Tema 7: Aplicació i interpretació del dret (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 7: Aplicació i interpretació del Dret La labor dels juristes consisteix en interpretar el Dret per determinar el seu abast respecte dels casos legals.
La labor tècnica dels juristes consistirà en interpretar normes jurídiques per determinar l'abast d'aquestes.
1- EL MÈTODE LÒGIC-DEDUCTIU El paradigma dogmàtic del mètode jurídic segueix sent un dels pilars bàsics de la mentalitat jurídica actual. Es pot dir que aquest s'articula entorn de tres paràmetres fonamentals: el caràcter exegètic de la labor tècnica dels juristes, la concepció de l'aplicació del Dret com un procediment de subsumpció i de fonamentació lògico-deductiva ideal de seguretat en l'aplicació del Dret.
Els juristes realitzen la tasca tècnica de cercar les normes jurídiques aplicables a un cas concret, establint mitjançant la interpretació l’abast d’aplicació d’aquestes normes prèviament seleccionades. El jurista no crea Dret, sinó que es limita a especificar quina és la solució jurídica que estaria prevista d'endavant en una norma jurídica abstracta i general.
FASES DEL MÈTODE: Des del punt de vista de la concepció tradicional del mètode jurídic, el cas ha de ser abordat en primer lloc com una qüestió de fet. Des del punt de vista del mètode deductiu, aquesta és una fase essencial en la que es tractaria de reconstruir el cas i les circumstàncies més significatives. La resolució de les qüestions de dret correspon a una segona fase en la que es buscaria la norma jurídica aplicable al cas. Es tracta d’una recerca de la norma aplicable al cas. El procediment per a la resolució del cas conclouria amb una hipotètica tercera fase en la que es concretaria la decisió jurídica. Aquesta tercera fase es concep com un acte de raonament encaminat a subsumir els fets que s'han fixat i provat en la primera fase en la norma jurídica que s'ha construït sistemàticament en la segona.
Avui en dia, el model deductiu de l'aplicació del dret es pot dir que està en crisi.
CRÍTICA: Hi ha tres elements de crítica fonamentals. En primer lloc, s'ha senyalat que la forma de procedir real en la decisió jurídica no pot considerar-se com un procediment lògic i ordenat segons el model clàssic del sil·logisme pràctic. En segon lloc, s'ha dit que el mètode deductiu no només es troba d'esquenes a la realitat des d'un punt de vista lògic, també ho està quan pretén fer 'tabla rasa' i desconèixer la incidència de factors no jurídics en l'aplicació del Dret. Per últim, es discuteix la pretensió de voler trobar mitjançant la exegesis deductiva de les normes jurídiques l'única solució correcta per el cas concret com una il·lusió sense fonaments.
La subsumpció representa una operació complexa en la que l'intèrpret va progressant mitjançant successius desplaçaments des dels fets a la norma i des de la norma als fets en un anar i venir continu.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 7: Aplicació i interpretació del Dret 2- MÈTODE DEDUCTIU I PRINCIPIS CONSTITUCIONALS a) Principi de legalitat: el principi de legalitat determina que tant les resolucions judicials com les decisions administratives han d'estar basades sempre en una norma vàlida del sistema jurídic per considerar-se legítimes. El principi de legalitat no només legitima les decisions judicials.
b) Principi d'independència judicial: després de l'entrada en vigor de la Constitució de 1978, el principi d'independència judicial pot ser entès almenys en tres sentits: com independència orgànica, ja sigui de caràcter polític com funcional; com independència personal o estatutària i, per últim, com independència de criteri.
c) Principi de seguretat jurídica: el principi de legalitat serveix com a fonament d'aquest principi. Aquest principi fa referència a la possibilitat de preveure, amb una certesa absoluta, les conseqüències jurídiques dels actes de qualsevol ciutadà. Aquest ideal de seguretat jurídica es basaria, per una part, en l'interès de «l'home bo», el bon ciutadà, que vol saber a ciència certa quina és la solució jurídica precisa que protegeix i empara els els seus drets; i, per una altra part, els interessos per «l'home dolent» que vol saber, també a ciència certa, quin serà el comportament dels tribunals amb el fi de mesurar o de valorar les conseqüències jurídiques de les seves accions. En qualsevol cas, aquest anhel de seguretat condueix a la suposició bàsica de que només existeix una única solució jurídica correcta per cada cas.
