tp's músculs inferiors (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura tp's
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 11/01/2015
Descargas 22

Vista previa del texto

ARTICULACIÓ  DE  MALUC   Moviments  de  l’articulació  de  maluc   1. Flexió:  Psoas  –  Ilíac  i  Recte  Anterior   2. Extensió:  Gluti  Major,  Bíceps  Crural,  Semitendinós  i  Semimembranós   3. Abducció:  Gluti  Mig,  Sartori  i  Tensor  de  la  Fascia  Lata   4. Adducció:  Adductor  Major,  Adductor  Menor,  Adductor  Mig  o  llarg  i   Pectini     5. Rotació  externa:  Gluti  Major,  Obturador  Extern,  Obturador  Intern,   Quadrat  Crural,  Piramidal,  Gèmini  Superior  i  Gèmini  Inferior   6. Rotació  interna:  Gluti  Menor   FLEXIÓ  DE  MALUC     BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  FLEXIÓ  DE  MALUC   Valoració  3   ! Psoas-­‐ilíac:  SD  i  amb  flexió  de  genoll  per  inhibir  el  recte  anterior.   Al  final  de  la  camilla  amb  les  cames  penjant,  demanar  al  pacient   que  aixequi  la  cama.   ! Recte  anterior:  SD  amb  les  cames  estirades.   El  mateix  que  en  el  cas  anterior.   ! Sartori:  té  la  singularitat  d’anar  de  fora  cap  en  dins.   Flexió,  ABD  i  rotació  externa  de  maluc  amb   flexió  de  genoll  i  rotació  interna  de  genoll.   SD,  rotació  externa  i  en  flexió  de  genoll,  el   pacient  es  recolza  a  la  llitera  i  li  demanem   una  flexió  de  maluc  amb  lleugera  ABD.   Valoració  4  i  5   ! Psoas-­‐ilíac:  SD,  fer  resistència  amb  la  nostra   mà  al  terç  distal,  l’altra  mà  ajuda   a  que  el  pacient  no  vagi  cap   endarrera.   ! Recte  anterior:  DS,  aixecar  la  cama  en   extensió  de  genoll  per  aïllar  el   psoas-­‐ilíac.  Farem  la   resistència  per  sobre  de  la   ròtula  al  terç  distal  i  am  l’altra   mà  fixarem  la  pelvis.     ! Sartori:  SD  amb  les  cames  penjant,  rotació   externa.  Fer  contrapes  pel   turmell  i  al  terç  distal  de  la   cuixa,  és  a  dir,  en  sentit   contrari  al  sartori.   Valoració  2  (sense  gravetat)   DL,  la  cama  a  estudiar  pot  estar  amb  politges  o   en  contacte  amb  la  camilla.   Si  no  hi  ha  politges  subjectar  la  cama  que  no   s’explora  i  la  a  estudiar  a  sota,  es  pot  ajudar   amb  taules  de  fusta,  l’altra  mà  fixarà  la  pelvis.   Ens  situarem  darrera  del  pacient.   ! Psoas  ilíac:  demanarem  al  pacient  que  faci   una  flexió  de  genorll  i  que   l’apropi  cap  al  seu  cap.     ! Recte  anterior:  el  mateix  que  en  el  cas   anterior  però  amb  la  cama  estirada.   ! Sartori:  (relatiu)  DS,  calacani  sobre  la  tibia  de  l’altra  cama.     Demanar  al  pacient  que  tiri  la  cama  cap  el  cap.  El  fisio  no  ha  de  palapar  res,   simplement  visualitzar  si  fa  el  moviment.   Valoració  0  –  1  (Anatomia  palpatòria)   ! Psoas-­‐ilíac:  DS,  localitzar  crestes  ilíaques,  ens  situarem  per  fora  dels  rectes   abdominals.  Demanarem  al  pacient  que  vagi  deixant  l’aire  poc  a  poc,  d’aquesta   manera  podrem  anar  entrant  cada  vegada  més  endins  perquè  la  zon  abdominal  s’anirà   relaxant.   Per  valorar  0  i  1,  notar  alguna  vibració  o  intent  de  moviment  al  flexionar  el   maluc.   Cara  ilíaca  i  fer  el  mateix  exercici.   Es  basa  en  que  la  lordosi  lumbar  acosta  el  psoas  d’origen  a  inserció.   ! Recte  anterior:  DS,  localitzar  EIAS.  Es  troba  aliniat  amb  la  ròtula.   Demanar  al  pacient  que  faci  flexió  de  maluc  amb  la  cama  estirada.   Segons  la  patologia  que  tingui  el  pacient,  començarem  a  valorar  per  un  grau  o   per  altre.  