Treball final - Mapa (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Llenguatges de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 17
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

LLENGUATGES  DE  LA  COMUNICACIÓ   Mapa   Elías  León  Siminiani     Celia  Alonso,  Mar  de  Piedra,  Júlia  Torramadé,  Joana  Trullàs   30/05/2013     Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs ÍNDEX 1.   PRESENTACIÓ   2   1.1.   RESUM  DEL  DOCUMENTAL   2   1.2.   INTERÈS  PEL  DOCUMENTAL   2   1.3.   PROBLEMÀTICA  QUE  ABORDA  EL  DOCUMENTAL   3   2.   ANÀLISI  SEMIÒTICA   4   2.1.   MITE  DE  BARTHES   4   2.2.   DIMENSIÓ  NARRATIVA  DE  GREIMAS   5   2.2.1.   INDICADORS  D’ESPACIALITZACIÓ,  TEMPORALITZACIÓ  I  ACTORITZACIÓ   5   2.2.2.   QUADRAT  SEMIÒTIC   6   2.2.3.   PROGRAMA  NARRATIU  BASE  I  PROGRAMES  NARRATIUS  COMPLEMENTARIS   7   2.3.   APORTACIONS  D’ECO   10   2.3.1.   EMPREMTES  I  LECTOR  MODEL   10   2.3.2.   COMPETÈNCIES  ENCICLOPÈDIQUES  I  LECTOR  EMPÍRIC   11   2.3.3.   MÓN  POSSIBLE   11   3.   INTERTEXTUALITAT   13   4.   FOUCAULT   14   5.   CONCLUSIONS   16   1 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 1. PRESENTACIÓ 1.1.
Resum del documental Al llarg de l’any 2008, el realitzador audiovisual Elías León Siminani, va acabar una relació sentimental de tres anys amb la seva parella. Aquest problema resulta el punt de partida d’aquest documental, on es mostra aquesta experiència en primera persona.
Tal com s’explica al llarg del documental MAPA, el realitzador audiovisual cansat dels seus problemes amorosos, decideix escapar de la seva situació real. Així mateix, el protagonista, decideix buscar nous horitzons i emprendre un viatge a l'Índia, ja que considera que aquest viatge resultaria la millor opció per tal d’evadir la seva situació real. Allà va conèixer una altra noia i va viure grans aventures, però va poder descobrir que les respostes que buscava i la seva vida real les trobaria a la seva pròpia ciutat, Madrid, i no a l’Índia.
Es tractava de lluitar, de re inventar-se i de trobar-se a ell mateix per tal de seguir endavant, ja que marxar i deixar enrere tots els problemes, només representava una manera d’escapar.
Amb totes aquestes experiències, i amb el seu viatge a l’Índia, el realitzador audiovisual León Siminani va, va decidir construir un documental amb totes les imatges que havia recopilat i amb una veu en off que expliqués els esdeveniments més importants.
1.2.
Interès pel documental L’hem escollit perquè la temàtica amorosa és molt propera per la gent de la nostra edat i perquè, alhora, ens va cridar l’atenció el fet que el protagonista emprengués un viatge tant llarg per evadir-se dels problemes i que al final acabés descobrint que les respostes les trobaria a Madrid.
També ens ha cridat l’atenció el format del documental, ja que es tracta d’imatges preses com a record i que no estaven pensades per esdevenir un llargmetratge. Per tant, l’estètica que podia tenir el documental ens va cridar molt l’atenció a l’hora d’escollir-lo.
Finalment, el fet que també mostri part de la cultura índia va suposar en el grup un punt d’interès, ja que a més d’explicar l’historia personal del protagonista se’ns mostra 2 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs una part més cultural i didàctica on vam considerar que ens seria més fàcil identificar parts de la teoria de l’assignatura amb el contingut del documental.
1.3.
Problemàtica que aborda el documental Aquest documental aporta al espectador una problemàtica de caire amorós. Presenta una situació molt real, ja que explica l’experiència del propi realitzador audiovisual, però també un tema molt proper al espectador, ja que sovint les persones pateixen per situacions sentimentals. Aquest documental, intenta mostrar que escapar dels problemes no resulta la solució per tal de seguir endavant. Contràriament, el que realment ajuda a seguir endavant és el procés de recomposició emocional d'un cor trencat. En aquestes situacions, tots volem oblidar les coses de manera efectiva, però sovint cal viure amb el passat, per tal de superar-ho completament.
