Edat contemporània (I) (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Història dels Sistemes Socials i Polítics
Profesor N.S.M.B.
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 TASCA 7: SEGLE XIX. CAPITALISME I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1. Quins factors desencadenen la Primera Revolució Industrial i com es relacionen entre sí? (700 paraules) (3 punts) Una definició estàndard de la Revolució Industrial seria: “[...] el proceso por el cual las innovaciones tecnológicas relacionadas con la posibilidad de disponer de una fuente de energía compacta, de gran potencia, transportable y más barata que las anteriormente existentes, se extienden en las formas de producción de una sociedad” (San Juan 1993, p. 7). La majoria d’historiadors arriben a un consens sobre que aquesta revolució va tenir dues etapes ben diferenciades: la Primera Revolució Industrial i la Segona Revolució Industrial.
Els factors determinants perquè s’esdevingués la Primera Revolució Industrial van ser fonamentalment cinc: En primer lloc, el que s’anomena la Revolució agrícola. L'increment de la demanda de productes alimentaris provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producció. Això suposa un important canvi en les tècniques agrícoles de manera que n'augmenti la productivitat i hi pugui haver reserves de capital.
Alguns exemples són el conreu continuat en solcs, que va reduir considerablement la mà d'obra i el nombre d'animals utilitzats, ja que va fer possible que es remogués la terra amb més rapidesa i efectivitat o també l’eliminació del guaret i les noves rotacions dels cultius (alternant llegums i altres herbàcies). El conreu de llegums i d'herbàcies feia possible que es pogués disposar de farratge per alimentar el bestiar a l'hivern, i alhora, en portar-lo a pasturar als camps s'augmentava, amb els fems, la fertilitat del sòl.
Aquestes transformacions agrícoles serviren per alimentar amb més quantitat i qualitat la creixent població dels centres industrials i augmentà el poder de compra de la població rural, que, d'aquesta manera, pogué adquirir productes industrials, i també féu possible el subministrament d'una bona part del capital i de la mà d'obra necessaris per engegar la industrialització.
L’augment de la producció alimentària va provocar una revolució demogràfica, encara que és discutible si aquesta va ser la causa o l'efecte de la Revolució Industrial.
S’observa un creixement anual de població superior al que s'anomena “cicle demogràfic antic” (del 0,5 al 1 % anual). Una alimentació més abundant i regular, que no depenia 1 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 tant de les fluctuacions en les collites, provocà un retrocés en la incidència de les epidèmies, i féu possible, pràcticament, la desaparició en la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil, com a conseqüència de la millora de les condicions sanitàries i de l'alimentació.
Un altre dels factors decisius per al desenvolupament de la Primera Revolució Industrial, sorgit en part a causa de l’augment demogràfic, va ser la divisió del treball i el treball assalariat, gràcies a la combinació del treball agrícola amb el treball a domicili per encàrrec industrial. Es va donar sobretot una transformació general de la visió del treball en quelcom mesurable i vendible i compartimentable.
Per donar suport a la revolució agrícola, van donar-se també molts canvis tecnològics, que van ser decisius a l’hora de l’esclat de la Primera Revolució Industrial. Aquests canvis van des de la millora de les tècniques agrícoles (sistemes més lleugers de llaurar, fertilitzants) fins a la invenció i patents de tècniques de la transformació de l'energia.
L’invent clau per a la Revolució Industrial va ser la màquina de vapor, inventada l'any 1712 per Newcomen. L'aplicació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil va representar l'aprofitament de noves fonts d'energia basades en el carbó que, gràcies a la inversió en massa de capitals, van fer possible que es pogués substituir o complementar l'esforç humà. Un altre material fonamental va ser el ferro, que, alhora, va provocar la intensificació de les explotacions mineres, i que s'havia de tractar amb tècniques especials per al seu posterior aprofitament industrial.
Així doncs, va ser gràcies a la inversió de capitals que, en part, es van poder dur a terme la gran majoria de canvis tecnològics. Va sorgir un mercat competitiu i el capital bancari. Aquest capital provenia principalment de l'agricultura i del comerç d'ultramar.
Va ser llavors quan es va desenvolupar intensament el paper dels bancs, que començaren a créixer des del 1780, i de les societats financeres, que posaven en circulació els recursos necessaris per al desenvolupament industrial.
2. Capitalisme industrial (primera fase de la Revolució Industrial) i capitalisme monopolista (segona fase de la Revolució Industrial): característiques i efectes.
(700 paraules) (3 punts).
La Revolució Industrial es divideix tradicionalment en dos grans períodes: en primer lloc, el que s’anomena la Primera Revolució Industrial que comença amb la invenció de 2 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 la màquina de vapor de Watt i acaba amb les primeres indústries tèxtils. Aquesta fase de la Revolució comença a Gran Bretanya i s’escampa cap a la resta d'Europa. En segon lloc, la Segona Revolució Industrial, en la qual les matèries primes serien el petroli, l'electricitat i l'acer. La gran revolució la suposen els transports amb l'extensió del ferrocarril, el vaixell de vapor, l’automòbil, l’aeroplà i la indústria química.