El  grau  3  és  l’estandaritzat.   Sempre  fer  valoració  de  l’extremitat  sana,  d’aquesta  manera  tenim  una   referència.   ! Sartori:  SD,  rotació  externa  amb  lleugera  ABD  i  cames  penjant.   L’espina  ilíaca  antero-­‐superior  és  l’estructura  òssia  de  referència,  ja  que  el   sartori  s’origina  en  ella.    Es  detecta  una  franja  que  separa  des  de  cresta  ilíaca  per  sota  del  tubercle.   Aquest  múscul  es  correspon  a  la  massa  més  interna  de  les  2  mases  musculars   que  sobresurten  a  la  part  proximal  de  la  cuixa.   Es  millor  palpar  per  dalt  i  al  mig  per  no  confondre  amb  l’altre  múscul.   El  múscul  sartori  constitueix  el  límit  intern  de  la  regió  inguinal  externa.  També   constitueix  el  límit  extern  de  la  regió  inguinal  interna  o  triangle  d’Scarpa.   EXTENSIÓ  DE  MALUC   BALANÇ  MUSCULAR  DE  L’EXTENSIÓ  DE  MALUC   Valoració  3   ! Gluti  major:  DP,  flexió  de  genoll  per  inhibir   l’acció  extensora  dels  isquio-­‐tibials.     Demanar  al  pacient  que  aixequi  la  cama.   Estabilitzar  la  pelvis  amb  l’abatbraç  de   l’examinador.   ! Isquio-­‐tibials:  el  mateix  que  en  el  cas  anterior  però  amb  extensió  de  genoll,   és  a  dir  amb  la  cama  estirada.   Valoració  4  –  5   ! Gluti  major  i  isquio-­‐tibials:  DP,  posarem  el  punt  de  resistència  per  sobre  del   solc  popliti  i  amb  l’altra  mà  estabilitzarem  la  pelvis  per  evitar  que  el  pacient  faci   compensacions.  Si  ho  fem  amb  flexió  de  genoll,  treballarà  el  gluti  major,  i  si  es  fa  amb   la  cama  estirada  treballaran  els  isquio-­‐tibials.   Valoració  2  (sense  gravetat)   ! Gluti  major  i  isquio-­‐tibials:  DL,  el  tronc   aliniat  i  la  cama  a  estudia  en  contacte  amb  el  llit,  el   fisio  soportarà  la  cama  que  queda  per  sobre.   Demanarem  al  pacient  que  arrissegui  la  cama   cap  endarrera  amb  la  cama  estirada  per   evaluar  els  isquios  o  doblegant  el  genoll  pel   gluti  major.   En  els  2  casos  la  posició  del  fisioterapèuta  és   de  cara  al  pacient  per  no  interrompre  el   moviment.   Valoració  0  –  1  (Anatomia  palpatòria)   ! Gluti  major:  DP  o  DL.  Tenir  en  compte  sacre  i  trocànter  major.   Demanarem  al  pacient  que  aixequi  la  cama  flexionant  el  genoll  i  vigilarem  que   no  hi  hagin  compensacions,  és  a  dir,  mirarem  de  que  no  treballi  la  regió  lumbar.     ! Isquio-­‐tibials:  el  mateix  exercici  que  en  el  cas  del  gluti  major,  però  amb   la  cama  estirada.   Palpar  la  part  mitja,  al  terç  mig  del  fèmur.   * És  important  mantenir  al  pacient  ben  a  prop  nostre  per  no  lesionar-­‐nos.   ABDUCCIÓ  DE  MALUC   BALANÇ  MUSCULAR  DE  L’ABDUCCIÓ  DE  MALUC   Valoració  3   ! Gluti  mig:  DL,  amb  la  cama  de  sota  en   lleugera  flexió  i  el  membre  inferior  a  evaluar  en  extensió  i   aliniat  amb  el  cos.   Estabilitzar  la  pelvis  amb  la  mà  del  fisio.   Demanar  al  pacient  que  aixequi  la  cama,  evitant  rotacions,  flexió  o  extensió  de   maluc.   ! Tensor  de  la  Fascia  Lata:  DL,  amb  el  genoll  inferior  lleugerament   flexionat.  Flexió  de  maluc  (45º)  i  rotació  interna.   Estabilitzar  la  pelvis  i  demanar  que  faci  l’acció  d’elevar  la  cama,  fins  un  angle   aproximat  de  30º.   Valoració  4  –  5   ! mateixa   Gluti  menor  i  Tensor  de  la  fascia  lata:  en  la                                    posició  que  en  la  valoració  3,  fent  resistència   posant  la  mà  a                                      la  cara  externa  del  genoll.   