3 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 2. ANÀLISI SEMIÒTICA 2.1.
Mite de Barthes El documental mostra diferents símbols que esdevenen mites.
El primer símbol que trobem és la vaca. Apareix al documental quan el protagonista empren el viatge a l’Índia. Podem considerar la vaca sagrada com a mite. El significant és la paraula “vaca” i significat és la femella del bou. En el documental la vaca adquireix un nou significat: representa la maternitat i la fecunditat segons la cultura hinduista. La vaca doncs, esdevé mite ja que la religió budista i hinduista crea un nou significat.
A continuación trobem el riu Ganges que es mostra durant l’estada a Varanasi del protagonista. Considerem que la paraula riu és el significant. Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu és el primer significat. El segon significat que se li atorga és el de purificació de les ànimes un cop una persona mor.
Com la vaca, el riu Ganges també esdevé un símbol sagrat per la cultura hinduista i representa a la deessa Ganga. La tradició religiosa obliga a llançar els cadàvers al riu Ganges mitjançant un ritual. Així doncs, el riu es converteix en un mite.
Per últim, en un dels fragments del documental es mostra l’estàtua de Cristòfol Colom que hi ha a Barcelona. En aquest cas el monument pren diversos matisos, ja que més enllà de ser un referent de la ciutat comtal esdevé una recordatori del colonialisme espanyol a Amèrica. En aquest cas el significant d’aquest objecte (vessant material) és la paraula Cristòfol Colom en si mateixa, les lletres que la formen. El significat (vessant conceptual) bé donat per la definició de Cristòfol Colom com a personatge històric. I pel que fa al nou significat (concepte), podem dir que el monument en que Colom senyala amb un dit la direcció en que es troba Amèrica representa el moviment colonialista espanyol amb els indis americans quan es va descobrir el continent. Colom es famós per haver volgut arribar a l’Índia per una ruta diferent, descobrint així una nova terra: Amèrica, així doncs amb aquest monument barceloní es fa referència a aquest descobriment i a les posteriors interaccions entre les tropes espanyoles i els natius americans.
4 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 2.2.
Dimensió narrativa de Greimas 2.2.1. Indicadors d’espacialització, temporalització i actorització Pel que fa a l’espacialització, Siminiani, fa ús de diverses tècniques per situar-nos als diferents escenaris del documental.
En primer lloc, fa ús d’un mapa (cosa que dóna nom al documental) on va traçant les diferents rutes que segueix durant la seva estada a la Índia. Això ajuda a situar els diferents pobles i ciutats, ja que al no tractar-se del propi país, resultaria molt difícil situar-se sense aquesta ajuda.
També es serveix de diferents referències estructurals, com per exemple, cartells amb el nom de la ciutat o la zona, edificis emblemàtics, noms de cafeteries, de platges, de monuments. Aquest cas el fa servir sobre tot quan es mou per Espanya, ja que per l’espectador espanyol és molt més fàcil situar-se en zones del propi país (i tenint en compte que el documental està gravat en castellà gran part dels espectadors seran espanyols).
Finalment, també hi ha moltes mencions en la veu en off que en situen en l’espai en el que transcorre l’acció.
En el cas de la temporalització, l’autor fa ús de, bàsicament, un indicador per mostrar el temps que transcorre entre les diferents parts del documental. Per situar-nos temporalment, Siminiani, recorre a mostrar escrit en la pròpia pantalla la data o dates entre les que les accions van tenir lloc.
Cal dir que també ens podem servir de les pròpies imatges per situar-nos aproximadament en el temps. Durant el documental se’ns mostren les 4 estacions que queden reflectides en el clima i en comentaris de la veu en off. Per exemple, en el llargmetratge apareix la neu del nord d’Espanya, l’època de Monzó de l’Índia, la gent amb un vestuari més o menys abrigat...
Pel que fa a l’actorització, diversos personatges es situen en les diferents posicions de l’estructura d’actants de Greimas.
• Elias León Siminani: home espanyol de 42 anys, guionista director i productor.
Autor del llargmetratge, posa la veu en off i és sobre qui es basa el documental.