3- SOPORT ARGUMENTATIU DE LA DECISIÓ JURÍDICA a) La teoria «neo-empirista» de la ciència jurídica defensa que el legislador real no és racional, o el que és igual, que no fa lleis perfectes que preveuen solucions clares i no contradictòries per qualsevol cas hipotètic que pugui produir-se, i que, per tant, els que han de ser racionals són els juristes, que són els que interpreten i apliquen la llei. En aquest sentit, entenen que la solució correcta no és una altra cosa que el resultat més raonable.
b) La teoria de l'argumentació racional de Perelman. Segons aquest autor, la racionalitat de la decisió jurídica descansa en el mètode, en la racionalitat de la metodologia que es segueix per prendre aquestes decisions. Dins les premisses de la teoria de Perelman, es va trobar una distinció important entre els judicis de veritat que constitueixen els científics per exposar les seves teories i els judicis de valor, sobre els que descansen les decisions jurídiques. Justificar un judici de veritat seria bastant fàcil. Basta amb procedir en la seva demostració empírica, contrastant la realitat dels fets amb la referència significativa del judici de veritat. Però aquesta demostració no és possible en el cas dels judicis de valor, ja que aquests no tenen cap referència empírica.
4- MOTIVACIÓ DE LES DECISIONS JUDICIALS INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 7: Aplicació i interpretació del Dret Justificar una decisió consisteix en adduir raons, en tractar de fonamentar la seva suficiència objectiva. La justificació de les decisions jurídiques busca evitar l'arbitrarietat. Per això, els ordenaments jurídics moderns estableixen l'obligació de motivar les decisions judicial. L'article 120.3 de la Constitució Espanyola sanciona l'obligació de motivar les sentències judicials. Segons això, la motivació de les decisions judicials no és només una necessitat racional, sinó també un imperatiu constitucional.
5- INTERPRETACIÓ DEL DRET La interpretació jurídica busca en última instància descobrir el significat d’un text. Els juristes utilitzen aquest terme per referir-se tant a activitats com a resultats. Interpretació com a resultat i interpretació com a producte. Si ens fixem en la tipologia de sistemes jurídics (estàtics/dinàmics) i establim el nostre sistema jurídic com a dinàmic (= els actes són més importants que el contingut), podem establir la següent diferenciació o classificació: a) Interpretació autèntica: és l’activitat que realitzen els òrgans estatals en l’exercici de les seves competències. Només parlarem d’interpretació autèntica en sentit estricte quan determinats òrgans estatals estableixin directrius referides a textos normatius produïts pel mateix òrgan estatal. ATENCIÓ: el desenvolupament reglamentari d’una norma jurídica no són interpretació de la llei en sentit estricte.
Dintre d’aquesta tipologia d’interpretació trobem la interpretació constitucional de les normes jurídiques. El Tribunal Constitucional és l’òrgan específic que s’encarrega d’interpretar la Constitució Espanyola. La jurisprudència del TC és font de dret.
b) Interpretació doctrinal: resta d’opinions científiques o tècniques. És l’activitat dels teòrics del dret quan interpreten les normes d’un text.
6- INTERPRETACIÓ JUDICIAL És el resultat de l’activitat dels jutges. Consisteix en l’activitat d’especificar el significat de la llei per al cas concret.
Interpretació jurisprudencial: Existeixen determinats alts tribunals que tenen potestat per a crear jurisprudència: Tribunal Suprem; Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA (a vegades) i el Tribunal Constitucional.
- L’ordenament jurídic preveu una sèrie de recursos que ens permeten arribar en aquests tribunals per tal de recorre una decisió judicial d’un tribunal inferior que s’allunyi de la interpretació jurisprudencial efectuada per aquests tribunals al llarg del temps. Això implica: augment de la seguretat jurídica/major igualtat (protecció constitucional) 7- INTERPRETACIÓ JURÍDICA INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 7: Aplicació i interpretació del Dret Les normes jurídiques es formules i es fan explícites per mitjà del llenguatge. És important distingir entre dos tipus d’interpretació: la interpretació autèntica, per fer referència a la realitza pels òrgans estatals en l’exercici de les seves competències, i la interpretació científica, per fer referència a la resta d’interpretacions i opinions científiques o tècniques.
La interpretació jurídica consisteix, primer, en interpretar i fixar els fets del cas; segon, en buscar la norma aplicable al cas, seleccionant i reconstruint aquesta norma jurídica implícita i, tercer, en establir o especificar el significat d’aquests preceptes per el cas concret. Aquestes activitats es solapen.
En l’àmbit de la teoria, sempre s’ha donat major rellevància a la tercera que a la segona. I pràcticament cap a la primera.
Les concepcions de l’ús, basades en el mite del legislador racional, pressuposen l’existència d’un dret clar, harmònic i ple. Per a cas concret, existiria en l’ordenament jurídic una única solució, que el jurista podria descobrir amb facilitat segons les regles del mètode lògic-deductiu. Però, en la pràctica, la tasca de recerca de les normes aplicables a uns fets determinats és més complicada del que en principi pogués ser. Converteixen la labor tècnica del jurista en una labor de recerca.
