extensión otros más específicos como son las encuestas, la documentación (trabajo en biblioteca u otro centro de documentación), el análisis estadístico de datos secundarios y los métodos cualitativos.
6 ...



Comentario de hramos48 en 2016-10-02 18:31:57
perfect!