• Luna: Personatge no implícit en part fictici, ja que no arriba a sortir en el documental en la seva fase adulta i se’n oculta el seu nom vertader. Es dedueix 5 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs que és una dona d’una edat similar a la del protagonista, espanyola i manté una relació sentimental durant un temps amb Siminiani.
• Ainhoa: Dona espanyola, d’edat similar al protagonista, ex-parella i amiga íntima d’aquest.
• “El Otro”: part racional de la consciència del protagonista que s’imposa sovint a les decisions preses per aquest i que, per tant, varia el camí que segueix la producció pel·lícula i el del propi autor.
2.2.2. Quadrat semiòtic Com a vèrtex del quadre semiòtic hem escollit els valors Actiu/No actiu i Passiu/No passiu perquè hem considerat que eren aquells que millor il·lustraven el conflicte que es presenta al documental. És a dir, Mapa explica la història d’un protagonista que marxa de la seva ciutat natal per evadir-se dels problemes de la seva vida personal.
Concretament, viatja a la Índia on espera poder refer-se i recuperar la estabilitat personal que havia perdut. Després de molt de temps allà i d’haver retornat a Madrid, la seva ciutat, se n’adona que no ha solucionat res, que continua sentint-se de la mateixa manera i que els problemes no han desaparegut.
Així doncs, el protagonista fa una llarga reflexió on descobreix que per tornar a ser el d’abans ha de fer front als problemes, ha d’encarar-se i intentar solucionar-los, ja que allunyant-se no aconsegueix superar-los.
Actiu Contraris Co No passiu nt ra di ct or is Sub-contraris Passiu Complementaris No actiu 6 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 2.2.3. Programa Narratiu Base i Programes Narratius Complementaris Primer, trobem un Programa Narratiu de Base (PNB). En aquest PNB trobem que Elías, el protagonista del documental, és despatxat de la seva feina i la seva parella el deixa i, en conseqüència, entra en un estat psicològic semblant a la depressió. El protagonista decideix marxar a l’Índia, animat per la seva amiga Luna, buscant l’amor.
Quan està allà, però, se n’adona que tot allò que està buscant ho té a Madrid: realment està enamorat de la Luna.
En aquest cas, el programa narratiu de base seguiria el següent esquema actancial: • Elías (subjecte). El protagonista del llargmetratge és el subjecte de la historia, és qui té un objecte a trobar.
• Amor (objecte). El protagonista del documental té com a objectiu trobar l’amor ja que ha patit una ruptura.
• Elías i necessitat d’una relació (destinador). És qui impulsa al subjecte a trobar l’objecte. En aquest cas, l’Elías i la pròpia necessitat de tenir una relació fan que busqui l’amor.
• Elías (destinatari). El destinatari és l’Elías perquè ho fa tot en el seu propi benefici.
• Índia i Luna (ajudant). El viatge a l’Índia i la Luna ajuden a l’Elías a donar-se compte que allò que realment vol és trobar l’amor.
• “El Otro” (oponent). L’oponent, en aquest cas “El Otro”, és qui impedeix que l’Elías intenti trobar l’amor.
Així doncs, l’esquema actancial seria: 7 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs Ajudant (Índia i Luna) Subjecte (Elías) Oponent ("El Otro") Destinador (Elías i necessitat d'una relació) Objecte (Amor) Destinatari (Elías) A banda d’aquest programa narratiu, que podríem considerar el principal, si canviem l’objecte podrem trobar altres esquemes actancials.
• Elías (subjecte). El protagonista del llargmetratge és el subjecte de la historia, és qui té un objecte a trobar.
• Oblidar-se d’Ainhoa (objecte). El protagonista té com a objectiu superar la ruptura amb la seva novia, l’Ainhoa.
• Elías (destinador). És qui impulsa al subjecte a trobar l’objecte. En aquest cas, és el propi protagonista ja que és ell l’interessat.
• Elías i Luna (destinatari). Els destinataris són l’Elías i la Luna perquè qui es beneficia és la relació amorosa que es crea entre els dos.
• Viatge a l’Índia (ajudant). El viatge a l’Índia ajuda a l’Elías a oblidar-se de l’Ainhoa.
• Record d’Ainhoa (oponent). El propi record de la relació amb l’Ainhoa fa que li costi oblidar-se d’ella.