Vaolarció  2  (sense  gravetat)   ! Gluti  mig:  DS,  cames  estirades.  Estabilitzar  la  pelvis.   Demanar  que  faci  el  moviment  d’ABD.   El  fisio  es  col·∙locarà  al  costat  contrari.   ! T.F.L.:  DS,  aixecar  una  mica  l’extremitat  inferior  que  volem  evaluar.   Demanar  l’acció  d’ABD.   Si  ho  fem  en  SD  s’anula  una  mica  el  gluti  mig.   Valoració  0  -­‐1  (Anatomia  palpatòria)   ! Gluti  mig:  DL,  els  punts  essencials  són    el  vèrtex  de  l’espina  ilíaca  i  el   vorell  superior  del  trocanter  major.  Es  detecta  quan  el  pacient  fa  l’acció  ABD.   ! T.F.L.:  DL  o  DS,  2  dits  per  darrera  de  l’EIAS.  Fer  una  lleugera  flexió  de   maluc  i  demanar  al  pacient  que  faci  l’acció  d’ABD.   La  líinia  vertical  ficticia  que  uneix  l’EIAS  amb  el  trocànter  major  i  que  delimita   anteriormet  la  regió  glútia,  representa  el  vorell  posterior  del  m.  TFL.  Per  veure   la  cintilla  ilio-­‐tibial,  en  l’acció  d’ABD  es  veurà  un  aplanament.   ADDUCCIÓ  DE  MALUC   Valoració  3   DL,  amb  l’extremitat  a  examinar  aliniada  i  recolzada  sobre  la  camilla.   El  fisio  subjecta  la  cama  sana  (cama  de  sobre)  i  estabilitza  la  pelvis.   Demanar  al  pacient  que  faci  ADD  de  la  cama  que  es  troba  en  contacte  amb  la   camilla.   Valoració  4  –  5   Subjectar  extremitat  sana  i  fer  resistència  a   la  part  interna  del  terç  distal  del  fèmur.   El  fisio  es  posarà  de  cara  al  pacient,   d’aquesta  manera  veiem  si  hi  ha  dolor  o  no.   Valoració  2  (sense  gravetat)   DS,  la  cama  sana  penja  de  la  camilla,  ja  que   el  que  ens  interessa  és  l’altra  meitat  quan  es  fa  l’ADD.  També  es  pot  fer  amb  politjes   Valoració  0  –  1  (Anatomia  palpatòria)   Per  fer  aquesta  valoració  abans  hem  d’informar  al  pacient  del  que  farem,  ja   que,  és  una  zona  “delicada”.   ! Pectini:  abordatje  a  la  zona  pèlvica,  exactament  a  la  sínfisi  púbica,  EIAS,   sartori  i  just  al  costat  es  troba  el  pectini,  la  sínfisi  púbica  és  una  línia  anatòmica.  També   es  pot  fer  amb  la  cama  en  flexió.  Els  nostres  dits  notaran  quan  es  faci  ADD.   ! Adductor  mig  o  llarg:  just  per  sota  del  pectini,  quan  fem  resistència  a   l’ADD  el  notem,  és  molt  llarg  ja  que  va  des  de  l’àrea  púbica  fins  a  la  tuberositat  dels   adductors  (zona  tendinosa).   ! Adductor  major:  es  troba  en  un  pla  més  profund  que  l’adductor  llarg  o   mig,  separant  gràcil  (=  recte  intern)  i  a  la  part  mitja  del  fèmur.   ! Adductor  menor:  es  troba  entre  pectini  i  l’adductor  llarg,  s’ha  d’entrar   profundament,  encara  que  és  una  palpació  difusa  per  què  al  fer  contracció,  també  ens   aixequen  els  dits  el  pectini  i  l’ADD  llarg.   ROTACIÓ  EXTERNA  DE  MALUC   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  ROTACIÓ  EXTERNA  DE  MALUC   Valoració  3   Es  realitza  amb  paral·∙leles  per  evitar  compensacions.   També  es  pot  fer  en  SD  deixant  les  cames  penjant  i  ben  separades.   Demanar  al  pacient  que  puji  el  peu  a  la  cara.  En  aquesta  acció  també  trevallen   els  pelvi-­‐trocanteris.   Valoració  4  i  5   Farem  la  resistència  posant  una  mà  al  genoll  i  l’altra   al  turmell.   Que  el  pacient  s’agafia  a  la  camilla  i  el  fisio  una   mica  per  davant.   Valoració  2   DS  amb  les  cames  estirades  o  amb  politges  amb  el   peu  recte.   Demanar  al  pacient  que  faci  la  màxima  rotació  externa.   Aquesta  valoració  és  molt  relativa.   Valoració  0  i  1   Sota  gluti  major  trobem  piriforme  o  piramidal.   ! Piramidal:  DP,  a  la  meitat  de  la  línia  que  es  dibuixa  entre  trocànter   major  i  sacre.  Demanar  al  pacient  que  faci  una  rotació  externa.   ! Obturador  extern:  DS,  peus  fora  el  llit.  Buscar  EIAS  i  trocànter  major  en   direcció  al  sacre.  El  gluti  major  ens  pot  confondre  però  no  tot  perquè  hi  ha  fibres  que   són  accessòries  per  a  la  rotació  externa.   ROTACIÓ  INTERNA  DE  MALUC   BALANÇ  MUSCULAR  ROTACIÓ  INTERNA  GENOLL  (0º  a  45º)   Les  valoracions  són  les  mateixes  que  en  la  rotació  externa  però  varia  el  sentit   del  moviment.   ARTICULACIÓ  DE  GENOLL   EXTENSIÓ  DE  GENOLL   BALANÇ  MUSCULAR  DEL  QUÀDRICEPS  (Extensió  genoll)   Valoració  3   El  pacient  en  SD,  amb  les  cames  penjant.  Es  pot  subjectar  a  la  camilla  per   estabilitzar  el  tronc.  El  fisio  es  situarà  assegut  al  costat  de  la  cama  afectada.   Demanar  al  pacient  que  estiri  la  cama.   Estabilitzar  la  pelvis  sense  fer  pressió  sobre  el  tendó  proximal  del  recte  anterior.   Valoració  4  i  5   Farem  la  resistència  al  1/3  distal  de  la  tibia  i  el  peroné.   L’altra  mà  la  posarem  sota  el  fèmur,  per  sobre  del  genoll   per  estabilitzar  l’articulació.   Valoració  2   DL,  amb  la  cama  a  examina  a  sota.   El  fisio  subjecta  l’altra  cama  en  posició  de  zafata,  per  darrera  del  pacient.  Amb   l’altra  mà  estabilitzo  la  pelvis.  També  es  podrien  untilitzar  politges.   Partint  d’una  flexió  de  genoll,  demanarem  al  pacient  que  estiri  la  cama,  lliscant   amb  la  llitera.   Valoració  0  i  1   Recte  anterior:  DS,  demanarem  al  pacient  que  faci  flexió  de  maluc  amb  la   cama  estirada.   ! ! Vast  medial  va  més  avall  que  el  lateral  o  extern.   ! Els  vast  intern  i  extern  es  palpen  medial  i  lateral  al  recte  anterior.   Tots  es  recullen  al  tendó  quadricipital  i  es  palpa  a  la  part  superior  de  la  ròtula.   Es  palparà  tot  perquè  molts  cops  es  nota  algo  al  tendó,  no  al  múscul.   FLEXIÓ  DE  GENOLL   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  FLEXIÓ  DE  GENOLL   Valoració  3   DP,  estabilitzar  la  pelvis  amb  l’avant-­‐braç.  També  s  pot  valorar  amb  paral·∙leles,   demanat  que  faci  una     flexió  de  genoll  en  BP.   El  3  pur  en  aquest  cas  és  fins  90º,  perquè  a  partir  de  llavors  actua  el  pes.   El  fisio  es  col·∙locarà  homolateral  a  la  cama  a  avaluar.   ! Bíceps  femoral:  demanar  que  faci  la  flexió  amb  rotació  externa.   ! Semimebranós  i  semitenidnós:  demanar  que  faci  la  flexió  amb  rotació   interna.   Valoració  4  i  5   Resistència  al  terç  inferior  de  la  cama  per  sobre   del  taló.   Mà  al  terç  distal  del  fèmur  per  estabilitazar.   Valoració  2   DL,  demanarem  que  faci  l’acció  lliscant  a  cama   amb  la  llitera.   El  fisio  subjecta  la  cama  que  queda  amunt.   Estabilitzar  la  pelvis  per  evitar  l’extensió  de  maluc.   Valoració  0  i  1   DP,  Localitzar  el  cap  del  peroné  ja  que  és  on  anirà  a  parar  el  tendó  del  bíceps   femoral.   Al  fer  una  flexió  resistida  es  veu  una  línia  que  augmenta  de  volum,  és  el  bíceps   femoral,  el  tendó  que  es  veu  més  extern  és  el  del  bíceps  i  a  la  part  proxima   distingim  entre  porció  curta  i  porció  llarga.   A  la  cara  interna  del  genoll  es  veu  el  semitendinós  i  just  per  sota  es  palpa  el   tendó  del  semimembranós  i  més  interior  es  palpa  el  membranós.   ARTICULACIÓ  DE  TURMELL  I  DE  PEU   Moviments  del  peu   1.