La Revolució Industrial britànica es produeix sense intervenció de l'Estat, gairebé finançada només amb capital privat. Gran Bretanya es va adaptar a la ideologia del liberalisme econòmic que minimitzava el paper de l'Estat per permetre la iniciativa empresarial privada. Es desenvolupa l’anomenat capitalisme competitiu o industrial.
Aquest tipus de capitalisme es caracteritza per les tècniques senzilles i barates, que produïen beneficis amb gran rapidesa, de manera que el capital acumulat dels empresaris creixia a un nivell accelerat. Una altra de les característiques fonamentals és la creació d’un mercat competitiu de les mitjanes i petites empreses, de manera que es produeix una baixada de preus i es procuren millores industriar per optimitzar els costos de producció, és a dir, abaratir-los.
Els efectes d’aquest tipus de capitalisme van ser diversos: en el cas britànic, com que la primera acumulació de capital provenia de la producció agrícola, aquesta es va invertir en indústria, aconseguint així impulsar-la i millorar-ne les condicions. Més endavant, el capital va fluir per l’augment de les exportacions, el comerç, l’impuls del ferrocarril i el dinamisme del capital financer.
La segona fase de la Revolució Industrial està caracteritzada pel desenvolupament de noves tecnologies, el creixement econòmic de noves potències (Alemanya, Estats Units, França, Països Baixos, Japó) les noves organitzacions empresarials i l'imperialisme colonial. Durant aquesta fase de la Revolució, el capitalisme evoluciona i passa de ser industrial a adquirir un caràcter més aviat monopolista. S’anomenarà, doncs, capitalisme monopolista.
El capitalisme monopolista consisteix en una fase més madura de l’economia capitalista que s’imposa en el procés de la primera Revolució Industrial. Es caracteritza fonamentalment per ser un conveni, unió o agrupació de capitalistes que concentren a les seves mans una gran part de la producció i venta de mercaderies, amb el fi d’assegurar-se elevats guanys monopolistes. Sorgeix el monopoli quan la producció i el 3 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 capital assoleixen un elevat nivell de concentració. Durant la Segona Revolució Industrial, en general es va viure una reestructuració de les relacions econòmiques internacionals i de les formacions empresarials. La rivalitat entre grans potències econòmiques (Estats Units, Anglaterra, Alemanya i Japó, que van entrar ràpidament a la carrera de la industrialització) després de la crisi de 1873 va produir un cert estímul que va revertir en un creixement sostingut durant dècades. En aquest període van aparèixer unitats econòmiques o de concentració industrial: els trusts (Estats Units) i els càrtels (Alemanya). Apareixen les societats per accions, donant entrada a la banca en la indústria.
Els efectes del capitalisme monopolista també van ser diversos: es va produir una oligopolització dels mercats, que va suposar la creació de monopolis de determinats sectors industrials, com ara la United States Steel o la International Harvester Company.
Aquest fet va comportar diverses conseqüències: en primer lloc, sectors industrials amb gran capital van poder evitar l'entrada de petits i mitjans empresaris. Es va donar també un augment de la producció i reducció de preus, es a dir, deflació beneficiosa pel consumidor però perjudicial pel productor. Aquesta deflació va provocar un major proteccionisme local i l'absorció de petites empreses en empreses més grans. En tercer lloc, es van crear els càrtels de preus, és a dir, les empreses van començar a pactar els preus per tancar el pas a la possible competència.
Aquesta mentalitat de capitalisme, finalment, va comportar l’aparició de noves tecnologies i maquinàries i a causa d’aquest fet, es va fer necessària una reconceptualització del treball i dels mètodes productius, és a dir, es va començar a treballar en sèrie en grans complexos, és a dir, fàbriques i no tallers industrials, com s’havia estat fent fins poc abans de l’inici de la Revolució.
3. Divisió del treball i treball assalariat: canvis produïts durant la Revolució Industrial. (500 paraules) (2 punts).
Quant a l’organització del treball, durant la Revolució Industrial es van produir canvis molt significatius que determinarien el curs dels esdeveniments de les dècades posteriors. Aquests canvis es poden englobar en dos: la divisió del treball i el treball assalariat.
4 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 La revolució demogràfica succeïda durant la primera fase de la Revolució Industrial, sumat al fet que la majoria dels membres de la família treballaven ja des de la infància, contribueix a posar a disposició de l’empresari una gran bossa de treballadors potencials. Els empresaris busquen sobretot mà d’obra barata: nens i dones. Un cas clar és el de la indústria tèxtil: els nens eren molt valorats ja que, donat que els telers funcionaven a un ritme fix i els operaris havien de provar de desfer els embolics sobre la marxa, podien passar fàcilment sota la màquina i arreglar qualsevol entrebanc, o també pel fet que tenien els dits prou petits com per fer certes feines que no eren accessibles per als adults. La desaparició dels feus i l'emigració a les ciutats, sumat a tot això, va canviar el règim de treball majoritari en treball assalariat. Per tal de rendibilitzar la producció, a més a més els empresaris van augmentar les jornades laborals a les fàbriques, molt més extenses que a la indústria domèstica primigènia.
