Sistema reproductor - Generalitats (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA REPRODUCTOR Generalitats (I) – ESTRATÈGIES REPRODUCTIVES REPRODUCCIÓ ASEXUAL – Formació de nous individus a partir d’un únic progenitor.
Implica identitat genètica.
REPRODUCCIÓ SEXUAL – Formació de nous individus a partir de dos progenitors.
Implica recombinació de gens de fonts separades per generar un nou individu.
BIOLOGIA DEL SEXE – Generalitats Les estratègies reproductives en mamífers passen per la reproducció sexual i la reproducció aèria. El desenvolupament es fa a partir de 2 gàmetes – l’espermatozoide en el sexe masculí i l’òvul en el femení. La dotació cromosòmica en els gàmetes és de n. A més per evitar l’autofecundació les cèl·lules tenen una morfologia molt diferent (òrgans sexuals diferenciats).
Les avantatges de la reproducció sexual és un augment de la variabilitat genètica; les desavantatges són l'elevat cost biològic i lo frustrant que és per persones com Jacint.
Com adaptacions a ambients aeris trobem la fecundació interna (evita la dessecació dels gàmetes i es dóna una diferenciació d’òrgans sexuals especialitzats, trobant en mascles òrgans copuladors i en femelles òrgans receptors de gàmetes masculins) i el desenvolupament embrionari (estratègies per evitar la dessecació embrionària – en aus hi ha una producció de capes protectores, l’ou, mentre que en mamífers el desenvolupament embrionari és intern, hi ha un període de gestació i l’aparell genital de la femella està adaptat).
Sobre la coordinació entre individus, és important l’atracció sexual (mecanismes nerviosos relacionats amb el sistema límbic als centres de plaer, mecanismes endocrins i feromones). Sobre les feromones, són substancies químiques volàtils produïdes per les glàndules sebàcies (glàndules sexuals en menor mesura) detectades per mecanismes olfactius (òrgan vomeronasal).
La seva funció és estimular les funcions gonadals i les conductes sexuals en altres individus de sexe igual o contrari.
Quant a les estratègies masculines i femenines: - L’èxit reproductiu en femelles és degut a: o Capacitat per seleccionar mascles genèticament apropiats o Capacitat per posar ous o gestar cries o Capacitat per atendre a les cries en el període perinatal i infantil - L’èxit reproductiu en homes és degut a: o Atreure al major número possible de femelles o Realitzar el major número possible d’aparellaments DIFERENCIACIÓ SEXUAL – Cromosoma Y El sexe s’estableix en el moment de la fecundació, i ve determinat pel sexe cromosòmic (XX o XY). Depèn del desenvolupament i maduració dels òrgans reproductors accessoris.
Trobem dues etapes – una etapa indiferenciada que comprèn una gònada indiferenciada. En aquesta, diferenciem dues parts – la medul·la i el còrtex. Encara no trobem cèl·lules gametogèniques.
Aquesta gònada indiferenciada és colonitzada per cèl·lules germinals primordials (CGP), que s’originen a la paret del sac vitel·lí, tenen dotació cromosòmica 2n i no determinen el desenvolupament de la gònada però sí són necessàries pel mateix.
L’altra etapa és l’etapa diferenciada la qual compren el desenvolupament gonadal que depèn del sexe cromosòmic.
- En un individu XY, la diferenciació es fa aviat. Es dóna una regressió del còrtex (dóna lloc a l’albugínia del testicle, una capa fibrosa del revestiment) i un desenvolupament de la medul·la (acabarà desenvolupant els testicles – tubs seminífers (cèl·lules de Sertoli) i cèl·lules intersticials (o cèl·lules de Leydig)).
- En un individu XX, la diferenciació es fa més tard. Es dóna una regressió de la medul·la donant lloc a un suport de teixit conjuntiu i una desenvolupament del còrtex que donarà lloc a l’ovari i a les cèl·lules germinals.
En la diferenciació sexual, és determinant la presència del cromosoma Y (determina el desenvolupament diferenciat de les gònades). Definim tres conceptes: - Sexe genètic – determinat per la presència o absència del gen Y; promou el desenvolupament de les gònades.
- Sexe gonadal – les gònades que té l’individu.
- Sexe fenotípic – els genitals externs.
Cal que hi hagi un bon desenvolupament del sistema nerviós central – pot afectar la identitat sexual.
En el cromosoma Y trobem el gen SRY (sex-determining region of the Y gene), l’expressió del qual en l’interior embrionari provoca la síntesi de la proteïna antigènica H-Y, la qual és necessària perquè unes cèl·lules indiferenciades es diferenciïn cap a testicles. Si no s’activa, es desenvolupen cap a ovaris. El desenvolupament és doncs important ja que en períodes primerencs del fetus el testicle produeix unes hormones que determinaran el desenvolupament de les gònades o òrgans reproductius. Si falla aquest procés, es poden donar casos de sexe genètic d’home i sexe fenotípic de dona.
Per defecte sempre se segueix un patró de desenvolupament femení.
Aquestes 3 hormones del testicle fetal són la testosterona, la dihidrotestosterona i la hormona inhibidora del conducte de Müller (HIM, MIH). Determinen el desenvolupament dels òrgans genitals interns i externs (sexe fenotípic).
