03. Hiperplàsia Benigna de Pròstata I (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Malalties cardio-nefrològiques
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   3.  Hiperplàsia  benigna  de  pròstata  (HBP)     La  hipertròfia  benigna  de  pròstata  és  l’augment  de  volum  de  la  zona  de  transició  a  expenses  del   creixement   benigne   de   l’estroma   i   de   les   glàndules.   Es   relaciona   amb   pacients   >30   anys.   Afecta   a   un  30%  dels  homes  majors  de  50  anys.     La  seva  importància  és  deguda  a  l’alteració  de  la  qualitat  de  vida  que  produeixen  els  símptomes   obstructius  del  tracte  urinari  inferior.       La   pròstata   és   l’òrgan   que   envolta   la   uretra   a   la   sortida   de   la   bufeta.   La   pròstata   està   en   contacte   amb   el   recte.   Fisiològicament,   està   relacionada   amb   la   sexualitat   responsable   d’un   30-­‐40%   del   líquid   seminal.   Els   nervis   que   la   innerven   regulen   la   vasodilatació   de   les   artèries   cavernoses   i   que  la  seva  lesió  indueix  problemes  de  disfunció  erèctil.           La  HBP  és  el  tumor  benigne  més  freqüent  en  homes  >60anys.  La  seva  aparició  està  directament   relacionada   amb   l’edat.   L’evidència   anatòmica   o   histològica   trobada   en   autòpsies   ha   permet   estimar  diferents  percentatges:  50-­‐60  anys  40%;  60-­‐70anys  50%;  70-­‐80  anys  60%.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   Només  un  50%  d’aquests  pacients  amb  canvis  histològics  presentaran  manifestacions  clíniques   prostàtiques  i  sol·licitaran  consell  mèdic  en  AP  o  a  l’uròleg.       La   pròstata   creix   per   estímul   hormonal:   andrògens   i   estrògens,   factors   de   creixement   i   substàncies  polipèptiques  paracrines.  La  pròstata  envellida  afavoreix  la  hiperplàsia  cel·lular  de   l’epiteli,   l’estroma   i   la   zona   de   transició   provocant   una   obstrucció   mecànica   i   una   HBP   simptomàtica  (factor  mecànic).  Factors  anti-­‐hormonals  poden  inhibir  aquest  factor  mecànic.     Les   fibres   del   múscul   llis   de   l’estroma   en   pròstata   i   la   seva   càpsula   provoca   una   obstrucció   dinàmica  i  participa  en  la  HBP  simptomàtica  (factor  dinàmic).  Els  simpaticolítics  poden  inhibir  el   factor  dinàmic  per  disminució  del  to  simpàtic.                     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean                         Histologia  de  la  hipertròfia  benigna  de  pròstata:       *Queratina  membrana  basal.              *PSA  epiteli  glandular     *H-­‐E:  estructura  glandular                Fibres  musculars  de  l’estroma.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   Les  cèl·lules  que  formen  l’epiteli  glandular  prostàtic  són:     -­‐ Cèl·lules  luminals  columnars  altes:  compartiment  exocrí  (PSA,  PAP),  expressen  nivells   alts  d’AR  i  queratines  8/18.  Són  andrògens  dependents.     -­‐ Cèl·lules   basals   pluri-­‐potencials   de   l’epiteli   secretor   prostàtic:   baixos   nivells   o   indetectables  d’AR  i  queratines  5/14.  Són  independents  d’andrògens.     -­‐ Cèl·lules  neuro-­‐endocrines  disperses  en  l’epiteli  prostàtic   -­‐ Cèl·lules  intermèdies  entre  l’epiteli  basal  i  el  luminal       *Diferenciació  cel·lular  de  la  pròstata.     La   pròstata   depèn   dels   andrògens,   com   la   testosterona,   quer   per   acció   de   l’enzim   aromatasa   es   transformen   en   estrògens.   L’estímul   hormonal   de   la   pròstata   depèn   en   un   95%   de   la   testosterona   i   en   un   5%   de   les   glàndules   adrenals.   L’hormona   LH   secretada   en   la   glàndula   pituïtària   actua  a  nivell  dels  testicles  promovent   la   proliferació   de   les   cèl·lules   de   Leydig   encarregades   de   la   producció   de  testosterona.