Per tant, l’esquema actancial correspon a: 8 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs Ajudant (Viatge a l'Índia) Subjecte (Elías) Oponent (Record d'Ainhoa) Destinador (Elías) Objecte (Oblidar-se de l'Ainhoa) Destinatari (Elías i Luna) Un altre exemple de programa narratiu estaria format per: • Elías (subjecte). El protagonista del llargmetratge és el subjecte de la historia, és qui té un objecte a trobar.
• Relació amorosa amb la Luna (objecte). El protagonista té com a objectiu mantenir una relació sentimental amb la seva amiga Luna.
• La necessitat de l’Elías per tenir una relació (destinador). El fet que el protagonista vulgui tenir una relació sentimental fa que l’impulsi a buscar l’objecte.
• Parella formada per l’Elías i la Luna (destinatari). El destinatari és la parella formada per l’Elías i la Luna perquè són ells qui es beneficien del fet de trobar una relació per part de l’Elías.
• Viatge a l’Índia (ajudant). El viatge a l’Índia fa que l’Elías es doni compte que està enamorat de la Luna i és l’excusa per quedar amb ella.
• Distància (oponent). Entre la parella sempre hi ha un problema de distància on els protagonistes els hi costa estar junts.
Així doncs, l’esquema actancial seria el següent: 9 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs Ajudant (Viatge a l'Índia) Subjecte (Elías) Oponent (Distància) Destinador (Elías i necessitat d'una relació) Objecte (Relació amb la Luna) Destinatari (Parella Elías-Luna) 2.3.
Aportacions d’Eco 2.3.1. Empremtes i lector model Qualsevol lectura que proposa un text conté un lector model a qui va dirigit, aquest col·labora en la construcció del sentit i en fa la seva interpretació. També convé destacar que els textos mostren diverses empremtes encarades a aquest tipus de lectors model, amb la intenció de construir el seu propi perfil-robot. El documental Mapa, presenta un tipus de lector model, ja que va dirigit a totes aquelles persones que comprenguin la llengua castellana, que tingui referències culturals i geogràfiques sobre l’Índia i Espanya, que coneguin o hagin tingut un desengany amorós i sàpiguen aprofundir sobre els sentiments humans. Per tant, això implica que el lector model d’aquest documental tingui una edat mínima de setze anys. Aquestes característiques del lector model han estat extretes de les empremtes que ens mostra el nostre documental, ja que si un espectador desconeix la llengua castellana en la que es desenvolupa, no podrà descodificar el missatge que s’està transmetent. Al llarg del documental, també es presenta un gran nombre d’elements mitològics sobre l’Índia com: la vaca sagrada i riu Ganges. Per tant, una persona que no disposa de grans coneixements sobre aquesta cultura no podrà entendre tot allò que s’està comunicant al llarg de la narració. Com a empremta clara al llarg del documental trobem els problemes amorosos, concretament quan el protagonista esmenta que ho ha deixat amb la seva parella. Per aquest motiu, un lector que no ha passat per una situació similar, possiblement no es podrà posar dins la pell del protagonista. Finalment, com a últim requisit del lector model i no tant important, resulta necessari tenir nocions relacionades amb el cinema. Aquestes nocions, poden ajudar a entendre i interpretar 10 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs la pel·lícula com vol l’autor, ja que una persona que desconeix aspectes del món cinematogràfic no podrà entendre de forma completa les aportacions que el protagonista desenvolupa al llarg de la gravació quan utilitza paraules tècniques d’aquest àmbit. Són petits detalls que faciliten la comprensió de la pel·lícula en la seva totalitat.
2.3.2. Competències enciclopèdiques i lector empíric El “lector” en aquest cas l’espectador, posarà en joc totes les seves competències per interpretar el text, identificar possibles discursos “no-dits”, contextualitzar la notícia o la història, etc. També, aplicarà guions provinents de la seva experiència.
L’autor del documental intenta transmetre una sèrie d’idees que s’han d’interpretar entre línies. El fet del viatge, l’amor i el desamor, i la crisi, són temes que poden arribar a inquietar a tothom i per això, està pensat per un públic molt ampli. Així doncs, les interpretacions poden ser varies, ja que cada lector empíric fa la seva pròpia interpretació segons els seus coneixements i virtuts per entendre el que vol expressar l’autor.
