5.7 SISTEMA MOTOR SOMATIC (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

5.7  SISTEMA  MOTOR  SOMÀTIC                     El   sistema   nerviós   somàtic   intervé   en   el   control   de   la   musculatura   esquelètica   a   través  de  nervis  cranials  o  bé  controlant  motoneurones  que  sortiran  a  través  dels   nervis  espinals.  En  el  control  motor  intervenen  diferents  estructures  del  SN:     -­‐ escorça  cerebral,  principalment  les  àrees  motores   -­‐ ganglis  basals   -­‐ tàlem   -­‐ cerebel   -­‐ tronc  encefàlic   -­‐ medul·la  espinal     Podem  classificar  els  moviments:       -­‐ moviments  reflexes  poden  ser  espinals  o  posturals.  Són  aquells  que  es   desencadenen  en  resposta  a  un  determinat  estímul.  Els  posturals  són  els   necessaris   per   mantenint-­‐se   drets.   Responen   a   un   estímul.     S’integra   la   resposta  en:   o medul·la  espinal:    en  el  cas  dels  espinals   o tronc  encefàlic:  en  el  cas  dels  posturals                                           -­‐  moviments   voluntaris:   són   els   més   complexes.   No   depenen   d’un   estímul  extern.  És  essencial  el  paper  de  l’escorça  cerebral  per  l’execució   dels  moviments  voluntaris.     -­‐ Moviments   rítmics:     són   els   moviments   que   es   produeixen   rítmicament,   tenen   un   mix   entre   els   voluntaris   i   els   reflexes.   Són   moviments   que   per   iniciar-­‐los   i   i   finalitzar-­‐los   necessitem   el   processament   de   l’escorça   però   una   vegada   iniciats   es   pot   mantenir   una   ritme  d’aquest  moviment,  com  el  caminar  i  el  córrer.       Moviments  reflexes:       Tots   els   moviments   reflexes   depenen   de   que   hi   hagi   un   estímul   i   diem   que   tenen   5   elements:   1.   Un  receptor  sensitiu:   formats   pel   fus   muscular   i   l’òrgan   tendinós   de  golgi.   2.  Neurona  sensitiva:  envia  la  informació  cap  a  la  medul·la  espinal   3.  Centre  d’integració  que  en  aquest  cas  serà  la  medul·la  espinal   4.  Motoneurones  alfa   5.  Efector:  fibra  muscular  esquelètica     Els  reflexes  espinals  n’hi  ha  de  dos  tipus  segons  si  fan  una  sinapsi  o  més  d’una:     -­‐ Monosinàptics:  són  els  més  senzills,  que  estan  formats  per  2  neurones  i   una  sinapsis.   -­‐ polisinàptics:  tenen  més  de  2  neurones.           REFLEX  DEL  FUS  MUSCULAR:       S’anomena  reflex  d’estirament  o  miotàtic,  és  un  reflex  monosinàptic.     S’estimula  quan  s’estira  una  fibra  muscular,  es  troben  en  paral·lel  amb  les  fibres.     El  reflex  rotulià  quan  piquem  al  tendó  que  es  troba  per  sota  de  la  ròtula,  provoca   l’estirament   del   quàdriceps,   això   provoca   estimulació   del   fus   muscular   que   envia   informació   a   través   de   la   neurona   sensitiva   cap   a   la   medul·la   espinal.   Aquesta   informació  sensorial  entra  per  les  arrels  dorsals  i  farà  sinapsis  a  les  motoneurones   alfa   que   es   troba   a   les   banyes   ventrals.   Farà   sinapsis   sobre   el   mateix   quàdriceps   provocant  la  contracció,  farà  que  la  cama  s’estiri.         REFLEX  DE  L’ÒRGAN  TENDINÓS  DE  GOLGI:     És  polisinàptic  perquè  tenim  més  de  dos  neurones.  S’estimula  quan  es  tensen  els   músculs,  el  tendó  s’estira.  Quan  hi  ha  un  augment  d’aquesta  tensió  fa  que  l’òrgan   tendinós  enviï  aquesta  informació  cap  a  la  medul·la  espinal.     La   neurona   sensitiva   que   informa   sobre   l’augment   de   la   tensió,   entrarà   per   les   arrels   dorsals.   Fa   sinapsis   a   una   interneurona   (inhibitòria),   farà   sinapsis   amb   una  motoneurona,  inhibirà,  per  tant,  la  resposta  serà  relaxació.         En   qualsevol   moviment   quan   hi   ha   contracció   hi   ha   varis   músculs   que   estan   implicats  en  aquest  moviment:     -­‐ músculs  agonistes   -­‐ músculs  antagonistes   Això   vol   dir   que   quan   un   múscul   es   contrau   i   hi   ha   un   moviment   hi   ha   un   altre   que   s’ha  de  relaxar.      A   la   vegada   que   estimulem   una   motoneurona     per   controlar   aquesta   contracció   agonista   tenim   que   relaxar,   perquè   es   produeixi   l’estirament   de   la   cama.     