Flexió  plantar:  Gastrocemis  intern  i  extern  (Bessons  i  Soli)     2.
Dorsiflexió  /  Inversió:  Tibial  Anterior   3.
Eversió  /  Flexió  plantar:  Peroneu  lateral  llarg  /  Peroneu  lateral  curt   4.
Inversió:  Tibial  Posterior   5.
Flexió  MTF  1r  dit  :  Flexor  curt  del  1r  dit   6.
Flexió  MTF  2n  –  5è  dit  :  Lumbricals  plantars   7.
Flexió  IFP  i  IFD  dels  dits  :  F.Comú  llarg  /  F.C.dels  dits  /  F.Llarg  1r  dit   8.
Extensió  MTF  dels  dits  :  E.C.Llarg  /  Pedi  o  E.C.dels  dits  /  E.Llarg  del  1r  dit     FLEXIÓ  PLANTAR   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  FLEXIÓ  PLANTAR   Valoració  3   DP,  peus  fora  de  la  camilla.  També  es  pot  fer  en  DS.   Demanar  que  faci  el  moviment.   ! Soli:  la  mateixa  acció  però  amb  una  flexió  de  genoll  de  90º.  La  flexió  de   genoll  durant  l’avaluació  del  soli  permet  la  relaxació  parcial  dels  bessons,  degut  a  que   s’apropen  els  punts  d’origen  i  inserció,  per  tant  disminueix  la  seva  acció  mecànica.   Valoració  4  i  5   Fer  la  resistència  a  la  planta  del  peu,   a  la  zona  dels  metas.   El  fisio  assegut  de  cara  als  peus.   Com  que  per  fer  el  5  es  necessita   molt  de  pes,  el  fisio  pot  fer  la  resistència   amb  les  espatlles.   Valoració  2   DL,  amb  la  cama  a  avaluar  en  contacte  amb  la  llitera.   El  genoll  en  extensió  si  vull  valorar  els  bessons  o  en  flexió  pel  soli.   Estabilitzar  per  sobre  del  turmell  (cara  anterior).   Valoració  0  i  1   ! Bessons:  localitzar  vast  intern  i  extern  i  demano  flexió  plantar.   ! Soli:  en  el  moment  que  conflueixen  els  2  vastos  i  m’obro  als  costats,  faig   flexió  plantar  i  només                                            estaré  tocant  soli.  Es  palpa  millor  al  terç  inferior  de  la  cama.   FLEXIÓ  DORSAL   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  FLEXIÓ  DORSAL   Valoració  3   SD,  amb  les  cames  penjant  i  el  coll  del  peu  en  posició  neutra.   Estabilitzar  en  la  cara  posterior,  amb  un  mà  per  sobre  del  coll  del  peu  i  amb   l’altra  es  flexiona  passivament  els  dits,  per  inhibir  l’acció  de   l’ELDG  i  de  l’ECD.   Valoració  4  i  5   Resistència  fixant  amb  la  mà  el  dors  del  peu,  l’altre   estabilitza  amb  la  mà  al  calcani.   El  pacient  es  pot  agafar  a  la  llitera.   Valoració  2   DL,  la  cama  a  avaluar  en  contacte  amb  la  camilla.   Valoració  0  i  1   DS,  es  pot  palpar  el  vètex  anterior  de  la  tibia  a  la  1ª  cunya  quan  demanem  una   flexió  dorsal.   Com  el  Tibial  Anterior  té  el  seu  origen  al  cap  del  peroné,  posarem  una  mà  a  la  part   superior  i  l’altra  sobre  el  turmell.   INVERSIÓ   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  INVERSIÓ  DE  PEU   Valoració  3   DL,  amb  el  peu  a  avaluar  a  sota.     Valoració  4  i  5   Resistència  a  la  cara  dorsal,  vorell  intern  del  peu,  fent  la  força  en  direcció   contrària  a  la  de  l’acció.   Estabilitzar  per  sobre  del  coll  del  peu,  cara  externa,  evitant  fer  pressió  sobre  el   tendó  distal  del  tibial  posterior.   