Hi han moltes senyals dins del documental ja que la pel·lícula tracta de la vida d’una persona. Aquestes senyals que explica ell explícitament al llargmetratge, poden tenir o tenen diferents interpretacions. Per exemple, dues interpretacions aberrants del documental podrien ser entendre la pel·lícula com una història d’amor, com si tot el viatge fos fruit d’un ruptura amorosa. L’altre interpretació seria la cerca d’un mateix a través del viatge. Les dues interpretacions podrien esser errònies o correctes, però això ens ho hauria d’explicar el mateix autor. La primera la podria interpretar una persona jove, poc experimentada.
L’altre, podria ser d’una persona més experimentada que no veu només l’amor sinó altres coses que hi poden estar relacionades però que tenen a veure amb l’autosuperació i la recerca dels seus sentiments.
2.3.3. Món possible El documental presenta fets molt reals i habituals al que realment estem acostumats, però també presenta aspectes que poden contrastar la nostre realitat.
El documental presenta fets molt reals i habituals al que realment estem acostumats, però també presenta aspectes que poden contrastar la nostre realitat. Pel que fa als aspectes similars, trobem el fet de quedar-se sense parella, sense feina, el fet d’intentar oblidar aquests dos aspectes i seguir endavant. Contràriament, el que 11 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs resulta més allunyat de la nostre realitat empírica, es el fet de marxar sense pensar-ho amb antelació de viatge per tal d’oblidar allò que ha viscut , ja que normalment acostumem a pensar i planejar aquestes coses amb antelació. Per tant, el lector empíric representa aquell que interpreta segons les seves experiències.
Així doncs, si volem construir un món possible hem de fer-ho a partir de fets i pensaments del protagonista durant el documental que imaginem o interpretem a partir de la nostra experiència. El fet de marxar pot ser interpretat diferent depenen de l’experiència de cadascú. En el nostre cas, interpretem que marxa per aconseguir retrobar-se amb si mateix ja que la ruptura amb la seva xicota i la pèrdua de la seva feina el fan replantejar-se la vida i per tant, emprendre un viatge per mostrar-lo, en format documental, als espectadors.
Una possible interpretació del final del documental, ja que queda obert, podria ser que el protagonista tornés a l’Índia ja que el final no ho explica directament, però es pot entendre que vol tornar a refer la seva vida i per tant, anar a l’Índia sense Luna.
Per tant, l’autor espera que el seu espectador entengui la realitat de la situació a l’Índia, conegui ho hagi tingut un desengany amorós i sàpiga aprofundir sobre els sentiments humans. També explica coses relacionades amb el cinema ja que el protagonista és cineasta, per tant, saber temes relacionats amb el cinema poden ajudar a entendre i interpretar la pel·lícula com vol l’autor.
12 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 3. INTERTEXTUALITAT http://prezi.com/oqk69bdvyono/ 13 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 4. FOUCAULT Degut a la temàtica del documental basarem el marc foucaultià a petits detalls de l’estada del protagonista a l’Índia. Primerament analitzarem les relacions de poder en el colonialisme britànic a l’ïndia. Això surt il·lustrat al documental quan el protagonista passa de gravar la misèria del país a gravar edificis colonialistes.
Per analitzar la circulació del poder al nostre documental, ens basarem en el colonialisme britànic a l’Índia. Així doncs, podem considerar la influència dels colonialistes anglesos com una eina de poder sobre els indis natius.
En aquest cas doncs, el poder s’exerceix de dalt a baix és a dir com a sobirania. Els indis natius perdien drets i llibertats davant la colonització d’Anglaterra, tot i que amb aquesta forma de poder, els súbdits sempre tenen l’opció d’alliberar-se, tal i com va fer l’Índia amb la seva independència.
En aquest cas els personatges claus en la gestió del poder són: el govern anglès, en concret el seu líder polític durant la època del colonialisme, la burgesia anglesa que es va instal·lar a l’Índia i totes aquelles regles o normes que es van imposar per diferenciar ambdues classes socials.
Els sabers s’articulen amb les relacions de poder utilitzant el desenvolupament de la cultura anglesa per sobre de la cultura índia. És a dir, els colonitzadors tenien un nivell de coneixement més ampli que els indígenes i, per tant, tenien més facilitat per dominar-los. També, al tractar-se d’una cultura que ja ha colonitzat altres regions, ha imposat la seva llengua a moltes parts del món. Per tant, saber l’anglès suposava una gran font de saber i, en conseqüència, de poder.