Aquest   tipus  d’inhibició  de  la  musculatura  antagonista  s’anomena  inhibició  recíproca.       REFLEX  MOTORS  POLISINÀPTICS:     -­‐ Reflexe   de   flexió   o   retirada:  que  s’activa  quan  hi  ha  un  estímul  doloròs.   És  polisinàptic,  perquè  es  controla  tan  el  múscul  extensor  com  el  flexor.   Hi  ha  una  inhibició  del    múscul  extensor  mentre  que  una  contracció  del   múscul  flexor.     -­‐ Reflex   extensor   creuat:   tindrà   l’efecte   contrari.   Estimularà   la   contracció  del  múscul  extensor  i  inhibir  o  relaxar  el  múscul  flexor.  Ajuda   a   tensar   la   cama   contrària   per   mantenir   l’equilibri   en   el   cas   que   hem   aixecat  la  cama  perquè  no  caiguem.       Reflexes   espinals.   En   el   cas   dels   reflexes   posturals   els   centre   d’integració   de   la   la  medul·la  espinal.     El   centre   d’integració   dels   reflexes   posturals   és   el   tronc   encefàlic.   Responen   a   estímuls  que  poden  ser  tan  visuals  com  estímuls  de  la  propiocepció,  ja  sigui  de  la   musculatura  o  de  l’aparell  vestibular.     Els   moviments   rítmics,   són   una   mescla   dels   voluntaris   i   els   reflexes.   En   aquest   cas,   el   caminar   i   el   córrer,   el   que   era   l’inici   i   la   finalització   depenia   d’impulsos     que   venien   de   l’escorça   cerebral   però   una   vegada   iniciat   el   moviment   després   només   depèn  de  la  medul·la  espinal.             Moviments  voluntaris:       Una   de   les   àrees   més   importants   és   l’escorça   cerebral.   La   funció   més   important,   és   planificar   com   serà   aquest   moviment,   controlant   quins   músculs   tindran   que   intervenir,   amb   quin   ordre   es   tindran   que   moure   i   just   amb   la   força   per   dona   el   moviment  més  adequat.     Una  vegada  s’ha  planificat  també  serà  important  per  l’execució  d’aquest  moviment.   Controlant  les  vies  necessàries  per  controlar  l’activitat  de  motoneurones.  Des  de  la   via  cortico-­‐espinal     En   la   planificació   d’aquests   moviments,   l’escorça   cerebral   requereix   de   les   reaccions   que   es   duen     terme   en   els   ganglis   basals,   és   important   el   paper   del   cerebel.       ESCORÇA  CEREBRAL:       El   lloc   principal   per   planificar   aquests   moviments   voluntaris   és   les   àrees   de   l’escorça  motora.  Diferenciem  3  zones  importants:   -­‐ l’escorça   motora   primària:    es  troba  en  el  lòbul  frontal  concretament   per  davant  de  la  fissura  central  o  de  Rolando   -­‐ l’escorça  motora  accessòria:     -­‐ l’escorça  premotora:  es  troba  per  sota  de  l’accessòria.       Quan  hem  d’iniciar  un  moviment  voluntari,  programem  un  determinat  moviment,   aquesta   idea   no   parteix   de   l’escorça   motora   sinó   de   les   àrees   d’associació   principals.  Tenim:   -­‐ àrea  d’associació  parieto-­‐occipital-­‐temporal:  aquí  hi  ha  la  informació   sensorial  de  totes  les  modalitats   -­‐ àrea  prefrontal:  molt  important  per  la  voluntat,  el  judici   -­‐ àrea  d’associació  límbica:  per  les  respostes  emocionals.       Envien  la  informació  que  reben  cap  a  l’escorça  motora  accessòria  i  cap  a  l’escorça   premotora.   Serien   les   encarregades   de   formar   un   pla,   controlar   quins   músculs   s’han  de  moure  amb  quina  força  i  en  quin  ordre.   En  la  planificació  d’aquest  moviment  és  essencial  la  participació  dels  ganglis  basals   i  el  cerebel.   Quan  ja  s’ha  organitzat  aquest  pla  per  moure,  s’envia  cap  a  l’escorça  primària,  i  es   connectarà   a   les   motoneurones   a   través   de   les   vies   somatomotores   descendents   tan  les  directes  com  les  indirectes.         ESCORÇA  MOTORA  PRIMÀRIA:     És   on   surt   la   informació   per   controlar   els   moviments   de   la   musculatura   esquelètica.     També   tenim   representació   de   la   musculatura   de   tot   el   cos.   La   proporció   no   és   proporcional   a   l’àrea   que   tenen   les   diferents   zones.   