Valoració  2   DS  o  amb  politjes.     Valoració  0  i  1   Trobem  la  part  tendinosa  distal  entre  escafoides  i  maleòl  intern  posteriorment.   Buscar  amb  2  dits  la  part  posterior  de  la  tibia.   EVERSIÓ   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  EVERSIÓ  DE  PEU   Valoració  3   DL,  amb  el  membre  a  evaluar  a  la  part  superior.   Demanar  que  porti  el  peu  cap  enfora.   ! Peroneu  lateral  llarg:  aplicarem  una  resistència  a  la  cara  plantar  del  cap  del   1r  meta  cap  a  munt  i  en  dins.   ! Peroneu  lateral  curt:  resistència  al  vorell  extern  del  peu  cap  a  baix  i  en  dins   sobre  la  superfície  dorsal  del  5è  meta.   Valoració  4  i  5   Farem  la  resistència  amb  la  mà  al  calcani  i  a  la  part  lateral  del  peu.   Valoració  2   DS,  recolzant  el  taló  o  amb  politjes.   Valoració  0  i  1   Els  peroneus  es  troben  entre  Soli  i  Tibial  anterior.  El  tendó  busca  el  meleòl   extern  al  tubercle  dels  peroneus.   El  peroneu  lateral  llarg  va  per  sota  el  peu  fins  buscar  la  1ª  cunya.   El  peroneu  lateral  curt  s’inserta  a  l’apòfisi  estiloides  del  5è  meta.   FLEXIÓ  METATARSOFALÀNGIQUES   Valoració  3  i  2   Veure  si  el  pacient  pot  fer  flexió.  També  es  pot  fer  el  2  en  DL.   Valoració  4  i  5   Resistència  als  còndils  distals  dels  metas.   Valoració  0  i  1   Els  músculs  lumbricals  i  el  FCDG,  es  troben  en  plans  profunds,  el  qual  limita  la   seva  palapació.   FLEXIÓ  DE  LES  ARTICULACIONS  INTERFALÀNGIQUES   BALANÇ  MUSCULAR  DE  LA  FLEXIÓ  INTERFALÀNGICA   Valoració  3   DS,  el  peu  en  posició  neutre.   Demanar  l’acció  estabilitzant  la  filera  proximal  d  les  falanges  del  4  últims  dits.   Valoració  4  i  5   Resistència  a  la  cara  plantar  de  la  2ª,  3ª  falanges  segons   el  que  volem  valorar  o  dels  4  últims  dits,  o  de  la  falange   proximal  en  cas  del  dit  gros.   Hiperextendre  lleugerament  l’articulació   metatarsofalàngica  del  dit  gros  per  inhibir  l’acció  del  dit   gros.   Valoració  2   DL,  coll  del  peu  neutre.   Valoració  0  i  1   Els  músculs  FCD  i  FLCD  es  troben  en  plans  profunds,  lo  qual  limita  la  seva   palpació.   El  tendó  distal  del  FLDG  es  pot  palpar  a  la  cara  plantar  de  la  falange  proximal.   EXTENSIÓ  METATARSOFALÀNGICA  I  INTERFALÀNGICA     BALANÇ  MUSCULAR  DE  L’EXTENSIÓ  METATARSOFALÀNGICA  I  INTERFALÀNGICA   Valoració  3   SD.  Estabilitzar  firmement  els  metas  per  la  cara  plantar.   Valoració  4  i  5   Fer  la  resistència  a  les  falanges  proximals  .   Valoració  2   DL,  estabilitzant  el  smetas  per  la  cara  plantar.   Valoració  0  i  1   ! ECD:  els  tendons  distals  es  palpen  i  observen  a  la  cara  dorsal  dels  metas  al   realitzar  l’extensió.  Resistència  als  4  últims  dits.   ! Pedi:  el  trobem  a  la  cara  dorsal  i  externa  del  peu,  per  sota  de  la  línia  articular   del  turmell.  Té  prolongacions  que  van  del  2n  al  4t  dit.   meta.   ! ELDG:  es  palpa  fàcilment  a  la  cara  dorsal  de  la  falange  proximal  i  sobre  le  1r   ! FCD:  resistència  a  totes  les  falanges                         ...