La normalitat pretén marcar uns estereotips. Es construeix a través d’unes forces superiors que imposen uns valors a la població. És el cas dels anglesos que es posicionen per sobre de la resta de persones o súbdits durant el colonialisme. Els diferents personatges es posicionen de manera diferent davant la norma, ja que els anglesos regeixen i determinen com s’ha d’actuar i els membres de les colònies es limiten a complir ordres per tal de formar-se i evitar estigmes negatius per part dels britànics.
Qui es resisteix a aquesta norma són tots aquells que donaven suport la independència de l’Índia. El principal precursor del moviment independentista indi va 14 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs ser Mahantma Ghandi. La seva protesta seguia la idea de la no violència i de la desobediència civil. La independència de l’Índia va arribar el 14 d’agost de 1947.
També considerem que el sistema de castes es pot analitzar des del marc foucaultià.
En aquest cas, el poder actua com a dominació perquè les castes altes dominen per sobre de les castes baixes i les castes baixes no tenen marge d’actuació. Aquestes no poden fer res.
El saber ve donat per la pròpia casta. Els mestres i acadèmics (brahmans) pertanyen a la casta alta perquè són considerats els més cultes. En canvi, existeixen castes amb tant poca educació que no poden ni sortir durant el dia; és el cas dels invisibles.
La normalitat, en el cas de les castes, va fixada per l’hinduisme. Les directrius religioses són les que diferencien la normalitat de la anormalitat. Així doncs, és la religió hindú la que determina com s’ha d’actuar. Les castes més altes són considerades les normals, mentre que les castes més baixes es consideren anormals.
La resistència es dona per part de tots aquells que no segueixin les directrius hindús.
És a dir, qui pertany a una altra religió o qui, simplement, no creu en cap religió està en contra de la norma.
15 Mapa C. Alonso, M. de Piedra, J. Torramadé, J. Trullàs 5. CONCLUSIONS L’anàlisi del documental Mapa de León Siminiani ens ha permès entendre tot allò que el protagonista central d’aquesta narració pretenia transmetre als seus espectadors, a través de les seves aportacions i de les seves gravacions. Fins ara les anàlisis que havíem portat a terme es limitaven a una observació del que passava i del que se’ns transmetia. Però, gràcies a la semiòtica, hem pogut anar més enllà d’aquestes aportacions superficials i ens hem endinsat en un altre tipus de seguiment i observació més detallada i profunda, que fins ara desconeixíem.
Pel que fa a les aportacions de diversos autors centrats en l’àmbit semiòtic, hem pogut observar com diversos elements que fins ara no presentaven cap tipus d’importància, ara adquirien un altre tipus de reconeixement o doble significat, és el cas del mite de Barthes. Objectes que abans no presentaven cap tipus de rellevància al llarg del nostre documental, ara els podíem analitzar com a mites o elements amb doble significat.
Aquest treball, també ens ha permès anar més enllà del que ens aportava el documental. Ha evitat que com a espectadors, ens limitéssim a interpretar allò que ens mostra la narració de forma explicita. Hem combinat els elements explícits amb aquells element implícits, que també mantenen una gran relació amb allò que realment podem observar. Pel que fa al nostre documental, Mapa presenta un nombre de relacions molt ampli, aquest fet ens ha facilitat la feina de realitzar connexions entre els diversos elements, ja que a mesura que anàvem veient el documental, constantment havíem d’aturar el vídeo per tal d’anotar un nou text i, per tant, establir un nou tipus de relació.
D’altra banda, hem tingut complicacions a l’hora de posar en joc els elements teòrics que hem treballat en relació a les aportacions de Foucault. Els elements que havíem de desenvolupar al llarg d’aquest apartat, no s’observaven clarament dins del nostre documental. Degut a aquests petits problemes, centrats en aquesta part de l’anàlisi, hem decidit anar més enllà i centrar-nos en el colonialisme que es portava a la Índia.
Resulta molt interessant descobrir que un documental ens pot arribar a transmetre un gran nombre d’aportacions i relacions de les quals fins ara no estàvem conscienciats.
Tenint en compte la nostra adquisició d’aquests conceptes, ara ja no ens limitarem a veure un documental de forma superficial, contràriament, intentarem anar més enllà i desencadenarem un tipus d’anàlisi més precís i endinsat.
16 ...