Estan   més   representades   aquelles  zones  que  intervenen  en  els  moviments  que  necessiten  més  precisió:     -­‐ la   part   de   la   boca:   perquè   controla   els   moviments   de   la   llengua,   per   afavorir  a  la  parla   -­‐ l’àrea  de  la  mà:  que  és  important  per  l’escriptura,  requereix  moviments   precisos.         VIES  MOTORES  DESCENDENTS:     Tenim:     -­‐ Directes:  van  directament  de  l’escorça  motora  primària  fins  a  controlar   una  motoneurona  a  la  medul·la  espinal  o  bé  en  el  tronc  encefàlic  que  és   on  parteixen  els  nervis  cranials.     o Via   corticoespinal:   va   de   l’escorça   cerebral   fins   a   la   medul·la   espinal.  La  motoneurona  alfa  surt  de  la  medul·la  espinal,  correran   a  través  dels  nervis  espinals.  Controlarà  el  moviment  del  cos,  de   les  extremitats.     o Via   corticobulbar:   va   des   de   l’escorça   cerebral   fins   el   tronc   encefàlic,  concretament  en  el  bulb  raquidi,  i  a  partir  d’aquí  tenim   motoneurones  que  controlaran  els  diferents  músculs  esquelètics.   Sortiran  les  motoneurones  pels  nervis  cranials.  Controlarà  tot  el   moviment  de  la  cara.       -­‐ Indirectes:   és   més   complex,   perquè   per   arribar   a   controlar   les   motoneurones  que  totes  elles  són  espinals  hi  ha  diferents  sinapsis,  són   circuits   sinàptics   que   hi   poden   intervenir   el   tronc   encefàlic,   el   bulb,   el   cerebel,   el   tàlem.   Hi   ha     polisinapsis   fins   a   arribar   al   control   de   la   medul·la  espinal,  de  les  motoneurones  que  sortiran  dels  nervis  espinals.     El   nom   que   reben   aquestes   vies,   és   el   últim   nucli   que   intervindrà   en   el   control  de  les  motoneurones  espinals:   o Rubroespinal   o Vestibuloespinal   o Reticuloespinal   o Tectoespinal     VIES  DIRECTES:       En  la  via  corticoespinal  tenim:   -­‐ lateral     -­‐ anterior   Venen  en  funció  d’on  es  disposen  en  la  medul·la  espinal     Baixen   de   l’escorça   motora   primària.   El   80-­‐90%   són   motoneurones   superiors   o   interneurones,   quan   arriben   a   nivell   del   bulb   raquidi   decussen   cap   al   cantó   contrari.   Baixaran   fins   el   segment   de   la   medul·la   espinal   i   sortiran   per   les   arrels   ventrals  fins  a  fer  connexió  amb  el  nervi  espinal.     El  10-­‐20%  restant  de  les  neurones  que  no  han  decussat  en  el  bulb  raquidi,  ho  faran   en  el  segment  de  la  columna  vertebral,  al  final  de  tot.     Controlarà  tots  els  moviments  voluntaris  de  les  extremitats  i  dels  moviments  que   necessiten  una  alta  precisió.       En   la   via   corticobulbar   baixa   des   de   l’àrea   de   l’escorça   primària   motora   fins   el   tronc   encefàlic,   a   nivell   del   bulb   raquidi.   A   partir   d’aquí   sortiran   pels     nervis   cranials.  Controlen  tots  els  músculs  de  la  cara.       VIES  INDIRECTES:     -­‐ La  rubroespinal,  el  nucli  del  tronc  encefàlic  es  troba  en  els  nuclis  rojos   que   té   una   estructura   que   es   troben   en   el   mesencèfal.   Controla   moviments   precisos   principalment   de   les   activitats   distals,   és   a   dir,   braços  i  cames.     -­‐ Tectoespinal:   aquesta   parteix   dels   tubercles   quadrigeminats,   és   a   dir,   són   nuclis   que   es   troben   al   mesencèfal.   Controla   moviments   reflexes   del   cap   i   dels  ulls.     -­‐ La   vestibuloespina l:   estan   els   nuclis   vestibulars   que   es   troben   en   el   bulb   raquidi.   Els   vestibulars   estan   implicats   porten   informació   propioceptora   de   l’aparell   vestibular   i   estan   relacionats   amb   el   control   del  to  muscular.     -­‐ El   reticuloespinal:   parteixen   de   neurones   que   es   troben   a   la   formació   reticular  i  intervenen  en  el  control  del  to  muscular  i  també  de  la  postura.             GANGLIS  BASALS:     Estaven  formats   Són  estructures  que  es  troben  per  sota  les  estructures  teloencefàliques.  Tenim  el:     -­‐ Globo  pàlido   -­‐ Putamen   -­‐ Nucli  caudado     El  conjunt  format  pel  putamen  i  el  nucli  caudat  formen  el  cos  estriat.     