6. El reglament (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Profesor E.F.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 27/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura dret constitucional I, de primer de dret a la UAB amb el professor Enric Fossas, de l'any 2017

Vista previa del texto

Dret Constitucional I 1º Dret UAB TEMA 6: EL REGLAMENT 6.1: CONCEPTE Conjunt de normes dictades pel Govern i les administracions en base a la potestat reglamentària, caracteritzades pel seu rang inferior a la llei.
És una font del dret que té moltes formes, productors i posicions entre elles.
El reglament no és una única font del dret, té diverses formes, i aquestes poden tenir relacions de jerarquia entre elles. Dins el món del reglament hi ha també jerarquies, i hi ha molts productors de reglament.
Malgrat que, qualitativament són inferiors, quantitativament són les normes més importants, representen més del 90% de l’ordenament jurídic. Les normes que regulen diversos àmbits són majoritàriament reglaments. Hi ha poques referències a la Constitució.
Confusió nominal Els reglaments administratius no es diuen “reglament”, mentre que hi ha normes que es diuen “reglament” que no són reglaments administratius, com els reglaments parlamentaris, els reglaments de col·legis professionals o els reglaments de la UE.
Origen dels reglaments administratius Resultat de la lluita entre el poder executiu (monarca) i legislatiu (Parlament) per la producció normativa des dels inicis del règim liberal.
La revolució liberal va eliminar el monopoli normatiu del Rei per a traslladar-lo al Parlament. La subtracció del poder del rei no va ser total, ja que aquest va conservar alguns poders com la sanció de les lleis o el Senat. El Rei llavors és qui governa el poder executiu. Aquesta potestat reglamentària de dictar normes per part del rei és originalment molt reduïda i subordinada a la llei, que poc a poc es va expandint fins que aquest poder, potestat, canvia el seu fonament perquè el govern ja no és un òrgan no legitimat (Rei), sinó que té la seva legitimació parlamentària.
1 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Per tant, es produeix una parlamentarització de la monarquia, el Rei perd poders. El Govern passa a ser un òrgan que exerceix les seves funcions, però que té les seves legitimacions per part del Parlament.
A partir de la segona guerra mundial canvia fonamentalment: el reglament deixa de ser l’arma del monarca contra el Parlament, sinó l’activitat pública ordinària del govern en un Estat democràtic. La potestat reglamentària passa a ser vista com una activitat ordinària del govern democràtic.
6.2: LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA El reglament és un conjunt de normes que es caracteritzen per ser produïts per una pluralitat d’òrgans, que estan subordinats a la llei i es dicten en base a una potestat reglamentària. La potestat reglamentària és el poder que es dóna a un òrgan determinat per dictar aquestes normes i aquest poder és atorgat per una altra normativa jurídica.
Es tracta d’una potestat normativa diferent a la legislativa que una s’atribueix per una norma jurídica el govern o altres ens per a dictar normes subordinades a la llei.
- Potestat normativa: Capacitat per dictar normes que tenen un procediment d’incorporació a l’ordenament jurídic i la capacitat d’innovar l’ordenament, creant noves normes o modificant normes. En aquest sentit, la potestat reglamentària es distingeix de la potestat executiva per dictar actes administratius, ja que s’adrecen a la generalitat de destinataris. Una cosa es dictar una norma per part del govern, i una altra cosa és que el govern i les administracions puguin realitzar actes d’aplicació d’aquestes normes. Tenim, per tant, reglaments administratius i actes administratius.
- Eficàcia normativa: Vinculen als ciutadans i als altres poders (legislatiu, executiu, judicial i altres administracions públiques).
- Potestat secundària: Els reglaments es caracteritzen perquè la seva posició és de subordinació a la llei. Trobem dos tipus de subordinació, perquè la relació que hi ha entre la Constitució i les lleis no és la mateixa que hi ha entre els reglaments i la llei. El legislador concreta el contingut de la Constitució, i aquesta concreció permet una llibertat de configuració. Aquesta no és la situació que hi ha entre llei i reglament, perquè el reglament és una norma destinada a desenvolupar la llei.
- Primacia formal: L’elaboració dels elements s’ha de fer d’acord amb la Constitució i la llei. Força activa i passiva de la llei enfront del reglament.
- Primacia material: El contingut dels reglaments no pot contradir el que disposen les lleis.
2 Dret Constitucional I 1º Dret UAB La Constitució no conté una reserva de reglament, que seria una norma que digués que determinades matèries només poden ser regulades per reglaments administratius. El reglament no té un àmbit material propi, a diferència de la llei. Una reserva de reglament significaria que s’està reservant una matèria pel govern.