L’oblit dels fets és un descuit teòric. La teoria de la interpretació ha sigut elaborada per filòsofs i científics del dret el discurs dels quals no té un fi pràctic immediat. Això ha portat a construir una teoria de la interpretació al marge dels fets.
8- REGLES I CRITERIS D’INTERPRETACIÓ El jurista, al especificar el significat de la llei, ho fa d’acord amb els criteris i les regles d’interpretació del sistema jurídic. Les interpretacions només es “justifiquen”, argumentant i adduint les regle si criteris en els que es basen, quan és necessari, quan existeixen dificultats. Les regle si criteris solen tenir una fonamentació convencional. No existeix res paregut a un catàleg tancat, donat d’una vegada per totes i previ a l’activitat hermenèutica.
En l’article 3.1 del Títol preliminar del Codi Civil s’han intentat recollir els criteris hermenèutics bàsics del nostres sistema jurídic: a) Criteri gramatical: El jurista ha d’interpretar les normes jurídiques “segons els sentit propi de les seves paraules”. La sintaxis, la semàntica i a pragmàtica del llenguatge proporcionen al jurista els primers elements per a la comprensió del significat de la llei.
b) Criteri contextual: Segons aquest criteri el significat d’un terme legal o d’un precepte pot variar segons el text legal, de la institució que es regula o la rama del dret en la que s’incardina.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 7: Aplicació i interpretació del Dret c) Criteri històric: Segons el qual les normes jurídiques han d’interpretar-se segons els seus antecedents històrics i legislatius. Conèixer els antecedents, els debats i totes les circumstàncies pot ajudar a aclarir el significat dels termes del mateix.
d) Criteri sociològic: Segons aquest, les normes jurídiques han de ser interpretades segons les circumstàncies socials i econòmiques del moment en que han de ser aplicades.
e) Criteri intencional: Segons aquest criteri s’ha d’atendre sobre tot a la intenció i al telos perseguit en la regulació de la norma.
Hi ha més criteris imperatius dels nombrats. En l’article 3.1 del Codi Civil hi ha altres recursos lògics d’ús més freqüent: l’argument a contrari (si un text afirma alguna cos ha d’entendre’s que nega lo contrari, si el legislador ha regulat expressament una hipòtesi contraria, tot lo que no és obligatori ni està prohibit està permès); l’argument de reducció de lo absurd (ha de rebutjar-se tota interpretació que condueixi a lo absurd); l’argument a fortiori que comprèn l’argument a maiore ad minus (exclòs lo major amb més raó lo menor) i el seu contrari, l’argument a minori ad maius (exclòs lo menys amb més raó lo més).
9- INTERPRETACIÓ HARMONITZADORA / DEROGATÒRIA L’acceptació del postulat de la racionalitat del legislador porta als juristes a suposar que l’ordenament es configura com un sistema perfecte i, en conseqüència, coherent i ple. En l’ordenament jurídic existiria, per això , una única solució per a cada cas concret que pugui plantejar-se, que el jurista pot descobrir amb facilitat seguint les regles del mètode lògic-deductiu. Però, en la pràctica, la tasca de recerca de les normes aplicables a uns fets determinats és més complicada de lo que en principi pogués semblar. No es tracta tan sols de que la complexitat creixent dels ordenaments jurídics i la multiplicació progressiva de textos i preceptes legals convertiran la labor tècnica del jurista, fonamentalment, en una labor de recerca. A més, el jurista pot trobar-se amb que o bé no existeix diverses solucions normatives igualment vàlides -> antinòmies.
La teoria de la interpretació jurídica ha de donar resposta a aquests problemes lògics establint mètodes i criteris per solucionar les dificultats derivades dels mateixos.
Si s’arriba a la conclusió segons la qual aparentment existeixen dos o més solucions contradictòries, s’ha de procedir a eliminar aquestes contradiccions. En primer lloc, hi ha la interpretació harmonitzadora, en la que el jurista procedeix a reinterpretar totes o algunes de les normes implicades en aquesta contradicció amb el fi d’aconseguir una única solució. Aquesta interpretació la fa el jurista, no el legislador. Això el permet aconseguir una única solució o a buscar-ne una altra més adequada que solucioni la contradicció aparent. La interpretació harmonitzadora contribueix a “optimitzar” l’ordenament jurídic i I per una altra banda, la interpretació derogatòria apareix quan la interpretació harmonitzadora no és possible, el jurista per restaurar la INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 7: Aplicació i interpretació del Dret coherència sistemàtica de l’ordenament jurídic, haurà de descartar com vàlides o aplicables totes les normes que originen la contradicció menys una.
...