Tenim  altres  nuclis  que  són  essencials  en  els  ganglis  basals  i  són:     -­‐ nuclis  subtalàmics   -­‐ substància  nigra     Els   nuclis   basals   són   essencials   en   la   planificació   del   moviment   voluntari   i   a   més   participen   en   el   control   del   to   muscular.   Estan   connectats   entre   si,   entre   els   diferents   nuclis.   Algunes   d’elles   són   inhibitòries(   les   que   estan   en   discontinu).   També   hi   ha   connexions   excitatòries,   principalment   glutamatèrgiques   (   les   de   línies  seguides).       Les  aferències  és  lo  més  important  de  tot.  La  informació  que  rep    els  ganglis  basals   és  a  partir  de  l’escorça  cerebral  a  través  de  la  via   corticoestriada,  concretament   van  en  el  cos  estriat  tan  en  el  caudat  com  en  el  putamen.  És  una  via  estimulatòria.   Mentre  que  totes  les  sortides  dels  ganglis  basals  van  a  través  del  globus  pàlid.     El  globus  pàlid  pot  enviar  informació  als  dos  cantons  té  dos  vies  de  sortida:   -­‐ cap   els   nuclis   pontinos   que   es   troben   a   la   protuberància.   Seran   essencials  en  el  control  de  la  postura  i  el  to  muscular.     -­‐ Cap  a  l’escorça  cerebral  motora  a  través  del  tàlem.       Aquesta   via   que   va   cap   a   l’escorça   cerebral   és   la   que   està   implicada   en   la   planificació  dels  moviments  voluntaris.     Lesions  en  els  ganglis  basals  produeix  rigidesa,  per  afectació  dels  nuclis  pontinos  i   la  via  que  va  a  l’escorça.       CEREBEL:     És   una   estructura   que   forma   part   juntament   amb   la   protuberància,   és   una   estructura  del  metencèfal.     Podem   diferenciar   dos   hemisferis   cerebelosos,   estan   molt   desenvolupats   i   tenen   diferents   plecs.   Al   mig   dels   dos   hemisferis   tenim   una   part   central   anomenada   vermis.     Els   hemisferis   cerebelosos   i   el   dermis   estan   formats   per   substància   gris,   és   a   dir,   neurones  que  estan  organitzades  per  capes.   A   les   àrees   profundes   del   cerebel   tenim   nuclis   de   substància   gris,   són   els   nuclis   profunds  cerebelosos.       Rep  informació  sensorial  propioceptiva  i  també  rep  informació  de  l’escorça  motora   de   la   planificació   del   moviment   voluntari.   Compara   l’execució   i   corregeix   possibles     errors  que  hi  hagi  en  el  moviment.  És  essencial  per  fer  tots  els  moviments.       Si  tenim  en  compte  les  aferències  i  les  sortides,  tota  la  informació  que  arriba  en  el   cerebel  van  cap  els  hemisferis  cerebelosos.  Arriba  informació  de:     -­‐ nuclis  vestibulars  que  porta  informació  de  l’aparell  vestibular   -­‐ informació  de  la  medul·la  espinal  que  porta  informació  propioceptiva  de   la  musculatura  i  articulacions   -­‐ informació   de   l’escorça   motora,   no   va   directament   de   l’escorça   al   cerebel,   sinó   que   primer   passa   per   la   protuberància   (nuclis   pontinos)   i   es  forma  la  via  conticopontocerebelosa.     Si   la   informació   se’n   va   cap   els   hemisferis,   les   aferències  ,  la  sortida  de  la  informació  del  cerebel   surt   els   nuclis   profunds   cerebelosos.   Aquesta   sortida   d’informació   pot   anar   cap   el   tàlem,   del   tàlem  cap  a  l’escorça.     Del  cerebel  fins  el  tàlem  i  cap  a  l’escorça  motora  i   també  cap  el  tronc  encefàlic.     La   informació   que   va   cap   el   tronc   encefàlic   està   relacionat   amb   el   control       del   to   muscular   i   la   postura.       Alteracions   funcionals   relacionats   amb   el   cerebel:     Quan   tenim   lesions   a   nivell   cerebelar,   no   produeixen   rigidesa   com   passa   amb   els   ganglis     basals,  però  perdem  precisió,  dificultat  a  l’hora  d’iniciar  una  determinada  tasca:     -­‐ dificultats  en  la  iniciació  de  moviments   -­‐ problemes  en  l’ajust  adequat  dels  moviments  per  arribar  a  un  objectiu   -­‐  dificultats  a  l’hora  de  fer  moviments  oscil·latoris     ...