Com a genitals interns trobem el conducte de Wolf en mascles, que donarà lloc a l’epidídim, les glàndules vesiculars i el conducte deferent. El conducte de Müller donarà en femelles l’oviducte, l’úter i la vagina superior.
Com a genitals externs trobem el plegament uretral que donarà lloc quan evolucioni i es tanqui al cos del penis i de l’escrot i als llavis majors i menors i l’obertura vaginal si roman obert. També trobem el tubercle genital que si creix esdevé la gland del penis i si no creix esdevé el clítoris.
Esquema: la presència de testosterona fa que els genitals es diferenciïn cap a mascle.
L’hormona inhibidora del conducte de Müller atrofia el conducte de Müller que donarà lloc als òrgans sexuals de femella. Per tant tots som femelles per defecte – venimos hembras de serie. Només si s’expressa aquesta hormona els genitals s’expressen cap a home (pots tenir Y i ser dona però no el cas contrari).
DIFERENCIACIÓ SEXUAL DEL SNC La característica del SNC tan en home com en dona és que només té receptors per estrògens, no té per testosterona. En un mascle el que tenen és la possibilitat de transformar testosterona a estrògens.
Aquesta diferenciació sexual del SNC depèn doncs de la presencia de testosterona fetal. En l’hipotàlem es dóna una aromatització de testosterona a estrògens gracies a uns enzims neuronals.
DESCENS TESTICULAR En un mascle és necessari un procés de descens testicular – migració del testicle des de l’espai retroperitoneal abdominal fins la bossa escrotal. És un procés testosteronadependent, perinatal i precís per una correcta espermatogènesi. La funció endocrina no precisa d’aquest descens.
Una malposició testicular resultant d’una incorrecció en aquest procés es denomina monorquídia quan afecta a un sol testicle (Vicente) i criptorquídia quan involucra als dos com a la resta del món.
NOTA: El terme perinatal s'empra per referir-se a tot allò que és en matèria de temps immediatament anterior o posterior al moment del naixement del bebè, és a dir, des de la setmana 28 de gestació aproximadament fins als primers 7 dies després del part.
DESENVOLUPAMENT SEXUAL POST-NATAL Període infantil – no hi ha activitat d’òrgans sexuals. Trobem nivells baixos d’esteroides sexuals i un creixement lineal de les gònades amb la resta de l’organisme.
Pubertat – les glàndules sexuals maduren i es manté fins que adquireixen mida adulta.
S’inicia la producció de gàmetes, apareixen caràcters sexuals secundaris (pèl, plomatge (Jacint), cornamenta (dona del Barbadilla)) i s’inicia l’activitat endocrina (esteroides sexuals).
El desencadenament de la pubertat: - En el període infantil: o Supressió de l’activitat hipotalàmica o Alta sensibilitat a feed-backs negatius dependents d’estrògens - En la pubertat: o Descens de la sensibilitat hipotalàmica a estrògens o Inici de la producció de GnRH La pubertat ve determinada per diferents factors: - Sexe (femelles > mascles) Pes corporal Nivell nutricional – la sobrealimentació l’adelanta Fotoperíode i clima Factors socials Espècie i raça Concepte de període d’esterilitat adolescent ESTEROIDES SEXUALS Tot això depèn d’esteroides sexuals – compostos lipídics derivats del colesterol. Es tracta d’un mecanisme d’acció tipus hormonal, amb transport sanguini associat a transportadors específics. El seu metabolisme és hepàtic amb excreció biliar i renal. El seu teixit diana són casi tots els teixits orgànics. Troba receptors intracel·lulars citoplasmàtics i nuclears. Són complexes hormona-receptor que actuen a nivell nuclear. Els seus efectes biològics estan associats a la modulació de la transcripció gènica.
La seva síntesi depèn de: - Tipus cel·lular Dotació enzimàtica de la cèl·lula Presència de cofactors i precursors Presència d’altres hormones Aquests esteroides pateixen una conversió en el SNC – només tenim receptors per estrògens, que regulen totes les respostes nervioses. Els andrògens han de ser transformats a estrògens per generar efectes biològics a nivell central.
PROGESTÀGENS La progesterona la trobem en forma de 17-αhidroxiprogesterona o de 20-α-hidroxiprogesterona. És una hormona que afavoreix la gestació – prepara l’úter per la implantació i es manté en la gestació.
Estimula el creixement de la glàndula mamària i participen en la regulació del cicle estral (en aquest cicle trobem alts nivells de progestàgens).
ANDRÒGENS Els andrògens els trobem en forma de 5-α-hidroxitestosterona, testosterona, androstenediona i dehidropiandrosterona (DHE). Estan implicats en la diferenciació sexual i en la inducció de la conducta sexual en el mascle. Són necessaris per l’espermatogènesi i el funcionament de les glàndules sexuals accessòries. Tenen efectes anabolitzants i inductors en el creixement (anabolisme proteic).
ESTRÒGENS Els estrògens els trobem en forma de 17-β-estradiol (E2), estriol (E3), i estrona (E1). Estan implicats en la inducció de caràcters sexuals secundaris en la femella i en la inducció de la conducta sexual en la femella (són necessaris en les èpoques de zel). A més preparen l’úter per la gestació, ajuden al desenvolupament de la glàndula mamària i afavoreixen el dipòsit de calci ossi.
...