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   La   testosterona   i   andrògens   necessiten   una   transformació   per   part   dels   enzims   5alfa   reductases   transformant-­‐se   en   di-­‐ hidro-­‐testosterona   que   s’uneix   al   receptor   androgènic.   S’allibera   una   proteïna   i   es   forma   un   complex   que   viatja   al   nucli   i   promou   els   factors   de   creixement  com  PDGF  o  EGF.           La   PSA   és   una   glicoproteïna   present   al   semen  produïda  a  nivell  de  les  cèl·lules   luminals   de   les   glàndules   prostàtiques.   La   lesió   de   la   membrana   basal   de   les   glàndules   provoca   que   part   del   PSA   entri   al   torrent   sanguini   unit   a   determinades   proteïnes   de   transport   o   lliure.   S’usa   com   a   marcador   de   lesió   glandular   però   no   com   a   marcador   de   càncer  de  pròstata.       L’anatomia   topogràfica   zonal   de   la   pròstata   va   ser   definida   per   McNeal.   El   càncer   de   pròstata   es   localitza   preferencialment   en   la   zona   perifèrica   (70%).   En   la   zona   transicional   tenen   lloc   el   10-­‐20%   dels   càncers   de   pròstata   i   és   on   succeeix   la   hiperplàsia  benigna  de  pròstata.  En  la  zona  central   s’hi  localitza  el  5-­‐10%  del  càncer  de  pròstata.     L’estroma  fibro-­‐muscular  anterior  no  té  elements  glandulars  sinó  que  està  format  per  múscul  llis   i  suposa  un  30%  de  la  massa  prostàtica.  La  zona  perifèrica  és  la  més  gran,  suposa  un  75%  dels   elements   glandulars   prostàtics.   La   zona   central   representa   el   25%   dels   elements   glandulars   prostàtics   i   envolta   els   ductes   ejaculatoris.   Per   últim,   la   zona   transicional   és   la   més   petita   i     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   envolta   la   uretra,   representa   un   5%   dels   elements   glandulars   prostàtics   i   fins   a   un   15-­‐30%   de   la   massa  prostàtica.       A   Europa,   la   prevalença   dels   símptomes   oscil·la   del   13%   als   40   anys   al   43%   als   60   anys.   Per   tacte   rectal,   la   pròstata   està   augmentada   en   un   20%   als   60   anys   i   en   43%   als   80   anys.   Tot   i   això,   el  tamany  no  està  relacionat  amb  els  símptomes.     La  proporció  d’homes  amb  símptomes  moderats  a  severs  es  doble  amb  cada  dècada,  és  a  dir,  la   HBP  és  una  malaltia  progressiva  que  cursa  amb:     -­‐ Disminució  progressiva  del  flux  miccional   -­‐ Augment  del  volum  d’orina  residual   -­‐ Augment  del  tamany  prostàtic   -­‐ Augment  de  la  simptomatologia   -­‐ Major  incidència  de  RAO   -­‐ Major  incidència  de  cirurgia  prostàtica                                                              *Prevalença  histològica  HBP  en  autòpsies.                      *Prevalença  dels  símptomes  en  relació  amb  l’edat.       La  HBP  pot  provocar:     -­‐ Símptomes  del  tracte  urinari  inferior   -­‐ Augment  de  tamany   -­‐ Obstrucció     Hi  ha  pacients  que  només  tenen  un,  altres  tots  i  els  més  desafortunats  tots  tres.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   Aspectes  a  tenir  en  compte:     -­‐ El  tacte  rectal  identifica  el  tamany,  el  contorn  i  la  consistència  de  la  pròstata.     -­‐ L’obstrucció  del  flux  dificulta  l’inici  de  la  micció  i  disminueix  el  calibre  i  la  força  del  xorro   d’orina.     -­‐ El  buidat  incomplert  de  la  bufeta  provoca  amb  freqüència  nictúria  i  goteig  després  de  la   micció.     -­‐ La   retenció   urinària   aguda   pot   estar   precipitada   per   buidatge   retardat,   alcohol,   anticolinèrgics  i  antidepressius.       La  HBP  té  efectes  sobre  la  bufeta  urinària:     -­‐ Augment  progressiu  de  la  seva  massa   -­‐ Promou  la  neoangiogènesis   -­‐ Descompensació  de  la  musculatura  detrussora   -­‐ Disminució  progressiva  de  la  seva  funció  i  distensibilitat     -­‐ -­‐       *Canvis  al  tracte  urinari  per  HBP   ...