El que si que existeixen són les reserves de llei, la Constitució obliga a que determinades matèries només puguin ser regulades per llei o norma amb rang de llei, excepte a altres lleis especials (lleis orgàniques).
Aquesta reserva de llei té doble significat: - Garantia del Parlament enfront de la potestat reglamentària del govern. és una prohibició, limitació en el govern perquè no pugui regular determinades matèries.
- Garantia enfront del Parlament per impedir que renunciï a regular les matèries reservades a la llei o faci habilitacions en blanc. El legislador no pot determinar quines matèries vol regular. En aquest sentit, seria possible pensar en la inconstitucionalitat d’una llei perquè no compleix amb la reserva de llei.
La relació material llei-reglament La relació que hi ha entre la llei i el reglament des del punt de vista material és més complexa en el sentit que la reserva de llei ha de regular necessàriament aquelles matèries que li estan reservades per la Constitució. El reglament, en principi, pot regular aquelles matèries que no estan reservades per la llei, però que tampoc estan ocupades pel legislador. És un camp no acotat. Si el legislador no ho fa, podria fer-ho un reglament. Com que no hi ha reserva de Constitució, la llei pot entrar en un àmbit regulat per un reglament. La llei desplaça sempre al reglament.
Tot i haver-hi aquesta distribució material, entre la llei i el reglament hi ha una col·laboració inter normativa. Una matèria es regula per la llei i pel reglament que desenvolupa la llei. La majoria de lleis contenen una clàusula de remissió al reglament.
En les matèries reservades la llei pot fer una remissió expressa concreta i limitada al reglament: no és possible la deslegalització. No és possible regulació independent i que no estigui subordinada a la llei, és a dir, no habilitació en blanc.
3 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Titularitat de la potestat reglamentària Els titulars de la potestat reglamentària només poden ser aquells òrgans de govern als que la Constitució els hi confereix tal potestat, en tots els nivells del govern. aquests titulars són diversos perquè són normes dictades pel govern i l’administració, que en un país descentralitzat són diversos.
Estatal El govern exerceix la potestat reglamentària genèrica i és una atribució directament constitucional. Aquesta potestat genèrica de la Constitució es confereix al govern de l’Estat entès com l’òrgan col·legiat integrat pel President, vicepresidents i els ministres.
Aquesta potestat i el seu exercici es desenvolupa en lleis, com per exemple, la llei del govern, on es regula com el govern com a tal de la potestat reglamentària que poden tenir els diversos departaments.
Noms diferents: - Reial decret: reglament administratiu dictat pel govern.
- Ordre ministerial: dictat per ministres només en matèries pròpies del departament.
- Llei 50/1997 del govern, articles 22 i 24 - Govern (article 5): reial decret - Ministres (article 4): ordre ministerial. Només en matèries pròpies del departament (reglaments d’organització) Autonòmic Correspon a un consell de govern equivalent de cada Comunitat autònoma. Està admès implícitament a la Constitució i determinat a cada estatut d’autonomia.
- Catalunya: article 68 EAC 2006 (Estatut d’Autonomia de Catalunya). Govern (decrets).
Consellers (ordres) - Llei 13/2008 de la presidència de la Generalitat - Llei 26/2010 de règim jurídic i procediment de les administracions públiques Local - Potestat reglamentària implícita (137) - Ple dels ajuntaments (reglament orgànic, ordenances municipals) i diputacions - Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local - Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic 4 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Altres òrgans Reglaments orgànics: TC (2.2 LOTC); CGPJ (110 LOPJ); Universitats (Decret 237/2003, de 8 d’octubre pel qual s’aproven els estatuts de la UAB) Només interna 6.3: CLASSES I FORMA DELS REGLAMENTS - - - Segons el titular: o Estatals o Autonòmics o Locals Segons la matèria: o Reglaments ad intra (organització i funcionament de l’entitat) o Reglaments ad extra (efectes sobre els ciutadans i els seus drets) Segons la relació amb la llei: o Reglaments executius (execució de la llei) o Reglaments independents (matèries no regulades per llei) 6.4: EL CONTROL DELS REGLAMENTS Control jurisdiccional Article 106.1 CE: Els reglaments controlen la potestat reglamentària Article 6 LOPJ (Llei Orgànica del Poder Judicial): Els jutges no aplicaran els reglaments contraris a la Constitució, a la llei i a la jerarquia normativa - El reglament pot ser impugnat davant la jurisdicció contenciós-administrativa, que pot dictar una resolució que declari la seva nul·litat (erga omnes) - Tribunal Constitucional: no es pot impugnar mitjançant el recurs o la qüestió d’inconstitucionalitat.
5 ...

Comprar Previsualizar