Aquesta situació, però, experimenta grans canvis durant el segle XIX, ja que apareixen les primeres regulacions del treball, les Factory Acts, que entre altres mesures, promouen que els nens abandonin les fàbriques.
Aquestes regulacions van modificar també l’estatut jurídic del treball, que fins llavors no havia canviat encara: els treballadors assalariats no es consideraven ciutadans lliures, mentre que, per exemple, els artesans i els petits propietaris sí que ho eren. No ser lliure implicava que no podien tenir propietats.
El canvi de consideració del proletariat, a partir del contracte de treball suposa que, en primer lloc, se’ls reconeix la propietat de la pròpia força de treball i, per tant, poden entrar en relacions contractuals amb altres propietaris d'empresa i capital. En segon lloc, es comença a considerar els proletaris iguals en drets, gràcies a les Declaracions de Drets modernes. Finalment, es considera també el proletariat com el motor de l’economia. Cal afegir que els empresaris industrials van començar a incentivar el consum i a capitalitzar l’oci i l’esbarjo, ja que els proletaris no només eren el motor de l’economia pel seu treball, sinó també els seus consumidors.
Amb la Revolució Industrial, el proletariat es converteix en el sector majoritari de la societat, sobretot per les migracions del camp a la ciutat. Les seves condicions, però, eren precàries: entre moltes d’aquestes es trobaven la inseguretat laboral, el treball infantil, l’atur, l’absència de seguretat social, la garantia d’una sanitat pública o el sistema de pensió. Amb el temps, aquesta nova classe social adquireix consciència dels 5 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 seus drets i s'organitza per millorar les seves condicions laborals, es produeix el que s’anomena moviment obrer. Van sorgir moviments molt diversos, els principals dels quals són el luddisme, el cooperativisme, l’unionisme o moviment sindical (trade unions), el blanquisme, el cartisme, l’anarquisme i finalment el comunisme.
4. Enumera i explica tres conseqüències importants de la Revolució Industrial per la societat contemporània. (500 paraules) (2 punts).
La Revolució Industrial va deixar un fort impacte sobre la societat en gairebé tots els camps imaginables. A continuació s’analitzaran les conseqüències més importants en tres camps: l’economia, l’àmbit social i la mentalitat.
Pel que fa al camp de l’economia, va donar-se el desenvolupament del capitalisme i el seu creixement, així com la divisió del treball i l’aparició del treball assalariat. Tot i que es distingeixen tres fases de capitalisme (mercantil, industrial i financer) actualment, el residu que queda de la Revolució és el tercer, el capitalisme financer. El capitalisme va suposar la imposició d’un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu. Es va passar, doncs, d’un sistema de l’Antic Règim, basat en l’explotació rural i agrícola, el control econòmic, la propietat vinculada, que al seu torn estava caracteritzat per la dèbil importància dels diner i l’escàs interès per la modernització tecnològica a una perspectiva totalment contrària. Aquest capitalisme ha deixat un llegat que segueix vigent en la societat contemporània.
Pel que fa a l’àmbit social, va haver-hi una expansió de la classe capitalista i del proletariat urbà, suposant la fi de la societat estamental. Una “societat capitalista” està caracteritzada pel fet que “todas las actividades económicas que se desarrollan en su seno se ven estimuladas por la oportunidad de extraer rendimiento del capital que se invierte en ellas”. Així doncs, a nivell social hi va haver un canvi d’una societat estamental a una societat classista. D’alguna manera es van consolidar les dues classes socials que s’estaven desenvolupant: la burgesia i els obrers. La burgesia era la propietària dels mitjans de producció i el proletariat venia la seva força de treball a canvi d’un salari (van ser els primers treballadors assalariats). Les condicions laborals del proletariat van ser extremadament dures, amb jornades laborals de més de 12 hores, sense condicions de seguretat social, amb treball infantil i de les dones, entre d’altres.
6 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 A partir d’aquí, van començar revoltes obreres que després d’un llarg procés, van aconseguir jornades de treball acceptables, que desemboquen en les condicions laborals actuals.
Finalment, quant a la mentalitat, hi va haver canvis significatius. La mentalitat posterior a la Revolució Industrial es troba ara orientada al treball i al benefici.
Aquest canvi de mentalitat fa palès que és necessària també una reforma educativa per formar en les noves tasques i tenir mà d'obra especialitzada, i això es pot aconseguir amb formació professional o escoles d'enginyeria, entre altres. Va ser gràcies a aquest canvi de mentalitat que la societat contemporània disposa avui de diversos centres d’ensenyament especialitzats.
7 ...